Hem arribat al milió de visites

23 12 2020

El blog dels Records de Terrassa ha assolit la xifra màgica d’un milió de visites i ho ha fet abans d’acomplir el seu catorze aniversari.

Els Records de Terrassa van començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme siguin dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests anys, s’han publicat prop de 1.000 articles i entre ells, els més visitats han estat els que tenen a veure amb la Riuada del 62, mentre que el tema més comentat és el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada a la Festa Major en que es pot gaudir del recull més complert, que s’ha fet mai, sobre les portades dels programes de la nostra Festa Major.

El darrer contingut monogràfic que ha acollit és la col·lecció més extensa que existeix sobre insígnies de Terrassa i que ha estat possible digitalitzar gràcies a la col·laboració den Rafel Comes.

Actualment rep una mitjana de més de 7.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook, a Twitter i a Instagram.

Coincidint amb aquesta xifra màgica el blog dels Records de Terrassa estrenarà un logo que volem que serveixi d’homenatge al seu origen i és que la idea va sorgir d’un CD-ROM que s’havia fet de la ciutat de Terrassa l’any 1995 i que és deia Terrassa Interactiva i ja que parlem de records podem dir que aquest CD-Rom va ser el primer que es va fer a Espanya d’una ciutat (el logo el va dissenyar la Sonia Egea i la Sigal Yaar) de l’Escola de Disseny Gràfic de Terrassa.

Vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que no perdi el seu sentit i la seva utilitat”.

La xifra de 1.000.000 de visites és extraordinària i crec que Terrassa s’ha de sentir molt orgullosa d’haver-la assolit. Felicitats a tothom, ja que aquesta fita és ben vostra.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que he pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa delsfreixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012.

En l’apartat de blogs personals, cal citar el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes.





Bon Nadal i Millor Any 2021

22 12 2020

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2021, any en que aquest Blog celebrarà el 14è aniversari i ja haurem superat la xifra de més d’un milió de visitants.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure el detall d’un grup escultòric de l’altar major de la catedral del Sant Esperit i en el qual podem veure Sant Tomàs representat amb la llança (hi ha qui el confon amb Sant Jordi). Aquesta imatge pertany a una col·lecció terrassenca editada a mitja dels anys 40.

L’altar major, on se situa aquesta escultura, és considerat un dels més importants d’art religiós fet després de la Guerra Civil i portat a terme entre 1940 i 1949, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet, de l’escultor Enric Monjo i del pintor Antoni Vila Arrufat. Més info a: http://www.santesperit.org/temple/altar .

 





La noria de fusta de la Fira-Fera-Fira de Rialles del 1975

15 12 2020

Rialles Terrassa va organitzar durant uns quants anys una celebració anomenada FIRA-FERA-FIRA dirigida a la mainada de Terrassa i que en bona part tenia lloc al Parc de Sant Jordi i en alguns dels teatres de la nostra ciutat.

L’any 1975 es fa fer un espectacle de circ amb els pallassos musicals germans Sala, entre molts d’altres artistes, equilibristes, malabaristes, domadors de gossets, músics, etc.

Però en aquest record em vull centrar en la noria de fusta que vàrem construir l’Agrupació d’Escoltes de Mossèn Homs i l’agrupació de Guies de Terrassa. En una obra d’enginyeria brutal i amb troncs de pi vàrem aixecar una noria que es movia de forma manual i en la que hi podien pujar fins a 4 nens.

La construcció va durar moltes hores i hi van participar rangers, pioners, daines i guies de les agrupacions terrassenques i entre tots també hi era jo, com podreu comprovar amb el carnet d’organitzador que encara conservo. Em podreu reconèixer per el bombí que sempre portava i que era original de Londres.

La Fira-Fera-Fira del 1975 amb més de 50 parades d’entitats i escoles de la ciutat es va tancar amb la participació de més de 1.500 infants.

Nota: Rialles és una entitat sense ànim de lucre que promou i organitza espectacles dirigits al públic familiar. Va ser creada a Terrassa el 1972 per Josep Maria Font, Esperança Santacana i Oriol Verd, amb la finalitat d’oferir al públic infantil espectacles en català de qualitat estètica i pedagògica i va ser propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia.

Al llarg d’aquest 48 anys Rialles ha esdevingut un dels circuits d’espectacles més antics d’Europa i al 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi. La seva web és: http://www.rialles.cat/

 





De quan el Bayern FC va jugar a Terrassa

4 12 2020

Ara que està de moda el Bayern F.C. com a recent campió de la Champions  League m’he trobat amb un antic cartell en que podem veure que aquest gran equip va jugar contra el C.F. Terrassa el 28 d’agost de 1973, o sigui fa 47 anys.

En aquell equip del Bayer hi podem trobar jugadors mítics com el davanters Muller i Dunnberger, el defensa Beckenbauer o el porter Maier. Es tractava del anomenat “I Torneig Internacional Ciutat de Terrassa” on també estaven convidats el Saragossa i el Ferencvaros Hongarès.

En aquell any el president del F.C. Terrassa era en Josep Maria Masdefiol i com a curiositat podem recordar que coincidint amb aquest partit es va estrenar l’himne del Terrassa i que va ser la Banda Municipal de Terrassa qui el va interpretar conjuntament amb la Coral Egara, la Massa Coral de Terrassa i l’Orfeó Coral Joventut Terrassenca, amb aproximadament unes 100 veus en total. La lletra del himne era obra del poeta terrassenc Vicenç Villatoro i la composició musical del director de la Banda Municipal de Música, en Lluís Marco Albert.

El trofeu que es va lliurar era molt bonic ja que representava en metall la Torre del Palau. I, a part del himne, es va aprofitar per inaugurar una nova gespa a l’estadi i una nova il·luminació artificial.

I posats a recordar deixeu-me que us digui que aquell mateix dimarts 28 d’agost en la Festa major de Matadepera va actuar una joveneta Carmen Sevilla conjuntament amb l’Augusto Algueró.

El campió del torneig va ser el Bayern que va guanyar la final al Ferencvaros per 4 a 2 i el F.C. Terrassa va quedar quart al perdre la final de consolació davant del Saragossa per 2 a 0. Aquella temporada el F.C. Terrassa jugava a la tercera divisió nacional. Per si algú vol recordar alguns dels jugadors del F.C. Terrassa del 1973 citaré: Vallespir, Hachero, Sanjuan, Valenzuela, Nieto, Juanete, Añil, Domenech, Feliu, Rodriguez i Clotet.

Malauradament el Torneig va ser un fracàs econòmic ja que per culpa de la pluja les 30.000 persones que s’estimava que hi anirien van ser moltes menys. En tot cas si que hi eren les màximes autoritats, de les que destaquem el governador Civil, el Delegat d’Educació física i esports, el president de la Federació Catalana d’esports, els alcaldes de Terrassa i Sabadell amb el senyor Samaranch assegut al costat el president Masdefiol.

L’any 1974 es va fer el segon Torneig Ciutat de Terrassa amb els equips del CSKA de Sofia, el FC Màlaga i el Real Betis. Va ser campió el Màlaga i el Terrassa va acabar tercer.





Records dels orígens del Frankfurt Casa Vallès

26 11 2020

Per explicar els orígens dels frankfurts a Catalunya, cal explicar que al 1912 en Máximo Zander Altmann, mestre diplomat alemany en alta xarcuteria, va arribar a Barcelona i va començar a elaborar embotits sota la marca “Max Zander

L’any 1968 Lasús Marsá S.A. li va comprar la marca i des de llavors en Jacint Lasús Viñals, amb només 22 anys va començar a dirigir aquesta empresa familiar. Desprès de la seva mort l’any 2013 els seus dos germans i dos dels seus fills van continuar el negoci familiar fins a dia d’avui.

I ara retornem a Terrassa:

Si fem una mica d’història cal recordar que als anys 50 la família Vallès-Romans, de Terrassa, havia començat a vendre entrepans de salsitxes de frankfurt en fires ambulants i que el seu proveïdor era precisament l’empresa “Max Zander”.

Posteriorment van instal·lar uns punts de venda ambulants en les fires que es feien a diversos punts del Maresme durant la temporada d’estiueig. Sembla ser que a instancies del Agustí Montal (ex-president del barça) es van decidir a muntar la primera paradeta fixa a la fira d’Arenys de Mar i la següent a Caldetes.

Finalment l’any 1965 s’obre el primer local fix per oferir entrepans de frankfurt i altres productes similars, en un local al bell mig de Terrassa i amb una decoració, distribució i estil tant diferent del que hi havia abans, que els futurs competidors la van copiar. Aquest local encara avui està ubicat al mateix lloc i porta el nom de “Frankfurt Casa Vallès”.

Sabem del cert que als anys 60 algun bar de Terrassa, com el Farolillo, ja servia entrepans de frankfurt però com a establiment dedicat exclusivament a aquest gènere, no va ser fins el 1964 en que Isidre Vallés va obrir el frankfurt del carrer de Gavatxons 16.

Segurament encara recordareu que l’establiment estava originalment obert al carrer i no tenia porta i que, per primera vegada, la planxa estava a la vista del públic. Potser també recordareu la quantitat de llaunes de cerveses d’arreu del món i que aquí no havíem vist mai. De fet, molts terrassencs van començar les seves primeres col·leccions de llaunes de cervesa al veure les que tenien exposades. Jo mateix en vaig començar una però que va durar poc ja que les llaunes es rovellaven.

Menjar a peu dret al voltant d’una barra no era res habitual a Terrassa i potser només abans trobem una proposta similar i trencadora amb el format de snak-bar, que va importar el bar “Las Vegas” de la Plaça Vella, d’una visita que havia fet el seu propietari, en Josep Antoni Lobo, a EEUU.Podeu veure un record a https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2015/07/07/en-homenatge-al-juli-soler-el-primer-snack-bar-de-terrassa-las-vegas/

Una altra curiositat d’aquest establiment és que estava obert tots els dies de l’any excepte el Divendres Sant, ja que era un dia d’abstinència obligat per a tothom.

Adjunto un anunci de l’establiment de l’any 1994, en motiu del seu 30 aniversari i on s’indica clarament que és el primer del món, fet que desconeixem si és del tot cert, la veritat.

Podeu trobar info a https://casavalles.es/es/

 





El racó de l’antiga rectoria de Sant Pere

20 11 2020

Avui el record el dediquem a una vella fotografia d’abans de la guerra civil on podem apreciar com era el racó de l’antiga rectoria de les esglésies de Sant Pere, avui Seu d’Egara.

La imatge evoca la fesomia d’un antiga masia amb el seu portal dovellat i amb un vell pou al costat, avui desaparegut.

Al davant s’aprecien uns postes que deurien protegir el mosaic que hi ha davant de l’església de Santa Maria i que en aquells anys ja s’havia excavat en part.

El meu record d’aquesta part és dels anys 70 quan era escolta de l’agrupació de Mossèn Homs i és que just al costat de la rectoria i en uns edificis que suposo que havien estat cavallerisses i magatzems ens hi van deixar construir el nostre Cau.

Jo ho recordo amb certa enyorança i us diré que concretament aquest racó a mi m’agradava més com era abans, malgrat entenc que la reforma era necesaria, ja que ens ha permès descobrir moltes coses que desconeixiem.





Antigues pintures gòtiques de l’absis de Santa Maria

10 11 2020

Avui el record el dediquem a les antigues pintures gòtiques que hi havia a l’absis de l’església de Santa Maria.

Aquestes pintures es van arrencar als volts del 1938 per deixar vistes les del segle VI i que avui podem admirar en la seva ubicació primitiva.

Segons m’ha informat el Director del Museu de Terrassa, en Domènec Ferrán aquestes pintures es conserven en marcs de fusta als magatzems del mateix museu.

Potser algun entès ens podria explicar que hi ha representat en aquestes pintures ja que jo, com a profà, no us ho puc dir.

Jo crec recordar que de petit les havia vist a les naus laterals de l’església, abans de la magnifica obra de restauració que avui podem admirar a la nostra Seu d’Egara. Vosaltres les recordeu?

Us deixo una comparativa perquè us imagineu millor on estaven situades.





Record de com fèiem la castanyada a casa quan era petit

29 10 2020

La castanyada - Ricard Camí 1961

La castanyada – Ricard Camí 1961

Avui voldria dedicar aquest espai del records al record que tinc jo de la primera castanyada que vaig viure a casa, quan era petit:

El qui feia les castanyes a casa era el pare i recordo un dia que em va ensenyar a preparar una paella per torrar-les. I ara que parlo del pare em ve el cap el rodolí “Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes”. El primer que va fer és demanar a la mare una paella antiga, que a mi em va semblar que ja era per tirar. Va posar la paella girada sobre una fusta vella i va agafar un calu gros de ferrar els cavalls i un martell i va començar a clavar el martell a la paella fent-li forats. De fet en va fer tants que al final semblava un colador.

Desprès va agafar les castanyes, que segons ell tenien que ser gallegues i crec que les anomenava amb el nom de “pilongues” tot i que desprès m’han dit que s’anomenen així a les castanyes deshidratades, i els hi va fer un tall a un costat arrencant-les-hi una mica de la pell. El pare em deia que era perquè no explotessin al torrar-les. Finalment les va deixar en un pot amb aigua com si estiguessin en remull. El perquè no m’ho va explicar mai però si recordo que ma va dir que si podia les deixés 24 hores en remull abans de torrar-les.

Llavors em va dir que teníem que fer foc viu i com que a casa no teníem cap lloc on fer-lo el pare va agafar un fogonet de murri (imatge de la dreta). A ell li agradava molt aquest estri i el feia servir sovint quan es feia arengades a la brasa. En  el fogonet hi va posar tronquets i teies i de seguida el foc fa ser ben viu i llavors va posar-hi la paella foradada i veia com les flames intentaven escapolir-se pels forats que havia fet. Era una visió que encara recordo.

Llavors hi va tirar un grapat de castanyes mullades i amb una cullera de fusta de boix les anava remenant mentre em deia que no es podia deixar de remenar perquè es torressin per tots els cantons. Les castanyes s’ennegrien i algunes s’obrien i deixaven veure el color ataronjat del seu interior. Recordo l’olor que s’escampava i que feia que ja et vinguessin les ganes de menjar-te-les. Ell em va dir que quan amb la fusta tocava les castanyes i aquestes els començava a caure una mica la pell era el moment de treure-les del foc. Recordo que el pare deia la dita: “cal saber treure les castanyes del foc”.

Jo ja me les volia menjar però ell em va dir que no, que encara no estaven fetes i vaig veure com feia un cucurutxo amb una fulla de diari vell i les posava dins i les tapava. Llavors va agafar un tros de roba d’un llençol vell i les va embolicar encara més, ben tapades i ben apretades. En aquest moment les va dipositar a les meves mans i em va dir: apa escalfa-te-les i ostres quin plaer sentir aquell paquetet calent a les mans ja que a fora al pati hi feia fred. No se si ho recordo malament però jo de petit crec que feia més fred que ara per la castanyada. Recordo que les vaig tenir una bona estona i llavors em va dir que ja estaven llestes. Vàrem entrar a cas i les vàrem obrir mentre estaven tots assentats a la taula del braser amb els peus ben calents.

Quina màgia vaig pensar, del interior pel paquet va sorgir una olor boníssima i les castanyes treien un fumet calent que enamorava. Però el plaer va ser total al provar-les, que bones estaven … ummm. Eren les meves primeres castanyes i havia viscut la manera de fer-les a casa i llavors no ho sabia però sempre més les he fet igual (bé, sense el fogonet de murri) però seguint els passos del pare i ho he ensenyat als meus fills i espero que ells als meus nets i no es perdi mai la nostra tradició.

Per cert lo del la tradició dels panellets a casa es compraven a les confiteries (pastisseries) – a la dreta anuncis dels anys 30 – i només recordo que n’hi havia d’ametlles, de pinyons i de confitura de codony, que són els que més agradaven al pare. A mi i a la mare ens agradaven molt els de pinyons i és que llavors els pinyons si que tenien gust de pinyó. De moniatos si que en fèiem, però els feia la mare al forn. I el que si recordo es que els pares prenien una copeta de moscatell que jo, per la meva edat, només podia ensumar.

No se si els que ho llegiu ho fèieu igual o diferent. M’agradaria que ho expliquéssiu i ho compartíssiu.

Ah i una curiositat: nosaltres no anàvem a comprar les castanyes a les castanyeres però si que les recordo i em ve al cap que deien quelcom similar a “castanyes calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?” i la canalla per fer-les enfadar cridàvem “petites i dolentes, de les vuit, set son pudentes”. La imatge és la de la castanyera de la Rambla l’any 1962.

La imatge del principi del article és un quadre de Ricard Camí, pintor terrassenc en que podem observar una castanyera en un carrer de Terrassa l’any 1961 i potser el lloc és la plaçeta de la font trobada (que en penseu don pot ser?)





Un Recital del Lluis Llach a Terrassa del 1970

23 10 2020

Avui hem trobat un antic programa del recital que va fer a Terrassa el cantautor Lluís Llach el 17 de gener de 1970 organitzat pel Grup Jove 70 de la Societat Coral Joventut Terrassenca.

L’actuació es va fer a dos quarts d’onze de la nit al local del carrer Sant Francesc 52. En en fulletó podem veure la lletra d’algunes de les cançons que va cantar i en una d’elles podreu veure anotades a mà les notes que composen la melodia.

Com a curiositat destacar que en el recital es presentava un cantautor terrassenc que llavors començava a tenir èxit i que era en Joan Bautista Humet, el que va fer cèlebre la cançó Gemma dedicada a la seva germana.

Cal recordar que en Lluís Llach va pujar dalt d’un escenari (llavors com a component del col·lectiu anomenat Els Setze Jutges) per primer cop justament al teatre del Socialet el 22 de març del 1967, de manera que el lligam amb la nostra ciutat ha estat sempre ben especial.

En el programa hi ha un article escrit per en Miquel Porter Moix en que precisament explica que aquell antic membre dels 16 jutges ja camina sol i amb pas ferm dins l’anomenada “cançó catalana”.

El cartell a més de la fotografia del cantautor porta la publicitat dels magatzems Jorba, de la botiga Casamada Films i de la famosa llibreria l’Àmfora que va ser la primera en vendre llibres i discs en català a la nostra ciutat (inaugurada l’any 1963). Podeu veure uns records d’ella a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/02/03/la-llibreria-lamfora-1/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/02/05/la-llibreria-lamfora-2/

El 1970 per en Lluís Llach va resultar ser un any convuls ja que va debutar a Madrid el 7 de desembre al Teatro Español i, a resultes d’aquest concert, li sorgirien els primers problemes. L’opressió franquista entorn a la seva persona arriba a límits absurds i els seus concerts són prohibits (durant quatre anys) sota l’acusació de “revolucionar al público con la mirada”. Llavors decideix exiliar-se a París tot i que va aprofitar per tornar en ocasions concretes.

Uns dies desprès del recital (dia 22) el diari Tarrasa Información va publicar una entrevista de Josep Ferrer i Grau a J. B. Humet en la que destaca que durant el concert hi van haver certes dificultats en el so.

 

 

 





Lliçons de Coses del 1932

14 10 2020

Avui ens els Records de Terrassa dedicarem un espai per recordar els vells llibres d’escola que es feien servir en aquells col·legis que hi havia a la ciutat fa molts anys enrere i en els que moltes vegades compartien la classes alumnes de diverses edats.

Uns col·legis situats en cases particulars on un mestre s’havia creat la seva pròpia acadèmia i ell n’era l’únic professor.

I ho farem repassant un d’aquells llibres de cultura general que eren tan característics en aquells anys i on s’hi podia aprendre una mica de tot.

Per il·lustrar aquest records, hem triat un llibre del 1932 titulat “Lliçons de Coses”. Un llibre d’abans de la guerra civil, concretament de la segona rep

ública, editat en català a Girona i que formava part de l’anomenada “biblioteca pedagògica catalana”.

Del 1932 podem recordar l’aprovació de l’anomenat Estatut del 1932 i també les primeres eleccions al Parlament de Catalunya en que Francesc Macià va ser nomenat President de la Generalitat.

A Terrassa trobem un clar exemple d’aquells anys amb el “Colegio de San Pedro” dirigit per Miquel Brugué i Riera, situat al carrer Major de Sant Pere, 72. Aquest col·legi era dels anomenats de classe unitària i amb un únic professor (es va inaugurar l’any 1929).

Del llibre abans esmentat destaquem les següents pàgines:

En una d’elles podem veure un exercici de reflexió on ens ensenyen diverses accions bones i dolentes i a mi m’agradaria destacar concretament el masclisme de certes imatges on es veu la dona cuinant a casa i els homes bevent al bar.

També hem triat la doble pàgina dedicada al automòbil i en ell he trobat curiós el text que diu que no hi ha res tan vulgar com un automòbil i és curiós perquè al 1932 no hi havia gaire gent que en pogués tenir un.

Us deixem ara que recordeu com eren els vostres llibres de col·legi i ens en digueu quelcom si us bé de gust.