Un record de les ajudes rebudes en les riuades del 62

He rebut un comentari de l’Ernest, que crec que mereix un article i aquí el teniu:
“He obert l’article (Les riuades del 1962 (i 7)) i veig que no hi ha cap referència a les ajudes ni col•laboracions rebudes, que van ser extraordinàries: camions carregats de pales i eines, guants, màquines,.. Van participar moltes persones de totes les edats i estaments i també soldats (sobre aquests, puc explicar que vàrem oferir guants al sergent que comandava un grup a la zona de Les Arenes, en que hi havia molts animals morts i, també persones, i ens va contestar que “el ejercito español no usa cosas de estas, son para gente fina“.
Vaig estar, primer al Papiol on vaig viure imatges impressionants, com la visió en una raconada del riu, de piles d’animals morts i, entremig, cossos de persones. Va haver-hi un moment que, com que tot ja feia molta pudor de podrit i hi havia perill d’epidèmies, vaig donar l’ordre de cremar-ho tot i llavors, algú del poble, va demanar de fer una darrera ronda perquè encara hi podia haver-hi el cos d’alguna persona (uns quants dels que vàrem trobar, els vàrem posar davant de l’església on recordo que hi havia usa zona d’herba) .
Després vàrem anar a Les Arenes, on vàrem veure que hi havia una gran quantitat de voluntaris que no sabien ben bé què fer i molt material disponible no usat: llavors vàrem proposar a l’Ajuntament d’organitzar i coordinar els elements disponibles i es va decidir posar a la porta un servei amb una llista on, qui necessitava ajuda s’hi apuntava. Tambè hi havia una llista de gent i de material disponible i des d’allà distribuíem les tasques i hi destinàvem el material que consideràvem que caldria utilitzar.
Quan tot funcionava i ja estava coordinat força bé, s’hi va presentar un grup de “La Falange Española” dient que hi havia “duplicidat de funciones” i que marxéssim, que ells ja s’ocuparien de tot. Això va provocar discussions molt fortes i, algú, (crec que va ser l’Alcalde) va arribar a treure, físicament, de l’Ajuntament, a empentes, el “jefe” del grup, perquè el que s’havia fet anava molt bé i no feia falta cap interferència. Finalment i per a evitar baralles es va acordar de treballar junts.
Em sembla que, quan es va sortir de l’emergència, el van destituir.
Nosaltres érem escoltes del “Casal de Montserrat“. Ben segur que molts avis encara podran recordar aquests fets”

Nota.- Les fotos que ilustren aquest record han estat cedides per el Ricard Font..

Noves pàgines al bloc

Us volem comunicar que al bloc dels records de Terrassa s’han creat dues noves pàgines:

MASIES: dedicada a recollir tots els posts on es parla de temes relacionats amb les masies del terme municipal de Terrassa, tant desaparegudes, com actuals i també sobre aspectes relacionats amb les feines agràries actuals o antigues relacionades amb la nostra ciutat.

RIUADES 1962: amb motiu de que aquest any és el 50è aniversari de les riuades, aquest espai recull tots els posts relacionats amb aquesta tragèdia.

Com a mostra fixeu-vos amb la imatge de l’esquerra a veure si recordeu on es va produir aquest gran esvoranc?

Rieres, torrents i masies de Terrassa (S. XVI)

rieres, torrents i masies al S.XVI

Des de sempre a Terrassa hi han hagut torrents i rieres i això ha provocat grans inundacions al llargs dels anys.

Fer poder fer-nos una idea de com era el terreny on es va assentar el nucli urbà de la nostra ciutat he volgut reflectir en aquest dibuix la situació de les antigues rieres i torrents, així com algunes de les masies més característiques d’aquells anys i que van donar nom a la majoria dels barris actuals de la ciutat.

  A la fotografia, de la dreta, podreu observar com era el torrent del Batlle l’any 1912 (en una foto d’Antoni Jover – A. Tobella), que, en el seu tram final, seguia el curs del actual carrer de Faraday, al barri de Ca n’Aurell (que també era una masia antiga situada prop de la carretera de Martorell).

Un record per en Joaquín Soler Serrano

Vull tenir des d’aquest espai un record per en Joaquín Soler Serrano, locutor de Radio Barcelona, que ha mort recentment (7-10-2010) a l’edat de 91 anys, degut a l’Alzheimer, del que estava ingressat des de feia anys en una residència d’Esplugues del Llobregat. Murcià de naixement (19-08-1919), podem afirmar que va ser el crit d’ajuda que es necessitava en la tràgica riuada que va assolar el nostre territori (en la fotografia el podem veure caminant pel barri de les “Arenas”).
Crec que no era només el que deia sinó la manera en que ho deia, amb el seu sentiment i la seva veu aconseguia que la gent d’altres indrets d’Espanya es sentis commoguda i la seva ajuda es multipliques, fins a un punt en que va tenir que demanar que paressin d’enviar ajudes en material, ja que no se sabia que fer amb la quantitat de roba i altres pertinences que la gent enviava. En diners va arribar a recollir més de 30 milions de pessetes ell sol.
Aquest fet i la seva dedicació continuada, des del mateix endemà de la riuada, va fer que el premiessin amb un Ondas especial en reconeixement a la seva tasca. Un premi que per cert va guanyar fins a 5 vegades; el darrer l’any 1999.
Us incloc un article publicat el 22 d’octubre de 1962, al “Tarrasa Información”, on parla de la seva gran implicació en la riuada que va assolar Terrassa el 25 de setembre del mateix any.
També incloc un retall en que esmenta l’homenatge que la Creu Roja li va fer al Teatre Alegria de Terrassa, el dia 31 de març de 1963. Com a curiositat podem explicar que a l’arribada a terrassa va ser escortat per un seguici de motos del “Tarrassa vespa club” i que desprès de rebre la medalla de plata de la ciutat de mans d’en Josep Clapés, l’acte d’homenatge va comptar amb la participació de l’orquestra “Hot Club” entre d’altres grups musicals locals, artistes i dansaires.

Permeteu-me uns breus records als seus programes de radio més coneguts:  Lo mejor del Mundo, Blanco y Negro, La Samba, !Caramba!, Feria de Canciones, Reir es Vivir, ¡Qué rico Mambo!, ¡Esto es …Radio!, Caspe 6 …!en orbita!, El gran show de las 2, Peseta por palabra, ¡Busque, corra y llegue usted primero!. Sense oblidar-nos de l’etapa televisiva amb programes com:  Carrusel o No me diga usted sí, no me diga usted no, o Perfiles. Pero si n’he de destacar un potser el més conegut va ser el programa ‘A fondo‘, gràcies al qual també serà recordat per la seva manera de fer entrevistes i en el que va entrevistar a grans personalitats dels anys 70, com  Josep Pla, Salvador Dalí, Antonio Gala o Joan Manel Serrat, entre molts d’altres.
Precisament del programa “A fondo” us incloc l’entrevista a Salvador Dalí.

Nevada el dia de Nadal del 1962

Aquest dies passats ha nevat molt a Catalunya i per això m’ha vingut el pensament un record que jo no tinc, perquè quan va passar era molt petit, però del que n’havia sentit a parlar molt a casa. Segons m’explicava el meu pare, la nevada del dia de Nadal de l’any 1962 va ser tot un esdeveniment a la ciutat. Ja sigui perquè va ser justament el dia de Nadal, o perquè va nevar molt, o perquè va passar el mateix any de les greus riuades, el fet és que per molts terrassencs aquesta nevada ha quedat per sempre gravada en els seus records.

Una nevada intensa i sense interrupcions durant el dia de Nadal i la nit del mateix dia, va fer que s’acumulessin 75-80 cm. de gruix de neu, fet que va fer que es paralitzes totes les activitats de la ciutat. Segons m’han explicat, es van arribar a veure gent amb esquis baixant per la carretera de Montcada.

29-12-1962

M’imagino que per molts ciutadans que havien quedat sense casa, just 3 mesos abans, aquesta nevada i el fred que devia portar no van ser cap consol, per molt que diguin allò de “año de nieves, año de bienes” o com diem en català “any de neu, any de deu”, que no sé que vol significar.

A la foto podeu observar com va quedar la Plaça Vella i en la reproducció de la portada del Tarrasa Información podeu apreciar que dies desprès la noticia encara era prou important a la ciutat.

L’amic Ricard ens envia una foto, feta pel seu pare, de la nevada on es veu precisament la casa Font al carrer major.

El bar Pompeya i la riuada

Avui us mostro una foto de com va quedar el Bar Pompeya desprès d’haver sofert la força de la riuada de l’any 1962. Curiosament aquest fet va fer que s’inundessin els baixos del local i des d’aquella data ja mai més es va jugar a les taules de joc que hi havia situades al sotano. Al Bar s’hi jugava a les cartes i al dominó i els jocs més populars eren: la manilla, el subhastat i el “julepe”.

El nom de Pompeya li van posar en honor a les ruïnes de la ciutat romana i desprès de la riuada ben bé semblava que havia quedat igual. El Bar Pompeya es va inaugurar el febrer del 1933 (amb el nom catalanitzat de Pompeia amb i llatina) i estava situat a la plaça d’Anselm Clavé i ja abans de la guerra hi anunciava que hi havia la parada de taxis, tal i com podeu comprovar en una publicitat del 1936 i també en el segon anunci del 1950. El curiós del cas és que el seu propietari, en “Sebastián” era taxista i fins el 1962 va mantenir el taxi com a segona professió.

En el segon, també podem observar com ja fa servir l’adreça de l’Avenida del Caudillo (l’actual Rambla) ens comptes de la de la plaça i ja porta el nom en castella de Pompeya. En el tercer (de l’any 1963) podem observar com introdueix el nom de “snak” seguint la moda d’aquells anys del “ye-ye”. En el darrer (de l’any 1965) anuncia que el dia 13 de juny del 65 s’inaugurava la “Sala de Fiestas Pompeya” a la seu del mateix bar.

Abans de la guerra el local era molt petit i fins desprès de la guerra no es va reformar amb els finestrals que donaven al carrer. Per aquest bar van passar personatges molt famosos, dels que podem citar: la Lola Floresi el seu marit, el Manolo Caracol, els boxejadors Luis Romero i Antonio Soldevilla que van ser campions d’Espanya, els cantants Antonio Molina, el Raimond o en Bruno Lomas i molt jugadors del Barça i de l’Espanyol.

El diumenge 17 de febrer del 1974 va tancar les seves portes i el seu propietari, el Sr. Sebastiàn Palos i Querol va veure com quedaven enrera 41 anys d’història d’aquest emblemàtic local terrassenc que va ser enderrocat per construir-hi uns pisos que avui coneixem amb el nom d’ edifici “Gutemberg” i sabeu quin era el desig del Sr. “Sebastian”? Doncs precisament que al nou edifici li posessin el nom de Pompeya.

Riuades del 62 (… i continua 11)

ajudes al palau d'esports de BCN

El tema de les riuades no s’acaba mai i, revisant els posts anteriors, he vist que encara mancava algun detall.
Seguint amb la relació d’ajudes rebudes que recollia en el post número 10 de les riuades, cal citar l’ajuda de la televisió francesa que va recollir 6 milions i els va destinar a la construcció d’escoles en les poblacions afectades. A Terrassa tenim el “Col·legi França” per aquest motiu, tot i que la història no sempre és bonica ja que per poder aconseguir el terreny on construir aquest col·legi la ciutat es va desprendre del edifici modernista de l’antic grup escolar Torrella, una autèntica barbaritat històrica.

Una anècdota: les ajudes del “casal català de París” van ser totalment silenciades per la premsa franquista.

Si parlem de la distribució de les ajudes entre els afectats aquí ja hem de parlar d’una desorganització monumental i no crec que ningú pugui mai arribar a explicar tot el que va passar. El fet és que molta gent pensa que no tots els diners van arribar on tenien que arribar.

M’he oblidat dels molts festivals benèfics que es van organitzar, festivals musicals, taurins, atlètics, conferencies, rifes, etc…, sembla ser que a l’Hotel Ritz de Barcelona es va sortejar un abric de visó.

Deixeu-me que ara us parli d’un festival que es va fer a l’estadi municipal el 23 de setembre de 1967 (5 anys més tard) amb l’objectiu d’aconseguir diners per fer un monument per les víctimes, un monument que no es va arribar a fer mai. En els festival van actuar Conchita Bautista, Peret, Salomé, Pili i Mili, Franz Johann i Gustavo Re, els grups terrassencs “los sonámbulos i los bárbaros” i van assitir 12.000 persones amb una recapta de més de 50.000 ptes. Qui se les va quedar és encara un misteri. (a la imatge de la dreta podeu veure l’anunci oficial del festival).

Els venedors de tallades de síndria

Avui comença la Festa Major de Terrassa i crec que aquest record us farà venir a la memòria moltes coses.

Recordo que, de petit i en aquestes dates, a la Rambla i potser en algun altre indret s’instal·laven unes tendes de lona al bell mig de la rambla ( recordo que n’hi havia una a l’altura del mercat) en les que hi venien síndries i melons sencers i a tallades. Als menuts ens agradava força que els pares ens compressin una tallada ben grossa i ens la poguéssim menjar mentre passejàvem pel carrer. Recordo que els venedors deien alguna cosa similar a: “compreu síndries”, “menjareu, beureu i us rentareu la cara”.

 

parada a la Rambla

I us puc ben assegurar que al menys la cara quedava ben rentada. El que no tinc clar és que passava amb la roba doncs devia quedar ben tacada del suc que anava degotant de la tallada.

La foto no correspon a Terrassa, però reflexa la imatge dels venedors ambulants que apilaven sota el tendal les seves síndries tot esperant que algú els hi anés a comprar.

El Rafael A. ens aporta una foto de la parada que es va endur la riuada del 1962 (si mireu el comentari adjunt el Ricard ja en feia esment).

La visita del Franco el 1963

Un any desprès de les greus inundacions, el general Franco va visitar de nou la ciutat, en data 18 de juny de 1963. En la visita és va fer acompanyar de varis ministres i durant la jornada va recórrer diversos punt de Terrassa, per comprovar i inspeccionar l’estat de les obres de reconstrucció i defensa que s’havien projectat per evitar una nova catàstrofe.

Aquesta visita va estar la cinquena visita oficial a la ciutat i es va iniciar pel sector de Les Fonts ja que venia de Rubí on també la riuada va causar molts danys. A la ciutat va visitar una exposició fotogràfica sobre les comparatives de com havia quedat la ciutat desprès de la riuada i l’estat de les obres de reconstrucció actuals i desprès es va traslladar a la zona nord de l’Avenida del Caudillo (Rambla), on va visitar les empreses que més havien sofert, la fabrica Aymerich i Amat i Manufactures Auxiliar, tot aprofitant per recórrer el nou bulevard amb que s’havia perllongat la Rambla i el transvasament de la Riera del Palau.

Posteriorment va visitar la zona de la Riera de les Arenes, on més famílies s’havien vist afectades per la riuada. Aquí va poder veure les obres dels grups de noves vivendes que s’estaven construint, tot donant per finalitzada la visita.

Com a curiositat reprodueixo les paraules de Franco, dites des del balcó de l’ajuntament: “ de todos los puntos de España, de todos los lugares donde había obras o medios, se suspendieron las obras para concentrar aquí todos los elementos, para llevar a realidad aquella promesa de que esta primavera volviera a salir el sol y las flores para todos”

Jo de la visita del Franco només recordo una enorme fotografia amb el Franco donant la mà als afectats de la riuada, que es va penjar de l’edifici de la mútua i que potser era la més gran que mai havia vist.

Riuades del 62 (… i continua 10)

franco visitant una fàbrica

Avui parlem de les ajudes que es van rebre, ja que les mostres de solidaritat van ser nombroses i van arribar d’arreu del món, tot i que en alguns casos es van intentar amagar des del règim franquista, com va ser el cas d’en Pau Casals que va intentar tornar a Catalunya per oferir diverses audicions del “Pessebre” a benefici dels damnificats i el govern franquista no ho va permetre.

Radio Terrassa va obrir una subscripció popular i va reunir 1.194.306 pessetes, Radio Nacional una altra que va aconseguir 11 milions i la de Radio Barcelona que va superar els 30 milions, tot i que aquestes anaven destinades a ajudar la totalitat de les poblacions afectades.

El Govern civil va centralitzar la recollida de diners i el 6 d’octubre va anunciar que s’havien reunit un total de 134 milions de pessetes, provinents de les subscripcions abans esmentades i d’altres entitats que van fer aportacions milionàries, com la del banc d’Espanya (10), la Delegació Nacional de sindicats (8), l’INI (7), treballadors d’empreses de Barcelona per subscripció popular (8), Ajuntament de Barcelona (2), Diputació (2), Alava (2), Perpinyà (1,5) entre moltes d’altres.

De l’estranger podem destacar l’aportació del rei Balduí de Bèlgica (100 mil francs), el Consolat d’Oran (200 mil francs), el Cardenal de New York (10 mil dòlars), la colònia espanyola de Santo Domingo (100 mil dòlars), el govern francès (150 mil francs), entre altres.

A títol personal podem destacar el pare del rei, el comte de Barcelona (1 milió), el Papa Joan XXIII (mig milió), el pintor Salvador Dalí (50 mil pessetes i un quadre per una subhasta). Per cert en aquesta subhasta es van reunir quadres de Tàpies, Miró, Picasso, Matisse, etc…

De Terrassa vull destacar les aportacions de La Cambra (200 mil), Caixa Terrassa (100 mil) i de Barcelona els funcionaris de la Diputació (165 mil) la Colònia italiana de Barcelona (122 mil) o el Gremi de Tocinaires (114 mil) per citar les més curioses.

Els estudiants de l’Escola d’Enginyers van renunciar al seu viatge de fi de curs i van aportar els diners que tenien per pagar-lo (64 mil) i el mateix general Franco va decidir adoptar els municipis afectats i va aportar 5.000 pessetes en nom de cadascun dels seus nets (gran ajuda!). Aquest post tindrà continuïtat…