Un record per en Floreal Soriguera “el Suri”

Avui ens ha deixat el Suri i com que aquests dies he ajudat a elaborat un llibret sobre records del barri de Ca n’Aurell (que aviat presentarà l’Associació El Llibre de la Vida) i en aquest hi havia una petita entrevista al artista Floreal Soriguera, us la comparteixo com a homenatge a una persona que crec que la ciutat no ha reconegut prou tot el què ens ha aportat.

L’entrevista diu així:

Soc en Floreal Soriguera i vaig néixer a França, a la Bastida.

El  pare no  va  voler  anar  a la mili i  es va  exiliar a França i allí es va casar. Posteriorment vàrem tornar a Terrassa quan jo tenia 7 anys i vam anar a viure a Ca n’Aurell.

Vaig anar a l’escola del carrer de sant Genis on hi havia l’Ateneu Llibertari i tenia un professor que es deia Campa, que li agradava molt pintar.

Quan anava a l’escola un professor em va ensenyar dibuix i em va motivar molt. Als 14 anys vaig anar a l’escola Industrial on el professor Cèsar Cabanes em va ensenyar a dibuixar. Als 25 vaig fer un examen per a poder entrar a l’escola de Belles Arts de Barcelona on vaig poder perfeccionar i aprendre noves tècniques a més de poder fer moltes  amistats. Ara recordo que allí també vaig aprendre escultura.

A l’escola industrial va ser on vaig conèixer a la Maria Dolors Duocastella, que llavors feia de model de dibuix i de la que em vaig enamorar fins al punt que després esdevingué la meva esposa.

Vaig muntar una empresa amb altres 3 pintors que es deia Elsa i per sort alguns clients ens demanaven que pintéssim algun dibuix en alguna habitació de la casa. Majoritàriament pintàvem fàbriques i cases però també vàrem participar en pintar la Mútua nova, el convent de les monges Josefines i el centre Social, entre d’altres. Elsa va ser la primera empresa de decoració de Terrassa i vàrem portar els primers papers pintats per a les parets.

També vaig tenir una adrogueria que estava ubicada on ara hi ha el centre cívic Montserrat Roig i posteriorment s’ho  va quedar l’Antonio Luque. Cada any feia exposicions als Amics de les Arts i a l‘Ateneu Barcelonès.

Al carrer Arquímedes tenia el meu estudi i una escola de dibuix. I posteriorment també al carrer Faraday. Actualment també te un petit estudi al pis del carrer Salvà.

Sempre m’he estimat molt el meu barri i vaig ser l’impulsor de l’Associació de veïns de Ca n’Aurell i l’any 1975 en vaig ser el president i la Dolors m’ajudava assistint als plens municipals per a demanar millores pel  barri.

Amb la parròquia de la sagrada Família, mentre hi havia en Mossèn Dasquens hi va haver molt  bona relació.

Recordo que durant un temps m’encarregava de fer unes paelles vegetarianes de colors que fèiem a la Plaça del Progrés i al  Parc de Sant Jordi. Ho feia amb un bon amic de la Pastisseria Marconi que era qui ens proporcionava els  colorants. Recordo especialment un curiós arròs blau i per a postres fèiem unes terrines de nata negra.

De la meva passió per a la pintura puc dir que tinc més de 2.000 quadres en estoc i els tinc tots catalogats. Tinc quadres de més de 2 metres de llarg i tot i que he fet donacions a l’Ajuntament i altres entitats.

Us deixo un enllaç a l’homenatge que en va fer, a la parella “els Suris”, l’ajuntament de Terrassa l’any 1995:

https://arxiumunicipal.terrassa.cat/docs/Op/Floreal_Soriguera.pdf

I us adjunto una nota personal que ell mateix signava com “El Suri” de data 19-10-1977 que vaig trobar per casualitat i que només té el valor d’un record personal escrit amb la seva lletra.

Un record per la Marcel·la Macias que ens ha deixat

El 20 de desembre del 2018 vaig tenir el goig de fer la presentació del llibre “Terrassa 1940-2018” de la Marcel·la Macias Gall  a la seu de l’Ateneu Terrassenc i on havia recollit els seus records personals de la nostra ciutat.

Avui volem retre un petit homenatge a una dona emprenedora, avançada al seu temps i amb un caràcter fort i decidit que feia que les coses difícils no ho semblessin tant. Ella va voler fer el seu llibre de memòries per deixar constància de tot el que recordava i no tant per parlar d’ella i si d’una Terrassa que sempre havia estimat.

Ella em va dir un dia: “voldria que aquest llibre serveixi a la gent, perquè els ajudi a recordar les seves pròpies vivències i records” i crec que va aconseguir amb escreix el seu propòsit.

La Marcel.la va viure bona part de la seva vida al rovell de l’ou del Raval de Montserrat on la seva família hi tenia la tenda de cal Macias però els seus records més apreciats eren els que va passar a la Masia de can Corbera, just a on avui hi ha l’escola d’enginyers del carrer Colom.

Des dels Records de Terrassa i des de l’Associació El Llibre de la Vida que treballa perquè els records de les persones tinguin el valor i reconeixement que es mereixen li volem desitjar que sigui feliç allà on sigui i dir-li que gràcies al seu treball de recopilar records aquests ja no es perdran mai.

La fotografia és de la Marcel·la a la porta de la masia de can Corbera l’any 1940.

Una entrevista desconeguda en record a Joaquim Badia i Tobella que avui ens ha deixat

Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.

Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.

I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.

Tambè us recomanem la lectura d’aquest article: https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270112.

El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.

El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.

D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.