Butlletins antics (4): el de l’Orfeó Montserrat

22 02 2016

Butlleti de l’Orfeo Montserrat 1920L’Orfeó Montserrat es va fundar 11 de maig de 1919 dins del Centre Social i ho va fer ja amb 150 membres dirigits per en mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà.

El primer concert es va fer a la sala Montserrat del centre el dia 6 de juliol dins dels actes de la Festa Major de Terrassa.

L’any 1920 l’Orfeó Montserrat dona un concert al teatre del Retiro a benefici dels nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat i igualment actua al Círcol Egarenc i al Teatre Alegria conjuntament amb Mercè Plantada i el pianista Manuel Barguñó.

festa major de terrassa 1920 4A la Festa Major del 1920 fan una actuació conjunta amb l’Orfeó Vigatà, l’Escola Coral i l’Schola Cantorum en que canten durant l’ofici solemne al Sant Esperit (veure full de la dreta).

El mes de maig del 1920 s’aproven els estatuts de l’Orfeó Montserrat i l’agrupació passa a ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Llavors és quan es publica el número 1 del butlletí de la agrupació que els mostrem en aquest post, corresponent al mes de maig, i en el que hi podem veure la Cançó de la Senyera d’Antoni Font.
“Arrelada en mig del cor
hi tenim una senyera,
té la Verge per escut,
Montserrat per capçalera”

benediccio estandard orfeo montserrat 1920En la fotografia podem veure el moment de la benedicció de l’estàndard de l’entitat, el mes de juny de 1920, a Montserrat. Van apadrinar la benedicció el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, general Martínez Anido. I, per commemorar l’esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va escriure la cançó de la Senyera de l’Orfeó Montserrat, abans esmentada.

Malauradament l’any 1922 en Mossèn Àngel Rodamilans decideix entrar com a monjo benedictí al monestir de Montserrat fet que comporta que l’Orfeó Montserrat es quedi sense director i es desfaci.

Tot i així, el 1923 es vol tornar a posar en funcionament l’Orfeó Montserrat que, dirigit pel mestre Josep Planas, director de l’Orfeó Sabadell, arriba a oferir un concert per la Festa Major de Terrassa, però finalment la temptativa no es consolida i l’Orfeó Montserrat acaba desapareixen per sempre més.

Anuncis




Una conferència sobre la Guerra Civil a Terrassa

20 06 2012

Us volem fer saber que el Rotary Club de Terrassa organitza pel dimarts 26 de juny un sopar conferència amb l’historiador Josep Puy i Juanico sota el títol de Imatges de la Guerra Civil a Terrassa, en el que presentarà algunes imatges inèdites i sobre aquestes realitzarà la seva exposició, aportant-hi noves visions del que es va viure a la nostra ciutat en els anys de la guerra.

Destaquem que en Puy ha estat pioner en els estudis del caciquisme a Catalunya amb la seva gran especialització amb el que va suposar l’ Alfons Sala i Argemí, Industrial i Polític terrassenc, creador del anomenat “salisme”. Darrerament ha col·laborat en el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”, de l’Editorial Momentum, aportant una interessant visió històrica. El sopar conferència és obert per qui desitgi assistir-hi, a un preu de 20 €, però cal confirmar l’assistència al mail rotaryterrassa@gmail.com





Un homenatge merescut: Francesc Palet

25 04 2012

Ahir vaig assistir al lliurament de la Medalla de la ciutat de Terrassa al Sr. Francesc Palet i Setó, en reconeixement a la seva trajectòria professional com a activista cultura, social i solidari, vinculat a moltes de les entitats de la nostra ciutat i per la seva dedicació i impuls en la poesia, la literatura i l’associacionisme. Nascut el 29 d’agost del 1923 a Terrassa, va restà orfe de mare als 13 anys i es va casar l’any 1948 amb la Montserrat Alsina amb qui té dos fills, el Daniel i la Dolors (els mateixos noms dels seus pares).

L’amic Palet es va recordar, com sempre, dels seus mestres i en especial de l’Artigues de la seva estimada Escola Social, que tant el va marcar en la seva manera de ser i actuar. També va tenir moments d’emoció i d’altres en que va fer contagiar el seu bon humor a tots els presents. 88 anys d’una vida ben aprofitada i en la que encara ara segueix mantenint la il·lusió per seguir aprenent.

club dels rondinaires

club dels rondinaires

Deixeu que us expliqui un petit secret i és que ell, juntament amb el Sr. Pujals, tenen un club privat anomenat “el dels rondinaries” en el que ja fa temps que els demano que m’admetin. Rondinar és una bona teràpia i ahir el Sr. Palet va aprofitar un moment de joia per “rondinar” de coses que cal millorar, com per exemple que s’hagi tret el retrat de l’Alfons Sala de la galeria de terrassencs il·lustres o que la Biblioteca Central no porti el nom de Soler i Palet, tal i com molts ciutadans pensem que es mereixeria.

Felicitats Sr. Palet i que per molts anys puguem gaudir de la seva amistat i ganes de viure. El seu permanent bon humor és quelcom que avui costa de trobar.





Bon Any Nou, 2012

31 12 2011

Ara fa 100 anys és va publicar l’últim número d’una revista setmanal que va arribar a ser molt popular a Terrassa a finals del S. XIX i principis del XX, que es deia EGARA.
Aquest setmanari substituïa un d’anterior, anomenat “El Tarrasense” de curta vida ja que només es va publicar durant dos anys. Egara va néixer el 27 de novembre de 1892 al carrer de la Fontvella, 30 (actualment Penny Moda), tot i que posteriorment es va traslladar al carrer Cremat, 27 (a tocar del Raval de Montserrat).
Serveixi aquest exemple perquè ens donem compte de que les coses mai són per sempre i que tot s’ha de renovar. Renovem dons els nostres desithjos de que aquest 2012 sigui una mica millor que l’any que avui deixem enrera.

Una curiositat: en aquest darrer número del setmanari s’informa que el carrer de l’Arrabal canviarà de nom pel de carrer de l’alcalde Jaume Vallhonrat, tot indicant que anteriorment ja havia estat triat un canvi de nom, en aquest cas el de carrer d’Alfons Sala, però que no s’havia arribat a fer, per voluntat expressa del mateix Sr. Sala.





El butlletí de la Cambra Oficial de Comerç de Terrassa

25 11 2011

Ara, que he sentit dir que potser es deixarà de publicar la revista de la Cambra, vull dedicar un petit record als inicis d’aquesta publicació.

El fet és que, el butlletí de la Cambra Oficial de Comerç de Terrassa sorgeix, el 31 de juliol de 1887 (veure captura de la portada del primer exemplar), com a compliment d’un dels punts fundacionals, que diu: “difondre i fomentar directa o indirectament els coneixements industrials, comercials i agrícoles amb l’objectiu de difondre els coneixements que puguin ser útils als comerciants, als industrials o als agricultors, donar a conèixer els treballs de la Cambra i mantenir la seva relació amb les demés Cambres de comerç”. La Junta directiva llavors estava composada per Jacint Bosch, president, Soler Buhigas, vice-president, Lluís Salvans, tresorer, Alfons Ballber, comptable i l’inefable Alfons Sala com a secretari general; essent el president de la secció industrial en Daniel Ubach i per la secció mercantil en Bonaventura Marcet.

Curiositat: posar un anunci al butlletí costava 0,50 ptes. (de fet deuria ser car per l’època ja que el primer que hi va sortir era precisament el de l’establiment tipo-litogràfic d’Estrada, Miquel i Cia. del carrer del Nord, 40 (que era l’encarregat de la seva impressió) (podeu veure un anunci del 1889 a la dreta). La subscripció per un trimestre costava 2 pessetes, les quals es tenien que pagar per avançat i, l’edició del butlletí era quinzenal.





Les Llevadores, les Dides i el Pelargón (1)

8 01 2011

La meva mare m’explica que a ella la va ajudar a néixer una llevadora que vivia al costat de la porta d’accés ala sagristia de l’església del Sant Esperit. Segons diu, fins als anys 50 a Terrassa els nadons acostumaven a néixer a casa amb l’ajuda de les llevadores (“matronas”) i només en casos greus s’avisava al metge.
La casa on tenia que produir-se el part es preparava amb higiene, es bullia l’aigua i la roba, per poder fer la neteja tant de la mare com de la criatura, així com del llit i de la cambra.
Les llevadores estaven molt ben considerades per la societat i hi havia el costum de convidar-les fins i tot al bateig del nadó. L’ofici de llevadora és molt antic i és habitual trobar-ne forces referències a l’Antic Testament i també a les societats grega i romana, ja que era un dels oficis
més ben considerats (actualment les llevadores segueixen exercint la seva professió).





El buidat dels estanys i els peixos de colors

3 01 2011

Recordo que, per aquestes dates, es feia el buidat d’alguns estanys de la ciutat, per tal de procedir a la seva neteja i com que en alguns hi havien peixos de colors o carpes de riu.
També recordo haver assistit a alguna d’aquestes neteges, sobretot als estanys del Passeig i també recordo una vegada que es va buidar el dipòsit de la Mina que hi ha al carrer de la Societat i que en aquells anys encara es trobava a cel obert, sense tapar.
El retall de premsa que he triat per il·lustrar aquest record és del 20 de desembre de l’any 1952 i fa referència al buidat de l’estany que hi havia davant del monument a Alfons Sala que hi havia a la plaça d’Espanya (avui plaça vella). A la postal (anys 40-50) de la dreta podeu veure el monument a Alfons Sala amb l’estany al davant (posteriorment aquest estany es va convertir en un parterre de gespa).
Com podeu llegir en el text el procés d’extracció dels peixos era tot un espectacle en aquells anys en que qualsevol petita cosa convidava a la gatzara del jovent. Avui segur que ningú s’aturaria a mirar-ho.l buidat dels estanys