La cançó de la Font Vella de la Penya dels Ximples

Als Amics de les Arts (entitat fundada l’any 1927) hi ha una colla anomenada “Penya dels Ximples” i el nostre record d’avui és per una cançó que van fer dedicada al carrer de la Font Vella.

La cançó va ser enregistrada el 4 de març de 1961 i editada el 1963 en un vinil titulat «Romanço del Salvatella i altres divertiments».

Posteriorment la lletra va ser publicada també en un opuscle de 65 pàgines, editat l’any 1971 i que porta el títol de “Cançons de la Penya dels Ximples de les Arts de Terrassa” (us deixo còpia de la portada d’aquesta darrera edició).

La lletra de la cançó dedicada a la Font Vella és de Josep Girona i la música és extreta de la cançó “Pigalle” de Georges Ulmer.

És va enregistrar i la podeu escoltar en vídeo en aquest enllaç: https://youtu.be/nEvxJFzlE-0

De la cançó dedicada a la Font Vella podem veure que diu, entre altres versets:

“el guàrdia-urbà està a la feina

vermell-verd va donant les senyals”

 

I és que cal recordar que quan hi passaven els cotxes s’hi va instal·lar el primer semàfor de Terrassa. El semàfor es feia anar a mà per un guàrdia-urbà, mitjançant un interruptor situat al costat de la porta de l’antiga sastreria Labòria (en el proper record n’explicaré la seva història).

Podeu trobar una crònica ben feta sobre la Penya dels Ximples (foto esquerra) al blog de l’amic Rafael Aróztegui:

https://pintorviver.blogspot.com/2019/05/dels-ximples-damics-de-les-arts.html

Pels nostàlgics del carrer Font Vella us deixo un petit reportatge de la Televisió de Terrassa on es veuen imatges de quan els cotxes encara hi circulaven:

https://twitter.com/i/status/796759263473504256

L'any 1992 el carrer #FontVella es va convertir per primer cop en peatonal, ho recordeu?
Cada dimarts a les 21h @CanalTerrassa #Terrassa pic.twitter.com/SLLVkJ8OLl

— 30 ANYS A PROP TEU (@30anysapropteu) November 10, 2016

Els Records de Terrassa a la Nit dels Savis

Aquest vespre, dia 14 de novembre de 2014 a les 21 hores, el Blog dels Records de Terrassa sortirà en el programa de La Nit dels Savis i ho farem en nom de tots vosaltres que sou els protagonistes d’aquest espai web. També intentarem explicar el projecte de “El Llibre de la Vida” que pretén preservar els records de totes les persones i que va néixer en bona part gràcies a l’èxit que ha tingut des del primer dia que es va inaugurar el blog de Terrassa entre la ciutadania en general.
Avui repassant les dades del blog dels records em vaig adonar del gran volum de informació que hem recollit des del maig del 2007 en que el vàrem inaugurar. Hem publicat 726 posts (articles) i hem rebut milers de comentaris vostres. Només en el darrer any hem rebut visites de 64 països diferents, entre els que podem destacar: més de 90.000 visites d’Espanya, més de 5.000 d’Estats Units, i com a curiositats: 340 de Mèxic, 50 de Rússia o les 10 d’Indonèsia. Aquesta setmana hem passat de les 513.000 visites, amb un ritme actual de més de 10.000 visites al mes i tot això gràcies exclusivament a vosaltres.
La nit dels savis és un programa que dona veu als més grans i en el seu debat es parla de tot allò que envolta el col•lectiu de la gent gran. Cada setmana conviden a representants de diferents entitats per parlar d’un tema concret i aquesta setmana ens han convidat a nosaltres juntament amb altres representants, dels que de moment només us puc citar el Jaume Perarnau, Director del MNACTEC, la Teresa Cardellach de l’Arxiu Municipal i la Lourdes Plans, reconeguda historiadora. En la foto de la dreta un moment abans de rodar el programa.
No sabem si hi haurà algú més, però en tot cas procurarem citar als qui també estan fent, des de fa molts anys, una gran tasca en la recuperació i difusió de la memòria i dels records de la ciutat, com per exemple l’Arxiu Tobella, el Rafel Comes, el Rafael Aroztegui, el Josep Puy, l’Anna Fernàndez o el Joaquim Verdaguer, per citar només alguns dels exemples més coneguts per tots.
El programa es pot veure els divendres a les 21 hores i els dissabtes i dimarts a les 13 hores i desprès es pot tornar a veure des de la web de Canal Terrassa Vallès: http://www.terrassadigital.cat/televisio/452/la/nit/savis.html
També podeu seguir-lo per facebook: https://www.facebook.com/lanitdelssavis/info

–
Nota: I, com que ja sabeu que no ens agrada publicar res que no aporti algun record, us deixem amb una enganxina del logo original de la TVT (la Televisió de Terrassa), que va néixer el 17 de gener del 1986 i que va començar les seves emissions el 22 de juny del 1987, amb una salutació de la periodista Teresa Romero, des de la seva seu del carrer Galileu 236. Per cert, sabeu qui presentava el noticiari llavors? Dons l’Anna Muñoz del Diari de Terrassa.

Ca l’Antònia de la Llet

Continuant amb els records que ens ha portat el post de la casa del carrer major de Sant Pere, el bon amic Rafael Aroztegui en diu: Al nº 80 hi havia l’Antònia de la llet, que venia llet de cabra.
Ignoro si la treia d’un remat seu o li portaven d’alguna masia propera.
I per il·lustrar-ho ens ha enviat un anunci d’aquest establiment que aquí reproduïm.
També us mostrem una imatge actual del número 80 del mateix carrer on veureu que l’edifici actual ja no recorda rés de l’antic.
Nota: De lleteries a Terrassa n’hi havia unes quantes, la mare encara recorda la lleteria de la viuda de J. Farrés del carrer de la Rutlla 28 que ja estava oberta abans de la guerra civil i on servien llet de vaca de la Granja Parellada a més de llet de cabra, yoghourts, Kefir, Nata i Mantega fresca del Pirineu.

Balconades i finestres de Terrassa

El bon amic Rafael Aróztegui m’ha fet arribar una col·lecció de fotos de balconades i finestres de Terrassa que he trobat molt interessant. A veure si les localitzeu totes!
Us adjunto l’enllaç al seu bloc per si us bé de gust donar-li una ullada.
Link a balconades i finestres
Per cert, en la foto que il·lustra aquest post surt reflectit al vidre el propi Rafael.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (2ª)

Degut a que he rebut dues aportacions que considero d’interès, dedicaré un record extra als que ja tenia preparats sobre les esglèsies de Sant Pere:
La primera aportació és del Ricard Font i diu així:
“El primer llibre de bateigs de Sant Pere és de Mn. Joan Arnella, descendent de Can Arnella, del, aleshores, terme de Sant Pere.
Quan van inaugurar el culte a la nova parròquia del Sant Esperit, van traslladar la parròquia que era a Sant Pere i van tancar les celebracions a l’església de Sant Pere, però la gent del poble de Sant Pere es queixava que el Sant Esperit era massa lluny i va demanar que tornessin a obrir la parròquia, fet que va succeir l’any 1610. De totes maneres, el Priorat de Santa Maria que havia passat al Sant Esperit ja no va tornar a Sant Pere i és per això que al Sant Esperit hi havia el Sr. Prior fins l’arribada del bisbe, que va decidir anul·lar-lo, i per això ara no hi ha Prior.
El primer bateig registrat a la llavors esglèsia forana de Sant Pere, de l’any 1610, diu així:
CARDÚS
A divuit de Juliol de mil sis-cents deu (18-7-1610) fou batejada Esperança Francesca, filla d’Antoni Cardús i de Francesca, d’aquell muller. Foren padrins JOAN FONT DE GAIA i Esperança Carbonell, pagesos de la present parròquia.
Per mi Francesc Vives prevere.
He posat en majúscules el nom del padrí, ja que era un meu avantpassat, concretament l’avi Joan”.
I com a complement al record, podeu veure la portada i la primera plana del llibre de bateigs de Sant Pere del 1610 que crec que mai s’havia publicat.
La segona aportació és d’en Rafael Aróztegui i es tracta d’una fotografia del 1909 en que encara es pot apreciar el mur de separació entre Sant Pere i Santa Maria, amb uns curiosos gronxadors a la part dreta de la imatge (l’edificació de l’esquerra eren nínxols del cementiri, tal i com podem veure en el detall d’una fotografia feta per en Ubaldo Iranzo l’any 1901).

Dues imatges i molts records

L’amic Badrenas a volgut compartir uns records a l’entorn de dues imatges de Terrassa:
Diu: “En la primera realitzada des de la banda de l’antic cinema Dorè, hi podem veure el pas a nivell de la carretera de Montcada, amb el “matadero” (escorxador) a l’esquerra, i que posteriorment va ser seu de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament, i en l’actualitat l’estació d’autobusos. Hi podem observar els cotxes: uns gordinis (anomenat el cotxe de les vídues), un sis-cents, un camió Ebro de la brigada municipal, que confirma que en l’època de la foto, ja hi havia la brigada d’obres en aquests edificis, algunes vespes i motocicletes i, érem tan avançats, que ja corrien bicicletes… com ara, però sense tants carrils bici. En l’actualitat està clar que em anat a millor, però qui sap si la crisi actual farà ressorgir algun gordini… o, fins i tot, el carro i l’euga!!!
A l’altra foto hi podem observar els pisos de l’Agut, que era l’única edificació que hi havia al nord de la via de Renfe. Es veu que s’iniciaven les obres d’urbanització i traçat de la part nord de la rambla, just al costat de la fàbrica del ca l’Agut. Anteriorment, on hi han els pisos, hi havia el camp de futbol que duia el mateix nom de la fàbrica”. Comentari: les fotografies que li han motivat aquests records són del Carles Duràn i en elles jo també hi vull destacar, en la primera, la caseta del guardaagulles que era l’encarregat de controlar la circulació pel pas a nivell amb barreres i en la segona, realitzada pocs anys desprès de la riuada, hi destacaria la sensació de buidor en una zona en que la ciutat encara no s’hi havia desenvolupat.
L’amic Rafael A. ens ha fet arribar una foto dels anys 70 (també d’en Duran) on podem veure a l’esquerra, darrera dels arbres, el camp de l’Agut. La foto està feta des de dalt del pont de la RENFE.

Acatament als altars de Corpus

Cal indicar que aquesta costum a la que em referiré es realitzava per la diada de Corpus i el fet és que, en alguns indrets de la ciutat per on passava la processó, es muntaven uns altars decorats amb flors que resultaven molt vistosos.

El  lloc on es realitzaven aquests altars era decidit per les autoritats civils i de l’església de forma conjunta i finalment s’aprovaven en una sessió municipal. En aquests altars s’hi col·locava una custodia i els integrants de la processó quan desfilaven per davant hi feien tres genuflexions dobles. Les banderes i penons de les entitats eren abaixades tres vegades fins quedar paral·leles al terra. D’aquesta manera d’honorar l’altar se’n deia “acatament” (observeu el retall del diari de l’any 1949 on parla d’aquests altars i els seus acataments).

L’amic Rafael ens fa arribar dues fotografies dels altars al Raval. la de l’esquerra és de l’any 1960 i la de la dreta del 1964 i en elles es pot observar l’altar més suntuós que es feia. En la foto de la dreta, com a curiositat, podem apreciar a la part esquerra de la foto els nens de l’Asil  Busquets preparats per veure la processó.

Més fotos de “La Polar”

Com a conseqüencia del post anterior, l’amic Rafael Aróztegui ens ha fet arribar un parell de fotos per complementar els records de “La Polar”.

En la primera foto podem endevinar a la dreta un rètol de “BUÑOLERIA”, abans de fer-se l’edifici nou.

La segona és de l’any 1945 i en ella podem apreciar que el nou edifici encara no estava acabat del tot. En aquesta fotografia també podem veure les cases que encara ocupaven la plaça Clavé (portal de Sant Roc), abans de la seva ampliació.

La processó del Sant Enterrament (3)

Sant Sopar 1930

Sembla que el tema de la processó de Dijous Sant continuarà… doncs he rebut unes fotografies escanejades, de part del Ricard Font, que crec que poden ajudar a il·lustrar els articles anteriorment publicats. Com veureu es tracta d’alguns dels passos més característics de la processó:

La Flagel·lació – L’Ecce Homo – El Davallament de la Creu – La Creu al Coll – Clavat a la Creu – Sant Sepulcre – Coronació d’espines – Oració a l’Hort i La Pietat. La darrera imatge correspon a N.S. dels Dolors (veure comentari del Ricard).

Les fotografies pertanyen a un opuscle del 1930, de manera que es tracten dels passos despareguts durant la guerra civil. Si algú pot aportar més dades sobre aquestes imatges us ho agrairé.

També vull agrair al Rafael Aróztegui la fotografia del pas “Sant Sopar” (al principi d’aquest post) que, segons ens indica, és del 1930 (Petit) i , tal i com ens indica, al fons es pot apreciar el que posteriorment seria el “Mesón de los Arcos”, en aquells anys “Bar Pirineo”.

A Terrassa, anem a plaça o anem al mercat?

mercat de la independència

A Terrassa, a diferencia d’altres ciutats, no diem mai anem al mercat, quan ens volem referir que anem a comprar precisament a un dels grans mercats de la ciutat, sinó que utilitzem l’expressió, “anem a la plaça”.

Fins i tot avui en dia encara diferenciem entre la plaça de baix (mercat de la independència – foto) o la plaça de d’alt (mercat del Triomf). Si fem una ullada històrica, podem veure que antigament “anar a comprar a la plaça”, era com s’anomenava al fet d’anar a comprar a aquella plaça on els pagesos i comerciants es reunien per oferir els seus productes.

A Terrassa, la “plaça vella”, porta aquest nom justament per diferenciar-la de la “plaça nova” que es va construir al raval (mercat de la independència) i que va substituir-la com a lloc de venta de productes. El que no s’acaba d’entendre és que avui en dia a la plaça que s’ha fet al costat del Vapor Gran, se li hagi posat justament “plaça nova”, ja que això és com desvirtuar la història de les places i dels mercats de Terrassa (comentari extret d’una conversa amb en Rafael Aróztegui).

Aquesta imatge me la feta arribar el Ricard Font i correspon a la Bienal de Col·leccionisme que es farà aquest any al Centre Cultural, en honor al centenari de la construcció del mercat.