Veniu a la passejada de les “Dones al jardí de la memòria”

15 10 2019
repós de F. Bach Esteve (1954)

repós de F. Bach Esteve (1954)

Us volem fer saber que la Funerària de Terrassa SA i el Museu de Terrassa ens conviden a una visita per celebrar la festivitat de Tots Sants i també a que visitem l’exposició “Dones al jardí de la memòria“.

En l’exposició es mostrarà la biografia de deu dones que reposen en el cementiri de Terrassa. Es tracta de personatges destacats, en àmbits diversos, de la història local contemporània (dels segles XX i XXI) i és que les dones han estat motor i testimoni d’excepció de la història de Terrassa.

  • Lloc: entrada al Complex Funerari de Terrassa (Carretera de Montcada, 789). Autobús L1 o LH.
  • L’exposició està oberta del 14 d’octubre a l’1 de novembre, de 9 a 17.30 h.
  • La visita es farà el diumenge 20 d’octubre a les 11 del matí i serà comentada i gratuïta

Durant el recorregut ens aproparem al lloc on reposen aquestes deu dones terrassenques protagonistes de l’exposició i les explicacions ens oferiran una oportunitat única de recordar-les i de treure a la llum les seves inquietuds i els seus esforços i, a més, reconèixer el paper que van tenir en la seva època.

Us informem que hi ha un nombre de places limitades i cal inscripció prèvia al telèfon 900 268 268

Podeu trobar més informació a: https://www.terrassa.cat/patrimoni-funerari

Anuncis




Xerrada «L’art que va sobreviure a la guerra. El cas de Terrassa»

15 10 2019

Canvi de data: dimarts 29 d’octubre, a les set de la tarda, a la Seu d’Ègara.

Us volem fer saber que el Museu de Terrassa us convida a assistir, el dijous 17 d’octubre a les set de la tarda, a la xerrada «L’art que va sobreviure a la guerra. El cas de Terrassa» a càrrec de Patxi Ocio, Doctor en Història de l’Art.

L’acte tindrà lloc a la Seu d’Ègara (Plaça del rector Homs, s/n).

Aquesta proposta està relacionada amb l’exposició «La salvaguarda del patrimoni terrassenc» que es pot visitar a la Seu d’Ègara fins al 20 d’octubre del 2019.

Capacitat limitada. No cal inscripció prèvia. #1939abansidespres

+ informació a: http://www.terrassa.cat/exposicio1939





El Diari de Terrassa després de superar les 10.000 edicions passa a editar-se en català

5 07 2019
primer diario de Tarrasa 1977

primer diario de Tarrasa 1977

Volem fer esment a dos esdeveniments que han passat amb molts pocs dies de distancia:

El primer és que el 23 d’abril de 1977 (fa 42 anys), per Sant Jordi, sortia el primer número del “Diario de Tarrasa” amb una clara al·lusió a que no només faria servir la llengua castellana sinó que ni tant sols estava disposat a adaptar el nom al de Terrassa en compte del castellanitzat Tarrasa.

D’aquesta edició el passat divendres 28 de juny de 2019 es van celebrar les 10.000 edicions del DT. i d’aquells anys podem recordar que la redacció estava ubicada al carrer Galileu i que les noticies encara es picaven amb la màquina d’escriure. Per sort, només van caldre 7 mesos (11 de novembre de 1977) perquè el nom del diari canvies per el de “Diari de Terrassa” tot i que la llengua del diari continués sent la castellana.

El segon és que per fi i desprès de moltes reivindicacions el “Diari de Terrassa” s’editarà en català per primer cop aquest dissabte 6 de juliol de 2019. De fet a Terrassa de publicacions en català se n’han fet nombroses al llarg dels any però de diaris (o segui publicacions d’edició diària) no tants i per això voldria recordar aquí el que crec que va ser el primer, “El Dia” que va començar el dijous 8 d’abril de 1919 i del que cal destacar la seva qualitat periodística i el gran tractament cultural dels seus continguts.

el primer diari El Dia 8-abril-1918

el primer diari El Dia 8-abril-1918

En aquells anys d’efervescència del catalanisme El Dia va fer de portaveu d’aquesta tendència fent-se força proper primer a La Lliga i després a Acció Catalana, tot i que cal esmentar que quan va esclatar la Guerra Civil va passar a dependre del PSUC.
El seu contingut tant tractava de informació política d’abast local con global i és important destacar les seves grans seccions culturals com la dedicada a la literatura d’avantguarda i que portava per nom “Nou-cents”.

Com a curiositat podem esmentar que en El Dia va començar a treballar-hi com a periodista el que després esdevindria gran cronista local, en Baltasar Ragon i que signava els seus escrits amb el nom de R. de la Galera.

Nota: Des dels Records de Terrassa volem donar l’enhorabona al DT, al seu director i a tot l’equip de redactors, fotògrafs i demés personal que fan possible la seva edició i els desitgem que acompleixin molt més aniversaris.





Hem arribat a les 900.000 visites

8 06 2019

Ja hem arribat a les 900.000 visites i sembla que no pugui ser que una iniciativa que va començar com una simple manera d’aprendre s’hagi convertit en el blog amb més visites de la nostra ciutat.

No em canasaré de donar-vos les gràcies a tots els que feu possible que aquest espai continui ben viu i segueixi creixent dia a dia. No és fàcil mantenir-lo obert ja que comporta temps i dedicació però veient la vostra fidelitat crec que val la pena que el mirem de conservar en benefici de tots els qui estimem la nostra ciutat.

I, per celebrar-ho, com sempre fem us deixo unes fotografies que fins ara mai s’havien publicat, realitzades durant la Diada de Sant Antoni del 1970 (autor Sr. Llorens) , que espero que us agradin:

En elles hi podreu observar uns cavalls molt ben engalanats que passen pel davant de l’Escola Industrial i per l’avinguda Jaquard, que mostra encara unes construccions a mig fer.





La tarifa de preus dels fusters l’any 1871

23 03 2019

Hola a tots i a totes, permeteu-me una petita aclaració:

He estat uns quants dies sense publicar res en el blog dels Records de Terrassa i us confesso que en part ha estat perquè vaig sentir la pèrdua del Ricard Font, i d’alguna manera no em venia de gust publicar res.

Però m’he trobat molt gent que m’ha demanat que hi torni i com que de records no en manquen he decidit tornar-hi i ho farem presentant-vos un document que ha arribat a les meves mans de manera fortuïta.

Posteriorment continuraem explicant cosetes del Pickman que varem deixar pendents.El document és una tarifa de preus del Gremi de Fusters de Terrassa de l’any 1871 i el document si m’ho permeteu està ple d’anècdotes que segurament un historiador n’hi podrà treure molt de profit.

Fixem-nos d’entrada que el document està escrit en un català que encara no ha estat normalitzat i que ens sobte per com s’escriu i per això només cal fixar-se amb la frase que diu “Tarifa que los abaix firmats, com a operaris de l’ofici, han acordat, a fid e poder donar quan convingui, preus fixos i equitatius, contant las pessas lo més just, tot a escayre, res bugit, però aceptabla. Quan siguis treballs especials, se contará lo que valguin los jornals, la fusta, etc.

En les diferents parts de les tarifes crec que és remarcable la part que fa referencia a les “caixas de mort” i on explica que una caixa costa “4 rals lo pam”. Segur que mols recordareu que els rals eren una fracció de l’antiga pesseta. Fer un bagul ja era molt més car dons sortia a “5 rals lo pam”. Destaco també la frase que indica un preu aproximat amb l’expressió “ab cap y peus sisabat, aumenta lo 25p.%”.

Crec que podeu passar una bona estona repassant el document i en especial si preneu atenció a la part de sota on han signat tots els fusters que formaven part del Gremi a Terrassa l’any 1871. De segur que us emportareu alguna sorpresa veient cognoms molt coneguts a la ciutat i dels que destaco: Capella, Pauls, Mijans, Lleonart, Alavedra, Madeu, Masats, Valls, Morral, Vallhonrat, Moyas, Pages , Mas, Moragas, Torrella, Morros, Clapés, entre molts d’altres que us deixo perquè aneu esbrinant.





Un elefant del circ Hagenbeck ajuda a salvar un camió

8 02 2019

Una noticia apareguda en el diari El Dia el dia 23 d’agost de 1924 ens explica el fet de que el dia abans, 22 d’agost, un camió quan sortia marxa enrere de la fàbrica dels senyors Aymerich i Amat va calcular malament la maniobra i li van quedar dues rodes penjant sobre la riera de la Rambla.

En aquesta difícil situació i veient que no podien treure’l es va decidir anar a buscar un elefant del circ Hagenbeck que va aconseguir restablir el camió a la calçada sense gaire dificultat.

Nota: en el llibre “Coses de Terrassa viscudes” de Baltasar Ragón, en la pàgina 15 parla d’aquest fet però de forma errònia, ja que diu:

el dia 5 de juliol de 1923 (era el 20 d’agost del 1924), en un camp a l’entrar a la dreta del carrer Pare Llauradó, que últimament s’utilitzava per estendre teles empesades, varen aixercar-hi el Circ Hagenberk (era Habengeck), el més gran que ha visitat Terrassa…. en un d’aquells dies … un camió que sortia de la fàbrica d’Emili Badiella (era d’Aymerich i Amat), en fer el viratge va caure a baix el fons de la Riera, a uns tres metres d’alçada del seu llit (no va caure sinó que va quedar penjant), i aquell vehicle fou alçat i posat al pla del carrer per un dels elefants que tenien a l’esmentat Circ”.

Vull esmentar aquest desori històric per dir que moltes de les dades que figuren en llibres del Baltasar Ragon i d’altres són errònies i que no les hem d’agafar al peu de la lletra ja que aniríem enganyats.





El circ Hagenbeck, el més gran que mai s’ha vist a Terrassa

1 02 2019
circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

El circ va començar com el “Carl Hagenbeck Circus” de Carl Hagenbeck (1844-1913). Hagenbeck va ser un entrenador d’animals que va ser pioner en l’ús d’entrenament animal basat en recompenses a diferència de l’entrenament basat en la por.

L’any 1900 va creuar una lleona amb un tigre de Bengala i va vendre aquest híbrid anomenat “tigón” per 2 milions de dòlars.

Mentrestant, Benjamin Wallace, Indiana, i el seu soci comercial, James Anderson, van comprar un circ el 1884 i van crear “The Great Wallace Show“. Wallace va comprar la part dels altres socis el 1890 i va formar el “B. E. Wallace Circus“. El 1907, Wallace va comprar el Circ de Carl Hagenbeck i el va fusionar amb el seu circ i llavors va ser conegut com el Circ Hagenbeck-Wallace, tot i que Carl Hagenbeck va demanar prohibir l’ús del seu nom, però va perdre la demanda a la cort.

En els cartells del circ editats en color podem veure que es fa especial menció a la gran quantitat d’animals que en formava part.

Curiosament quan aquest circ va arribar a Terrassa en els anuncis indicava que abans s’anomenava Circ Palisse i no en sabem el motiu, ja que ignorem si l’antic Cirque Palisse també va ser comprat per en Wallace.

Sigui com sigui, el 19 d’agost del 1924 el Circ Hagenbeck Show va arribar a la nostra ciutat procedent de Manresa en dos trens especials amb 38 vagons-caravanes pintades de blanc que permetien traslladar tot el material necessari, inclosos els 178 artistes i treballadors de 19 nacionalitats i els diversos animals que en formaven part.

El circ Hagenbeck estava considerat dels més grans del continent i la carpa era tant impressionant que podia donar cabuda fins a 3.000 persones. Des de l’Estació del Nord es van traslladar fins a l’esplanada que hi havia a la banda dreta del carrer Pare Llaurador i tothom destaca la seva gran celeritat en muntar-ho tot (en la foto del principi podeu veure el circ a Terrassa).

El programa de les funcions constava de 21 actuacions, entre les que destacaven:

  • Els elefants de la Índia entrenats pel capità Herbig.
  • 10 Asgards, us saltadors de doble balança.
  • La troupe Argévol, trapezistes i àguiles volants.
  • Maiss, un ciclista sobre corda.
  • El domador Fred Fisher de 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria.
  • Els pallassos germans “Biberon” Belling i Aage.
  • El domador de lleons espanyol Jesús Vargas.
  • Un grup de Poneys Shetlands muntats per monos.
  • Els malabaristes 3 Garzoni.
  • Dressage de cavalls en llibertat de la mà de Hassan i Edith.
  • 6 cavalls andalusos i 8 cavalls hongaresos domats per Angelo.
  • 4 lleons de Berberia amb el domador Nico.
  • Els germans Baracetta, uns pallassos espanyols.
  • Un grup d’Ossos Polars domats per E. Schun.

I tot amenitzat amb musica en directe interpretada per una orquestra dirigida per el mestre Erban.

Els diaris diuen que el dia del debut, milers d’espectadors ocuparen totes les localitats i l’esplanada va romandre plena de gom a gom. En conjunt, l’espectacle va satisfer tant al públic com a la crítica, ja que totes les atraccions eren de gran qualitat i espectacularitat.

Aquesta gran quantitat d’animals que tenia li permetien crear un petit jardí zoològic visitable, que va fer que molts terrassencs s’hi acostessin per veure animals que potser mai havien vist abans, com per exemple: 22 lleons, 22 ossos polars i russos, 7 tigres, 4 elefants, 2 camells, 2 llames, 2 cebús, 11 poneys d’Islàndia, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls hongaresos, 7 cavalls francesos, 1 mandril i 30 mones. Les visites es podien fer des de les 10 del matí i el preu era d’una pesseta i en els diaris s’esmenta l’extraordinària pulcritud de les instal·lacions. El valor dels animals estava calculat en uns dos milions de pessetes  d’aquella època i les depeses diàries eren d’aproximadament 3.000 pessetes.

Durant els cinc dies que va estar a la ciutat es van celebrar funcions de tarda (a les 5) i nit (a les 10) i sempre amb un gran èxit de públic. Els preus de les funcions anaven de 1,50 pessetes la de general sense numerar fins a 4,50 pessetes les cadires numerades de les dus primeres files. La darrera funció va ser el diumenge 24 d’agost i la següent ciutat que va visitar va ser Sabadell. Destaquem que a les 12 de la nit es va començarà a desmuntar la carpa i que a l’endemà l’esplanada restava totalment neta com si res hagués passat.

El circ també havia estat anteriorment a San Sebastià on havia estat visitat pels reis d’Espanya i fins i tot els fills dels reis havien pogut muntar en els elefants a la platja.

Nota curiosa: Com a curiositat podem dir que en el primer anunci que es va inserir a la premsa local (el 19 d’agost) es van equivocar en el text diverses vagades ja  que van posar que la primera funció seria el dia 5 d’agost i que la inauguració seria el dimecres 10 d’agost a les 10 del vespre. Per sort ho van corregir immediatament i ho van canviar indicant que les funcions començaven el dia 20 d’agost del 1924 i que la funció inaugural seria el dimecres 20 a les 10 del vespre. L’anunci que es va penjar a la ciutat deia que només es compraven cavalls i rucs vells per donar de menjar a les feres.

Humor: Incloem un anunci aparegut a la premsa de la casa Macias Marimon on fa burla aprofitant la presencia del circ com per exemple: “les besties tant ben tractades mengen melindros i carn de burro, ossos, xocolata i llet amb torrades” i finalitza dient “ho pinten fiero i viatgen amb ligero”.

Podeu veure una filmació del circ a l’any 1952 a: