Records dels orígens del Frankfurt Casa Vallès

26 11 2020

Per explicar els orígens dels frankfurts a Catalunya, cal explicar que al 1912 en Máximo Zander Altmann, mestre diplomat alemany en alta xarcuteria, va arribar a Barcelona i va començar a elaborar embotits sota la marca “Max Zander

L’any 1968 Lasús Marsá S.A. li va comprar la marca i des de llavors en Jacint Lasús Viñals, amb només 22 anys va començar a dirigir aquesta empresa familiar. Desprès de la seva mort l’any 2013 els seus dos germans i dos dels seus fills van continuar el negoci familiar fins a dia d’avui.

I ara retornem a Terrassa:

Si fem una mica d’història cal recordar que als anys 50 la família Vallès-Romans, de Terrassa, havia començat a vendre entrepans de salsitxes de frankfurt en fires ambulants i que el seu proveïdor era precisament l’empresa “Max Zander”.

Posteriorment van instal·lar uns punts de venda ambulants en les fires que es feien a diversos punts del Maresme durant la temporada d’estiueig. Sembla ser que a instancies del Agustí Montal (ex-president del barça) es van decidir a muntar la primera paradeta fixa a la fira d’Arenys de Mar i la següent a Caldetes.

Finalment l’any 1965 s’obre el primer local fix per oferir entrepans de frankfurt i altres productes similars, en un local al bell mig de Terrassa i amb una decoració, distribució i estil tant diferent del que hi havia abans, que els futurs competidors la van copiar. Aquest local encara avui està ubicat al mateix lloc i porta el nom de “Frankfurt Casa Vallès”.

Sabem del cert que als anys 60 algun bar de Terrassa, com el Farolillo, ja servia entrepans de frankfurt però com a establiment dedicat exclusivament a aquest gènere, no va ser fins el 1964 en que Isidre Vallés va obrir el frankfurt del carrer de Gavatxons 16.

Segurament encara recordareu que l’establiment estava originalment obert al carrer i no tenia porta i que, per primera vegada, la planxa estava a la vista del públic. Potser també recordareu la quantitat de llaunes de cerveses d’arreu del món i que aquí no havíem vist mai. De fet, molts terrassencs van començar les seves primeres col·leccions de llaunes de cervesa al veure les que tenien exposades. Jo mateix en vaig començar una però que va durar poc ja que les llaunes es rovellaven.

Menjar a peu dret al voltant d’una barra no era res habitual a Terrassa i potser només abans trobem una proposta similar i trencadora amb el format de snak-bar, que va importar el bar “Las Vegas” de la Plaça Vella, d’una visita que havia fet el seu propietari, en Josep Antoni Lobo, a EEUU.Podeu veure un record a https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2015/07/07/en-homenatge-al-juli-soler-el-primer-snack-bar-de-terrassa-las-vegas/

Una altra curiositat d’aquest establiment és que estava obert tots els dies de l’any excepte el Divendres Sant, ja que era un dia d’abstinència obligat per a tothom.

Adjunto un anunci de l’establiment de l’any 1994, en motiu del seu 30 aniversari i on s’indica clarament que és el primer del món, fet que desconeixem si és del tot cert, la veritat.

Podeu trobar info a https://casavalles.es/es/

 





Els orígens i la petita història de les perfumeries Marfil

20 01 2014

Marfil 1946 3Aquest record l’ha fet arribar l’Anna Maria Massanés Bohigas, filla de  Miquel Massanés i Plana, que és qui va crear aquest emblemàtic establiment de la nostra ciutat.

“El meu pare, Miquel Massanés i Plana, havia estudiat química a l’Escola Industrial de Terrassa i, ja abans de la guerra civil, en va sortir titulat com a perit químic. Des de llavors va tenir el propòsit de muntar una fàbrica de perfumeria. Ell era fill de forner, però no volia continuar l’ofici del seu pare perquè haver de treballar de nit i dormir de dia no li provava gens i li malmetia la salut. A més, en aquells temps la feina de forner no s’acabava al forn. El pa, a més de fer-lo, s’havia de repartir per les cases. El meu pare i el meu avi ho feien, primer en carro i més endavant en automòbil.

Marfil 1946 5

Així que treballava de forner, però, al mateix temps, a casa, en un segon pis del carrer de la Creu Gran, hi tenia muntat un petit laboratori on feia les seves proves i creava productes de cosmètica: pólvores, colorets, crema per les mans, maquillatges, i, sobretot, colònies i perfums. Quan va començar la guerra estava en aquestes coses, però el van mobilitzar i cap al final de la contesa va haver d’anar al front. A més, algú devia denunciar que hi havia un laboratori a casa i van venir a fer un registre. Es pensaven que el meu pare hi fabricava bombes. No era pas així, per descomptat, però malgrat això van clausurar el laboratori.

Quan es va acabar la guerra, el pare va intentar posar la fàbrica que sempre havia somniat, però els permisos de Madrid no arribaven mai. I va decidir que, mentre esperava que arribessin els permisos, muntaria una perfumeria. D’aquesta manera, a part d’altres productes, hi podria vendre les colònies que ell mateix fabricava. I així va ser que el dia 1 de desembre del 1941 el meu pare i la meva mare, Dolors Bohigas Rosell, van obrir la Perfumeria Marfil al número 3 del carrer de Gavatxons de Terrassa.

Marfil 1976

La botiga els va anar bé des del començament. A part de vendre sabons, dentifricis i colònies envasades, també hi venien colònies a granel que feia el pare, perfums i crema per a les mans. Al soterrani de la botiga hi va instal·lar un laboratori per fabricar aquests productes.

La gent venia a comprar, sobretot els dissabtes que era el dia de més venda, quantitats com ara 3 unces de colònia (100 grams) o fins i tot menys, una unça, que equival a 30 grams. Venien amb la seva ampolla. La quantitat de colònia es mesurava amb una proveta i s’abocava a l’ampolla del client o la clienta. La gent també comprava sabó, pasta de dents i fins i tot alguna barra de llavis. La venda d’aquesta article, la barra de llavis, llavors era molt senzilla. Només hi havia tres colors: clar, mig i fosc. Ara els fabricants de barres de llavis poden arribar a fer fins a més cent tons de vermell diferents.enganxina Marfil

La Perfumeria Marfil també disposava d’una cabina d’estètica, un servei que a Terrassa pràcticament no existia. I amb el pas dels anys la botiga va anar incorporant al catàleg de venda productes més sofisticats i marques estrangeres, com ara Elizabeth Arden. Per aconseguir la representació d’aquesta marca, la meva mare i jo vam haver d’anar a Madrid l’any 1946 a sol·licitar-ho a la central espanyola. En aquella època, a tota la província de Barcelona només hi havia sis perfumeries que tinguessin productes d’Elizabeth Arden. Abans de donar-nos la concessió van haver de venir de Madrid fins a Terrassa per veure si la Perfumeria Marfil tenia “categoria” per vendre la marca. Recordo que els directius d’Elizabeth Arden, quan van haver vist el Marfil, van dir-nos “señores, tienen ustedes una perfumeria muy chic”….perfumeria marfil1957

I així fins avui, que la responsabilitat del negoci ha anat passant successivament del meu pare a la meva mare, després a mi mateixa i actualment a les meves filles. I que “la” perfumeria Marfil ha passat a ser “les” perfumeries Marfil, doncs actualment n’hi ha tres d’obertes a la ciutat de Terrassa: la de Gavatxons de tota la vida, una altra al Raval de Montserrat des del 1980 i una tercera al Portal de Sant Roc des del 1996.”

Signta: Anna Maria Massanés Bohigas

 Nota.- Adjuntem una  imatge de les etiquetes que es feien servir a la botiga i un anunci de l’any 1957 en que podeu observar el telèfon de l’època amb només 4 dígits Com podeu observar els logotips han anat canviant.