Celebrem la diada de #santjordi recordant les roses del Parc de Sant Jordi

23 04 2015

rosers parc de sant jordi terrassaEl 23 d’abril celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, regalant una rosa i un llibre a les persones estimades.

Des dels Records de Terrassa us volem desitjar una feliç diada i aquest any ho velem fer tot recordant l’històric jardí de rosers que hi ha al Parc de Sant Jordi de la nostra ciutat, tot destacant algunes de les varietats històriques que hi podem observar:

  • Alba Màxima creada l’any 1750
  • Rosa Charles de Milles creada l’any 1790parc sant jordi rosers i glorieta 4-15 p
  • Rosa La France
  • Rosa Dot, creada per en Pere Dot

Curiositat: Cal indicar que en Pere Dot està considerat com un dels millors creadors de varietats de roses que ha tingut mai Catalunya i un especialista de fama universal. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals i, després de la Guerra Civil, va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores.zona rosers parc sant jordi

Un record: quan era petit m’agradava molt anar a caçar cap-grossos a la vorera de l’estany gran del Parc i recordo que n’hi havia molts ja que no era gaire difícil atrapar-los gràcies a un colador de mà que agafava de casa i que, quan la mare el trobava a faltar sempre hem queia l’esbroncada, dons ja tenia clar qui l’hi havia agafat.

Anuncis




Inauguració del Parc de Sant Jordi

24 10 2008

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins romàntics i en la restauració de l’edifici modernista, que es va inaugurar com a seu de l’Escola Municipal de Musica.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres.

En altres zones del Parc es podia gaudir d’un solàrium per la gent gran, un gimnàs, zona de jocs infantils, un edifici destinat a bar i serveis sanitaris, una glorieta, varies fonts, escultures i un gran estany amb ànecs i cignes i un petit rierol que l’envoltava i on els més petits hi anàvem a caçar capgrossos. Jo mateix hi anava tot sovint i els caçava amb un colador de cuina i quan la mare ho veia, recordo que em renyava molt per fer-lo servir sense el seu permís.

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració, dels ànecs i dels cignes millor que no en parlem, doncs els actes vandàlics que vann sofrir durant molts anys demostren que ens cal una mica més d’educació en civisme. Ara sembla que hi ha un pla per dignificar-lo que espero ens porti a gaudir de nou d’un Parc d’estil romàntic que hauríem de mirar de conservar sempre en bon estat

Per cert, algú sap qui són els que surten a la foto?

Segons els comentaris rebuts: hi ha el prior del St. Esperit, mossèn. Lleuger, li segueix d’esquerra a dreta un senyor baixet que era el regidor de foment, el forner de la carretera de Montcada l’Enric Canal; el que talla la cinta és l’alcalde Josep Clapés Targarona, i més a la dreta el tercer, és el tinent d’alcalde Sr Sabater, amb ulleres fosques el Sr. Boix i el Sr. Argemí que fou l’encarregat dels jardins. Gràcies a tots per la vostra ajuda.





Programa Festa Major 1960

13 07 2008

programa festa major 1960 Un nou programa de Festa Major per seguir recordant.

Destacaré de l’escrit que serveix d’entradeta: “hagamos un alto en el camino, pongamos leve paréntesis de grato reposo al cotidiano trabajo para reemprenderlo con más recios bríos, y llenemos el intervalo con la estallante vibración de una alegría pura, en un sano optimismo engendrado en las fuentes de vida fecunda de la Iglesia, en la gloria eterna de nuestros Santos Mártires en la que tuvieron origen i razón de ser nuestros ciudadanas fiestas”. (sense comentaris…)

De tots els actes que es van fer, crec que val la pena destacar que el dissabte dia 2 de juliol, es va inaugurar la Plaça de Freixa i Argemi, situada a l’entrada del Parc de Sant Jordi i del jardí infantil que es troba a la part oest del Parc.

I també vull nombrar algunes de les orquestres que van oferir balls a l’entoldat municipal: “Singapur” amb la vocalista Mercedes Cuenca, “Oscar Martín” i “Blas Wilson”.





Els pràctics i el fred d’abans

20 11 2007

masia nevada 1912 Aquesta setmana ha fet bastant fred i per això aquesta imatge m’ha semblat adient per il·lustrar el record que tinc de quan era petit i a Terrassa feia molt més fred que ara.

Un dels complements que fèiem servir per combatre el fred eren els pràctics, una mena de bufandes cordades que sempre estaven mullades per dins degut a la condensació que produïa la mateixa respiració i que acostumaven a tenir el “forro” rosegat, ja que als nens ens era impossible tenir un pràctic tapant-nos la boca i no mossegar-lo contínuament. No se si encara es fabriquen els pràctics o si porten un altra nom, però si algú en sap alguna cosa us proposo que l’expliqueu en els comentaris, gràcies.

Per cert, la foto es d’en Ginesta i correspon a una postal impresa per E. Cadevall de l’any 1910 (fixeu-vos que encara no estava finalitzada la construcció de la torre de la Masia Freixa).





La Masia Freixa l’any 1904

1 06 2007

Masia Freixa el 1904 Com podeu observar la fotografia (Arxiu Tobella) que avui he triat és de la Masia Freixa, però si us hi fixeu be veureu que encara no te la torre que li dona la fesomia actual. Aquesta construcció va ésser concebuda com a fabrica de filats el 1896 i és va convertir posteriorment en residència familiar de l’industrial Josep Freixa entre el 1907 i el 1910, obra realitzada per l’arquitecte Lluís Moncunill.

En aquesta fotografia encara es pot apreciar la coberta de l’antiga fabrica de filats i com l’arquitecte la revesteix de l’acabat modernista que avui encara podem observar al Parc de Sant Jordi de Terrassa.