Bon estiu 2016 a tots

30 07 2016

Jorge Dominguez, orquesta Hot Club de TerrassaA tothom li ve bé gaudir d’uns dies al descans i per això deixarem de publicar durant l’agost, però us puc assegurar que abans de finalitzar el mes ja us tindrem preparat algun nou record de la nostre ciutat.

Però tot i així no volem marxar sense deixar algun detall per recordar i com que l’estiu és temps de Festes Majors i de balls us volem regalar una fotografia del Jorge Domínguez, cantant de l’enyorada orquestra terrassenca HotClub que tantes vetllades va alegrar a la nostra ciutat.

Els que vulgueu fer comentaris teniu el blog obert per vosaltres.

Mentrestant, us desitgem a tots i a totes unes bones vacances d’estiu 2016!





Els Barata i el cementiri perdut dels francesos

27 06 2014
joan barata i quintana

Joan Barata i Quintana

 Quan era petit els pares si demanava masses coses que costessin diners sempre responien amb la frase “què et penses que ets de cal Barata?”. Jo llavors no sabia el que significava i pensava que simplement era una dita popular. Anys més tard vaig comprendre el seu significat i em vaig donar compte que ser de cal Barata volia dir que era d’una casa molt rica.

Els orígens de la família dels Barata els trobem en un document datat “a 6 de les calendes de març del 1330” en que Fra Guillem, llavors abat del monestir de Sant Llorenç del Munt, cedeix a Ramon Barata, veí de Manresa, i a la seva muller Constança i als seus successors a perpetuïtat, el privilegi de posseir, cultivar i construir edificacions, amb ple dret d’alou, en unes terres de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, que llavors pertanyien al Monestir, situades prop de la riera de les Arenes i al costat mateix del camí ral de Barcelona a Manresa, i que era conegut com a Linars.

El Ramon Barata va començar com a pagès però al veure la quantitat de persones que pesaven prop de les seves terres, va decidir construir un hostal (al voltant del S.XV) al costat del mas (l’Hostal de la Barata), la barata i capella de sant rocamb l’objectiu de donar servei i descans a mercaders i traginers que anaven d’una ciutat a l’altra i, amb el temps, és va convertir enun dels més famosos de tots els hostals del camí Ral. La tradició atribueix a un hostaler de la Barata relacions amb alguns bandolers del camí Ral, i segons la llegenda es diu que es comunicava amb els saltejadors mitjançant un codi de senyals basat en la col·locació i el color de les peces de roba dels estenedors. Amb aquest codi transmetia als bandolers les dades necessàries perquè assaltessin els viatgers que l’hostaler seleccionava. Però aquesta convivència amb els bandolers no els va salvar de patir fets luctuosos, com la del segrest, per part de Jeroni Ramona de la banda dels Avinyonesos, de l’hereu de la casa, l’any 1615, i que miraculosament va poder-se escapar dels segrestadors.

Aquest hostal a més dels anys del bandolerisme, va viure de ple la famosa Guerra del Francès (a la dreta imatge de l’entrada dels francesos a la masia de l’Obac). masia obac i guerra del frances de  Francesc TorrasEncara avui es pot observar a dins la masia una col·lecció d’armes recollides desprès d’una batalla que va tenir lloc prop de l’hostal. Per saber-ne més cal situar-nos al 24 de març de 1809, en que arriba el general anglès Luis Wimpffen a l’hostal de la Barata, desprès d’haver-se retirat a Terrassa a causa d’una forta ofensiva francesa, i on instal·là el seu quarter general a l’hostal.

Desprès d’un fort saqueig de la nostra ciutat, segons el baró de Maldà, el dia 27 d’aquell mes, i per una notícia que li donà mossèn Pau, llavors vicari de la parròquia de Moià, “els francesos han atacat la Barata, sota de Sant Llorenç de Munt, encara que els han pentinat bé, que és com dir que n’han mort 150″. Més tard es van veure obligats a retirar-se de la Barata, que fou ocupada pels francesos fins a mitjans de març del 1810. 

Aquesta quantitat de morts francesos sembla que van ser enterrats prop del mas, en un pla que hi ha agafant el camí que des de la Barata es dirigeix cap a la font de Cantarelles, (on està situat un forn de calç que abastia el mas). Que jo sàpiga, aquest enterrament o fosa comuna no ha estat mai estudiada ni excavada, tot i que suposo que els de cal Barata si que en tenien coneixement ja que les armes, abans citades, sembla que provenen d’aquest indret (esperem que algun dia algú estudiï aquestes restes i en puguem saber més d’aquests fets).jardi romantic de la Barata

En el devanir dels anys els Barata van decidir construir una casa senyorial, l’any 1838, al carrer de Sant Pere de Terrassa, sense abandonar el seu hostal i mas. De fet a l’any 1846 en Joan Barata i Guitart encara consta que va pagar els impostos pel dret de tenir hostal. El mas de la Barata conserva diversos finestrals i arcades de caire medieval, arcades, un notable mobiliari i una capella del 1622, dedicada a Sant Roc i encara permet veure les restes d’un jardí romàntic, construït prop de la riera de les Arenes com a mostra dels moments de màxima esplendor d’aquest mas.detall esgrafiats casa barata 2

llum de la casa dels barata - lluis muncunill 1905En el devanir dels anys els Barata van decidir construir una casa senyorial, l’any 1838, al carrer de Sant Pere, 32-34 de Terrassa, tot i que l’actual no és l’original sinó la remodelada per en Lluís Muncunill l’any 1905 d’estil modernista.

Potser el membre de la família Barata que més record va deixar a la nostra ciutat va ser en Joan Barata i Quintana, nascut el 14 de maig de 1854 i mort l’u d’agost d 1923, amic personal de l’Alfons Sala i que va promoure entre d’altres coses, la construcció decasa barata terrassa la carretera de Terrassa a Talamanca, que passa a pocs metres del mas. Va ser alcalde de Terrassa en dues ocasions, del 01/07/1891 al 15/10/1891 i del 24/12/1891 al 31/01/1892. En Joan Barata estava casat amb la senyora Concepció Rocafort i van tenir 6 fills, 3 dels quals (l’Antonio, el Josep i el Joaquim) varen morir l’any 1936 en mans del tristament famós Pedro y sus Chiquillos (tal i com ja vàrem explicar en un anterior post).

 





En Josep Palet i Bartomeu i la Masia de can Palet de la Quadra

13 06 2014

josep paletEn Josep Palet i Bartomeu fou un reconegut tenor català que curiosament poca gent sap que era descendent del mas de can Palet de la Quadra. El pare d’en Josep Palet era en Joan Palet i Palet i net d’Isidre Palet i Torres, propietari del mas i regidor de Terrassa. L’hereu de l’Isidre Palet va ser en Pau Palet i Palet (veure anunci del vi que s’hi feia), germà de Josep Palet però com que no va tenir fills el mas va passar a mans de la seva germana gran l’Angelina, que es va casar amb el reconegut arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.can palet4
En Joan Palet al no ser hereu del mas es va traslladar a Martorell per muntar una adrogueria i per això el seu fill, Josep Palet (nebot de l’Angelina), va néixer en aquella ciutat el 7 de juny de 1877. Als 23 anys ja va debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera La favorita de Donizetti amb la que va tenir un gran èxit. Això li va permetre fer una carrera internacional, actuant en els principals teatres d’Europa i Amèrica. Va viure a Itàlia on gaudia d’un gran reconeixement, ja que la veu d’en Palet era considerada extraordinària. Morí sobtadament mentre viatjava en tramvia, el dia 1 de febrer de 1946 a Milà que és on residia.
can palet dubteEl mas de Can Palet de la Quadra (situat a l’avinguda de les Corts Catalanes, 119-121) remunta els seus orígens al segle XIII, tot i que només el tenim documentat des dels fogatges de mitjan S. XV. Pertanyia a la Quadra de Vallparadís, territori de jurisdicció baronial que posseí la casa Sentmenat des del 1432. El 1455 ja hi figura el cognom Palet i sabem que al 1558 el propietari es deia Franci Palet.
Una quadra era un territori amb jurisdicció pròpia i comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets, pocs o molts, limitats pel poder d’un altre superior. La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada per una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l’est de les esglésies de Sant Pere, entre ell torrent del mateix nom i l’actual riera de les Arenes.delmari i quadra de vallparadís
De fet, la quadra neix amb Berenguer Sanlà, que pren com a referència un capbreu de 1346, la quadra comptava amb vuit focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en quedaren quatre. Després de la mort de Blanca de Centelles, la quadra tingué diferents senyors: els cartoixans (1345), l’ordre del Carme de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1413) i la família Sentmenat (1432). L’any 1729 la quadra comptava amb cinc masies: “lo Mas Castell, lo Mas Castlania, la Caseta d’en Pi, lo Mas Palet de la Quadra i lo Mas figueres“. plano de la quadra de vallparadisL’any 1830, el territori de la quadra s’incorporà a la vila de Terrassa.
En el mas, avui molt transformada i convertida en restaurant, hi podem apreciar un dels rellotges de sol més ben conservats de les masies que encara queden en peu a Terrassa.rellotge can palet de la quadra Com hem pogut comprovar en l’anunci que publiquem al Mas s’hi feia vi i aquest era altament reconegut dons fins i tot va ser premiat amb Medalla d’Or a l’Exposició Universal de 1888 a Barcelona. A l’entrada hi podem observar dos plafons ceràmics amb la Mare de Déu del Roser i de Sant Antoni i a dins de la casa hi ha una font amb plafó ceràmic de Sant Miquel.
El barri de Can Palet neix al començament del segle XX, amb les primeres cases del carrer del Gall, que sortint de la carretera de Montcada resseguia el marge esquerre del torrent de Vallparadís, on ara hi ha el carrer del Germà Joaquim. Però no és fins a la inauguració de la parròquia de Sant Josep el 1932, que es comença a configurar el barri amb l’edificació de casetes baixes amb pis ( a l’estil anglès) al voltant de l’església.canpalet3a
Una anècdota: En els boscos de can Palet de la Quadra, segons podem trobar en escrits de la Inquisició Espanyola, els dijous al vespre es reunien un grup de bruixes al voltant d’un gran pi per celebrar orgies tot adorant el diable. Les autoritats de la vila van acordar, el 26 de desembre de 1618, contractar els serveis d’un caçador de bruixes anomenat Joan Font, que va capturar sis bruixes, les quals van ser conduïdes al castell de Terrassa on desprès de turmentar-les van ser jutjades i condemnades a morir en la forca, prop de la riera de les Arenes, el 27 d’octubre de 1619.





Celebrem la #firamodernistatrs 2013

10 05 2013

mosaics prat i Carreras 1907Som de nou a punt de celebrar la Fira Modernista de Terrassa de l’any 2013 #firamodernistatrs i com sempre, des d’aquest espai dels records ens volem sumar a la festa.
Aquest any us deixem amb dos anuncis d’època modernista apareguts en la premsa de Terrassa a principis de segle XX. El primer és un anunci de l’empresa de mosaics hidràulics Prat i
cartell fira modernista 2013Carreras, ubicat al carrer del Racó 20 i l’he triat perquè precisament el motiu del cartell d’aquest any són els mosaics que hi ha a la cuina de la Casa Baumann (veure imatge del cartell de la Festa d’enguany a la dreta) i que potser, fins i tot, podien haver estat fets per aquesta empresa o una de similar.
El segon anunci és de les famoses píndoles del doctor Vinyals que tant bé diuen que anaven per els problemes digestius. No us perdeu el detall
pildoras vinyalsdel vestit de la senyora que és un bon exemple a l’hora de dissenyar una vestimenta típica del modernisme.
Finalment, i ja que estem de festa, us proposem un petit joc: festa major de sant pere 1986

  • A la fotografia que adjuntem, corresponent a la Festa Major del Poble de Sant Pere de l’any 1986, tot just fa 27 anys, hi podem reconèixer algunes personalitats, algunes vestides d’època.
  • Però, sabríeu dir com es diuen?




SALVEM CAL SANTIAGO

28 04 2013

salvem can santiagoEls mitjans de comunicació (veure article de la Torre del Palau) han anunciat que aviat desapareixerà Cal Santiago, la casa més antiga del carrer Major de Sant Pere i de la que l’havíem parlat en un post anterior (veure post).
No entenc com la nostra ciutat es pot permetre perdre peces populars com aquesta. Potser no és cap edifici modernista, ni està catalogat, però sens dubte és un bon exemple de l’estil de vida de l’antic Poble de Sant Pere (a voltes tant oblidats pels terrassencs), i del que d’aquest tipus de cases ja no en queda cap.
No sempre hem de salvar joies arquitectòniques, també hem de saber salvar allò que ens evoca un passat i un records de com era la vida en altres èpoques.
Salvem Can Santiago” o “Salvem Cal Santiago” hauria de ser un lema que servis no només per salvar aquesta senzilla construcció, sinó també tots aquells indrets moltes vegades oblidats, que també formen part dels records de tots els terrassencs. No volem trossos d’aquesta casa al Museu de la ciutat, volem poder gaudir d’aquest exemple allà on és ara i on volem que estigui sempre.
Ja sabeu que jo mai signo cap dels records d’aquest espai, però aquesta vegada faré una excepció i diré ben clar que jo, Santi Rius, desitjo que aquest edifici quedi preservat, com a exemple de que la nostra ciutat encara té certa consideració per les coses que el poble estima, encara que no estiguin degudament catalogades i perdoneu als qui pugui molestar la meva opinió, però crec que tots hem de tenir dret a expressar el que pensem.





El tren blanc de la Molina i les matinades dels diumenges d’hivern

23 02 2013

tren blanc pont de ribesAvui el record no és específicament de Terrassa però si que hi té quelcom a veure. És tracta del anomenat “tren blanc” que passava per l’estació del Nord cada diumenge durant en l’època de l’hivern (de gener a març) i et deixava a l’estació de la Molina.
El tren sortia de Terrassa a les 5 menys 10 de la matinada i tornava de la Molina a les 6 i vint de la tarda i estava organitzat entre d’altres entitats pel Centre Excursionista de Terrassa amb la col•laboració de la RENFE.
Jo recordo haver-lo agafat diverses vegades i vull dir que era molt divertit doncs la gent que t’hi trobaves era majoritàriament gent jove amb ganes de passar-s’ho d’allò més bé.
Jo llavors no sabia esquiar i de fet ara encara no en sé, però arribaves a la Molina i si no llogaves uns esquís et podies divertir molt baixant amb plàstics per els terraplens de neu. En aquella època encara no existien els canons de neu i si a la “pista llarga” no hi havia massa neu l’acumulació de gent feia que sembles la Rambla de Barcelona.tren blanco molina 12-1-67
Potser algú dels que ens segueix tindrà algun record del tren blanc, si és així aquí teniu l’oportunitat d’explicar-ho.
Per il•lustrar aquest record us incloc un article del Diari de Terrassa de l’any 1967 en que parla del tren blanc i una fotografia del tren (autor: Jordi Rallo) dels anys 80, tot travessant el pont de la N-152 desprès de passar Aigües de Ribes.
Actualment si cerqueu la denominació de “trenc blanc” encara trobareu el que surt de Barcelona i enllaça amb Puigcerdà.





La Masia de Can Jofresa

13 02 2013

Jofresa2Un seguidor ens ha demanat si teníem alguna fotografia de l’antiga Masia de Can Jofresa (situada al costat esquerra de la carretera de Terrassa a Rubí) i aquí la teniu. Ja li dedicarem algun dia un espai a recordar aquesta emblemàtica masia coneguda més antigament com a Mas Bruguerols i segurament també haurem de dedicar un record a l’antiga vil•la romana que allí s’hi va descobrir.
Malauradament, tal i com podem comprovar en data 13 de novembre de 1976 al Diari de Terrassa ja es va publicar una nota (repdroduida a la dreta) can jofresa 13-11-76que deia “la Masia de Can Jofresa se cae” i és què, en aquelles dates, l’antiga masia estava al final dels seus dies.
Jo recordo haver-hi entrat i l’estat d’abandó era total i l’amenaça de ruïna més que evident. També recordo que al pis de dalt hi havia com uns secadors, el que ignoro és que hi assecaven, potser pells?

Malauradament un cop més la nostra ciutat va perdre una masia i ningú hi va fer rés.