Un record per la Marcel·la Macias que ens ha deixat

El 20 de desembre del 2018 vaig tenir el goig de fer la presentació del llibre “Terrassa 1940-2018” de la Marcel·la Macias Gall  a la seu de l’Ateneu Terrassenc i on havia recollit els seus records personals de la nostra ciutat.

Avui volem retre un petit homenatge a una dona emprenedora, avançada al seu temps i amb un caràcter fort i decidit que feia que les coses difícils no ho semblessin tant. Ella va voler fer el seu llibre de memòries per deixar constància de tot el que recordava i no tant per parlar d’ella i si d’una Terrassa que sempre havia estimat.

Ella em va dir un dia: “voldria que aquest llibre serveixi a la gent, perquè els ajudi a recordar les seves pròpies vivències i records” i crec que va aconseguir amb escreix el seu propòsit.

La Marcel.la va viure bona part de la seva vida al rovell de l’ou del Raval de Montserrat on la seva família hi tenia la tenda de cal Macias però els seus records més apreciats eren els que va passar a la Masia de can Corbera, just a on avui hi ha l’escola d’enginyers del carrer Colom.

Des dels Records de Terrassa i des de l’Associació El Llibre de la Vida que treballa perquè els records de les persones tinguin el valor i reconeixement que es mereixen li volem desitjar que sigui feliç allà on sigui i dir-li que gràcies al seu treball de recopilar records aquests ja no es perdran mai.

La fotografia és de la Marcel·la a la porta de la masia de can Corbera l’any 1940.

El Milú de les Bruixeries

Aquesta tarda m’he trobat a l’Esteve Gelabert a la porta de la botiga de rellotges que té al Raval de Montserrat i m’ha explicat que avui mateix s’inaugura una botiga en l’antic local del Bruixeries, carrer del Joc de la Rutlla 4, i que durant més de trenta anys va ser tot un exemple de creativitat pel comerç terrassenc.
Ell mateix és qui m’ha obsequiat amb la fotografia que encapçala aquest record. En ella podeu observar la façana que lluïa la botiga l’any 1985. La recordeu? Jo si, ja que sempre he estat un admirador i seguidor del Tintín i aquest gos Milú pintat amb tant de realisme sempre m’havia cridat l’atenció.
Fixeu-vos que diferent es veia la botiga aquest estiu (juny del 2014), pocs dies desprès d’haver tancat definitivament.
Us deixo unes quantes fotografies del recull de records que van exposar a l’aparador durant uns quants dies:

 

Per cert, al costat de la tenda es veu un a nunci que posa “ejipcios” amb jota, algú sap que deuria ser?

Es permet aparcar sobre la vorera

Al juliol del 1962, ara fa 50 anys, al Raval de Montserrat (llavors Arrabal de José Antonio) es va decidir canviar l’aparcament del vehicles i es va fer que aquests ho fessin en el sistema anomenat “en bateria” (veure retall del Tarrasa Información).
La curiositat és que es deixava que les rodes dels cotxes envaïssin les voreres (de fet és el que es recomanava), fet que avui seria recompensat amb una bonica multa. Com canvien els temps, oi? Per no parlar de que l’aparcament era gratuït ja que encara no s’havien inventat les Zones Blaves, que per cert aquest any (per primer cop) no han estat del tot gratuïtes durant el mes d’agost.

El llibre de família va començar a Terrassa?

Ara que ja s’ha aprovat l’avantprojecte de reforma de la Llei del Registre Civil, amb l’objectiu de facilitar al ciutadà la consulta i accés des de qualsevol lloc, de les seves dades, s’ha decidit substituir entre altres llibres de registre, el cèlebre “llibre de família”, que pel que us vull explicar en aquest record, sembla que va crear-se per primer cop a Espanya a la nostra ciutat.
En una noticia publicada el 9 de setembre de 1908 podreu llegir com el jutge de la nostre ciutat, el Sr. Mosdesto Malet, es proposava lliurar als interessats una mena de carnet-llibreta on constessin les inscripcions fetes al jutjat (naixements, defuncions, casaments). Segons sembla aquesta innovació ja es feia als jutjats d’altres països, però pel que sembla Terrassa va ser la primera ciutat espanyola en implementar-ho.
Al 1908 no se exactament on eren els jutjats de Terrassa, però estic segur que algú recordarà que havien ocupat un edifici del costat de l’Ajuntament, al mateix raval de Montserrat.
Aquesta noticia antiga em permet indicar que la filla d’un terrassenc, la Rosa Maria Font Flotats, de 32 anys, que va obtenir el nº l en la 57ena promoció de la carrera judicial i en que l’1 de juliol de 2007, el Rei li va atorgar una medalla commemorativa, actualment és la magistrada titular del jutjat d’instrucció nº 5 de Terrassa i al mateix temps l’encarregada del registre civil. Ja era hora que la nostra ciutat tingués un jutge amb origens terrassencs.

La Sagrada Família (2) i l’ou com balla

l’ou com balla

L’any 1932, el bisbe de Barcelona, Mn. Irurita, va crear la Parròquia de la Sagrada Família, anomenant-se com a primer rector en Mossèn Josep Moncau i utilitzant la capella de les Germanes Josefines per el culte.

Una tradició dels anys 50 feia que per Corpus s’instal·lés un jardinet amb arcades a la cruïlla entre els carrers de Blasco de Garay i Faraday on s’hi feia “l’ou com balla”.

Una tradició que ve d’Itàlia i que es va introduir a Catalunya al segle XVIII i que està relacionada, tant amb els ritus de fertilitat lligats als ous de Pasqua, com en el sentit cristià de la figura de l’hòstia. Es tracta d’un ou buidat situat damunt d’un sortidor d’aigua que fa que es mogui i rodi amb l’impuls del raig.

A Terrassa també es feia ballar l’ou al Raval de Montserrat ja abans de la guerra civil, i també entre els anys 40 i 50 es muntava un jardinet amb arcades (similar al de la foto) d’avant de l’Ajuntament i s’hi estava funcionant tots els vuit dies de Corpus. Adjunto una foto del 1950 que ens ho mostra i que m’ha fet arribar l’amic Rafael.

l

La Fonda – Hotel Peninsular d’en Josep Pompidor

La Fonda – Hotel Peninsular era una de les moltes fondes que hi ha hagut a la nostra ciutat (Fonda Espanya, Fonda del Jardí, Fonda de la Unió, Fonda de la Torre, Fonda de l’Univers,…). Aquesta estava situada al Raval de Montserrat, en el número 20 (si ens hi fixem, avui encara podem veure el vell portal d’entrada – nota: veure un comentari que ho aclareix).

El seu primer propietari va ser en Josep Pompidor i va inaugurar la Fonda el 24 de juny de 1877. Com podeu llegir a la propaganda que avui us mostro, en els seus locals hi tenia la seu el “Centro del Instituto de Fabricantes”, conegut com Institut Industrial. El 10 de juny del 1883 va inaugurar les primeres instal·lacions de hidroteràpia de la ciutat als banys del Hotel Peninsular d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. L‘establiment oferia un servei especial de carruatge per portar els seus clients fins l’estació del Nord.

L’Ajuntament feia servir l’Hotel per allotjar els personatges que venien de visita a la ciutat i organitzava dinars a la Fonda tot sovint, aprofitant la seva proximitat.