15 aniversari del blog més antic de Terrassa

2 05 2022

15 anivesari records terrassaAvui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

santi 15 aniversari records terrassaI què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

20220427_121135Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

20220427_121157Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.





Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 5 (el patronat)

1 05 2022

sanatori 1910L’últim hereu, Ramon Viver i Arnet casat amb Trinitat Aldabarell Garcia van tenir dos fills en Roman (14-02-1901) i la Joaquim (24-08-1902) i va vendre, per 315.000 pessetes en 20 anualitats, el mas el 7 d’octubre de 1909 al Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi, fundat a Barcelona el 1904, per convertir-lo en sanatori. Una curiositat es que quan van signar la compra de la finca a la caixa del patronat només hi havia 75.000 pessetes.

Esmentem que en Josep M. Armengol i Viver, l’últim descendent del mas Viver, l’any 1934 va escriure la “Monografia de Can Viver de la Torre Bonica”. La mare d’Armengol i Viver era filla de can Viver i per tant, els avis materns eren els amos de la casa pairal. Ell sempre va lamentar que un dels seus oncles es vengués a un drapaire tot l’arxiu documental de la seva família, ja que degut a això, molta informació ha quedat a mitges.

Alguns dels membres del Patronat eren, l’Emilio Vidal i Ribes, que n’era el President, el Doctor Xalabarder, que a més era el director del Sanatori, Dolors de Deus, les senyoretes de Sert i la mare superiora de la casa de la Caritat de Barcelona.

sanatori 1910 CASA VIVER TORRELes obres van començar al 1909 de la mà de l’arquitecte Josep Domènec i Mansana (1885-1973) i l’antic mas de Can Viver de Torre Bonica poc a poc es converteix en un sanatori que és inaugurat de forma oficial el 28 de gener de 1911, deixant només en peu l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser i la Torre Bonica que li havia donat el sobrenom. Els diners gastats en la reforma van pujar a 50.000 pessetes.

En les obres d’adequació es va fer un espai santorial per a 110 malalts dels que en tenien cura una superiora i quatre germanes de Sant Vicenç de Paul, tot i que a l’inici només van començar amb 20 malalts. Podeu llegir com era per dins en la descripció d’una visita que va fer el Centre Excursionista el dia 23 de gener de 1911.

Sanatori inauguracio 1911Una dada és que el dinar de celebració de la inauguració es va fer a l’Hotel Peninsular dels germans Pompidor de Terrassa i va ser co-presidit pel Conde de Torruella de Montgrí que va arribar a Terrassa amb una comitiva de 110 persones i pel Sr. Emilio Vidal i Ribes president del patronat. L’alcalde de Terrassa Sr. Tobella també hi va ser present conjuntament amb moltes altres autoritats (en podeu trobar una relació amb la noticia del diari La Comarca del Valléscomarca-del-valles-28-01-1911 del dia 28 de gener del 1911.

Cal indicar que a l’estiu del 1916 es van realitzar unes obres d’ampliació de la capella de la Mare de Déu del Roser que van ser dirigides per l’arquitecte Bernardí Martorell i a més es va fer una nova sala de cura per homes i es van remodelar la sala de banys i els armaris per la roba. I què, a l’estiu del 1917, es van construir uns parterres davant la façana de l’edifici del sanatori i a la capella es van posar 8 nous bancs de fusta amb reclinatori.sanatori 1916 dibuix

El 5 de maig de 1922 es va signar davant del notari Guillermo Alcover Sureda l’escriptura de conveni entre el Patronat i la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de manera que passava a propietat d’aquesta el sanatori i les terres ajudant així a superar la crisis econòmica en que es trobava el Patronat.





Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 2 (la llegenda)

18 03 2022

masia berardo torre de borrell(segona part) L’entrada dels Sala Viver al mas Maduxer a la segona meitat del segle XVII coincideix amb l’inici de la recuperació econòmica que portarà a la gran expansió dels masos dels segles XVIII i XIX.

Cal indicar que la famosa torre que li va donar el sobrenom de Torre Bonica sembla que pot tenir els seus orígens l’any 1526, tot i que també hi havia una pedra gravada en una finestra inferior amb la data de 1685 que segurament l’únic que indica és la data en que es va fer aquesta finestra, ja que quan es va construir la capella se sap del cert que la torre ja existia). Cal indicar que llavors era comú fer aquest tipus de construccions per dedicar-la tant a la vigilància con a la defensa d’uns masos que llavors hem de considerar molt aïllats de les poblacions properes.

La prosperitat del mas per la seva proximitat al camí ral de Sabadell a Terrassa, tenia avantatges i inconvenients. En el cas del mas Maduxer el problema eren els saquejadors de camins, els bandolers o els moviments de tropes. Creiem que tot això ho van resoldre amb la construcció d’una torre de defensa a principis del segle XVI que dóna nom a la finca.

Hi ha una llegenda que explica una juguesca amb uns veïns (que van fer la Torre de Borrell a la Masia Berardo) per veure qui es feia la torre més bonica.torre de can viver

El cert es que aquest sobrenom li deuria venir perquè realment la torre era bonica. Es tractava d’una torre quadrangular edificada en forma de cos avançat de la casa amb 2 finestres, una a la façana del davant més petita i l’altra a la banda lateral de devia correspondre a l’entrada de la casa i que sens dubte era la millor protecció davant d’un atac. És un finestral obrat amb figures d’àngels que sostenen en el punt central un escut amb el monograma ihs (jesús) i porta gravat la llegenda “en lay mdxxvi feta” (1526). En la part inferior d’aquesta finestra hi havia una espitllera en forma de creu de defensa i que deuria ser usada per una ballesta de l’època.

Segurament el nom de Torre Bonica li venia dels grans esgrafiats que la decoraven amb representacions de motius i personatges religiosos en els que de forma borrosa encara es podia apreciar la silueta de la Mare de Déu del Roser (a la que se li va dedicar la capella), Sant Josep (nom del fill del Jaume Maduxer, que esmentarem quan parlem de la capella) i l’Àngel de la Guarda i Sant Isidre (patró de la pagesia). A la cornisa també s’hi podien apreciar sanefes de colors i prop de la base escuts d’armes.

Quan va morir el fill que es deia Miquel Sala i Viver “menor” , al 1707, com indiquen els documents per diferenciar-lo del seu pare, fa de tutor del seu net que passa a ser l’hereu, en Francesc Sala i Viver i Boada i el mas llavors ja s’anomena Mas Sala i Viver.





Recordem un fulletó de l’antic Museu Textil Biosca del 1953

16 02 2022

El febrer del 1953 i com una separata d’un article publicat en el Butlletí de la Càmera Oficial de Comerç i Industria de Terrassa per el Doctor F. Torrella Niubó es va publicar de forma separada un fulletó titulat: “Descripción general de las nuevas series de telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca”.

Aquesta publicació que avui us mostro va ser patrocinada pel Institut Industrial de Terrassa que allotjava en les seves dependències del carrer Sant Pau les instal·lacions del mateix Museu.

En el fulletó es destaquen les novetats en teixits coptes i les teles hispano-àrabs així com de teixits americans precolombins. Menció especial als teixits d’èpoques més modernes, com les de les èpoques gòtiques o renaixentistes o les de l’etapa francesa dels Lluïsos. En la part final cita diversos exemples de vestimentes litúrgiques amb gran brodats i casulles que van des del segle XV al XiX.

El fulletó es va imprimir a la “Imprenta Moderna” de J. Riera Llugany del carrer de la Palla número 2

Detalls: fixeu-vos en el logo de l’antic Museu Textil Biosca en el que s’aprecia el símbol de la torre de Terrassa, les 4 barres i la llançadora, però el bust que hi surt no se a què correspon. Si algú ho sap serà benvinguda la seva aportació.

En el logo del Institut Industrial també s’hi poden apreciar detalls curiosos com  el d’un rusc d’abelles, una ancora i una roda dentada, suposo en referencia a la indústria i al treball.

El lema diu “Industriae Progressus Fomentum atque Tutamen” que significa “ Foment i Protecció del Desenvolupament Industrial”.





Un record per la Marcel·la Macias que ens ha deixat

17 01 2022

El 20 de desembre del 2018 vaig tenir el goig de fer la presentació del llibre “Terrassa 1940-2018” de la Marcel·la Macias Gall  a la seu de l’Ateneu Terrassenc i on havia recollit els seus records personals de la nostra ciutat.

Avui volem retre un petit homenatge a una dona emprenedora, avançada al seu temps i amb un caràcter fort i decidit que feia que les coses difícils no ho semblessin tant. Ella va voler fer el seu llibre de memòries per deixar constància de tot el que recordava i no tant per parlar d’ella i si d’una Terrassa que sempre havia estimat.

Ella em va dir un dia: “voldria que aquest llibre serveixi a la gent, perquè els ajudi a recordar les seves pròpies vivències i records” i crec que va aconseguir amb escreix el seu propòsit.

La Marcel.la va viure bona part de la seva vida al rovell de l’ou del Raval de Montserrat on la seva família hi tenia la tenda de cal Macias però els seus records més apreciats eren els que va passar a la Masia de can Corbera, just a on avui hi ha l’escola d’enginyers del carrer Colom.

Des dels Records de Terrassa i des de l’Associació El Llibre de la Vida que treballa perquè els records de les persones tinguin el valor i reconeixement que es mereixen li volem desitjar que sigui feliç allà on sigui i dir-li que gràcies al seu treball de recopilar records aquests ja no es perdran mai.

La fotografia és de la Marcel·la a la porta de la masia de can Corbera l’any 1940.





Record d’un fill al seu pare, en Joaquim Verdaguer

5 01 2022

Fa uns dies ens ha deixat l’amic Joaquim Verdaguer i en la cerimònia del funeral els seus fills li van dedicar unes sentides paraules.

Concretament el Xavi Verdaguer va llegir un escrit titulat “AL MEU PARE” i com que als records de Terrassa donem molta importància als records li he demanat si ens el deixava compartir i no només ens ha donat el permís sinó que a més ens ha fet arribar unes fotografies del Joaquim de quan era petit i encara vivia al seu estimat antic poble de Sant Pere.

Espero que això serveixi d’homenatge a tot el que ha fet de forma desinteressada el Joaquim per conservar i recuperar la història i les curiositats de la nostra ciutat.

Qui ho desitgi pot repassar part del seu treball al seu bloc fent clic aquí: Blog del Joaquim

Al meu pare:

“ Quantes vegades vas preguntar-te si hi seriem a temps de veure inventar-se la màquina del temps? Poder anar a veure els romans, els visigots, els vikings, sobretot conviure a l’Edat Mitjana, veure com es construïen les esglésies romàniques, veure com al voltant de la Torre de Castell Palau s’hi anava assentant la vila de Terrassa, poder conèixer l’Alexandre Galí que va importar l’esport del bàsquet a la seva escola de Terrassa, poder conèixer com n’era de seductora la Blanca de Centelles, com van patir les bruixes a la foguera al Torrent de Vallparadís, conèixer el Jaumet del Via Fora.

(diu) – Vinga va, no t’enrotllis tant, a on vols anar a parar? A quina hora juga avui el Barça?

Potser amb la màquina del temps també podríem conèixer el Totó de Cinema Paradiso. Aquell nen que, com si estigués al Casal de Sant Pere, es colava d’amagat al Teatre del Casal per veure com el Mossèn de la Parròquia retallava i censurava les escenes de petons i de cuixes de les pel·lícules en blanc i negre.

(diu) – que no veus que per la gent això és un rotllo patateru, sempre estàs amb els teus rotllos. Ja m’has corregit l’últim article del blog?

I potser també amb la màquina del temps, podríem veure des de dalt el Tossal de l’Àliga al bandoler Capablanca com assaltava els carros que baixaven a Barcelona pel camí ral de la Serra de l’Obac, o veure els carlins amagats a la Corn fosca o a l’Hospital de Sang o veure els republicans que s’amagaven dels nacionals als Òbits o la Pola. O poder veure des del Tossal com pujaven els monjos fins al Monestir de Sant Llorenç o fins al Monestir de Montserrat.

(diu) I tot això a què ve ara? Perquè ho expliques tot això?

Doncs pare, perquè resulta que la màquina del temps ja està inventada, la va inventar l’àvia Pilar el 22 de juliol del 1945 al carrer Major de Sant Pere, la màquina del temps es diu Joaquim Verdaguer Caballé ”.

Nota: el blog del Joaquim va començar el 6 de maig del 2012 i el seu darrer article el va fer el 6 de desembre de 2019 després d’haver escrit més de 520 articles en aquests 7 anys de vida. Els Records de Terrassa van començar el maig del 2007, el mateix any que l’amic Rafel Aroztegui va començar el seu i creiem que ell estarà d’acord en que és molt complicat escriure tant, amb tanta qualitat i rigor i per això expressem el nostre desig de que el seu blog no es perdi i entre tots ajudem a que perduri en el temps.





Bon Nadal i molts Records

24 12 2021

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2022, any en que aquest Blog celebrarà el 15è aniversari amb més d’un milió visites.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure una d’aquelles felicitacions que es feien a finals del segle XIX, principis dels XX i en la que el conserge del teatre principal, el Sr. Vicenç Bufí, felicita les festes als seus clients habituals.

bones festes records terrassa 2020

Creiem que aquest document no s’havia publicat mai de manera que és la primera vegada que el podem gaudir, malgrat desconeixer la data exacte en que es va fer.

Per altra banda voldríem recordar-vos que encara sou a temps de veure el vídeo sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat a l’enllaç: https://youtu.be/Rg0vCtEjoK8





Record d’una conferència sobre els Beatles d’en Josep M. Francino

2 12 2021

Ara que acaba de deixar-nos el gran Josep M. Francino  he volgut recordar que al 16 de gener del 2008 el vaig conèixer en una conferència que va donar a l’antiga seu del Rotary Terrassa al Hostal del Fum.

En Josep M. Francino i Arenillas, nascut a Terrassa l’any 1947 ha estat considerat la persona que sabia més dels Beatles a Espanya, a més de ser un fan declarat del quartet de Liverpool i un admirador del mateix George Harrisson.

francino al rotary terrassa 2008En Francino ens va parlar dels Beatles com a fenomen musical, social i popular del passat segle XX. En la seva exposició va incidir en que els Beatles no van ser només un grup que fa fer uns discos d’èxit, els Beatles van crear noves tendències i van donar un canvi de rumb a la musica que es feia en aquell moment.

La seva influència musical va representar un punt de referència per a molts músics tant d’aquella època com, fins hi tot, per grups actuals. La introducció d’instruments inèdits, les seves experimentacions amb la música electrònica, les innovacions tècniques que van aportar, van ser seguides per els grans grups de l’època: els Rolling Stones, els Hollies, els Beach Boys, entre d’altres, que van anar utilitzant aquestes novetats per les seves noves cançons.

Però els Beatles son, bàsicament musica i per tant cal escoltar-los i en aquest sentit el J.M. Francino ens va oferir una selecció de cançons per poder copsar l’evolució musical al llarg de la seva carrera.

Com era habitual amb en Francino, va amanir la presentació de cada cançó amb anècdotes que ens van ajudar a comprendre millor el moment en que es va compondre cada títol: la primera gravació enregistrada amb una màquina d’enregistrament en directe, les primeres gravacions sense èxit amb la DECCA que va arribar a rebutjar el grup, entre moltes altres curiositats entorn d’aquesta selecció musical.

Finalment ens va parlat de la revolució en el cinema musical i en el de dibuixos, amb la creació dels primers videoclips musicals. El Beatles a més, van ser pioners en la utilització de la TV i les seves aparicions van ser fonamentals per a divulgació universal de la seva imatge i de la seva música. J.M. Francino va finalitzat la seva exposició comentant que els Beatles no van inventar la minifaldilla ni la roba de mil colors de finals dels seixanta, però les tendències van anar seguint tant el seu ritme com els canvis progressius que van sofrir els 4 de Liverpool, fins a la seva separació definitiva l’abril del 1970.

He volgut dedicar aquest record a una gran figura polifacètica com era en Josep M. Francino, periodista, músic, locutor, col·leccionista, etc. Segur que algú encara el recorda com a guitarrista del grup Els Folls. D.E.P.





Avui s’estrena un vídeo-taller sobre el “Nadal d’abans a Terrassa”

26 11 2021

Ens complau comunicar-vos que avui s’ha estrenat aquest vídeo-taller sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat i que és una iniciativa de l‘Associació El Llibre de la Vida (www.llibredelavida.com).

Des dels Records de Terrassa hi hem col.laborat, ja que en bona part els continguts han estat extrets d’articles ja publicats en aquest espai.

Segons Santi Rius, autor del vídeo: “s’ha triat la temàtica del Nadal a la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha viscut aquestes festes d’una manera molt especial en diferents moments de la seva vida, ja sigui a la infantessa, a l’adolescència o quan a tingut fills o nets. Trets propis terrassencs com el Xiu-Xiu, els diferents Pastorets o el Quinto conformen un Nadal especial que estem segurs que omplirà de bons records a molta gent”.

I s’ha realitzat en format de vídeo interactiu perquè arribi a tots els ciutadans de forma fàcil i oberta i es pot veure aquí:

L’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb la seva difusió des de la seva pàgina web de l’Activa +60.

Segons l’Associació El Llibre de la Vida, l’objectiu d’aquesta iniciativa és de disposar d’una eina virtual, en format de vídeo, des de la que poder estimular els records de les persones grans i d’altres, sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, escoles, etc.

Ens han indicat que qui ho desitgi pot fer arribar els seus records, fotografies, etc. relatius al que recorda de les festes de Nadal que hagi viscut o li hagin explicat a info@llibredelavida.com

Altres tallers en format de vídeo que també han estat difossos per l’entitat i que es poden visualitzar de forma lliure són:





Recordem un fanzine dedicat al cinema d’animació dels anys 80

9 10 2021
fanzine Cartoon de 1983
fanzine Cartoon de 1983

Avui dedicarem el record a una revista terrassenca auto editada dels anys 80, allò que llavors ja es coneixia com a “fanzine” i que es deia “Cartoon”.

Un any abans de la publicació havien tingut un petit espai en una revista dedicada al còmic i al dibuix animat. Cartoon estava totalment dedicada al cinema d’animació i pel que sembla va ser la primera publicació d’Espanya dedicada a aquest tema.

Fora del nostre país n’hi havia de més o menys consolidades, com era el cas de Funnyworld, Animato i Mindrot als EEUU, Fantasmagorie i Banc-Titre a França o Plateau a Bèlgica.

El número 1 de la revista va sortir a Terrassa l’any 1983 al preu de 50 pessetes i a dins hi havia una tira còmica d’un tal Moliné que es titulava “Puños Fuera” en clara referencia al famós Mazinger Z que en aquells anys gaudia de molta popularitat.

El dibuix de la portada era d’un tal Egea del que no en tenim més dades tampoc.

No tenim gaires dades d’aquesta revista fora de la portada de manera que ho deixem aquí per si algú pot aportar més dades i completar aquest record de la nostra ciutat.

Per cert, creiem que algun dia s’hauria d’escriure la història del cinema d’animació de Terrassa, ja que hi ha molt a parlar d’aquest tema i més ara que tenim l’Escola de Cinema ESCAC.








%d bloggers like this: