Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        

Anuncis




Les quatre carreteres des del balcó dels Avellaneda

31 05 2018
familia avellaneda al balcó 1937

familia avellaneda al balcó 1937

La Maria Rosa Avellaneda ha volgut compartir un nou record que diu així:

“Al final del nostre pati del carrer de l’Aurora hi havia una barana de ferro forjat que donava a la Carretera de Montcada (ho podeu veure en la foto de l’any 1937 que acompanya aquest recordi en la que podeu observar la seva mare amb ella mateixa i el seu germà Ramon quan eren petits i al fons la vela estesa de la peixateria Mandicó).

El balcó quedava a una altura com d’un primer pis i des d’allà vèiem tot el moviment de cotxes, de vianants etc.  Molts venien de can Palet i tombaven pel carrer Topete per anar al Centre ja que llavors aquest carrer era molt concorregut, en bona part per la gran quantitat de treballadors que hi circulaven per anar a les grans fàbriques tèxtils de la zona.

font 4 carreteres - 2007

font 4 carreteres – 2007

Recordo que veiem al davant uns petits quioscs on venien carn i peix i que estaven al costat mateix de la font.  El primer era de la peixateria Mandicó i en un espai tant petit semblava impossible que hi podes cabre  tantes coses:  el taulell exposant tot el peix fresc, les caixes, la nevera tots els útils necessaris. El segon era de l’Anita que venia carn de xai i l’últim ja tombant a la carretera de Rubí, de la Maneleta que venia carn de boví.  Nosaltres a casa (fins que van plegar) n’eren els nostres proveïdors i aquest és el record més antic que tinc de les quatre carreteres.

Ara, el més importat per a mi era  “La Font“.  Per els petits era un gran al·licient anar-hi a buscar aigua fresca.  Recordo que hi anàvem amb uns càntirs de terrissa que tenien un broc gros per omplir-lo i un de petit per poder-hi beure.  Totes les cases en teníem.

A la font hi passàvem tantes estones com podíem, xipollejant i jugant amb l’aigua.  La font era un pedrís llarg, i al mig, a la paret crec que hi havia una cara amb una boca d’on brollava un bon raig d’aigua.  L’aigua queia a una pica i el desaigua era un petit regueró rebaixat del pedrís per on marxava l’aigua.  La font era adossada a unes cases que després van enderrocar. L’actual font, crec que és la mateixa però amb un entorn completament renovat.

cal codina-05-07-2009

cal codina-05-07-2009

A la cantonada amb el carrer Topete hi havia el bar de “Cal Codina” propietat dels germans Codina, el Joan i el Ton.  Tenien el bar i també el restaurant . Recordo que els meus avis durant una temporada, cada dia hi  anaven a buscar el dinar i els hi donaven ben condicionat per després menjar-lo a casa. Tanta propaganda ara dels menjars preparats i ves per on fa més de setanta anys que els meus avis ja feien servir aquest sistema.  Després van plegar el restaurant i van continuar com sempre amb el bar.  Els Codina també tenien a la carretera de Moncada, sota del restaurant, una gasolinera amb un sol aparell.  Crec que per servir la gasolina es tenia de bombar i recordo que en aquest aparell hi havia com una maneta de ferro que contínuament tenien d’accionar a dreta i a esquerra per omplir els dipòsits dels cotxes.

Per completar la cruïlla, a l’altre costat hi havia una fabrica tèxtil, i davant  “cal Fruitós” una gran botiga de regals principalment vaixelles i tota classe de paraments per a la llar”.

Agraïm a la Maria Rosa el seu record i ja sabeu que tots podeu fer el mateix amb els vostres records i fer que així és conservin per sempre més en aquest espai obert a tothom.





El rellotge de Mateu Avellaneda i unes fotos inèdites

13 04 2018

mateu avellaneda dibuixant al pati del carrer de l’aurora

La Maria Rosa Avellaneda Mañosas ens ha escrit al Records de Terrassa i ens ha explicat el següent:

“El meu pare Mateu Avellaneda va deixar diversos escrits explicant records i tradicions que ell va viure en la seva infantesa i adolescència, i escrivia:

de totes les coses que desapareixen o han desaparegut em dol de tot cor que els que vindran no en sabran res absolutament“.

Aquests escrits són curiosos i interesants per conèixer costums i fets d’abans. Descric a continuació el titulat “El rellotge“. Com que es bastant extens procuraré fer un resum per transmetre el seu contingut:

“En aquella època sense tenir rellotge podies saber perfectament l’hora exacte. Puntualment passaven pels carrers de Terrassa els venedors ambulants i era tanta la regularitat en que diàriament anunciaven les seves mercaderies que al sentir-los ja sabies exactament l’hora que era. Quant de bon matí passaven les cabres del Pauet eren LES SET. Pujaven de la carretera pel carrer Topete i es paraven al carrer de l’Aurora, es munyien les cabres a la vista del públic per vendre la llet.

Més tard, tocava la campaneta del Carrau EREN LES VUIT I MITJA i sortien els treballadors de les fàbriques per anar a esmorzar. A LES NOU les corredisses de la gent per reintegrar-se al treball. A les NOU I MITJA passava el “Carro de la brossa” amb la campaneta anava repicant.

mateu avellaneda dibuixant al estudi del carrer de l’aurora

A LES DEU altre carret amb altre campaneta. Era el vell Danés que anava venent paperines de mongetes i cigrons i altres coses. A les DEU I MITJA un crit de !Cafèeeeee!!. Era el Barroto amb les cafeteres lluentes venia cafè. A LES ONZE altre crit del borreguer, amb una cistella de vímet tapada amb un tovalló blanc cridava !Borregos de Cardedeu! Més tard nou crit greu i mesurat !Cafèe..! Era el Dominguet i eren amb tota seguretat DOS QUARTS DE DOTZE DEL migdia.

Així com al matí es sabia l’hora, a la tarda es sabia a mes el dia de la setmana. El dilluns entre QUATRE I CINC passava el Cullel Noies pintes i ulleres !barato!…. El dimecres a mitja tarda passava un !plataioro! com deien les dones. Els Dijous passava un paraigüero francès que cridava amb veu forta i amb cantarella !Paraigúerooooo!!. El dimecres també passava un terraire de Sabadell amb serradures, terra d’escudelles i blanc d’Espanya.

Els Dissabtes a la tarda passava un ceguet amb una guitarra. Es parava davant de Ca l’Angeleta Pagesa sota d’un magraner que treia les branques per sobre la paret de Cal Sensada i amb veu rogallosa cantava el cuplet de moda el !Ven i Ven! i !Serafina la rubiales! que segons la cançó era una chica divina…..”

Les fotografies són originals de la família Avellaneda i les he pogut reproduir amb el permís de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas que amablement me les ha fet arribar.

Nota. Un d’aquets escrits titulat “Lladres a cal Vileta” va ser publicat en el blog d’en Joaquim Verdaguer, i també tots els altres escrits en el llibre “Mateu Avellaneda Recull“.
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/robatori-la-masia-de-can-figueres-del.html

També podeu trobar una petita referència al il·lustre Mateu Avellaneda a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/09/28/mateu-avellaneda/





Una fotografia sense datar per celebrar el 95 aniversari de la Cobla la Principal de Terrassa

12 01 2018

El 2018 celebrem els 95 anys de la Cobla la Principal de Terrassa i des dels Records de Terrassa ho volem fer amb la publicació d’un anunci antic de la “Cobla Orquestra Principal de Terrassa” i del que desconeixem la data exacte de la seva publicació.

La Cobla que va ser fundada l’any 1923 de la mà d’en Francesc Planas Virolesch (Girona, 1874 – Terrassa, 1947) amb d’altres persones i entitats de la ciutat que ella havia conegut arran d’una actuació que es va fer el 1905 en un Aplec de la Mata, on hi havia actuat amb la cobla “Unió Cassanenca” de Cassà de la Selva.

En aquella primera cobla una part dels músics eren de les comarques de Girona, dons els va aportar el mateix Planas, i d’altres de la zona de Terrassa i, com a curiositat, direm que la cobla estava formada només per 10 músics, ja que inicialment no tenien el trombó. La seva presentació oficial es va fer el dia 18 de març de 1923 en que es va interpretar una primera sardana, que portava per títol Ginesta (de Vicenç Bou). Ben aviat la Cobla va optar per denominar-se Cobla-Orquestra ja que així tenia més possibilitats d’actuacions.

La Principal de Terrassa, que és com la coneixem actualment, és dons una de les cobles més antigues de Catalunya i de les poques que mai s’han trencat, ja que fins i tot durant la guerra civil va seguir actuant. La foto no està datada però, si ens atenem a que la formació conté 3 músics que no van formar part de la cobla inicial: en Joan Carreras, n’Isidre Royo i en Josep Cabeza, i que a l’any 1925 es va incorporar el trombó, que no surt en la imatge, podem aventurar-nos a datar la fotografia entre els anys 1924 i 1925.

Els músics que hi figuren al document són:
• Francesc Planas (gironí)
• Josep Pla (gironí)
• Miquel Fontova (gironí)
• Jaume Riera (gironí)
• Ricard Anglada i Bou (gironí)
• Joan Roca
• Enric Dinares
• Juan Carreras
• Isidre Royo
• José Cabeza

I, els que havien deixat la cobla inicial eren:
• Josep Abadal
• Bonaventura Garriga
• Jaume Llongueras

Document: hem rebut un comentari de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas en que ens indica que el seu avi Emili Mañosas era músic i tocava el contrabaix a la cobla “LA PRINCIPAL DE TERRASSA”. Ens adjunta un document que podeu veure a la dreta, dels membres de la cobla i ens indica que és de la temporada de 1927-28.

Nota: hem rebut una comunicació d’en Josep Loredo, músic a la Cobla La Principal d’Olot, i ens diu que te un blog dedicat a formacions musicals de Catalunya, bàsicament Cobles, Orquestres, Orquestrines, i algun Conjunt.
I que concretament ens recomana aquesta entrada que la veritat és que aporta molta informació de valor que té a veure amb aquest article (us recomanem que la visiteu):

TERRASSA (1): CABEZA, TERRASSA, L’ANTIGA TERRASSA, LA PRINCIPAL DE TERRASSA i CIUTAT DE TERRASSA:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/TERRASSA%20%281%29





Un calendari del 1976 de l’Agut per felicitar el nou any

31 12 2017

Avui hem triat la imatge d’un calendari de paret editat per la fabrica Agut S.A. corresponent al 1976, i en el que felicitaven el nou any a tots els seus clients i proveïdors, per desitjar-vos a tots un Feliç 2018.

Per sort l’edifici de la fàbrica de ca l’Agut s’ha conservat gràcies a que un gran supermercat la convertit en un espai útil per la ciutat. Però per els qui el recordin com a fàbrica hem triat una imatge del 1974 en que es pot apreciar molt be l’imponent edifici que s’hi va construir i els camps que encara l’envoltaven, en una zona de Terrassa que estava en bona part sense urbanitzar i, fins i tot, l’actual avinguda Josep Tarradellas és encara de terra.

Fixem-nos en les vies del tren del nord que passaven pràcticament a tocar de l’edifici i que per aquest motiu l’entrad principal estava ubicada al carrer Marquès de Comillas, 1.

Com a curiositat podem fixar-nos en els avenços en comunicació que anunciaven en la seva targeta: Telex i Telegrames.





Bon Nadal i Millor Any 2018

18 12 2017

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2018, any en que aquest Blog celebrarà el 11è anniversari.

Aquest any hem triat una felicitació de Nadal terrassenca enla que podem apreciar el mercat de Santa Llucia en una Plaça Vella de mitjans del segle passat.

Aquesta imatge està extreta d’una felicitació que va enviar el Banc Comercial de Terrassa el Nadal del 1956, o sigui que ja fa 61 anys.

Com a detalls a observar la façana antiga del Sant Esperit i els arbres i fanals que conformaven la plaça.

Si algu desxifra la signatura del que va fer el dibuix us agrairem que ho indiqueu, gràcies.

 

 





Celebrem el desè aniversari del Blog dels Records de Terrassa

26 05 2017

El Blog dels Records de Terrassa acompleix aquest mes el seu desè aniversari i creiem que és actualment el més antic de Terrassa dedicat a aspectes de la ciutat que segueix en actiu. Aquest Blog va començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: “Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans”.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme sigui dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests deu anys, s’han publicat més de 800 articles i s’ha assolit una xifra històrica en la nostra ciutat de més de 759.000 visites. Actualment rep una mitjana de més de 8.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook i a Twitter i arrel del seu desè aniversari ha estrenat pàgina a Instagram.

Els articles més visitats són els que tenen a veure amb la Riuada del 62 i el tema més comentat el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada als Programes de la Festa Major ja que és l’únic lloc on es pot veure el recull més gran de portades digitalitzades de la nostra ciutat.

Per mi “és tot un orgull que desprès d’haver col·laborat en que la ciutat de Terrassa fos capdavantera a Espanya en tenir un CD-Rom de la seva història “Terrassa Interactiva“, amb el món dels blogs també siguem tot un referent que continua ben viu i que actualment ja s’ha estès al món de les xarxes socials”.

I vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors del blog la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que aquest espai no perdi el seu sentit i la seva utilitat”. Finalment esmentar que tot el que s’ha recollit està guardat on i off-line per tal de que mai es perdi i quedi per la posteritat al servei de la ciutat. Properament es lliurarà una copia de tot el seu contingut digitalitzat i en format electrònic a l’Arxiu Municipal.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que hem pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa dels www.freixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007 i que porta més de 180.000 visites. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007 amb més de 56.000 visites, en cinquè lloc de nou un blog del mateix autor dels Records, Excursions per Sant Llorenç https://excursionisme.wordpress.com/ que va començar el 26 d’octubre del 2007 i que porta unes 100.000 visites, seguit pel del Joan Rovira http://joanrovira.blogspot.com.es/ del 28d’octubre del 2007.
Com podem comprovar el 2007 va ser el gran any dels Blogs per la ciutat.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i que ja a superat les 180.000 visites i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012 i que ha superat les 195.000 visites.
Podríem citar en l’apartat de blogs personals, el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes i us preguem que ens ho indiqueu per poder-lo afegir.