Els quioscs de la Plaça de la Creu

En la imatge podeu veure uns antics quioscs que formaven part del desaparegut mercat de la Plaça de la Creu, al inici de la carretera de Matadepera i que va ser inaugurat als voltants del 1917.
La construcció era ben especial amb tres quioscs que sobresortien de la construcció i que contenien cada un d’ells una parada. Les teulades eren a doble vessant i molt inclinades i s’unien totes en una mena de torre acabada amb punxa. És podia accedir a l’interior de cada parada gràcies a una porta que hi havia a l’esquerra de cada habitacle i la zona del taulell es tancava amb una persiana de fusta des de l’interior per tal d’oferir el màxim de seguretat.
Les 3 parades eren ocupades per una gallinaire i dues carnisseries. A la foto podem observar la parada de la Ramona Verdera on es venia carn de bè i segons ens han informat va ser feta pel seu marit, en Josep Serra i Valls que a més de pintor li agradava força la fotografia. Aquest negoci tenia continuïtat en una parada que la seva mare tenia al mercat de la Independència, mentre el seu pare es dedicava a criar bestiar prop del Pla de l’Ametllera. Aquesta nissaga era coneguda com els de Cal Cordes, ja què segons diuen amb els budells del bestiar en feien cordes de tot tipus, tant per instruments de música com per a la sutura de les ferides.
 Aquest mercat o quioscs com també eren coneguts, al igual que el que hi havia a les Quatre Carreteres, obria tots els dies de l’any a excepció de les dues grans festes de dijous Sant i Nadal. Això vol dir que els diumenges també obrien i el motiu és que molts excursionistes s’hi atansaven per comprar carn per fer-ne costellades al bosc dels voltants.
La carn es guardava en el mateix quiosc, en una mena de fresqueres subterrànies que arribaven fins a sota mateix de la font que hi ha hagut sempre a la plaça i que aprofitaven la seva frescor per conservar la carn (veure foto actual de la font a la dreta).
Quan al 1928 es va inaugurar el proper Mercat del Triomf els venedors d’aquests quioscs s’hi van traslladar, obrint-hi noves parades, fet que va provocar la desaparició d’aquesta singular construcció, a l’hora que s’arreglava la zona tal i com avui la podem trobar.

El darrer portal de la Vila de Terrassa

El dia 29 d’abril de l’any 1882 a Terrassa va ser l’últim dia en que es va poder passar per sota del darrer dels portals que antigament donava entrada al recinte medieval emmurallat de Terrassa. Aquest portal rebia el nom de Portal de la Guia, mentre que els que ja havien desaparegut anteriorment portaven el nom de Portal Major, just al final precisament del carrer Major, el Portal Nou o Jussà al final del carrer de Mosterol, el Portal de la Font, al començament del carrer de la Fontvella, el Portal Cremat, al final del carrer Cremat just on ara hi ha el Raval, el Portal de la Vilanova al carrer del mateix nom i el Portal de Monistrol que estava al final del carrer de les Parres, que llavors s’anomenava carrer Superior o d’en Font.
El Portal de la Guia el podíem trobar situat al costat del que avui és el Mercat de la Independència, al final del mateix Raval de Montserrat, en el que avui coneixem com el carrer del Peix.
A la part superior s’hi podia observar una arqueta amb la imatge de la verge de Montserrat que al desaparèixer és va instal•lar al Raval que per això porta el nom de la verge.
La sol•licitud per derruir-lo es va cursar per part dels veïns el dia 16 de març de 1882 i el dia 29 d’abril del mateix any el Consistori ja va aprovar que és realitzés i es veu que s’hi van afanyar, ja que el mateix dia ja van començar les obres.
En la imatge de l’època es pot apreciar com era aquest portal i altres detalls a tenir en compte, com per exemple el carrer que llavors encara era de terra, les estretes aceres que sols permetien el pas d’una persona, o l’edifici de la dreta amb un campanar (correspon a l’antic Hospital, que posteriorment va ser traslladat al Passeig i que va deixar el lloc necessari per la construcció del nou mercat).

Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (un col•lector petit)

pont renfe 1910

L’any 1876 el pla urbanístic de Miquel Ceret, que mai va ser aprovat, preveia el creixement de la ciutat de Terrassa cap a l’altra banda de la riera del Palau, canalitzant la riera des del pont de la Renfe fins més avall de la carretera de Montcada. A principis de segle XX es van començar a perfilar els primers carrers de la barriada de ca n’Aurell i això va provocar que es comences a canalitzar la riera en la seva zona central, prop del nou Mercat de la Independència.
En anys posteriors els plans urbanístics dibuixaven carrers en la part sud de la carretera de Montcada (veure plano de la Guia Claret), sobre el desviament natural que la riera del Palau feia cap a la dreta, però cap tècnic va preveure que els col•lectors que s’havien construït eren del tot insuficients, especialment en la seva boca d’entrada a la part nord de la Rambla.

En una foto antiga podem veure com l’antiga riera del Palau, a l’altura del carrer de Cervantes, corria a cel obert.

El dia de la riuada, quan van baixar els primers arbres, es va formar un tap a l’entrada del col•lector que va produir que l’aigua no tinguès cap més opció que baixar pel mig de la Rambla, recuperant l’antiga llera de la riera del Palau, i envaís els carrers paral•lels del barri de ca n’Aurell.
A la zona de la Rambla s’hi van produir com a mínim 89 víctimes, a part dels nombrosos danys materials que van quedar ben patents amb l’acumulació de cotxes i materials que es podien observar al final de la Rambleta (en la foto hi podem veure un autobus arrastrat per la riuada), al conegut camp dels Kubales (avui ocupat en part per l’Hotel Don Candido).

En un article del 16-12-1960 (quasi 2 anys abans de la riuada) ja s’indicava que hi havia l’intenció de perllongar el col•lector de la Rambla fins l’avinguda Abat Marcet. Malauradament aquesta previssió no es va realitzar a temps.
(continuarà en el proper post)

50 anys de parades de flors a la Rambla

parades flors

Segons m’han explicat, quan ja finalitzava l’any 1957 es van començar a instal·lar per primera vegada alguns llocs de venda de flors a la part alta de la Rambla del Caudillo, que és com s’anomenava llavors a l’actual Rambla d’Ègara.

El lloc triat era davant mateix del Mercat de la Independència, ja que aquest ha estat sempre un lloc de pas habitual per molts terrassencs i això els assegurava un cert èxit de clientela.

Però aquest fet va obrir un debat a la ciutat doncs hi havia qui defensava que es tenien que construir unes parades similars a les de la Rambla de les Flors de Barcelona i fins i tot canviar-li el nom a aquesta part de la nostre Rambla. Ambdues opcions van quedar descartades ja que a Terrassa aquestes parades quedarien durant tota la setmana tancades i farien lleig i lo del canvi de nom no quedava gaire bé ja que suposava prendre-li un tros al mateix “Caudillo”.

El fet es que les parades de flors ja porten més de 50 anys oferint flors i plantes des del mateix lloc i ara caldrà veure si amb les obres de soterrament del metro de Terrassa es veuran o no afectades, especialment si finalment es decideix canviar la fesomia de la Rambla. Serveixi aquest record per celebrar el cinquantenari d’un fet que potser ha quedat una mica oblidat.

Una auca de Terrassa del 1929 (9)

auca de terrassa del 1929 (9)

Ara el recorregut ens porta pel carrer de la Rasa, tot passant pel costat del cinema Alegria que, en aquells anys, sembla que té molta anomenada.

A l’altra imatge ja se’ns mostra la imatge del Mercat de la Independència. Entenem que en aquells anys una obra tan majestuosa com la del nou mercat tenia que ser tot un atractiu visual per qualsevol que visités la nostra ciutat.

Històries de la Plaça Vella (4)

Interior mercat independència 1912

Veient que la plaça era insuficient per fer-hi el mercat, l’any 1896 es va presentar una proposició per construir un edifici dedicat exclusivament per a mercat, enrunant les cases entre el carrer de Cantarer i carrer de l’església, fins a l’edifici de La Caixa d’Estalvis de Terrassa. Aquesta proposta no va ser acceptada per manca de capital.

Altres propostes van ser tirar les cases del carrer Cremat fins el Raval i també fer-ho en la zona ocupada per la Casa Vinyals del carrer Major.

L’any 1903 es va presentar una nova proposta de construir-lo en el Raval, el lloc on hi havia hagut un antic hospital i que des del 1870 servia de quarteret de bombers i alberg nocturn. Aquesta proposta va aixecar protestes del veïns de la plaça Major i voltants, tot dient que el trasllat seria la ruïna del comerç d’aquesta zona de la vila. Tot i les protestes, el nou mercat (la plaça nova) es va inaugurar el 14 de novembre del 1908 amb un cost d’un milió de pessetes (en la foto podeu veure l’interior al 1912 – A. Tobella).

Amb el traspàs dels venedors al nou mercat, l’any 1911 es va reformar la plaça Major (ara ja començada a nomenar com a plaça Vella, en contraposició a la “Plaça Nova” del nou mercat) canviant l’empedrat, i plantant un bon nombre d’arbres.

En aquesta foto (A. Jover – A. Tobella) podeu veure l’enterrament d’un nen (taüt blanc) al 1913. Fixeu-vos amb que la plaça Major fa poc que l’havien reformat.

A Terrassa, anem a plaça o anem al mercat?

mercat de la independència

A Terrassa, a diferencia d’altres ciutats, no diem mai anem al mercat, quan ens volem referir que anem a comprar precisament a un dels grans mercats de la ciutat, sinó que utilitzem l’expressió, “anem a la plaça”.

Fins i tot avui en dia encara diferenciem entre la plaça de baix (mercat de la independència – foto) o la plaça de d’alt (mercat del Triomf). Si fem una ullada històrica, podem veure que antigament “anar a comprar a la plaça”, era com s’anomenava al fet d’anar a comprar a aquella plaça on els pagesos i comerciants es reunien per oferir els seus productes.

A Terrassa, la “plaça vella”, porta aquest nom justament per diferenciar-la de la “plaça nova” que es va construir al raval (mercat de la independència) i que va substituir-la com a lloc de venta de productes. El que no s’acaba d’entendre és que avui en dia a la plaça que s’ha fet al costat del Vapor Gran, se li hagi posat justament “plaça nova”, ja que això és com desvirtuar la història de les places i dels mercats de Terrassa (comentari extret d’una conversa amb en Rafael Aróztegui).

Aquesta imatge me la feta arribar el Ricard Font i correspon a la Bienal de Col·leccionisme que es farà aquest any al Centre Cultural, en honor al centenari de la construcció del mercat.