Record d’una conferència sobre els Beatles d’en Josep M. Francino

Ara que acaba de deixar-nos el gran Josep M. Francino  he volgut recordar que al 16 de gener del 2008 el vaig conèixer en una conferència que va donar a l’antiga seu del Rotary Terrassa al Hostal del Fum.

En Josep M. Francino i Arenillas, nascut a Terrassa l’any 1947 ha estat considerat la persona que sabia més dels Beatles a Espanya, a més de ser un fan declarat del quartet de Liverpool i un admirador del mateix George Harrisson.

En Francino ens va parlar dels Beatles com a fenomen musical, social i popular del passat segle XX. En la seva exposició va incidir en que els Beatles no van ser només un grup que fa fer uns discos d’èxit, els Beatles van crear noves tendències i van donar un canvi de rumb a la musica que es feia en aquell moment.

La seva influència musical va representar un punt de referència per a molts músics tant d’aquella època com, fins hi tot, per grups actuals. La introducció d’instruments inèdits, les seves experimentacions amb la música electrònica, les innovacions tècniques que van aportar, van ser seguides per els grans grups de l’època: els Rolling Stones, els Hollies, els Beach Boys, entre d’altres, que van anar utilitzant aquestes novetats per les seves noves cançons.

Però els Beatles son, bàsicament musica i per tant cal escoltar-los i en aquest sentit el J.M. Francino ens va oferir una selecció de cançons per poder copsar l’evolució musical al llarg de la seva carrera.

Com era habitual amb en Francino, va amanir la presentació de cada cançó amb anècdotes que ens van ajudar a comprendre millor el moment en que es va compondre cada títol: la primera gravació enregistrada amb una màquina d’enregistrament en directe, les primeres gravacions sense èxit amb la DECCA que va arribar a rebutjar el grup, entre moltes altres curiositats entorn d’aquesta selecció musical.

Finalment ens va parlat de la revolució en el cinema musical i en el de dibuixos, amb la creació dels primers videoclips musicals. El Beatles a més, van ser pioners en la utilització de la TV i les seves aparicions van ser fonamentals per a divulgació universal de la seva imatge i de la seva música. J.M. Francino va finalitzat la seva exposició comentant que els Beatles no van inventar la minifaldilla ni la roba de mil colors de finals dels seixanta, però les tendències van anar seguint tant el seu ritme com els canvis progressius que van sofrir els 4 de Liverpool, fins a la seva separació definitiva l’abril del 1970.

He volgut dedicar aquest record a una gran figura polifacètica com era en Josep M. Francino, periodista, músic, locutor, col·leccionista, etc. Segur que algú encara el recorda com a guitarrista del grup Els Folls. D.E.P.

Recordem la carta del Hostal del Fum dels anys 80

Avui el record és per la carta del desaparegut restaurant Hostal del Fum i és que he pogut recuperar un vell document amb la carta dels preus del 31 de gener de 1982 (fa 39 anys) i el vull compartir perquè estic segur que us vindran molts records al veure’l.

Qui no ha havia anat alguna vegada a dinar en aquest establiment que va arribar a ser tant important a la nostra ciutat de Terrassa. Del document vull destacar l’apartat dels “platos del dia” que com podreu comprovar encara estava escrit amb màquina d’escriure, de les d’abans, i en ell ens trobem fins i tot una de les típiques correccions que es feien tatxant les lletres mal escrites.

Dels Plats del Dia podem recordar-ne un que era molt típic dels anys 80 i que normalment et posaven en moltes celebracions tipus casaments o comunions i que era el Cocktail de gambes.

En el menú trobem molts preus, des del suc de tomaquet que era el més econòmic, a 60 pessetes, fins als pulpitos salteados que costaven 1.295 pessetes. La veritat és que ara que ho miro els trobo molt cars, comparats amb un filet de vedella que costava 775 pessetes.

En la secció de begudes destaquen les 1.300 pessetes de l’ampolla de Faustino I (actualment aquest vi costa 18 €) i en els caves (llavors es deien espumosos i champañas) veiem que el més econòmic és el Rondel Extra a 295 pessetes (avui costa uns 3 €) i la Sidra el Gaitero a 260.

Adjunto també una fulla del bloc de comandes del mateix establiment amb una data que no he sabut desxifrar (potser del 6 de setembre del 1977) i amb la comanda d’un dinar que va costar 800 pessetes.

Quin plat recordeu de l’Hostal del Fum? Jo recordo especialment el carret dels pastissos que et portaven al final de l’àpat i que era força espectacular per la varietat que hi havia.

La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

L’antic Hostal Rich o Hostal Burrull

De l’Hostal del Fum o restaurant Burrull ja n’he parlat amb anteriors records però avui volia esmentar alguns detalls que encara em quedaven per explicar:

L’hostal es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien la ruta entre Barcelona i Manresa. Sembla ser que en aquells temps s’hi aturaven per  gaudir de les seves famoses mongetes amb cansalada.

La família Burrull es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom d’Hostal Rich. No va ser fins l’any 1939 que li van canviar el nom per Hostal Burrull, en clara referència al seu propi cognom. De mica en mica van anar substituint les antigues habitacions de l’hostal per espais dedicats a menjadors, de tal manera que la darrera habitació disponible va desaparèixer l’any 1964. Finalment, com que ja no oferia els serveis d’hostal, li van canviar el nom per “Restaurante Burrull“,  tot i l’etapa en que es va denominar “Restaurante del Matadero“, com ja he indicat en posts anteriors.

Altres enllaços on es parla de l’Hostal del Fum:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/02/22/la-posada-del-matadero/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/20/lhostal-del-fum/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/15/la-terregada-un-plat-terrassenc/

Nota dels anuncis.- El primer anunci és de l’any 1950 i en ell hi podem destacar l’anunci dels balls que s’hi feien. En el segon anunci, de l’any 1957, es fa incidència en el “gran salón para banquetes” i és que el negoci d’organitzar casaments, comunions i altres banquets començava a ser interessant per l’establiment i això potser va ser el motiu d’abandonar les antigues habitacions i anar-les transformant en espais per la restauració.

La Terregada, un plat terrassenc

En Ricard Font ens diu: “Tinc un record gastronòmic de Terrassa que era la Terregada, que en castellà en diuen Asadura. Jo l’anava a menjar per esmorzar a ca l’Emilia a costat de la Plaça. El menjar consistia en sang, pulmons etc. i també menuts de gallina, guisat una mica picantó. No sé si avui dia encara en fan i si algú en sap d’algun lloc m’agradaria saber-ho, ja que hi aniria no solament per recordar sinó perquè ho considero un art culinari, ja que amb ingredients relativament barats s’obté una bona menja.”

Resposta: Sembla ser que anys enrera, a Terrassa, el menú de diari que se servia en la majoria de bars i fondes per a treballadors, ja fossin pagesos, carreters, manyans, llauners o filadors (entre molts altres oficis) era un plat de Terregada acompanyat de força pa. Sembla que el nom se li va possar per la semblança de color amb la terregada de carbó, molt utilitzada per encendre els brasers de les cases en aquells anys.

La preparació d’aquest plat tenia algunes variants, però si fem cas a una senyora que ja té 86 anys I que no ha volgut que sortís reflectit el seu nom, era més o menys així: primer es sofregeix la sang, que tenia de ser de vedella, amb les freixures o menuts (en referència a les entranyes que es vulguin fer servir i que normalment consistien en pulmons – també anomenats perdiu -, cor o fetge), s’hi afegia una mica de sal i es retirava del foc.

Aquest era el moment de preparar el sofregit amb oli, ceba i tomàquet , per poder-ho barrejar tot mentre ho deixàvem coure a foc molt lent. Es rectificava de sal i quan ja estava cuit del tot s’hi afegia la picada d’ametlles i es deixava coure un parell de minuts més. A l’hora de servir la tarregada s’hi podia escampar pel d’amunt allioli a voluntat, tot i que també es servia sense aquest condiment. (podem comprovar en la recepte que ilustre aquest record que el que ens indica és molt similar).

Un lloc on feien una excel·lent terregada era a l’Hostal del Fum i segons ens explica una antiga clienta ella recorda que els diumenges anava a buscar-hi una taifa plena, per emportar-se-la a l’hort per dinar. Segons diu el Jaume de l’Hostal del Fum ja fa anys que no serveixen aquest plat, ja que no el demanava ningú. Un altre lloc on es va servir terregada fins fa poc va ser a can Bondia.

Darrera noticia: El passat dia 22 d’abril del 2010 es va presentar la botifarra de tarregada a la nostra ciutat de la mà d’en Xavier Casanovas.

L’amic Font es diu: Al Rabal cap al carrer de la Goleta on hi ha l’entrada i sortida de l’aparcament que en dèiem el carrer del gel ja que allà sota hi havia una fabrica de gel, teníem un bar menjador, ca l’Emilia.
Jo hi anava algun dia a esmorzar el plat típic de la cuina terrassenca la tarregada feta amb sang de vedella, freixura oli, ceba,tomàquet, picada d’ametlles, all, oli i sal.
Avui dia no sabria on anar-ne a menjar, si algú ho sap que ho digui.

La Posada del “Matadero”

L’Hostal del Fum, altrament conegut com a Restaurant Burrull no sempre ha tingut el mateix nom i si no fixeu-vos amb aquest anunci del 17 de desembre del 1950, aparegut al butlletí de la Unió Ciclista de Terrassa.

El “Restaurante Posada del Matadero J. Burrull” presenta un nom que pocs recordaran i és que era un nom ben poc encertat. D’acord que estava davant mateix del “Matadero”, però un nom així crec que, en comptes de convidar a anar-hi, fa que t’ho pensis dues vegades.

Del “Matadero” ja en parlarem un altra dia.