Un curiós invent del professor i investigador Daniel Blanxart

5 09 2017

A Terrassa és ben conegut el professor Daniel Blanxart dons un dels instituts de la ciutat porta el nom de IES Investigador Blanxart. Tot i que es ben coneguda la seva faceta d’investigador, potser no ho és tant la part de geni inventor que va fer que patentés un test amb dipòsit d’aigua.

Segons el mateix Blanxart: “Aquesta cubeta suport consisteix essencialment en un recipient destinat a contenir una determinada quantitat d’aigua. En el seu interior s’hi troben uns topalls o peus d’un material porós sobre els que queda recolzat el test per la seva part inferior. L’aigua continguda en el recipient va ascendint per capil·laritat pels porus dels peus porosos i de la mateixa manera passa pels fons del test que també es porós de manera que la terra del test va absorbint de forma lenta però continua l’aigua de la cubeta, que penetra pels fons del test i puja fins a la superfície, desapareixent així el perill de que resultin arrastrats per l’aigua les matèries fertilitzants de la terra”.

Aquest invent que ell va anomenat “ Cubeta-suport per a conservar la humitat dels testos” el va presentar el 7 d’abril de 1956 com a model d’utilitat número 53.702 al Registre de la Propietat Industrial.

Aquesta part de geni i de pernona inquieta li venia de ben jove ja que las 19 anys ja havia muntat una empresa de fabricació de gasoses i sifons per tal de poder-se pagar els seus estudis ( a la dreta foto del 1901 de l’arxiu Família Blanxart).

Part biogràfica i lligams amb Terrassa:

En Daniel Blanxart i Pedrals no era fill de Terrassa sinó de la veïna població d’Olesa on va néixer el 1884. El seu pare era metge de Berga que va ser destinat a Olesa, Antoni Blanxart i Grau, i la seva mare era de Puigcerdà, Escolàstica Pedrals i Escriu.
La seva vida va estar dedicada durant més de 50 anys a la docència i la recerca tèxtil. La seva primera relació amb Terrassa comença amb els seus estudis a l’Escola Industrial de la que en va arribar a ser catedràtic en les especialitats de Tecnologia Tèxtil i Teoria dels Teixits (1912-1954) i director del 1930 al 1931. (a l’esquerra foto de Daniel Blanxart donant classe a l’Escola d’Enginyers de Terrassa, de cara al costat de la pissarra el 1924 – Arxiu Família Blanxart).

També va ser professor de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa i va dirigir el Laboratori d’Assaigs Tèxtils del Condicionament Terrassenc (1908), fundant la Biblioteca Tècnic-Tèxtil de l’Institut Industrial de Terrassa. Això va fer que residís molts anys a la nostra ciutat tot i que al jubilar-se es traslladés a viure a Barcelona, on va morir el 1965.
En Blanxart va rebre la gran creu d’Alfons X el Savi (1947) que era el màxim guardó de la seva època i la medalla d’argent de la Diputació de Barcelona entre moltes altres distincions. També va rebre la medalla d’argent de la ciutat de Terrassa (25-1-1955) d’on en va ser nomenat fill adoptiu (5-5-1950). El que no entenc és que no se li donés la d’or.
Tot i així, l’any 1974, es va inaugurar la Càtedra Especial Daniel Blanxart, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa i durant el curs 1972-73, s’aprovà la proposta que l’únic centre públic de la ciutat on llavors es feien estudis de batxillerat portés el nom d’Investigador Blanxart. Actualment s’anomena l’IES Investigador Blanxart.

De la part més personal permeteu-nos que esmentem la seva estimació per la natura, fet que el va fer pertànyer al Centre Excursionista de Terrassa del que en va arribar a ser president (1912-14). I també la seva afecció per la fotografia i més especialment per la música de la que n’era un gran estudiós i col·leccionista. El 1954 va impulsar la fundació a Terrassa de la Delegació de Joventuts Musicals.

Anuncis




Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (4) – El baster o guarnicioner (2ª part)

25 06 2015

guarnicions de J CardusRecordo especialment els guarniments dels cavalls de l’agencia de Transports Casas que són una peça que podríem considerar artística de primer nivell. És una llàstima que aquests guarniments no estiguin avui a la nostra ciutat i que només els puguem admirar quan en alguna ocasió ens visiten per la cavalcada de Sant Antoni Abat. El detall de l’escut de Terrassa brodat en cuir és una autèntica meravella i perquè us en feu una idea cal indicar que es van emprar 140 mil tachetes de metall per decorar els atuells dels 5 cavalls de tir, realitzades l’any 1946 i que són un exemple de en quin punt havia arribat l’art en aquest ofici de guarnicioner a Terrassa.
Transports Casas va ser fundat l’any 1833 per un traginer de Viladecavalls que es deia Manel Casas i la seva seu estava al carrer de Cervantes (la primera seu va ser a la carretera de Montcada) on durant anys van estar exposats aquests guarniments en unes vitrines fins que finalment, en Josep Casas, l’any 1991 va donar-les al Museu dels Traginers d’Igualada, desprès de que les gestions de que alguna institució terrassenca se’n fes càrrec resultaren infructuoses, cosa que no ens deixa gaire bé com a ciutat a l’hora de tenir cura de certs detalls de la seva història.
Els altres atuells famosos de Terrassa són els de l’agencia de guarnicioner llorach 1925  Transports J. Cardús (el podeu veure el la foto principal d’aquest post) realitzades pel mestre guarnicioner Josep Llorach i Oliart, l’any 1928 (es va estrenar el 17 de gener) en el seu taller del carrer Sant Pere 31. Aquestes guarnicions només van ser fetes per ser lluïdes en la diada dels 3 tombs ja que eren massa luxoses i pesants i també eren per el tir de 5 cavalls de grans dimensions. El més destacable d’aquestes peces és que a més del nom de l’empresa J. Cardús en els davantals hi ha diverses imatges: Sant A
CASTELLA 1910REntoni Abat patró dels traginers, la imatge de l’Escola Industrial, la de l’Estació del Nord, les esglésies de Sant Pere, i un conjunt amb diverses edificacions terrassenques en les que es pot apreciar el Vapor Aymerich Amat i Jover, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la casa Baró i l’ Institut Industrial (avui seu de la Cecot). Aquestes guarnicions va anys es van subhastar per internet i no en tinc coneixement de qui les va adquirir.
NYX De guarnicioners terrassencs coneguts també podem destacar en Joan Castella i Españó, tristament famós quan l’any 1923 es produí a Terrassa l’assalt a la Caixa d’Estalvis de Terrassa per part d’uns anarquistes i, en aquest assalt, en va resultar mort en el seu intent d’impedir l’atracament. La Casa Castella es va fundar l’any 1790 al carrer de l’església, 20-24 i on durant anys s’hi podia observar un cap de cavall que servia de reclam just sobre la porta d’entrada de l’establiment (en les fotos de la dreta podeu apreciar l’antiga casala industrial guarnicionera 1930 i l’edifici en l’actualitat).
Altres guarnicioners terrassencs ven ser en Fèlix Rebarter al carrer de Sant Pere, 18 i en Gerónimo Casanova al carrer Torrella, 6.
La majoria d’aquests artesans van tenir que canviar la seva feina i especialitzar-se en altres tasques com per exemple la de fer productes d’ortopèdia, tal com podem apreciar en les imatges dels anuncis que publiquem en aquest article.
Algú dirà que avui encara hi ha qui necessita selles de muntar i atuells pels cavalls i és ben cert, però a Terrassa guarnicioneria rebarter 1908d’aquest ofici ja no en queda cap artesà i cada vegada resulta més complicat trobar un baster dels d’abans que domini totes les tècniques ja que els pocs que queden s’han especialitzat en fer només el que el mercat els compra, com és el cas d’un dels pocs que encara queda a Castellar del Vallès, en Josep Sánchez.





La Festa Major de l’any 1936

4 07 2014

programa festa major terrassa 1936Per desitjar-vos una Bona Festa Major 2014 hem volgut recordar el programa de la Festa Major del 1936.
D’entrada podem fixar-nos amb el dibuix del programa que reflecteix la façana de l’Escola Industrial (rectificació feta gràcies a un comentari rebut) i en primer terme destaquen els components d’una cobla i és que en aquells anys els trets catalanistes eren ben patents en la societat. El dibuix es complementa amb l’escut de la ciutat i el nom de Terrassa escrit en un perfecte català i que 3 anys més tard, malauradament, canviaríem durant bastants anys per l’esperpèntic de Tarrasa.
En els fulls del programa hi trobem diversos fets que val la pena comentar:
D’entrada el primer acte de la Festa ja començava fort, amb un partit de futbol d’un equip de Terrassa i un de Sabadell. També ens porta records el segon partit entre el Joventut Santperenca i el Monumental F.C., aquell que jugava al conegut Camp del Monu a la carretera de Rubí.
Destaquem també dos actes tradicionals en aquells anys, el concert de la Banda Municipal al llavors anomenat Passeig de Garcia Hernández i la vetllada de boxa al saló Catalunya.
El diumenge de Festa Major una actuació castellera dels “xiquets els Mirons del Vendrell” i un concurs de tir al plat (llavors anomenat tir al platet), que encara avui forma part de moltes festes majors de pobles de Catalunya i també un de “tir al colom”, que ja trobo una mica més animal. Es pot apreciar que una de les entitats més actives era el Centre Aragonès i és que durant molts anys es va convertir en tot un referent associatiu de la nostra ciutat.
programa festa major terrassa 1936 2També es va aprofitar la celebració de la festa per inaugurar les noves dependències de la Creu Roja al carrer Arquimedes 263 amb la presentació d’una nova ambulància per cobrir les necessitats de la nostra ciutat.
I el que no podia faltar en cap Festa Major, el ball a l’envelat de la Plaça del Progrés, les ballades de Sardanes i castells de focs artificials.
Del dilluns destaquem l’intent de record dels 3000 metres i 5000 metres de marxa atlètica a la Rambla d’Egara organitzat pel Grup excursionista “La Mola”, a més de Festes Infantils al Centre Aragonès i al Cèrcol Egarenc.
El dimarts sardanes i una Festa Escolar, a programa festa major terrassa 1936 3més dels balls de gala a diverses entitats de la ciutat.
El dimecres el Castell de Focs i una funció de gala al local de la Fraternitat Republicana, entre d’altres funcions en els cinemes de la ciutat.
Però, no hi heu trobat a faltar rés?





L’obertura del Carrer Colom i els Muebles Colón

19 03 2014
vista des del C/ Colom - dreta cases del gall - a.jover i aurell

vista des del C/ Colom – dreta cases del gall – a.jover i aurell

El mes de març de 1907 la brigada d’obres de l’ajuntament de Terrassa va procedir a obrir aquest carrer tant conegut a la nostra ciutat. Ja des del seu inici és va obrir amb una amplada de 14 metres que suposava una mesura molt destacada per l’època i especialment en una ciutat com Terrassa plena de carrers estrets.
El carrer es va començar a obrir des de la placeta de l’Escola Industrial amb la idea d’unir aquesta amb la carretera de Sabadell (actualment carretera de Montcada).
El disseny del carrer contemplava la plantació d’arbres a banda i banda, fet que es va produir a finals del mateix any 1907.Casa modernista C/Colom
L’obertura d’aquesta important via de comunicació va ajudar a la construcció de nous habitatges a banda i banda de la mateixa, fet que encara podem comprovar a dia d’avui gràcies a una de les cases que s’hi ha conservat i que presenta elements típics de l’estil modernista, tant característic d’aquells anys. Encara avui es pot observar en la seva façana un trencadís amb la data de 1918.
Un dels establiments més popularment coneguts d’aquell carrer, i que portava el seu nom, era el dels “Muebles Colón”, inaugurats crec que al 1958, situats entre els números 50 i 66 del citat carrer. Posteriorment, l’any 1964 es va reformar les instal•lacions inicials, fins que l’any 1973, aquest establiment es va traslladar a la Carretera de Montcada 603.

muebles colon 1-2-64  MOBLES colon muebles colon 1967 muebles colon 1973

Us deixem una col·lecció d’anuncis dels “Muebles Colón“. Segur que algú encara recordarà un anunci molt gran que hi havia d’aquest establiment prop de les 4 carreteres, just a la banda del bar de Cal Codina i del sortidor de gasolina que hi havia en aquell indret.





Una auca de Terrassa del 1929 (6)

12 09 2008
auca de terrassa del 1929 (6)

auca de terrassa del 1929 (6)

Continuant la visita, ens mostra el pont del Passeig, anomenat en aquells anys com a “pont de Vall-Paradís”. Sense esmentar-ho, des del pont, ens mostra el castell cartoixa i les esglésies de Sant Pere. Del castell no en farà cap més esment ja que en aquells anys està en un estat lamentable i no és visitable.

Una de les joies de la ciutat d’aquells anys és l’Escola Industrial i que, com bé ens indica en el rodolí, ” té fama universal”.





Origens del futbol a Terrassa

5 04 2008

foto de futbolistes El març el 1902 (ara fa justament 106 anys) un grup de joves, la majoria d’ells alumnes de l’Escola Industrial van constituir la primera societat de futbol a la ciutat, amb l’intenció de promoure l’afecció a aquest nou esport.

Un record per el futbol de la nostra ciutat i pel Terrassa F.C. que ha celebrat aquest any passat (2007) el seu centenari.