Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

Fa 50 anys que va tancar el teatre cinema Alegria

El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (La Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari en Gaietà Galízia.

L’edifici va ser construït per l’arquitecte Lluís Muncunill, amb una capacitat per a 2.000 espectadors i es va fer en uns terrenys, on s’estenien les peces sortides dels acabats d’una industria tèxtil, i que eren propietat dels germans Coll.

54 anys després va tancar les seves portes. El darrer dia que va estar obert va ser el diumenge 10 de gener de 1951 i podem comprovar que el dia 9 s’anuncien les darreres dues pel·lícules que s’hi van projectar i que van ser: “El único juego de la ciudad“, una comedia dramàtica amb la Elizabeth Taylor i en Warren Beatty i “El oro de Mackenna“, un western amb Gregory Peck i l’Omar Sharif.

En un article del dia 16 de gener es parla de que el cinema sembla que ha tancat definitivament i es parla amb enyorança d’una pèrdua important per la ciutat. Dies després es va confirmar que havia tancat de forma definitiva.

Serveixi aquest record com a homenatge a aquest cinema que avui al menys hem recuperat amb el nom de l’actual Teatre Alegria, situat al lloc es s’havia aixecat el primer edifici al carrer Gaudí, 15.

 

 

Butlletins antics (4): el del Orfeó Montserrat

L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà. El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó. A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit.

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

 En les fotografies podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la lletra abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci. Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major e Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.

Els Records de Terrassa amb el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa

Cal remuntar-nos a l’any 2009 per recordar que el Consell Municipal de la Cultura i les Arts de Terrassa va fer una proposta per iniciar a la nostra ciutat un procés que havia de portar a la realització d’un Llibre Blanc de la Cultura.
Un dels punts culminants d’aquest procés va ser la realització del Congrés de la Cultura a Terrassa en el que el Blog dels Records de Terrassa hi va tenir presencia en una presentació pública, tal i com us vàrem fer saber en aquell moment.
Ara ja s’ha finalitzat la redacció del Llibre i amb l’objectiu de compartir-lo amb tots els qui vàrem participar en el procés i amb tota la ciutat, la Permanent del Consell de Cultura ha proposat de celebrar-ho amb un acte festiu, a nomenat la “Nit de la Cultura a Terrassa” que es farà avui dia 20 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Alegria del carrer Gaudí.

El 25 de gener de 1939 – una obra recomanable

Avui el record és una recomanació per una obra de Punt i Seguit Teatre, anomenada “25 de gener” d’Eloi Falguera i que s’estrena al Teatre Alegria el proper diumenge 29 de setembre a les 6 de la tarda.

La data del 25 de gener fa referència al dia abans que les tropes de Franco entressin a la nostra ciutat l’any 1939 i ens permet recordar com es van viure les hores prèvies a la nostra ciutat des de diferents prismes.

FETS HISTÒRICS: DARRERS DIES Terrassa és governada per la coalició sindical CNT-UGT. En el darrer any arribarà a tenir fins a 5 alcaldes diferents, donat que són cridats successivament al front. Des de principis de gener arriben contínuament refugiats (primer de zones allunyades del front de Lleida i els darrers dies de poblacions properes com Martorell, Olesa de Montserrat, Rubí o Vacarisses). El mateix succeeix amb els soldats ferits de guerra. Donat el seu nombre creixent s’han d’habilitar espais improvisats com el Casino del Comerç, el Círcol Egarenc o Amics de les Arts. El dia 14 de gener, l’alcalde de Terrassa Marcel•lí Sàbat s’incorpora al front i és rellevat per Joan Prat. El 20 de gener arriba la Brigada de Líster a la ciutat i pren el control militar. Els darrers dies de la Terrassa republicana la ciutat presenta un aspecte de pànic. S’escolten canonades i la gent no passeja pels carrers. A partir del dia 22 de gener comencen les riuades de gent per la carretera de Montcada i de Castellar que enfilen cap a l’exili. Van abandonant també la ciutat els càrrecs polítics i sindicals. El Teatre Alegria es convertirà en improvisada presó d’uns 3.000 presoners de guerra feixistes que les forces republicanes s’enduen en la seva retirada. El dia 23 de gener apareix l’únic exemplar del diari Terrassa, des d’on es fa una crida desesperada a resistir l’ocupació, cavant trinxeres i combatent.  

FETS HISTÒRICS: DARRER DIA Al matí, l’aviació italiana bombardeja Matadepera i probablement també Terrassa. La població famolenca assalta els magatzems de queviures de Els Campesinos, el Celler Cooperatiu, la Flequera o el dipòsit de la Comissió de Proveïments. Es troba gran quantitat de menjar i això indigna la gent. La nit abans els homes de Líster han abandonat la ciutat. Les tropes nacionals estan acampats a la Serra de Cal Poal, esperant l’ordre d’entrada a la ciutat. A la nit són incendiades diverses fàbriques, per exemple la Terrassa Industrial. L’ENDEMÀ: 26 DE GENER DE 1939 Cap a les tres de la tarda, sense trobar cap mena de resistència, entren les tropes de Franco a la ciutat.

Argument: A Terrassa, el 25 de gener de 1939 les tropes de Franco són a punt d’entrar a la ciutat. A dins, un petit grup d’actors es troba en una fàbrica abandonada, on els ha citat el seu director. El que en principi sembla un simple comiat acabarà en un improvisat assaig d’una versió molt especial de El soldat fanfarró de Plaute. Un assaig de conseqüències imprevisibles. I és que en definitiva, cadascun d’ells es troba atrapat a la ciutat per motius ben diferents. Adjuntem en pdf el dossier de l’espectacle “25 de Gener” que ens ha fet arribar el nostre bon amic i seguidor del blog, en Marc de la Torre. PDF obra 25 de gener

La fotografia de la fàbrica Aymerich ha estat cedida per l‘Arxiu Tobella, i tractada per servir de imatge del cartell de l’espectacle i els retalls de diaris corresponen a la darrera edició de El Dia del 31 de desembre de 1938 i a la Hoja Oficial de Tarrasa del 4 de febrer del 1939.

L’Homenatge a la Vellesa

Els Homenatges a la vellesa van ser uns actes que ja es feien a Terrassa abans de la guerra civil i que posteriorment es van recuperar just l’any 1941, amb la constitució d’un patronat local que era l’encarregat de l’organització de totes les celebracions (a la foto podeu veure la desfilada amb les fadrines a la sortida del Sant Esperit).

Com exemple als actes que es desenvolupaven en aquestes celebracions, explicaré el que va succeir en el 27 aniversari de l’homenatge a la vellesa, realitzat el 9 de juny de 1946:

Previ al dia de la festa es va realitzar el dijous abans una sessió cinematogràfica pels escolars amb pel·lícules culturals i còmiques al teatre Alegria (si us fixeu amb la imatge de la dreta veureu els dos retrats feixistes presidint l’acte). El diumenge començava la celebració amb un ofici solemne, a dos quarts d’onze al Sant Esperit, amb la presencia dels components de la capella de musica de sant Pere, acompanyats d’orquestra.

A la sortida es feia una desfilada amb tots els vellets agafats de la mà de les que feien de fadrines, mentre passaven pels carrers del centre amb els balcons engalanats i als acords d’un pasdoble, interpretat per la Banda Municipal que tancava la filera dels ancians. Darrera de la banda hi anaven els estendards i els banderins dels diferents Gremis de la ciutat i, tancant la comitiva, les autoritats i personalitats convidades.

La passejada finalitzava als jardins de “la Delegación Sindical de Educación y Descanso”, sota d’un gran cartell amb les paraules “loor a los ancianos”. Allí tenia lloc un festival folklòric, amb la presencia de l’escolania de la Sagrada Família, la Coral Joventut Terrassenca, el grup folklòric de Educación y Descanso, la Banda Municipal i la Cobla La Principal de Terrassa.
Al finalitzar es va fer el lliurament simbòlic de llibretes d’estalvi als homenatjats, així com de vals per lots de menjar (a tots els presents se’ls va obsequiar amb un quilo de sucre). Finalment, als Amics de les Arts, es va inaugurar l’exposició de les obres presentades al concurs nacional de fotografia. Tot això, evidentment, amb la presència de les autoritats civils, religioses i militars de la ciutat.
Curiositat: Un dels actes consistia en un concurs fotogràfic de caire nacional, anomenat “Rostros de anciano ante el objetivo”, que va tenir força èxit i en el que us puc mostrar la fotografia guanyadora l’any 1946, obra d’un tal Josep Bosch de Granollers.

Records del cinema a Terrassa (del 1905 al 1910)

El 25 d’agost de 1906 s’inaugura el Cafè Condal a la Placeta de la Font Trobada i el 13 d’octubre s’inaugura la sala d’espectacles Ars Lucis al pis de sobre del mateix cafè i on s’hi programen sessions de teatre i de cinema, sota la direcció de l’artista Joaquim Vancells, un dels introductors del modernisme a la nostra ciutat.
D’aquesta època destacaré l’anunci al 1907 de sessions de cinematògraf a la Casa del Poble i també la noticia de la construcció d’un nou cinematògraf, situat al carrer de Llessamí (avui carrer Gaudí) cantonada amb la Rasa i que formaven part dels jardins de la casa Amat, per part de l’empresari Sr. Galízia. Podem destacar que no fa pas masses anys aquest espai, posteriorment ocupat per uns tallers industrials, serà l’escollit per construir un nou teatre que portarà per nom precisament el de Teatre Alegria, en honor al seu origen.
Aquest nou edifici del Cine Alegria construït com a cinematògraf es va inaugurar el 8 de juny de 1907 i el nom es va posar en honor a uns famosos artistes de circ d’aquella època.
Un fet destacable és que el 3 d’octubre del 1907 es projecta al Teatre del Retiro una pel·lícula en colors feta a Terrassa que porta per títol “Al acostarse una novia”.
Desprès que el Sr. Galízia va perdre la concessió de les projeccions al Teatre del Retiro, aquestes van seguir però ara en mans del propietari del local, el Sr. Josep Domingo Casanelles, i sota la nova denominació de Cinematògraf Universal, tal i com podem veure en el retall de la revista Egara. Una curiositat es l’aparell sonor que s’hi va presentar durant la Festa major del 1908 que portava per nom “Chronomegaphone” de la casa Gaumont.
Arran del tancament del cinema de l’Ars Lucis, al desembre del 1907, la Joventut Catòlica va comprar els aparells cinematogràfics a la societat Vancells i companyia per 1.550 pessetes i el 23 de gener del 1909 es va inaugurar el nou cinematògraf anomenat Sala Montserrat als seus locals al Centre Social Catòlic.
Una curiositat ens indica que el 13 de novembre del 1910 el mestre Sr. Abad inaugura el “cinema instructiu” com a nou mètode pedagògic, al seu Col·legi Egarense situat al carrer Topete.