Capdidat de l’any 2015 i històries de nans i capgrossos

Aquest any 2015 els amics del “Casinet de l’Espardenya” han decidit anomenar-nos Capdidat a Capgròs de l’any i com que no podien fer-ho a un blog ho han personalitzat a qui el va crear, en Santi Rius. Sigui com sigui, jo considero aquest nomenament que és en bona part vostre i per això el vull compartir amb tots els seguidors d’aquest espai a més d’agrair-vos el vostre suport al llargs d’aquests darrers 8 anys (aquest passat mes de maig vàrem celebrar el vuitè aniversari del blog). Per els qui desitgin votar poden fer-ho al mail: casinetdelespardenya@gmail.com

Per celebrar-ho us deixo amb una Breu història dels nans (capgrossos) a la nostra ciutat:

Gràcies a una dada documental del 1868 sabem que els 6 que hi havia llavors anaven uniformats i portaven garlandes i llances. Aquests van desaparèixer en un incendi del Teatre del Retiro o “de los Campos” durant la nit del 7 de maig de 1879. Llavors se’n van adquirir de nous a Barcelona i se sap que van durar fins l’any 1898 en que de nou es van substituir degut a que s’havien malmès (aquests van costar a la ciutat 172,50 pessetes). Les fotografies que mostrem d’aquests 6 nans antics de Terrassa són de l’any 1925 i ens mostren uns personatges estrafolaris que presenten expressions burletes i grotesques (podem observar el detall del nan del Xinés que reproduïm d’una foto realitzada per el Miquel Astals l’any 1948 del fons de l’Arxiu Tobella), (les altres són extretes de la Memòria Anual de l’Escola Pia del 1925). Els nans si ens hi fixem tenen una mida més proporcionat al cos i en canvi els capgrossos la mida és molt més desproporcionada.
Cap als anys 40 s’incorporen a aquests (que no desapareixen) el que coneixem ja per capgrossos i que presenten la fesomia de personatges més coneguts i entre els que podem citar: el Militar o Napoleó, el Pierrot, l’Andalús, la Parella Rica, la Vella Bona, la Vella Dolenta, el Dimoni o la Bruixa, entre d’altres i tots ells presidits per un gegantó anomenat Maneló (de l’any 1950) que acostuma a acompanyar als gegants de la ciutat. Del que se’n va fer d’aquests nans i capgrossos queda en l’oblit dels misteris de la nostra ciutat.

El diumenge 9 de maig de 1965 es va estrenar una nova col•lecció donada a la ciutat per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa. La cerimònia es va fer al Raval, davant de l’ajuntament amb una important presencia de gent, la banda municipal de música i les autoritats, encapçalades pel Sr. Josep Salvans president de la Caixa d’Estalvis i del Sr. Miquel Onandia, alcalde de Terrassa.
En total van ser 9 els capgrossos lliurats i al capdavant de tots hi anava el “Patufet” que era el capgròs amb el cap més petit de tots, seguit per La Guapa, el Vell o l’Avi, el Dimoni, el Dormilega o Cubanito (desaparegut), l’Escocès, el Moro i dues figures que representaven dones velles, que eren conegudes com les “Velles berrugues lila i groga” o també com la Vella Pepa i la Vella Maria.

Per celebrar-ho es va fer una mena de festival on hi van intervenir l’esbart dansaire, la banda municipal, uns prestidigitadors, uns pallassos musicals i com a plat fort, la presencia del llavors popular presentador de la TV, en Gustavo Re que va fer cantar a tots els presents la cançó de moda d’aquells dies i que es deia “En la casa de Pepito…”. L’acte va finalitzar amb una traca i finalment es van deixar anar uns coloms, per part de la Societat Colombòfila de Terrassa.

Cal indicar que a la llista inicial dels capgrossos, fets de cartró pedra s’hi va sumar una ampliació l’any 1979-80 feta ja de fibra de vidre: l’Anglès o Agutzil, el Moro de fibra, el Soldat, el Xinès (desaparegut), el Negre (desaparegut) i finalment el 1996 en que s’hi va afegir el Dimoni nou. Malauradament sembla que darrerament ha desaparegut algun altre d’aquests antics capgrossos i seguim ignorant el perquè d’aquestes estranyes pèrdues.

Posteriorment es va instaurar la tradició de “capgròs de l’any”, que va ser triat el 1982 i que ha perdurat fins a dia d’avui, gracies a la tasca que ha desenvolupat durant aquests anys l’entitat secreta del casinet de l’espardenya (web www.casinetdelespardenya.cat ) i a l’artista Jordi Grau que ha estat qui els ha donat forma. També podeu veure la llista de cap-grossos de l’any a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Capgr%C3%B2s_de_l%27any

Actualment el Grup que s’encarrega dels Capgrossos de Terrassa està format per membres, de l’Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.

 

Obsequis de Caixa Terrassa per Nadal

Sembla que no pugui ser però aviat ja hi haurà qui no recordarà ni que vàrem tenir una entitat que es deia Caixa Terrassa i no diguem rés de l’efímera Unnim.

El fet és que el record d’avui és per aquells que encara tenen a casa algun disc o cassette dels que l’entitat regalava als seus clients quan arribaven les festes Nadalenques.

Jo no en conservo cap, però potser algú encara en té algun i ens vol dir de quin artista/es és?

L’anunci que reproduïm és de l’any 1985. Han passat només 28 anys i fixeu-vos com a canviat la situació. La caixa ha desparegut com els cassettes, només queden els discs de vinil pels més nostàlgics.

Els cap-grossos del 1965

Avui el record és pel dia en que a Terrassa va inaugurar uns nous cap-grossos ja que els vells es van cremar en un incendi al Teatre del Retiro (els quals podeu veure en un record antic fent click aquí). Aquests nous cap-grossos els va donar a la ciutat la Caixa d’Estalvis de Terrassa el diumenge dia 9 de maig de 1965, tal i com podeu veure en la noticia del diari apareguda l’endemà dia 10.

La cerimònia es va fer al Raval, davant de l’ajuntament amb una important presencia de gent, la banda municipal de música i les autoritats, encapçalades pel Sr. Josep Salvans president de la Caixa d’Estalvis i del Sr. Miquel Onandia, alcalde de Terrassa.

En total van ser 9 els cabessuts lliurats i al capdavant de tots hi anava el “patufet” que era el cap-grós amb el cap més petit de tots, seguit per La Guapa, el Vell, el Dimoni, el Dormilega (avui desaparegut), l’Escocès, el Moro i dues figures que representaven dones velles, que no sé quin nom específic tenien.

Per celebrar-ho es va fer una mena de festival on hi van intervenir l’esbart dansaire, la banda municipal, uns prestidigitadors, uns pallassos musicals i com a plat fort, la presencia del llavors popular presentador de la TV, en Gustavo Re que va fer cantar a tots els presents la cançó de moda d’aquells dies i que es deia “En la casa de Pepito…”.

L’acte va finalitzar amb una traca i finalment es van deixar anar uns coloms, per part de la Societat Colombòfila de Terrassa. Jo era molt petit però d’aquesta festa tots els nens de la ciutat se’n deuen recordar, ja que la gent s’ho va passar molt bé.

Nota.- El Rafael ens ha enviat una fotografia de la Festa Major del 1980 on es veuen els cap-grossos del 1965.

Llista del nom dels cap-grossos de Terrassa:
1845 (desapareguts): L’andalús, el Pierrot, la Parella rica, el Militar, el Maneló.
1965/80: La Guapa, el Patufet, el Vell, el Dimoni, el Dormilega, l’Escocès, l’Anglès, el Moro i dues dones velles, el Moro de fibra, el Soldat, el Xinès (desaparegut), el Negre (desaparegut).
1996: El Dimoni nou.

La web del casinet de l’espardenya amb les fotos dels cap-grossos de l’any: www.casinetdelespardenya.cat

Podeu veure la llista de cap-grossos de l’any fent click aquí
Els Nans de Terrassa estan formats per membres, de l’Agrupament Escolta i Guies Torrent de les Bruixes.

Temptativa de fusió de Caixa Terrassa el 1978

Per els qui pensin que l’actual procés de fusió de Caixa Terrassa amb altres caixes de fora de la ciutat és una novetat, li vull recordar el que va passar l’octubre del 1978 i per fer-ho us mostraré un retall extret de la Revista Al Vent.

Com veureu parla de la més que probable fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Barcelona.

Ja en aquell moment el que més preocupava és que hi guanyaria o que hi perdria la nostra ciutat amb aquesta operació financera i en tot cas l’article el que demana es que es faci el que es faci l’important és que la nostra ciutat en surti beneficiada. Quelcom similar al que desitgem que passi amb la fusió actual.

Al 1978 finalment la fusió no es va fer, especialment perquè finalment Caixa Barcelona va acabar ajuntant-se amb la Caixa de Pensions i van crear “La Caixa” (constituida el 27 de juliol de 1990 per la fusió de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares”, fundada el 1904 i de la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona”, fundada el 1884).

Ara veurem que passa amb la nova proposta del “Unnim”, ja que de moment Caixa Girona ja s’ha desdit.

Riuades del 62 (… i continua 10)

franco visitant una fàbrica

Avui parlem de les ajudes que es van rebre, ja que les mostres de solidaritat van ser nombroses i van arribar d’arreu del món, tot i que en alguns casos es van intentar amagar des del règim franquista, com va ser el cas d’en Pau Casals que va intentar tornar a Catalunya per oferir diverses audicions del “Pessebre” a benefici dels damnificats i el govern franquista no ho va permetre.

Radio Terrassa va obrir una subscripció popular i va reunir 1.194.306 pessetes, Radio Nacional una altra que va aconseguir 11 milions i la de Radio Barcelona que va superar els 30 milions, tot i que aquestes anaven destinades a ajudar la totalitat de les poblacions afectades.

El Govern civil va centralitzar la recollida de diners i el 6 d’octubre va anunciar que s’havien reunit un total de 134 milions de pessetes, provinents de les subscripcions abans esmentades i d’altres entitats que van fer aportacions milionàries, com la del banc d’Espanya (10), la Delegació Nacional de sindicats (8), l’INI (7), treballadors d’empreses de Barcelona per subscripció popular (8), Ajuntament de Barcelona (2), Diputació (2), Alava (2), Perpinyà (1,5) entre moltes d’altres.

De l’estranger podem destacar l’aportació del rei Balduí de Bèlgica (100 mil francs), el Consolat d’Oran (200 mil francs), el Cardenal de New York (10 mil dòlars), la colònia espanyola de Santo Domingo (100 mil dòlars), el govern francès (150 mil francs), entre altres.

A títol personal podem destacar el pare del rei, el comte de Barcelona (1 milió), el Papa Joan XXIII (mig milió), el pintor Salvador Dalí (50 mil pessetes i un quadre per una subhasta). Per cert en aquesta subhasta es van reunir quadres de Tàpies, Miró, Picasso, Matisse, etc…

De Terrassa vull destacar les aportacions de La Cambra (200 mil), Caixa Terrassa (100 mil) i de Barcelona els funcionaris de la Diputació (165 mil) la Colònia italiana de Barcelona (122 mil) o el Gremi de Tocinaires (114 mil) per citar les més curioses.

Els estudiants de l’Escola d’Enginyers van renunciar al seu viatge de fi de curs i van aportar els diners que tenien per pagar-lo (64 mil) i el mateix general Franco va decidir adoptar els municipis afectats i va aportar 5.000 pessetes en nom de cadascun dels seus nets (gran ajuda!). Aquest post tindrà continuïtat…

La Presó de Terrassa (2) – assalt Caixa Terrassa

A la foto (Arxiu Tobella) podeu veure l’enterrament del sometent Joan Castella i Españó (la tenda de Cal Castella era just al costat de l’edifici de Caixa Terrassa), que va ser assassinat quan intentava fer front als assaltants de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, el 20 de setembre de 1923. Els atracadors, que es van endur només 3.981 pessetes, van fugir uns amb un cotxe Citroen (B-11464) i altres a peu. Els del cotxe van ser perseguits com en una pel·lícula, ja que el vehicle va travessar la ciutat a gran velocitat mentre disparaven trets a tothom que se’ls posava per davant. Finalment es van estavellar contra un arbre prop del bosc de Can Feu  i els atracadors, tot i intentar escapar-se pel bosc, van ser agafats per la Guàrdia Civil i altres sometents.

Tres dies desprès, el 23, eren jutjats els 3 que s’havien atrapat en una aula-taller de l’Escola Industrial i condemnats a mort per garrot, en Josep Saleta “el nano” de 23 anys de Barcelona, en Jesús Pascual de 23 anys de Vitoria i en Joaquim de Marco de Santander. A la matinada del 24 ja estava muntat el patíbul al pati de la presó amb els tres pals preparats per instal·lar-hi el mecanisme del garrot i a les 05:38 va ser executat el primer, en Jesús Pascual. Prop de les 6, va pujar en Josep Saleta i va dir als botxins (Rogeli Pérez de Barcelona i Gregorio Mayoral de Burgos) “bueno señores, si es verdad que hay otro mundo,allá nos veremos” i just abans de ser executat (06:03) va cridar “visca l’anarquia”. En Joaquim Marco va ser absolt en els últims instants, mentre onejava la bandera negra a la presó. El mateix dia va tenir lloc l’enterrament dels ajusticiats .

Cal indicar que mesos desprès van ser detinguts i jutjats altres components del grup que havien aconseguit fugir. La presó de Terrassa va ser suprimida el dia 23 de desembre de 1967.
Respostes als comentaris: Gràcies Ricard per aportar sempre un comentari adient als records i gràcies Rafael per enviar una fotografia del 1910 restaurada, per tu mateix, on podem veure el Sr. Castella davant de casa seva.

Petit estalvi de Caixa Terrassa (II)

Mentre us parlava d’aquests segells, he trobat un pòster de Caixa Terrassa on justament es mencionava la campanya d’estalvi adreçada als infants (“escolares”) de Terrassa.

Petit estalvi de Caixa Terrassa (I)

Avui m’he trobat una mena de segells de cartró, que crec recordar es van popularitzar els anys 70 entre els nens i joves i que servien per promoure el petit estalvi.

Aquesta mena de “segells” tenien el valor facial d’una o cinc pessetes i se’n van editar per part de múltiples caixes d’estalvi. Jo mateix en tinc de la Caixa de Barcelona i de la Caixa de Pensions entre d’altres. Els que podeu veure en la imatge són de Caixa Terrassa, fixeu-vos amb el seu logo antic.

Gràcies a un comentari del Rafael podem afirmar que als anys 50 ja existien.

La Riera del Palau – 2

La foto d’avui (Arxiu Tobella) correspon a principis de segle, quinze o vint anys més antiga de la publicada ahir en aquest mateix blog, i on es poden veure ja els murs de la canalització.

Aquesta podem situar-la, aproximadament, a l’altura de l’actual carrer Cervantes, davant de la seu de Caixa Terrassa.