Programes de Festa Major

1850 FMT modernaPer tal que serveixi de recordatori aquí us mostrem totes les portades dels programes de Festa Major que s’han editat a Terrassa i dels que en tenim coneixement, ja que pot ser que n’existeixi algun que desconeixem.

Cal tenir en compte que abans de la guerra civil era molt comú que certs establiments editessin programes de la Festa Major com a regal pels seus clients i d’aquest pot ser que n’existeixin alguns dels que no en tinguem coneixement.

Fem un agraïment especial al Arxiu Municipal, Arxiu Històric, Biblioteca Central i també al Rafael Comes, al Ricard Font i al Jan Grau, per la seva ajuda desinteressada en la creació d’aquest llistat.

En tot cas estem segurs que aquesta és la mostra més exhaustiva que mai s’hagi publicat de les portades dels programes de Festa Major de Terrassa (fins i tot hi ha algun programa inèdit en els arxius de la ciutat):

Del 1899 al 1910:

1899 FMT 1900 FMT 2 1900 FMT 3 1903 FMT 2 1903 FMT 3 1903 FMT 1904 FMT 2 1904 FMT 1905 FMT 2 1905 FMT 1906 FMT 1907 FMT 2 1907 FMT 1908 FMT 2 1908 FMT 1909 FMT 1910 FMT 2 1910 FMT 3 1910 FMT 4 1910 FMT

Del 1911 al 1920:

1912 FMT 2 1912 FMT 1913 FMT 2 1913 FMT 1914 FMT 2 1914 FMT 3 1914 FMT 1915 FMT 1916 FMT 2 1916 FMT 1917 FMT 2 1917 FMT 1918 FMT 2 1918 FMT 31918 FMT 1919 FMT 1919 FMT 2 1919 FMT 3 1920 - FMT

Del 1921 al 1930:

1921 FMT 1922 FMT 2 1922 FMT 3 1922 FMT 4 1922 FMT 1923 FMT 1924 FMT 2 1924 FMT 3 1924 FMT 4 1924 FMT 1925 FMT 1926 FMT 2 1926 FMT 3 1926 FMT 4 1926 FMT 1927 FMT 2 1927 FMT 3 1927 FMT 4 1927 FMT 5 1927 FMT 1928 FMT 1929 FMT 2 1929 FMT 1930 FMT 2 1930 FMT

Del 1931 al 1936:

1931 FMT 2 1931 FMT 3 1931 FMT 1932 FMT 2 1932 FMT 1933 festa major 1933 1933 FMT 2 1933 FMT 1934 FMT 3 1934 FMT 1935 FMT 1936 FMT

del 1939 al 1950:

1939 FMT 1939 FMT cine doré 1940 FMT 1940 FMT 2 1941 FMT 4 1942 FMT 1943 FMT 1944 FMT 1945 FMT 1946 FMT 1947 FMT 1948 FMT 1949 FMT 1950 FMT

del 1951 al 1975:

1951 FMT 1952 FMT 1953 FMT 1954 FMT 1955 FMT 1956 FMT 1957 FMT 1958 FMT 1959 FMT 1960 FMT 1961 FMT 1962 FMT 1963 FMT 1964 FMT 1965 FMT 1966 FMT 1967 FMT 1968 FMT 1969 FMT 1970 FMT 1971 FMT 1972 FMT 1973 FMT 1974 FMT 1975 FMT

del 1976 al 1990:

1976 FMT 1977 FMT 1978 FMT 1979 FMT 1980 FMT 1981 FMT 1982 FMT 1983 FMT 1984 FMT 1985 FMT 1986 FMT 1987 FMT 1988 FMT 1989 FMT 1990 - FMT

del 1991 al 2000:

1991 FMT 1992 FMT 1993 FMT 1994 FMT 1995 FMT 1996 FMT 1997 FMT 2 1997 FMT 1998 FMT 1999 FMT 2000 FMT

del 2001 al 2010:

2001 FMT 2002 FMT 2003 FMT 2004 FMT 2005 FMT 2006 FMT 2007 FMT 2008 FMT cartellA3_fm09OK.FH11 2010 FMT

del 2011 a l’actualitat:

2011 FMT 2012 FMT 2013 FMT 2014 FMT 2 2015 FMT 2016 FMT

Podeu trobar una part dels programes digitalitzats a la web de l’Arxiu Municipal:

La Festa Major de Terrassa

La Festa Major de Terrassa no s’escau en una data fixa i sempre és un embolic saber quan es farà. Els motius venen de molt lluny i ens hem de remuntar al s. XVI quan la Vila de Terrassa i la part forana (poble de Sant Pere i parròquies del voltant) celebraven la Festa Major per Sant Pere. Això va seguir així fins el 1800 en que el rei Carles IV va concedir la total separació del poble de Sant Pere. A ser llavors quan la Vila acordà celebrar per sempre més la seva Festa Major el diumenge següent al dia de Sant Pere per tal de que ambdues festes no coincidissin.1923 FMT 2

La nostra festa, al igual que la majoria de festes dels pobles i ciutats del nostre país tenen uns orígens ancestrals, directament relacionades amb les collites anuals. Per això, la majoria de pobles continuen celebrant la seva festa major a l’estiu, a la fi o a l’inici de la collita. Encara que l’origen de la festa és clarament medieval, moltes d’aquelles tradicions s’han perdut, i podem dir que ara actualment l’estructura de la festa beu directament de l’estructura que es va consolidar a finals del segle XIX, amb un simbolisme i unes característiques que ara considerem com a pròpies.

D’abans del 1850 pràcticament no en queden documents i només es pot trobar alguna factura o rebut que ens pot aportar pistes de que es feia en aquelles dates.

Des de finals del XIX la Festa Major de Terrassa va tenir certa nomenada per la qualitat dels seus actes i especialment per els balls que diverses entitats organitzaven, ja fossin balls per  participar-hi o per gaudir-ne de la seva visió.

D’aquests podem citar el ball de plaça, el ball selecte, el ball de gala, el de les criades, les sardanes, el ball de cascavells, el de l’estapera, el dels diables, el de bastons, el d’en Serrallonga, etc.1897 FMT 2

Dels que encara queden cal destacar el “ball de plaça” o “treure ball” que data del S. XVIII tot i que de bon principi es ballava per la Candelera i desprès va passar al dia de Sant Pere i finalment a la Festa Major. Inicialment era un ball de tarda on la gent anava molt mudada, però des del 1859 el ball es fa tots els diumenges de Festa Major desprès del ofici solemne encetat pel batlle de la ciutat.

El ball de bastons ja es feia a Terrassa l’any 1840 amb l’acompanyament de musica de violi i clarinet. El ball de diables és més antic del 1850 tot i que no se sap si acompanyaven el drac o si anaven pel seu compte.

Les sardanes són presents a la Festa Major de Terrassa des de 1904, quan s’hi ballaren per primer cop. Les associacions de caràcter catalanista van ajudar a difondre-ho i al 1907 ja s’organitzà el primer concurs de sardanes.

Però, durant molts anys el veritable protagonista de la Festa eren els balls que se celebraven als casinos el diumenge, el dilluns i els dimarts a la nit. Els terrassencs assistien als balls dels casinos i societats recreatives, que s’anaven fent menys elitistes amb l’aparició d’entitats com la Fraternitat Republicana o el Casino del Comerç. Els Balls d’etiqueta es feien en els casinos i cercles i els Balls normals en la resta de les societats.1944 FMT 2 concurs sardanes

Els balls oberts al poble tenien lloc principalment a l’envelat tot i que aquest va anar desapareixent a mesura que diverses entitats van començar a organitzar els seus propis balls. Dels balls d’envelat en podem destacar el ball selecte, el de les criades, el de rams … i l’envelat s’acostumava a instal·lar a la Rambla.

El ball de l’envelat va acabar desapareixen com altres actes tradicionals de la Festa Major dels que en podem destacar la processó de les relíquies dels patrons de Terrassa (Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí).

Hi ha tres tradicions més desaparegudes: les aubades, el llevant de taula i els goigs. Les audades eren unes serenates amb les que s’obsequiava als veïns amb una cançó acompanyada de flabiols, tamborins i sac de gemecs. El llevant de taula consistia en un passeig dels majorals de casa en casa tirant aigua d’olor. Els goigs eren composicions poètiques de lloança a la Verge i als Sants.

1941 FMT 3 escolarD’altres actes que també han desaparegut podem citar: la  Festa de la Flor les noies anaven amb un cistellet de flors que posaven a ala solapa dels senyors que feien un petit donatiu per beneficència. També es feia la Festa Escolar al Passeig, on es donava berenar a tota la canalla i es repartien premis als millors alumnes. També era tradicional el concert de musica del Passeig.

La Guerra Civil va acabar amb altres tradicions que havien nascut amb el Modernisme, la Festa de la Flor, els concursos de Rams i els Jocs Florals. També va desaparèixer la Tómbola benefica i la desfilada de les societats ocellaires que precedia a la festa-concurs dels ocells.

Hi ha actes com el repartiment d’almoines als pobres de la Casa de la Ciutat, que s’inicià el 1899, que marquen l’inici de la greu crisis econòmica de canvi de segle i que fa que el 1901 i 1902 no es celebri la Festa Major a Terrassa i el seu pressupost es destini als obrers en atur forçós. A partir del 1917 continua aquesta tradició, però ja expressat d’una altra manera: L’Ecm. Ajuntament obsequiarà a les famílies menesteroses amb pa, carn i arròs.

1930 FMT comitivaLa ciutat tampoc va estar per festa el 1911 en un moment de radicalització del moviment obrer terrassenc que llavors tenia 2.400 treballadors en vaga. Amb l’arribada de la República, el 1931, van seguir les misses pels Sants Patrons i pels Difunts però sense figurar al programa oficial.

Els anys 30 comportaren una intensificació del caràcter popular de la Festa, de la mateixa manera que ho van comportar per al conjunt de la vida social i ciutadana. Durant els anys de la República, veiem com els balls havien perdut la seva magnificència vuitcentista, en part perquè els casinos havien canviat molt, i hi havien moltes més ofertes provinents de diferents entitats de la ciutat. També les activitats religioses disminueixen.

L’any 1931, any d’inici de la II República, la Festa Major presenta unes característiques semblants que les festes majors precedents, però amb un caràcter polític més marcat. S’incorporaren noves activitats de la cultura tradicional catalana, com per exemple els castellers i això va fer que ens visitessin en diferents ocasions els Xiquets de Valls i els Mirons del Vendrell.

Sobta en un primer moment quan ens n’adonem que la Festa Major de 1936, any d’inici de la Guerra Civil Espanyola, es va poder celebrar i el motiu és que va ser pocs dies abans de l’inici de la guerra, el 18 de juliol. Les festes majors següents, la del 1937 i del 1938 no es van poder celebrar, en motiu de la guerra.1939 FMT 2

Desprès de la Guerra Civil es van popularitzar els balls amb orquestrines a la Rambla, mentre la gent passejava amunt i avall menjant sindriar fresca  o s’asseien a les terrasses dels bars.

Amb l’entrada a l’ajuntament de Llorenç Padró i entre 1967 i 1978 es van popularitzar les grans cavalcades amb desfilada de carrosses veritablement sumptuoses i on el pressupost de l’Ajuntament era molt alt. D’aquells anys recordem les cèlebres “majorettes” i la participació d’algunes actuacions dels circs que aquells dies visitaven la ciutat i que van fer que desfilessin pels nostres carrers fins i tot elefants, l’any 1975. Aquestes despeses tan elevades van provocar que hi hagué anys que no hi havien diners per pagar als bastoners, el drac o els gegants. La darrera cavalcada del 1978 ja no va ser organitzada per l’ajuntament, sinó que va ser organitzada de forma voluntària i amb la participació de diverses entitats, especialment d’entitats de veïns i culturals,  amb un caire molt reivindicatiu i que va suposar la fi d’aquest acte.cavalcada festa major 1975 2

Actualment encara queden tradicions que s’han conservat al pas dels anys i de les que podem destacar: el repic de campanes, els ventalls, el macer, l’ofici solemne, la tronada, els gegants i capgrossos, el drac, la cercavila, els castellers i el castell de focs.

La repicada de campanes és un reminiscència de quan no existien els rellotges i servia per avisar a la gent que la festa començava i té clarament els seus orígens a l’edat mitjana. A principis del segle XX la festa començava el dissabte al vespre, amb el repic de campanes a l’església de la vila que llavors es feia a les 5 de la tarda.

El diumenge i el dilluns al matí tenien lloc els dos actes religiosos centrals: l’ofici solemne i l’ofici de difunts. Se celebraven al temple parroquial de Sant Esperit. Actualment només es continua celebrant l’ofici solemne a la catedral del Sant Esperit en honor als patrons de Terrassa: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. L’ofici de difunts que va néixer en èpoques de guerra i tenia com a objectiu recollir diners per les famílies va desaparèixer a mitjans dels anys 60.

Les tronades aparegueren a la Festa Major als voltants del 1862.

El dimarts al vespre era el torn del castell de focs artificial. Era una tradició que també venia de lluny, tal com s’entreveu en el programa del 1903, ja que diu així: A les 9, s’engegarà un esplèndid castell de focs a la Rambla d’Egara, pel pirotècnic Joan Mas, successor de Torruella i Berch. Des del 1910, el castell de focs es va traslladar al dimecres, tal com s’ha mantingut durant dècades.1945 FMT juegos florales

Els ventalls inicialment servien per espantar les mosques i van començar a sortir per les processons de Corpus i són portats per les autoritats de la ciutat.

El Macer és un personatge que s’havia perdut l’any 1960 i que precedeix les autoritats

Existeix un document del 1806 en que diu que per la Festa Major hi haurà gegants. La següent noticia la trobem al 1850 en que es van inaugurar els gegants vells. Al 1950 es van fer els nous.

Dels capgrossos o nans de Terrassa en sabem que van aparèixer entre el 1838 i el 1848 tot i que es van cremar en un incendi l’any 1879. Els actuals són de l’any 1975 i del 1980.

Del primer drac en tenim referència l’any 1870 i era de fusta i pesava molt. La darrera vegada que va sortir va ser el 1906. El 1946 se’n va construir un de nou i que va sortir fins el 1966. Va desaparèixer l’any 1970 i com els nans antics mai ha estat trobat. El 1979 va sortir el Lagarto Jaén que havia estat construït amb materials molts senzills per una colla del centre excursionista dos anys abans. L’any 1980 es va construir l’actual.

De castells a la Festa Major n’hi ha hagut des de l’any 1892 en que els Xiquets de Valls hi van actuar. Els propis de la ciutat no van aparèixer fins l’any 1979. Amb els Minyons de Terrassa. El 1980 van actuar els Castellers de Terrassa.

1951 FESTA MAJOR 1951 TOROS 1Menció apart són els actes esportius que s’han fet al llarg dels anys al voltant de la Festa Major i dels que en destacarem: els partits de futbol, les curses de bicicletes, les curses de velocípedes, la natació, la boxa o l’atletisme o el futbol, entre d’altres (fins i tot els toros). Als anys 30 els esports es començaren a fer populars a la festa i es van convertir en molt populars les vetllades de boxa, que es celebraven al Teatre Alegria.

D’actes curiosos al llarg dels anys se n’han fet de tot tipus, com els concursos de pesca que es feien al Pont de Vilomara i fins i tot hi va haver un temps que certes inauguracions importants de la ciutat es feien coincidir amb els dies de Festa Major, com la inauguració del Parc de Sant Jordi o la portada d’aigües del Llobregat per citar-ne alguna.

Els millors anys de la Festa Major han estat del 1873 al 1879, del 1897 al 1904, del 1924 al 1929 (el 1930 es va produir una vaga) i del 1931 al 1936.

El 1939 i 1940 va passar a anomenar-se Fiesta de la Liberación i, tot i que de festes amb aquest nom se’n van fer alguna més, ja no es van fer coincidir amb els dies de la Festa Major.

Finalment, també podem destacar les festes dels anys 1948, 1952 i 1960.

Anuncis