L’avinguda de la Llum de Barcelona i els Pam-Pers

En l’anterior post parlàvem del cinema de l’avinguda de la Llum, un espai aquest que segurament molts recordareu per una olor molt característica que s’hi podia sentir, la d’una mena de neules que s’hi venien a la Casa Canals i que portaven el nom de PAM-PERS – veure anunci de la dreta – (jo recordo que les demanava sempre farcides de cabell d’àngel).
En les fotografies podreu veure detalls d’aquesta galeria subterrània en l’època de la seva màxima esplendor. L’avinguda era sota mateix del carrer de Pelai i resseguia la primera nau de vies de l’estació de Plaça de Catalunya que quedava un pis més per sota i també tenia una mena de braç que donava al carrer Bergara (veure esquema).
El seu passeig central era envoltat per dues files de columnes dobles que li donaven una presencia com de catedral i, a les dues bandes laterals s’hi arrengleraven un seguit de locals comercials amb tot tipus d’ofertes i personatges, entre les que m’agradaria destacar: el cambrer amb ulleres de mil diòptries del Montroy de Pedro Masana que venia vi i frankfurts a vegades incomestibles, la botiga de fotografia Riba, la barberia on a vegades et trobaves el Sr. Balaña propietari del cinema Avenida, la bomboneria Catalunya, l’armeria Beristain, l’estudi Bon on s’hi feien caricatures, el colmado Fortuny, la casa de màquines de cosir Sigma, l’oficina dels cursos per correspondència CCC, una tenda de venda de material d’oficina que es deia Rikgim, l’òptica Adiolens, la botiga de patates Miss, el bazar Orozar i l’Americano o els billars i pinballs de les atraccions Herrero, entre d’altres que ara no recordo. Crec que més antigament hi havia un estudi on s’hi gravaven programes de radio just al costat dels lavabos. Per cert, algú recorda alguna altre botiga?
Aquest espai es va inaugurar l’any 1940 i va tancar l’any 1990 (veure retall de premsa), després de patir una lenta decadència en la que la majoria dels locals van anar tancant un darrera l’altre. De fet, als anys 80 ja només quedava oberts alguna petita tenda de venda d’electrodomèstics algun bar i el saló recreatiu a més d’un petit negoci per fer copies de claus i també el cinema Avenida transformat ja en sala X.

La imatge era molt trista i decadent i recordo que hi feia una mena de xafogor que no es podia aguantar. Per cert, si aneu a l’estació de la plaça de Catalunya avui encara hi podreu apreciar algunes de les columnes originals d’aquesta popular avinguda.