Els pisos de l’Avecrem

11 07 2014

 entrada jardins pisos de l'AvecremAvui us presentem un nou un record de l’amic Josep Badrenas que ens vol fer arribar a tots els seguidors d’aquest espai:
Segons ens explica, els pisos de l’Avecrem eren una promoció de pisos que va fer la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”, (avui La Caixa) allà pèls anys 50, al carrer de Salmeron, en aquells moments del General Sanjurjo, i que ocupen una illa sencera fins al carrer General Martínez Anido, avui Prat de la Riba.pisos avecrem vista aeria
Com a tret identificatiu tenen un pati interior comunitari privat, i l’entrada principal, des de Prat de la Riba, és un passatge anomenat Venècia. La Caixa els va construir per a posar-los de lloguer entre els seus impositors i com que va haver-hi molta demanda, ja que en aquells moments pisos d’aquella qualitat no n’hi havien, els va sortejar entre les peticions que havia rebut.
pisos avecrem 2Però resulta que el lloguer que s’havia de pagar era molt elevat per l’època, i es deia que la gent que hi vivia nomes els quedava per menjar Avecrem i, quan anaven a comprar, compraven una onça i mitja de cada cosa perquè no podien gastar més. D’aquesta manera els va quedar el malnom del pisos de l’Avecrem i encara avui la gent que fa anys que s’arrosseguen per Terrassa els identifiquen així.
Més endavant, La Caixa va construir uns altres blocs semblants a la illa contigua però amb un carrer que els separa, avui carrer Sant Antoni Mª Claret. Posteriorment la mateixa entitat els va oferir en venda als seus arrendataris, i la majoria els varen comprar ja que les condicions de financiació eren prou bones i la gent, acostumada a viure en un lloc privilegiat com aquell, s’hi van voler quedar. anunci avecrem 1963Encara avui, la majoria de gent que hi viu, són gent gran que hi son des del inici, fills o nets dels que els varen ocupar per primera vegada. El cert és que també es coneixen com a pisos de La Caixa o com a pisos del carrer Salmeron.
Una curiositat és que al soterrani dels blocs A i B, hi te la seu el Club Ferroviari de Terrassa (adjuntem imatge de la seva maqueta extreta del blog del Club), amb entrada pel pas peatonal que hi ha pel carrer Salmeron. Part del vials interiors que inicialment eren per a passejar, s’han condicionat per a aparcar-hi els vehicles del veïns, i tenen l’entrada per Prat de la Riba i la sortida per Salmeron. Els jardins interiors estan bastant ben cuidats per part de la comunitat de veïns, i la majoria d’arbres que hi han són els que van ser plantats en l’època de la construcció del pisos.maqueta club ferroviari terrassa
Vet aquí la petita historia dels pisos de l’Avecrem. Quan a la meva filla li varen oferir de lloguer un pis allí, la propietària històrica, li va dir que era als pisos de l’Avecrem i ella va creure que serien molt cutres, però no, són extraordinàriament confortables, amplis i sobre tot amb una tranquil•litat ambiental envejable, ja que quasi tots els que hi viuen són gen gran i van d’hora a dormir, tret d’algunes excepcions com a tot arreu.





Els Barata i el cementiri perdut dels francesos

27 06 2014
joan barata i quintana

Joan Barata i Quintana

 Quan era petit els pares si demanava masses coses que costessin diners sempre responien amb la frase “què et penses que ets de cal Barata?”. Jo llavors no sabia el que significava i pensava que simplement era una dita popular. Anys més tard vaig comprendre el seu significat i em vaig donar compte que ser de cal Barata volia dir que era d’una casa molt rica.

Els orígens de la família dels Barata els trobem en un document datat “a 6 de les calendes de març del 1330” en que Fra Guillem, llavors abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, cedeix a Ramon Barata, veí de Manresa, i a la seva muller Constança i als seus successors a perpetuïtat, el privilegi de posseir, cultivar i construir edificacions, amb ple dret d’alou, en unes terres de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, que llavors pertanyien al Monestir, situades prop de la riera de les Arenes i al costat mateix del camí ral de Barcelona a Manresa, i que era conegut com a Linars.

El Ramon Barata va començar com a pagès però al veure la quantitat de persones que pesaven prop de les seves terres, va decidir construir un hostal (al voltant del S.XV) al costat del mas (l’Hostal de la Barata), la barata i capella de sant rocamb l’objectiu de donar servei i descans a mercaders i traginers que anaven d’una ciutat a l’altra i, amb el temps, és va convertir enun dels més famosos de tots els hostals del camí Ral. La tradició atribueix a un hostaler de la Barata relacions amb alguns bandolers del camí Ral, i segons la llegenda es diu que es comunicava amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col·locació i el color de les peces de roba dels estenedors. Amb aquest codi transmetia als bandolers les dades necessàries perquè assaltessin els viatgers que l’hostaler seleccionava. Però aquesta convivència amb els bandolers no els va salvar de patir fets luctuosos, com la del segrest, per part de Jeroni Ramona de la banda dels Avinyonesos, de l’hereu de la casa, l’any 1615, i que miraculosament va poder-se escapar dels segrestadors.

Aquest hostal a més dels anys del bandolerisme, va viure de ple la famosa Guerra del Francès (a la dreta imatge de l’entrada dels francesos a la masia de l’Obac). masia obac i guerra del frances de  Francesc TorrasEncara avui es pot observar a dins la masia una col·lecció d’armes recollides desprès d’una batalla que va tenir lloc prop de l’hostal. Per saber-ne més cal situar-nos al 24 de març de 1809, en que arriba el general anglès Luis Wimpffen a l’hostal de la Barata, desprès d’haver-se retirat a Terrassa a causa d’una forta ofensiva francesa, i on instal·là el seu quarter general a l’hostal.

Desprès d’un fort saqueig de la nostra ciutat, segons el baró de Maldà, el dia 27 d’aquell mes, i per una notícia que li donà mossèn Pau, llavors vicari de la parròquia de Moià, “els francesos han atacat la Barata, sota de Sant Llorenç de Munt, encara que els han pentinat bé, que és com dir que n’han mort 150″. Més tard es van veure obligats a retirar-se de la Barata, que fou ocupada pels francesos fins a mitjans de març del 1810. 

Aquesta quantitat de morts francesos sembla que van ser enterrats prop del mas, en un pla que hi ha agafant el camí que des de la Barata es dirigeix cap a la font de Cantarelles, (on està situat un forn de calç que abastia el mas). Que jo sàpiga, aquest enterrament o fosa comuna no ha estat mai estudiada ni excavada, tot i que suposo que els de cal Barata si que en tenien coneixement ja que les armes, abans citades, sembla que provenen d’aquest indret (esperem que algun dia algú estudiï aquestes restes i en puguem saber més d’aquests fets).jardi romantic de la Barata

En el devanir dels anys els Barata van decidir construir una casa senyorial, l’any 1838, al carrer de Sant Pere de Terrassa, sense abandonar el seu hostal i mas. De fet a l’any 1846 en Joan Barata i Guitart encara consta que va pagar els impostos pel dret de tenir hostal. El mas de la Barata conserva diversos finestrals i arcades de caire medieval, arcades, un notable mobiliari i una capella del 1622, dedicada a Sant Roc i encara permet veure les restes d’un jardí romàntic, construït prop de la riera de les Arenes com a mostra dels moments de màxima esplendor d’aquest mas.detall esgrafiats casa barata 2

llum de la casa dels barata - lluis muncunill 1905En el devanir dels anys els Barata van decidir construir una casa senyorial, l’any 1838, al carrer de Sant Pere, 32-34 de Terrassa, tot i que l’actual no és l’original sinó la remodelada per en Lluís Muncunill l’any 1905 d’estil modernista.

Potser el membre de la família Barata que més record va deixar a la nostra ciutat va ser en Joan Barata i Quintana, nascut el 14 de maig de 1854 i mort l’u d’agost d 1923, amic personal de l’Alfons Sala i que va promoure entre d’altres coses, la construcció decasa barata terrassa la carretera de Terrassa a Talamanca, que passa a pocs metres del mas. Va ser alcalde de Terrassa en dues ocasions, del 01/07/1891 al 15/10/1891 i del 24/12/1891 al 31/01/1892. En Joan Barata estava casat amb la senyora Concepció Rocafort i van tenir 6 fills, 3 dels quals (l’Antonio, el Josep i el Joaquim) varen morir l’any 1936 en mans del tristament famós Pedro y sus Chiquillos (tal i com ja vàrem explicar en un anterior post).

 





En Josep Palet i Bartomeu i la Masia de can Palet de la Quadra

13 06 2014

josep paletEn Josep Palet i Bartomeu fou un reconegut tenor català que curiosament poca gent sap que era descendent del mas de can Palet de la Quadra. El pare d’en Josep Palet era en Joan Palet i Palet i net d’Isidre Palet i Torres, propietari del mas i regidor de Terrassa. L’hereu de l’Isidre Palet va ser en Pau Palet i Palet (veure anunci del vi que s’hi feia), germà de Josep Palet però com que no va tenir fills el mas va passar a mans de la seva germana gran l’Angelina, que es va casar amb el reconegut arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.can palet4
En Joan Palet al no ser hereu del mas es va traslladar a Martorell per muntar una adrogueria i per això el seu fill, Josep Palet (nebot de l’Angelina), va néixer en aquella ciutat el 7 de juny de 1877. Als 23 anys ja va debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera La favorita de Donizetti amb la que va tenir un gran èxit. Això li va permetre fer una carrera internacional, actuant en els principals teatres d’Europa i Amèrica. Va viure a Itàlia on gaudia d’un gran reconeixement, ja que la veu d’en Palet era considerada extraordinària. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, el dia 1 de febrer de 1946 a Milà que és on residia.
can palet dubteEl mas de Can Palet de la Quadra (situat a l’avinguda de les Corts Catalanes, 119-121) remunta els seus orígens al segle XIII, tot i que només el tenim documentat des dels fogatges de mitjan S. XV. Pertanyia a la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial que posseí la casa Sentmenat des del 1432. El 1455 ja hi figura el cognom Palet i sabem que al 1558 el propietari es deia Franci Palet.
Una quadra era un territori amb jurisdicció pròpia i comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets, pocs o molts, limitats pel poder d’un altre superior. La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada per una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les esglésies de Sant Pere, entre ell torrent del mateix nom i l’actual riera de les Arenes.delmari i quadra de vallparadís
De fet, la quadra neix amb Berenguer Sanlà, que pren com a referència un capbreu de 1346, la quadra comptava amb vuit focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren quatre. Després de la mort de Blanca de Centelles, la quadra tingué diferents senyors: els cartoixans (1345), l’ordre del Carme de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1413) i la família Sentmenat (1432). L’any 1729 la quadra comptava amb cinc masies: “lo Mas Castell, lo Mas Castlania, la Caseta d’en Pi, lo Mas Palet de la Quadra i lo Mas figueres“. plano de la quadra de vallparadisL’any 1830, el territori de la quadra s’incorporà a la vila de Terrassa.
En el mas, avui molt transformada i convertida en restaurant, hi podem apreciar un dels rellotges de sol més ben conservats de les masies que encara queden en peu a Terrassa.rellotge can palet de la quadra Com hem pogut comprovar en l’anunci que publiquem al Mas s’hi feia vi i aquest era altament reconegut dons fins i tot va ser premiat amb Medalla d’Or a l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. A l’entrada hi podem observar dos plafons ceràmics amb la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni i a dins de la casa hi ha una font amb plafó ceràmic de Sant Miquel.
El barri de Can Palet neix al començament del segle XX, amb les primeres cases del carrer del Gall, que sortint de la carretera de Montcada resseguia el marge esquerre del torrent de Vallparadís, on ara hi ha el carrer del Germà Joaquim. Però no és fins a la inauguració de la parròquia de Sant Josep el 1932, que es comença a configurar el barri amb l’edificació de casetes baixes amb pis ( a l’estil anglès) al voltant de l’església.canpalet3a
Una anècdota: En els boscos de can Palet de la Quadra, segons podem trobar en escrits de la Inquisició Espanyola, els dijous al vespre es reunien un grup de bruixes al voltant d’un gran pi per celebrar orgies tot adorant el diable. Les autoritats de la vila van acordar, el 26 de desembre de 1618, contractar els serveis d’un caçador de bruixes anomenat Joan Font, que va capturar sis bruixes, les quals van ser conduïdes al castell de Terrassa on desprès de turmentar-les van ser jutjades i condemnades a morir en la forca, prop de la riera de les Arenes, el 27 d’octubre de 1619.





Una casa modernista, la d’en Baltasar Gorina

14 05 2014

baltasar gorina cemAprofitant la Fira Modernista hem pogut visitar la Casa Baltasar Gorina, d’estil modernista i construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquesta casa que acollia, fins fa poc l’escola de música CEM (la foto de l’esquerra correspon a aquesta època), a partir d’aquest mes de maig acull l’empresa Alerta Prevenció, que inaugura la seva nova seu en els baixos i primer pis de la casa, aprofitant el segon pis com a vivenda. Coincidint amb la inauguració de les seves noves instal•lacions ha organitzat, per a la Fira Modernista, cartell casa gorinauna exposició de com era un gabinet mèdic fa cent anys, de la que destaquem un cartell modernista que aquí us reproduïm i del que diuen que només en queden dos (a la dreta).

La Casa Baltasar Gorina data del 1902 i la podeu visitar en el número 93 del carrer de la Font Vella. Aquesta vivenda va ser la residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina constructors aymerich y gorina 1906(podeu veure un anunci del 1906 corresponent a la societat que feia amb un altre mestre d’obres de la ciutat, en Vicenç Aymerich). La construcció modernista és de maó vist embellit amb aplica de ceràmica i un espectacular treball de forja en les baranes del balcó i en el sotabalcó del primer pis.

L’arquitecte d’aquest edifici va ser en Lluís Muncunill i us podem recomanar visitar l’escala interior amb una bellesa de formes destacable, les rajoles dels terres de la planta principal idetall porta casa gorina diversos detalls com el mirador de la porta d’entrada o els espectaculars tiradors de la porta que dona al carrer i que semblen arracades modernistes.

Com a dada complementaria podem citar que l‘Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans del carrer Sant Pau, 6. (1893-1894) va ser construït per l’arquitecte Joan Traís, amb en Baltasar Gorina i en Vicenç Aymerich com a mestres d’obres.

forja balco casa gorinaNota sobre el cognom Gorina: A la segona meitat del segle XV, un cabaler, Jaume Gorina, es casà amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera. A partir d’aquí, i fins a la segona meitat del segle XIX, can Gorina tingué com a cognom familiar l’homònim. En Francesc Gorina i Riera (1823-1906) fou l’últim hereu de la família Gorina que fou propietari de can Gorina de Matadepera (foragitat del seu mas per deutes l’any 1878). En el decurs d’aquests 500 anys, més o menys, a Matadepera el cognom es consolida com a nom de la família de l’antic mas Bassa.
Al segle XVI, de la línia troncal dels Gorina de Matadepera en comencen a sortir línies de cabalers que s’estableixen principalment a la vila de Terrassa i algunes masoveries de les parròquies del antic municipi de Sant Pere de Terrassa. La nissaga dels Gorina de Matadepera continuarà fins al segle XX amb branques importants a Sabadell, Terrassa, i Viladecavalls.

 detall mirador porta casa gorina detall ceràmica casa gorina detall façana casa gorina ceramica dels terres casa gorina detall vidres casa gorina escala interior casa gorina





L’economat de la ciutat sanatorial

9 04 2014

L’any 1957 el sanatori de Terrassa passava per ser l’hospital antituberculòs més important de l’estat espanyol i vivia una de les seves millors èpoques. Potser per això es va decidir, a finals d’abril, crear un economat en el primer pis de l’ala esquerra del colossal edifici de l’anomenada Ciutat Sanatorial. En l’economat els malalts podien comprar moltes coses que podien necessitar a un preu molt econòmic. L’impulsor i creador va ser el pare Fernando LLoveras.
D’economats ja n’hi havia hagut abans de la guerra civil, però van desaparèixer i aquest podria ser considerat el primer economat de la ciutat inaugurat desprès de la guerra, però per trobar-se fora de la mateixa hem de dir que el primer economat que realment es va inaugurar dins de Terrassa va ser el de la Electra industrial S.A. el 20 de desembre de 1958.
El 21 de febrer de 1959 es va inaugurar el segon economat, dins de l’empresa S.A. Francisco Torredemer
amb uns preus un 35% més barats que en les tendes habituals. A partir d’aquí es van obrir molts altres economats a la ciutat.

Podeu trobar una informació d’un economat del 1915 al post “el economato tarrassense“, on també podeu veure una foto del de la Saphil.
Una novetat dels economats és que la majoria d’articles es venien empaquetats i pesats de manera que així es facilitava la seva venda.
Curiositat: En les fotos podeu veure l’estat actual de l’interior d’aquest edifici que produeix esgarrifances, fins i tot a plena llum del dia.

interior sanatori 2011a interior sanatori 2011b interior sanatori 2011c interior sanatori 2011d interior sanatori 2011e

no marxis





L’obertura del Carrer Colom i els Muebles Colón

19 03 2014
vista des del C/ Colom - dreta cases del gall - a.jover i aurell

vista des del C/ Colom – dreta cases del gall – a.jover i aurell

El mes de març de 1907 la brigada d’obres de l’ajuntament de Terrassa va procedir a obrir aquest carrer tant conegut a la nostra ciutat. Ja des del seu inici és va obrir amb una amplada de 14 metres que suposava una mesura molt destacada per l’època i especialment en una ciutat com Terrassa plena de carrers estrets.
El carrer es va començar a obrir des de la placeta de l’Escola Industrial amb la idea d’unir aquesta amb la carretera de Sabadell (actualment carretera de Montcada).
El disseny del carrer contemplava la plantació d’arbres a banda i banda, fet que es va produir a finals del mateix any 1907.Casa modernista C/Colom
L’obertura d’aquesta important via de comunicació va ajudar a la construcció de nous habitatges a banda i banda de la mateixa, fet que encara podem comprovar a dia d’avui gràcies a una de les cases que s’hi ha conservat i que presenta elements típics de l’estil modernista, tant característic d’aquells anys. Encara avui es pot observar en la seva façana un trencadís amb la data de 1918.
Un dels establiments més popularment coneguts d’aquell carrer, i que portava el seu nom, era el dels “Muebles Colón”, inaugurats crec que al 1958, situats entre els números 50 i 66 del citat carrer. Posteriorment, l’any 1964 es va reformar les instal•lacions inicials, fins que l’any 1973, aquest establiment es va traslladar a la Carretera de Montcada 603.

muebles colon 1-2-64  MOBLES colon muebles colon 1967 muebles colon 1973

Us deixem una col·lecció d’anuncis dels “Muebles Colón“. Segur que algú encara recordarà un anunci molt gran que hi havia d’aquest establiment prop de les 4 carreteres, just a la banda del bar de Cal Codina i del sortidor de gasolina que hi havia en aquell indret.





El misteri dels capitells de la família Badia

8 03 2014

document clapes badiaEl record d’avui és per recuperar un document molt curiós i del que segurament no se’n deu haver parlat mai en cap llibre.

El fet és el següent i ho transcric de l’explicació donada pel Sr. Oriol Badia. L’any 1954 la família Badia, propietària de la casa situada a la Plaça Vella número 7, va rebre la visita d’uns tècnics de l’ajuntament de Terrassa que van visitar la Torre del Palau ja que aquesta s’hi accedia justament pel pati de la citada casa. En la visita es van adonar que al jardí de la casa hi havia dins de l’aigua unes restes de capitells i de basaments de columnes que servien per aguantar uns testos de plantes. Al fixar-s’hi van comprovar que eren molt interessants i que podrien servir per la reconstrucció que llavors es duia a terme al castell cartoixa de Vallparadís. El mateix Oriol Badia, que llavors tenia uns vint anys, recorda perfectament els fets i com de petit perseguia amb els seus germans els peixos de la bassa entremig d’aquelles restes arquitectòniques. Posteriorment també recorda haver visitat el claustre, un cop reconstruït, i haver-li indicat els mateixos de la Junta de Museus (entre ells el Salvador Alavedra) on eren col.locades aquelles peces que s’havien recuperat de casa seva.

En aquella mateixa visita li van demanar a la mare del Sr. Badia, la senyora Montserrat Tobella i Barrera, si els hi cediria aquells materials i ella s’hi va avenir. El document que reproduïm és la carta de cessió que els va signar el mateix alcalde de la ciutat Sr. José Clapés Tarragona i en la que es fa referència que aquests materials es faran servir per la reconstrucció d’un dels arcs del claustre del castell cartoixa.casa dels badia actualitat casa dels badia

El que no sabem encara (mirarem d’esbrinar-ho) és a quin dels arcs s’hi van col·locar aquestes peces. Reproduïm a la dreta dues imatges de la citada casa dels Badia a la Plaça Vella en èpoques ben diferents (en la més antiga s’aprecia molt be la torre del Palau just al darrera).

Aclariment: Hom podria pensar que aquestes restes en comptes de ser del claustre del Castell Cartoixa fossin del claustre de l’antic Castell Palau donada la situació de la casa dels Badia, però podem confirmar que o és així i que els fragments realment eren del claustre del Castell Cartoixa i que encara avui es poden veure.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 27 other followers