Punt i final …?

Aquest és l’aspecte que avui sota la pluja tenia el lloc on abans hi havia hagut Cal Santiago.

Esperem que aviat rebem noticies de en quin lloc s’instal·larà la porta adovellada d’aquesta antiga vivenda.

Punt i final doncs a l’aspecte que tenien moltes de les cases de l’antic poble de Sant Pere, si bé és cert que no totes eren iguals i que de cases amb porta adovellada només n’hi havia unes quantes (per cert potser què quan aquestes també es van enrunar s’haria hagut de protestar igual que s’ha fet ara, no?). Podem comprovar-ho en la foto de la dreta on s’observa el carrer Major de Sant Pere des de la cantonada amb l’antic carrer del ferrocarril l’any 1930.

Els quioscs de la Plaça de la Creu

En la imatge podeu veure uns antics quioscs que formaven part del desaparegut mercat de la Plaça de la Creu, al inici de la carretera de Matadepera i que va ser inaugurat als voltants del 1917.
La construcció era ben especial amb tres quioscs que sobresortien de la construcció i que contenien cada un d’ells una parada. Les teulades eren a doble vessant i molt inclinades i s’unien totes en una mena de torre acabada amb punxa. És podia accedir a l’interior de cada parada gràcies a una porta que hi havia a l’esquerra de cada habitacle i la zona del taulell es tancava amb una persiana de fusta des de l’interior per tal d’oferir el màxim de seguretat.
Les 3 parades eren ocupades per una gallinaire i dues carnisseries. A la foto podem observar la parada de la Ramona Verdera on es venia carn de bè i segons ens han informat va ser feta pel seu marit, en Josep Serra i Valls que a més de pintor li agradava força la fotografia. Aquest negoci tenia continuïtat en una parada que la seva mare tenia al mercat de la Independència, mentre el seu pare es dedicava a criar bestiar prop del Pla de l’Ametllera. Aquesta nissaga era coneguda com els de Cal Cordes, ja què segons diuen amb els budells del bestiar en feien cordes de tot tipus, tant per instruments de música com per a la sutura de les ferides.
 Aquest mercat o quioscs com també eren coneguts, al igual que el que hi havia a les Quatre Carreteres, obria tots els dies de l’any a excepció de les dues grans festes de dijous Sant i Nadal. Això vol dir que els diumenges també obrien i el motiu és que molts excursionistes s’hi atansaven per comprar carn per fer-ne costellades al bosc dels voltants.
La carn es guardava en el mateix quiosc, en una mena de fresqueres subterrànies que arribaven fins a sota mateix de la font que hi ha hagut sempre a la plaça i que aprofitaven la seva frescor per conservar la carn (veure foto actual de la font a la dreta).
Quan al 1928 es va inaugurar el proper Mercat del Triomf els venedors d’aquests quioscs s’hi van traslladar, obrint-hi noves parades, fet que va provocar la desaparició d’aquesta singular construcció, a l’hora que s’arreglava la zona tal i com avui la podem trobar.

El 50 aniversari de la parroquia de Sant Valentí i l’Andreu Pascual

primera pedra sant valentí 1975

Aquest diumenge s’ha celebrat el 50è aniversari de la Parròquia de Sant Valentí al barri del Segle XX. Aquesta parròquia es va fundar el dia 11 de setembre de 1962 i es va triar Sant Valentí per ser un dels patrons de la nostra ciutat de Terrassa. El primer rector va tardar un any en ser nomenat i va ser en Mossèn Josep Vilaró. Només un any desprès, al 1964, ja va ser substituït per en Mossèn Andreu Pascual que és amb qui jo hi vaig tenir més relació.
Vint anys va estar a la parròquia i puc dir que van ser vint anys molt intensos, especialment quan a principis dels anys 70 se li va posar al cap la construcció d’una nova església. Fins llavors les misses i celebracions es feien a la capella de les Agustines Missioneres que són les que tenen el col•legi del barri conegut com “les monges del gas“, nom que els ve perquè abans aquest barri era conegut com el “barri del gas” ja que és on hi havia la primera fàbrica de Gas que es va fer a la nostra ciutat, la fàbrica de Joan Vallés i cia (1860). Avui encara hi podem veure el carrer del Gasometre que porta aquest nom degut a aquesta fàbrica situada al carrer Pare Font, 18.
L’Andreu volia que el barri tingues una església nova i no va parar fins que obtenir un terreny on fer-la. Aquest prohom que li va cedir de forma gratuïta va ser en Moisès Torrens i Guillemot. Però amb el terreny no n’hi havia prou i faltaven molts diners per poder iniciar la construcció. Diners que va demanar a la gent del barri, als fabricants, a les tendes i als veïns. Pesseta a pesseta va aconseguir aplegar els diners suficients per començar les obres d’un església projectada per l’insigne arquitecte Jan Baca. Jo llavors pertanyia al Consell Parroquial i recordo que una de les moltes accions que vàrem fer per recollir diners va ser vendre petits totxos, de manera que per cada totxo petit que veníem en podíem comprar un de veritat per aixecar les parets. L’església actual no es va finalitzar fins el 1976.
Resten molts records per explicar d’aquells dies viscuts al voltant de la parròquia que s’anava aixecant poc a poc, però ja els anirem explicant en nous posts.
Tornem ara a la celebració d’aquest diumenge en que amb una missa oficiada per el Bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, acompanyat d’altres sacerdots i de tots els mossens que han passat per la parròquia al llarg d’aquests anys. En Mossèn Andreu, de 82 anys el vaig poder saludar personalment, tot hi que malauradament ja no pot deixar la cadira de rodes per desplaçar-se.
Us adjunto el goig dedicat a sant Valentí que es va repartir a la missa.

El Bloc dels Records present en el Congrés de Cultura

Hem presentat el vostre blog dels Records de Terrassa en el Primer Congrés de Cultura de Terrassa i per fer-ho hem triat el record que vàrem penjar en el blog aquest diumenge, just a la mateixa hora que el llegíem als assistents.

Hem cregut que la millor manera de presentar el blog era amb un record inèdit.

Gràcies a tots per fer que aquest espai s’hagi mantingut obert des del maig del 2008 i que no pari d’augmentar el nombre de visites any rera any. Amb el vostre recolzament intentarem que aquest espai continuï obert durant molt més anys.

Simulacre de Missa del Gall a la Mola

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font: “crec que la Missa del Gall a la Mola d’aquest any ha de pasasar a formar part dels Records de Terrassa. Cal indicar que cada any era el Centre Excursionista de Terrassa el qui l’organitzava demanant-ho sempre a Mossèn Joaquim Garrit i Rigol (veure foto), capellà obrer i força independent. Enguany, a causa de la seva edat 81 anys i de la seva salut, no hi va poder anar i el Centre no va poder, tot i demanar-ho al Bisbat, obtenir cap més capellà. Sembla doncs que a tot el que no està organitzat per ells no li donen importància.

Jo sé la manera d’obtenir un sacerdot per l’any vinent. Consisteix només en demanar-ho a les comunitats religioses: escolapis, jesuïtes, claretians,  carmelites, benedictins, salesi.ans etc. que hi ha a la ciutat o a sabadell i que no depenen directament del Bisbat.

Això crec que ho tindria que saber el president del Centre si l’any vinent vol seguir organitzant la Missa del Gall a la Mola. Cal indicar que la nit del passat 24 van haver de fer un simulacre de Missa, anant a buscar hòsties consagrades a la parròquia de la Sagrada Família i distribuint-ne a la comunió entre tots els qui s’hi van aplegar”.

Quedi aquí el comentari de l’amic Font i si algú més hi vol afegir quelcom o rectificar-ne algun aspecte pot fer-ho en l’apartat de comentaris.

Us deixo (a la dreta) la felicitació de la missa del gall de la Mola del Nadal del 2011:

I també la d’aquest any 2012 (a l’esquerra).

Terrassa guanya un premi de nadales, el Nadal de 1941

El Nadal del 1941, ara fa 60 anys, el cor del “Frente de Juventudes” de Terrassa va participar en el tercer concurs de nadales de la província de Barcelona i va guanyar el primer premi amb la interpretació de “la virgen lava pañales” i “allà sota una penya”, aquesta darrera adaptada pel mestre Ramon Serrat, que llavors era el director de la Banda Municipal i de l’Escola de Música de la ciutat.
La interpretació es va fer en el Palau de la Música de Barcelona, davant del governador civil i cap provincial del “Movimiento”, Sr. Antonio F. Correa.

El mestre Ramon Serrat i Fajula (1883-1944) era originari de Sant Joan de les Abadesses i fins l’any 1925 no va venir a viure a Terrassa, per dirigir precisament la Banda Municipal de Música. També va dirigir la Coral Joventut Terrassenca i va arribar a formar part de l’antiga cobla de Terrassa.

Aprofito aquesta nota per corregir la data que surt en el llibre “Musiquer terrassenc” publicat per la Fundació Torre del Palau, i on s’indica erròniament que la data de naixament del compositor era l’any 1881.

Us deixo una imatge de l’actual plaça del Mestre Serrat a Terrassa (veure explicació als comentaris).

Ca l’Antònia de la Llet

Continuant amb els records que ens ha portat el post de la casa del carrer major de Sant Pere, el bon amic Rafael Aroztegui en diu: Al nº 80 hi havia l’Antònia de la llet, que venia llet de cabra.
Ignoro si la treia d’un remat seu o li portaven d’alguna masia propera.
I per il·lustrar-ho ens ha enviat un anunci d’aquest establiment que aquí reproduïm.
També us mostrem una imatge actual del número 80 del mateix carrer on veureu que l’edifici actual ja no recorda rés de l’antic.
Nota: De lleteries a Terrassa n’hi havia unes quantes, la mare encara recorda la lleteria de la viuda de J. Farrés del carrer de la Rutlla 28 que ja estava oberta abans de la guerra civil i on servien llet de vaca de la Granja Parellada a més de llet de cabra, yoghourts, Kefir, Nata i Mantega fresca del Pirineu.

La casa més antiga del carrer Major de Sant Pere

En el número 35 del carrer Major de Sant Pere encara podem observar una antiga casa del S.XVI. que ens recorda com deuria ser el carrer principal de l’antic Poble de Sant Pere. No fa pas masses anys enrera al carrer encara es podien observar altres exemples d’aquest tipus de construcció de casa d’ambient rural, amb el seu característic portal de mig punt, que permetia l’entrada de les cavalleries.
Jo encara recordo que en les Festes Majors de Sant Pere, en aquesta casa s’hi mostraven antigues eines agrícoles a més de documents de l’antic Poble. Ara no tinc ni idea de si encara estan conservats en algun lloc, esperem que així sigui. Els pares de la meva muller encara m’expliquen que a casa seva a l’entrada hi tenien un espai pel cavall, amb el que transportaven el que collien al camp que tenien a can Guitard de la Riera.

Nota.- Volem destacar un comentari rebut que ens explica les antigues botigues i cases que hi havia al carrer Major de Sant Pere. Si algú en recorda alguna ens ho pot indicar en els comentaris.

Taller Gibert i Junyent, l’antiga Electra

Aquest taller avui completament restaurat el podem admirar a la cantonada del carrer de Sant Isidre amb el carrer del Pantà.
L’obra pertany a l’arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada i va ser projectat en data 17 de juny de 1911.
En Josep Gibert i Escudé va fer construir aquest taller per l’empresa La Electra Industrial que va ser la que desprès de la guerra civil es va traslladar a lacarretera de Castellar i que avui encara coneixem com l’Electra.
 Si podeu albireu per els llistons de fusta de l’entrada que hi ha pel carrer de Sant Isidre i podreu admirar la majestuositat de l’obra que sembla una església amb una nau central que permet l’entrada de llum per la claraboia i dues de laterals més baixes.

Fixeu-vos amb les columnes d’acer i les cobertes vidrades aguantades per estructures metàl•liques d’una gran complexitat.

Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (riera de les Arenes)

riera Arenes (Duran)

Cal explicar, abans que rés, que la riera de les Arenes és una riera bastant peculiar i traicionera a la que li hem de tenir molt de respecte, ja que és l’origen del terreny arrasat on s’assenta el nucli de la nostra ciutat. La riera de les Arenes ha ocasionat nombroses riuades al llarg de la història de Terrassa i ha causat en moltes ocasions greus danys. No tants com l’any 62, degut a que en els darrers anys la riera passava pel mig d’una zona purament rural, però no hem de perdre mai la memòria històrica de que l’aigua, tard o d’hora, torna a passa per on ella vol.
A l’esquema que trobareu a la dreta podeu veure un dibuix fet per el geòleg Jacint Elias i Escayol (1856-1943) on podem observar com la riera havia arribat a ser un afluent del riu Sec a la conca del Besos (Pliocé Inferior) i que posteriorment (Pliocé Mig i Superior) va desviar-se per can Montllor cap al que avui coneixem com a riera del Palau i els plans de ca n’Aurell (passant prop de Can Boada del Pi, per darrera de la Masia Freixa i anant a parar per la part de sota de la masia de ca n’Aurell, passant llavors a ser afluent de la conca del Llobregat. No és fins al quaternari que la riera diposita una gran quantitat de llims vermells que cobreixen tota la zona, des de Sant Pere fins a Matadepera. Llavors és quan es produeix un nou desviament, cap a la posició en que la trobem als anys 60, fet que fa que aquesta nova llera s’hagi de considerar jove i poc assentada, molt procliu a produir inundacions a banda i banda.
Una altra característica d’aquesta riera és el seu pendent (veure gràfic) que hi ha des del seu inici, fet que fa que la velocitat de les avingudes produeixi onades successives, degudes en part a la caiguda dels marges. La riera en el seu pas travessa grans zones d’arenes del quaternari que són fàcilment arrencades dels seus marges i que faciliten els embassaments que provoquen les onades. Les sorres, graves i pedres que s’emporta i a la velocitat en que transiten són elements que ajuden a la seva gran perillositat (veure foto dels marges actuals de la riera de les Arenes a l’altura de la Barata).
Aquest fet s’evitaria fent una laminació de l’aigua mitjançant un embassament de capçalera. Perquè no s’ha fet mai aquest embassament és quelcom que jo desconec, tot i estar recomanat pel Projecte d’Acondicionament de la Riera de les Arenes confeccionat per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’any 1963.
Tot això es veuria empitjorat, si algun dia es produeix un gran incendi en la part alta de la riera seguit d’unes fortes pluges, ja que llavors aquest fenomen de l’arrencada dels marges encara produiria onades més grans.
Finalitzem aquest record amb les paraules de l’enginyer Sr. Vega, comissionat per el Govern per supervisar els treballs de la Confederació Hidrogràfica, desprès d’haver estudiat el problema: “Terrassa esta situada en un lloc no propi per l’extensió que ha adquirit i que la ciutat està assentada sobre un llit de rieres i que en consideració ha de recomanar un canvi d’emplaçament de la ciutat, ja que l’actual és una calamitat davant dels embats dels nombrosos torrents i rieres que la travessen, molt principalment la riera de les Arenes”. És evident que la nostra ciutat no ha canviat ni canviarà de lloc i el que hem fet es més aviat assentar-nos damunt d’aquestes velles rieres o canviant-les de rumb, fent cas omís a la vella història del nostre terreny. Us deixo amb un esquema que es va publicar anys desprès de la riuada on s’indicaven les zones de possible desviament de la riera de les Arenes (actualment aquest perill és més reduït per les obres del transvasament, sempre que les canalitzacions es mantinguin netes).
(continuarà en el proper post)