L’economat de la ciutat sanatorial

9 04 2014

L’any 1957 el sanatori de Terrassa passava per ser l’hospital antituberculòs més important de l’estat espanyol i vivia una de les seves millors èpoques. Potser per això es va decidir, a finals d’abril, crear un economat en el primer pis de l’ala esquerra del colossal edifici de l’anomenada Ciutat Sanatorial. En l’economat els malalts podien comprar moltes coses que podien necessitar a un preu molt econòmic. L’impulsor i creador va ser el pare Fernando LLoveras.
D’economats ja n’hi havia hagut abans de la guerra civil, però van desaparèixer i aquest podria ser considerat el primer economat de la ciutat inaugurat desprès de la guerra, però per trobar-se fora de la mateixa hem de dir que el primer economat que realment es va inaugurar dins de Terrassa va ser el de la Electra industrial S.A. el 20 de desembre de 1958.
El 21 de febrer de 1959 es va inaugurar el segon economat, dins de l’empresa S.A. Francisco Torredemer
amb uns preus un 35% més barats que en les tendes habituals. A partir d’aquí es van obrir molts altres economats a la ciutat.

Podeu trobar una informació d’un economat del 1915 al post “el economato tarrassense“, on també podeu veure una foto del de la Saphil.
Una novetat dels economats és que la majoria d’articles es venien empaquetats i pesats de manera que així es facilitava la seva venda.
Curiositat: En les fotos podeu veure l’estat actual de l’interior d’aquest edifici que produeix esgarrifances, fins i tot a plena llum del dia.

interior sanatori 2011a interior sanatori 2011b interior sanatori 2011c interior sanatori 2011d interior sanatori 2011e

no marxis





L’obertura del Carrer Colom i els Muebles Colón

19 03 2014
vista des del C/ Colom - dreta cases del gall - a.jover i aurell

vista des del C/ Colom – dreta cases del gall – a.jover i aurell

El mes de març de 1907 la brigada d’obres de l’ajuntament de Terrassa va procedir a obrir aquest carrer tant conegut a la nostra ciutat. Ja des del seu inici és va obrir amb una amplada de 14 metres que suposava una mesura molt destacada per l’època i especialment en una ciutat com Terrassa plena de carrers estrets.
El carrer es va començar a obrir des de la placeta de l’Escola Industrial amb la idea d’unir aquesta amb la carretera de Sabadell (actualment carretera de Montcada).
El disseny del carrer contemplava la plantació d’arbres a banda i banda, fet que es va produir a finals del mateix any 1907.Casa modernista C/Colom
L’obertura d’aquesta important via de comunicació va ajudar a la construcció de nous habitatges a banda i banda de la mateixa, fet que encara podem comprovar a dia d’avui gràcies a una de les cases que s’hi ha conservat i que presenta elements típics de l’estil modernista, tant característic d’aquells anys. Encara avui es pot observar en la seva façana un trencadís amb la data de 1918.
Un dels establiments més popularment coneguts d’aquell carrer, i que portava el seu nom, era el dels “Muebles Colón”, inaugurats crec que al 1958, situats entre els números 50 i 66 del citat carrer. Posteriorment, l’any 1964 es va reformar les instal•lacions inicials, fins que l’any 1973, aquest establiment es va traslladar a la Carretera de Montcada 603.

muebles colon 1-2-64  MOBLES colon muebles colon 1967 muebles colon 1973

Us deixem una col·lecció d’anuncis dels “Muebles Colón“. Segur que algú encara recordarà un anunci molt gran que hi havia d’aquest establiment prop de les 4 carreteres, just a la banda del bar de Cal Codina i del sortidor de gasolina que hi havia en aquell indret.





El misteri dels capitells de la família Badia

8 03 2014

document clapes badiaEl record d’avui és per recuperar un document molt curiós i del que segurament no se’n deu haver parlat mai en cap llibre.

El fet és el següent i ho transcric de l’explicació donada pel Sr. Oriol Badia. L’any 1954 la família Badia, propietària de la casa situada a la Plaça Vella número 7, va rebre la visita d’uns tècnics de l’ajuntament de Terrassa que van visitar la Torre del Palau ja que aquesta s’hi accedia justament pel pati de la citada casa. En la visita es van adonar que al jardí de la casa hi havia dins de l’aigua unes restes de capitells i de basaments de columnes que servien per aguantar uns testos de plantes. Al fixar-s’hi van comprovar que eren molt interessants i que podrien servir per la reconstrucció que llavors es duia a terme al castell cartoixa de Vallparadís. El mateix Oriol Badia, que llavors tenia uns vint anys, recorda perfectament els fets i com de petit perseguia amb els seus germans els peixos de la bassa entremig d’aquelles restes arquitectòniques. Posteriorment també recorda haver visitat el claustre, un cop reconstruït, i haver-li indicat els mateixos de la Junta de Museus (entre ells el Salvador Alavedra) on eren col.locades aquelles peces que s’havien recuperat de casa seva.

En aquella mateixa visita li van demanar a la mare del Sr. Badia, la senyora Montserrat Tobella i Barrera, si els hi cediria aquells materials i ella s’hi va avenir. El document que reproduïm és la carta de cessió que els va signar el mateix alcalde de la ciutat Sr. José Clapés Tarragona i en la que es fa referència que aquests materials es faran servir per la reconstrucció d’un dels arcs del claustre del castell cartoixa.casa dels badia actualitat casa dels badia

El que no sabem encara (mirarem d’esbrinar-ho) és a quin dels arcs s’hi van col·locar aquestes peces. Reproduïm a la dreta dues imatges de la citada casa dels Badia a la Plaça Vella en èpoques ben diferents (en la més antiga s’aprecia molt be la torre del Palau just al darrera).

Aclariment: Hom podria pensar que aquestes restes en comptes de ser del claustre del Castell Cartoixa fossin del claustre de l’antic Castell Palau donada la situació de la casa dels Badia, però podem confirmar que o és així i que els fragments realment eren del claustre del Castell Cartoixa i que encara avui es poden veure.





El joc del quinto al Cor dels Amics

4 01 2014

quinto a Els Amics 1 (2013)Hem parlat abastament, en 3 articles anteriors, de la tradició del joc del quinto, durant les festes nadalenques, a la nostra ciutat.

És cert que aquesta tradició la podem seguir-la a mots llocs de Terrassa, però avui voldria fer esment en un dels llocs més curiosos i on encara es pot gaudir del joc del quinto en família. Es tracta de les sessions de quinto que es fan a la Societat Coral Els Amics del carrer Pantà.

quinto a Els Amics 2 (2013)Veure el lloro situat a l’interior del bell escenari que conserva aquest emblemàtic local i escoltar “perdoneu però me’n vaig un moment a pixar” forma part de l’aire desimbolt que presideix aquetes sessions. Són cantades de preu econòmic (50 cèntims) i les possibilitats de picar són altes ja que hi juga poca gent (és com si estiguéssim a casa rodejats d’amics).

I, a més, he pogut recollir algunes frases relatives als números que no havíem recollit en els articles precedents i que aquí reproduim:

  • 7: un que te set (i es respon “que begui a galet”)
  • 7: al set (i es respon “alcet tu”)
  • 20: pelat vint (i es respon “aquest no el tinc”)
  • 60: pelat cansat (sesienta)
  • 90: pelat el ventilador espatllat (novienta)




Dues recomanacions a l’entorn dels fets del 1713

8 10 2013

plafo ceramic sant francesc 1Dins dels actes commemoratius del saqueig de 1713 a Terrassa aquesta setmana us recomanem un parell de propopostes:

dimecres 9 d’octubre a les 19 h – Taula rodona: “Terrassa a l’època de la Guerra de Successió”

Es parlarà de com era la vila de Terrassa en aquest context històric, en què treballaven els ciutadans, el patrimoni de la ciutat, la documentació, l’organització administrativa, el poder polític…

A càrrec d’Adrià Cases i Ibáñez, historiador; Marc Ferrer i Murillo, historiador; Domènec Ferran i Gómez, historiador i director del Museu de Terrassa. Moderador: Josep Puy i Juanico, historiador.

Lloc: Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (carrer Pantà, 20).

PDF: 2013_flyer_taula_rodona_i_itinerari

.
diumenge 13 d’octubre a les 11 h – Itinerari: Terrassa durant els fets de 1713

Aquest itinerari recorre els escenaris dels fets de 1713 a la nostra ciutat, des de la Plaça del Progrés fins al convent de Sant Francesc (amb visita a les ceràmiques del claustre).

Lloc de trobada: Plaça del Progrés (davant de la zona de jocs infantils) – Preu: 3 € per persona – Places limitades (93 739 70 72) Museu de Terrassa.





La pilota de platja de Bazooka Joe

6 09 2013

pilota Bazooka Joe anys 60Avui guardant els estris de platja desprès dels dies de vacances he fet una troballa que m’ha fet molta il•lusió: una pilota de platja de Bazooka Joe.
Dels xiclets Bazooka ja en vaig parlar en un altre post (els-xiclets-bazoka-i-ca-la-paula), però avui vull fer menció només a aquesta pilota. Una pilota que era molt habitual als anys 60 en la majoria de les nostres platges. A més era una pilota inconfusible, ja que els seus colors vermell, blau i blanc eren prou cridaners i es veien de força lluny.
La pilota Bazooka Joe no era un article que es pogués comprar a cap tenda, aquest era un article que calia aconseguir reunint les historietes que sortien embolicades en el xiclets Bazooka.
bazooka joe y su pandillaA cada xiclet hi havia una mena de tira tipus còmic en que es podia veure una mini aventura sobre un personatge anomenades”Bazooka Joe y su pandilla” i que molts recordareu perquè el personatge principal portava un ull tapat tipus pirata (veure imatge adjunta). Seguint una llista de regals, publicada pel anomenat Club Bazooka, es podien bescanviar aquestes tires per obsequis, com per exemple: banderins, clauers, bolígrafs, llibres i bosses esportives. En aquest llistat també hi havia la pilota de platja.
Us adjunto un anunci de la Marca Bazooka del juny de 1965 on s’indica que a la bazooka fira mostres barcelona 13-6-65Fira de Mostres de Barcelona d’aquell estiu es podien bescanviar les tires per regals a l’estand de Bazooka. Just aquest any és quan jo vaig aconseguir aquesta pilota que avui acompleix els 48 anys d’edat i es que llavors era molt habitual a casa anar cada any a visitar aquest fira internacional.





El carrer de Guillem de Muntanyans

16 08 2013

castell palau època medieval - dibuix GoliardQuan l’altre dia vaig passar per aquest carrer vaig intentar cercar informació de qui deuria ser aquest Guillem de Muntanyans al qui la nostra ciutat li havia dedicat un carrer i resulta que era el castlà del Castell Palau de Terrassa en el S. XV,  (veure dibuix de Goliard de la vila medieval) en una època en que la vila havia quedat molt reduïda ja que només tenia 66 cases habitades, i que en realitat el seu nom era el de Antoni Guillem de Muntanyans.
Aquesta nissaga dels Muntanyans ja feia temps que vivien a la vila de Terrassa dons podem trobar referències del seu avi Guillem en un document d’arrendament d’un forn al S. XIV. També trobem una referència a un tal Mossèn Guillem de Muntanyans, cavaller domiciliat a la vila i que va tenir un paper destacat en els fets ocorreguts en el terratrèmol del 2 de febrer de 1428.
Antoni Guillem de Muntanyans, que és el personatge que ens interessa, és qui va promoure la construcció al 1441 d’una font amb abeurador a l’entrada del carrer Cremat i al costat mateix dels murs del castell palau. També va ser l’encarregat de defensar-se, amb l’ajuda dels habitants de la vila, de les pretensions del Marques de Sentmenat (senyor del castell de Vallparadís) de fer-se amb el control de la vila de Terrassa.
guillem de muntanyans 8-49
 D’aquest personatge podem dir que va arribar a ser ambaixador a Sicília i persona de confiança dels reis. Al 1457 va fer donació del títol de castlà al seu fill Francisco de Montanyans, deixant-lo aquest al 1499 al seu fill Honorato Dimas de Montanyans.
A finals del S XV la vila comença una etapa de prosperitat i va créixer gràcies a les noves activitats tèxtils que donaran feina i atrauran nous habitants, alguns de l’altra banda dels Pirineus, com els occitans i gascons, coneguts popularment com a gavatxos (l’actual carrer de Gavatxons deu el seu nom precisament a que era un lloc on s’hi van instal•lar, construint les seves cases adossades a la mateixa muralla de la vila).
plano 1918En un plano del 1918 (veure imatge) podem observar la proposta de reforma urbanística de la ciutat i com estava projectat que aquest carrer portés el nom de Ubach i Soler. Durant els anys de la Guerra Civil el carrer ja estava dividit en dos trams i encara no tenien nom (només estaven rotulats com a 11E i 12E). Desprès de la guerra se li va posar el nom de Mateu Bardines fins que a l’any 1949 ja se li va posar l’actual.
Aquest carrer té la particularitat d’estar partit en dues parts.carrer de guillem de muntanyans La primera comença en el mateix punt en que l’antiga riera del Palau feia un gir brusc, en angle recte per endinsar-se en una zona coneguda antigament com els Palofrets (topònim d’origen aràbic i que fa referència al “palacio fracto”, una mena d’explotació agrícola que hi havia al S. VIII en la zona coneguda com l’Aiguacuit en el sud del barri del Segle XX), per desprès retornar de nou cap a
primer tram carrer guillem de muntanyansla Rambleta (en el plano anterior podeu observar el traçat de l’antiga riera del Palau). El carrer en aquest primer tram (foto de la dreta) segueix en bona part aquesta antiga llera.
Per trobar la segona part del carrer (foto esquerra) cal anar fins a l’entrada de l’església de Sant Valentísegon tram carrer guillem de muntanyans i arriba fins a l’avinguda de Santa Eulalia. Aquesta zona antigament havia estat plena de camps de conreu i oliveres i durant molts anys, degut a la poca urbanització, aquest tros de carrer va romandre sense asfaltar. Jo recordo que com a mínim fins els anys 70 encara era de terra.





Vestigis del “Banc Català Hipotecari” a Terrassa

13 07 2013

reixa banc català hipotecariEl “Banco Catalán Hipotecario” va sorgir després de l’anomenada llei Cambó de 1921 (llei d’ordenació bancària que va donar forma al que el experts consideren primer sistema bancari espanyol) ja que es va constituir a Barcelona el 18 de gener de 1924.
Com a entitat independent va durar molt poc ja que al 1936, quan ja es trobava en situació de suspensió de pagaments, va ser absorbit per el “Banco Popular de los Previsores del Porvenir”, el que tots coneixem com
banco catalan hipotecario 1926a “Banco Popular Español” que és com aquesta entitat va començar la seva presencia a Catalunya.
El més curiós d’aquesta entitat tant efímera és que a Terrassa encara a dia d’avui hi podem observar el vestigi de la seva
banc catala hipotecari 1931presència. Tant sols cal que us acosteu al carrer de l’església i observeu la reixa d’una de les cases que el conformen, quasi a tocar de la plaça vella (veure les fotos actuals que ens ha fet arribar l’amic Ricard Font).
Jo d’aquest banc i de la seva història a Terrassa no en sé rés i l’únic que he trobat, a part de la reixa, és un parell d’anuncis, un del 1926 en que quatre entitats publiquen un anunci conjunt i un altre del 1931 en que surt anunciat amb el nom en català
banc catala hipotecari anagramaBanc Català Hipotecari” i on s’indica la seva situació exacte: a la Plaça Major,13, el mateix edifici que encara conserva la reixa, que abans hem citat, amb l’anagrama de l’entitat.
accio banc catalaLa darrera data que ens ha arribat és que el seu director es deia Llongueres, però si algú pot aportar més dades seran molt benvingudes. El Ricard també ens fa arribar una acció d’aquest banc.





El senyor de Terrassa i la llumenera de l’Avinguda de la Llum

2 07 2013

Just desprès de publicar el record sobre l‘Avinguda de la Llum m’he trobat un senyor de Terrassa, dels d’abans, que m’ha explicat una anècdota, tot i que m’ha demanat mantenir el seu anonimat.lluminera p

El fet és que un dia dels anys 40, just desprès d’haver-se inaugurat aquesta avinguda, la seva mare li va dir que anirien a Barcelona a comprar-li una gavardina. I, quan passaven per l’Avinguda, el vailet va quedar-se meravellat d’una mena de llumenera antiga que s’exposava en un dels llavors magnífics aparadors. Tanta estona es va quedar observant aquest estri que la seva mare mig enfadada li va dir: “J.A. vols la gavardina o la llumenera?” i el fet és que el noi se’n va anar a casa sense la gavardina.

Mentre m’ho explicava jo quasi bé no m’ho creia i al preguntar-li si de veritat havia passat em va dir: “vine a casa que t’ensenyaré la llumenera” i dit i fet. Per tal de deixar-ne constància li vaig demanar que em deixes fer-li una fotografia que és just la que il·lustra aquesta anècdota.





Commemoració del 150 aniversari del Tren de Baix o dels Catalans

14 06 2013

tren dels catalans 1919En anteriors posts ja havíem parlat del Tren dels Catalans, però avui iniciarem uns nous records per commemorar que aquest mes de juny es celebra el 150 aniversari de la inauguració d’aquesta popular línia de trens o de metro del Vallès com avui se l’ha rebatejada (en la imatge de l’esquerra podeu observar l‘estació de Terrassa, Iinaugurada l’any 1919 .
Aquesta línia urbana també coneguda com el Tren de Sarrià va ser de les primeres d’Europa ja que va començar a operar el 23 de juny de 1863, al mateix temps que el metro de Londres, i amb un recorregut de només 4,6 estacio carre pelai 1906quilometres enllaçava el centre de Barcelona (plaça de Catalunya – a la dreta podeu veure l‘estació exterior del carrer Pelai al 1906) amb els pobles que llavors quedaven a les afores de Barcelona, tal i com eren Gràcia, Sant Gervasi i finalment Sarrià, que era l’estació final del recorregut i la que li donava el nom a la línia. Aquest fet va contribuir en bona mesura a que la ciutat de Barcelona s’estengués cap aquests nuclis de població que poc a poc van anar quedant absorbits per el creixement de la ciutat. Per cert, una de les estacions d’aquesta primera línia portava el nom de “Campos Elíseos” que equivaldria a l’actual passeig de Gracia.
tren granotatren 113Per la celebració d’aquest 150 aniversari destaquem que la línia a presentat unes noves unitats que porten la numeració 113 (veure imatge esquerra) i, per veure el contrast amb les unitats més antigues, durant uns dies circularan els vells vagons de la sèrie 400, coneguts com la “granota” per el seu característic color verd i els grans llums rodons de la seva part frontal (veure imatge esquerra).








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.