La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

24 02 2017
Saló del restaurant

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

aranyes-de-cristalls-del-gran-casino

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

casament-font-gran-casino1 casament-font-gran-casino2

Anuncis




L’antic Hostal Rich o Hostal Burrull

4 05 2010

De l’Hostal del Fum o restaurant Burrull ja n’he parlat amb anteriors records però avui volia esmentar alguns detalls que encara em quedaven per explicar:

L’hostal es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien la ruta entre Barcelona i Manresa. Sembla ser que en aquells temps s’hi aturaven per  gaudir de les seves famoses mongetes amb cansalada.

La família Burrull es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom d’Hostal Rich. No va ser fins l’any 1939 que li van canviar el nom per Hostal Burrull, en clara referència al seu propi cognom. De mica en mica van anar substituint les antigues habitacions de l’hostal per espais dedicats a menjadors, de tal manera que la darrera habitació disponible va desaparèixer l’any 1964. Finalment, com que ja no oferia els serveis d’hostal, li van canviar el nom per “Restaurante Burrull“,  tot i l’etapa en que es va denominar “Restaurante del Matadero“, com ja he indicat en posts anteriors.

Altres enllaços on es parla de l’Hostal del Fum:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/02/22/la-posada-del-matadero/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/20/lhostal-del-fum/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/15/la-terregada-un-plat-terrassenc/

Nota dels anuncis.- El primer anunci és de l’any 1950 i en ell hi podem destacar l’anunci dels balls que s’hi feien. En el segon anunci, de l’any 1957, es fa incidència en el “gran salón para banquetes” i és que el negoci d’organitzar casaments, comunions i altres banquets començava a ser interessant per l’establiment i això potser va ser el motiu d’abandonar les antigues habitacions i anar-les transformant en espais per la restauració.





La Terregada, un plat terrassenc

15 04 2010

En Ricard Font ens diu: “Tinc un record gastronòmic de Terrassa que era la Terregada, que en castellà en diuen Asadura. Jo l’anava a menjar per esmorzar a ca l’Emilia a costat de la Plaça. El menjar consistia en sang, pulmons etc. i també menuts de gallina, guisat una mica picantó. No sé si avui dia encara en fan i si algú en sap d’algun lloc m’agradaria saber-ho, ja que hi aniria no solament per recordar sinó perquè ho considero un art culinari, ja que amb ingredients relativament barats s’obté una bona menja.”

Resposta: Sembla ser que anys enrera, a Terrassa, el menú de diari que se servia en la majoria de bars i fondes per a treballadors, ja fossin pagesos, carreters, manyans, llauners o filadors (entre molts altres oficis) era un plat de Terregada acompanyat de força pa. Sembla que el nom se li va possar per la semblança de color amb la terregada de carbó, molt utilitzada per encendre els brasers de les cases en aquells anys.

La preparació d’aquest plat tenia algunes variants, però si fem cas a una senyora que ja té 86 anys I que no ha volgut que sortís reflectit el seu nom, era més o menys així: primer es sofregeix la sang, que tenia de ser de vedella, amb les freixures o menuts (en referència a les entranyes que es vulguin fer servir i que normalment consistien en pulmons – també anomenats perdiu -, cor o fetge), s’hi afegia una mica de sal i es retirava del foc.

Aquest era el moment de preparar el sofregit amb oli, ceba i tomàquet , per poder-ho barrejar tot mentre ho deixàvem coure a foc molt lent. Es rectificava de sal i quan ja estava cuit del tot s’hi afegia la picada d’ametlles i es deixava coure un parell de minuts més. A l’hora de servir la tarregada s’hi podia escampar pel d’amunt allioli a voluntat, tot i que també es servia sense aquest condiment. (podem comprovar en la recepte que ilustre aquest record que el que ens indica és molt similar).

Un lloc on feien una excel·lent terregada era a l’Hostal del Fum i segons ens explica una antiga clienta ella recorda que els diumenges anava a buscar-hi una taifa plena, per emportar-se-la a l’hort per dinar. Segons diu el Jaume de l’Hostal del Fum ja fa anys que no serveixen aquest plat, ja que no el demanava ningú. Un altre lloc on es va servir terregada fins fa poc va ser a can Bondia.

Darrera noticia: El passat dia 22 d’abril del 2010 es va presentar la botifarra de tarregada a la nostra ciutat de la mà d’en Xavier Casanovas.





La Posada del “Matadero”

22 02 2008

restaurant Burrull L’Hostal del Fum, altrament conegut com a Restaurant Burrull no sempre ha tingut el mateix nom i si no fixeu-vos amb aquest anunci del 17 de desembre del 1950, aparegut al butlletí de la Unió Ciclista de Terrassa.

El “Restaurante Posada del Matadero J. Burrull” presenta un nom que pocs recordaran i és que era un nom ben poc encertat. D’acord que estava davant mateix del “Matadero”, però un nom així crec que, en comptes de convidar a anar-hi, fa que t’ho pensis dues vegades.

Del “Matadero” ja en parlarem un altra dia.