Homenatge al centenari del Cine Catalunya

Queda lluny la data del 28 de març del 1916 en que va tenir lloc la inauguració del cine Catalunya (aquest era el seu nom original), construït per l’arquitecte Melcior Vinyals per encàrrec del Sr. Pere Romaní Recasens que és qui un any abans havia adquirits uns immobles del carrer de Sant Pere amb la intenció de construir-hi un cinema.

De la història, remodelacions i vicissituds del cinema (desprès de la guerra civil anomenat Salón Cataluña) ja n’hem parlat en altres records i no els repetirem. Tant sols fem aquest post per agrair al Diari de Terrassa que en un article ha esmentat precisament el nostre blog dels Records de Terrassa i per retre homenatge a una sala que gràcies a la intervenció municipal que la va adquirir l’any 1999 en podem gaudir avui tots els terrassencs.

I perquè recordem aquella inauguració del 1916 us deixem una mostra de la publicitat en que s’anunciava la nova sala just aquell mateix any i en la que podem veure que en aquells primers anys a més de passar filmacions cinematogràfiques a aquestes sales s’hi feien també espectacles (“atracciones”) de tot tipus.

També us deixo una imatge de l’antiga platea abans de la remodelació del 1943 (feta per el Sr. Joan Porta) i una darrera del saló de fumadors (inaugurat l’any 1954) amb el detall de la bombonera on es venien xocolatines i bombons.

Records del cinema a Terrassa (calaix de sastre)

En aquest record aprofitaré per comentar algunes coses que m’han quedat per explicar-vos:
El cinema en 3D: el cine Rambla va ser el pioner en les projeccions de cinema en 3D a l’any 1936, encara que l’invent no va reeixir i va quedar abandonat.
Les pel·lícules en Color: La primer pel·lícula en color també es va projectar al Rambla i va ser “La Feria de las Vanidades”.
La imitació dels artistes: El que succeïa al cinema va arribar a ser tant popular que la gent seguia el que feien els actors com si fossin els seus ídols. Es pentinaven a l’estil de l’artista de moda i fins i tot es vestien com ells o es posava de moda algun complement. És ben coneguda la mítica pel·lícula “Rebeca” en que el jersei que portava la protagonista va donar nom a tota una peça de vestir (podeu veure en la imatge la celebre rebeca) . També es van posar de moda les permanents per part d’una artista en concret que les lluïa en les seves pel·lícules.
Una curiositat: M’han explicat que a Terrassa hi havia un ciclista que era l’encarregat de portar les bobines de les pel·lícules d’un cinema a l’altra, ja que la mateixa pel·lícula es projectava en dos cinemes a la vegada. A Terrassa era popular un ciclista que portava els rotllos, penjats a l’esquena, de l’Alegria al Dorado (Doré).
El canvi de rotllo de la pel·lícula i el negoci exigien una parada a la meitat de la projecció i era llavors que molta gent aprofitava per anar al lavabo o al bar. Si tenim en compte que els rotllos de les pel·lícules eren de cel·luloide i que aquest és un material altament inflamable entendrem que el seu transport i manipulació era una feina delicada. De fet era bastant comú que es pugues cremar la cinta de la pel·lícula si es quedava enganxada degut al calor de la llampada del projector (a la dreta podeu veure la sala del projector del Catalunya l’any 1954).

Records del cinema a Terrassa (el servei de bar)

Als cinemes, durant el descans que hi havia entre pel·lícula i pel·lícula, una de les filmines que sempre sortia deia: “no olvide visitar nuestro servicio de bar”. Jo recordo especialment el bar del Catalunya, situat en una sala per fumadors on en una banda hi havia la barra de bar i en l’altre un mostrador en el que s’hi venien bombons i caramels (podeu apreciar com era en aquesta fotografia de la dreta). També recordo el bar del Principal, situat al primer pis i el petit bar del Rambla, situat a dalt de les escales que donaven accés a la platea, tot i que molta gent sortia i anava a la dolceria Rambla que tenia un accés des del mateix vestíbul del cinema (quan es va reconvertir en multisales el bar es va instal·lar al vestíbul, just davant de les taquilles). La mare m’explica que a l’antiga dolceria Rambla es van possar de moda els “cortes” de gelat (els de nata es veu que tenien força fama) i que molta gent els comprava per llepar-los durant la projecció de la pel·lícula. Per cert, inicialment la dolceria Rambla era situada a l’esquerra del cinema i anys més tard es va traslladar a la banda dreta (fixeu-vos en la fotografia feta desprès de la inauguració del cinema i podreu apreciar aquest detall).
Berenar al cinema: Abans era normal que molts pares portessin el berenar pels nens i segons em diu la mare, en aquells anys era molt habitual veure menjar pa amb xocolata a les sales de cinema de Terrassa.
Una curiositat: mireu aquest anunci americà dels anys 60 en que s’anuncia el servei de bar en un cinema patrocinat per la marca de begudes Dr. Pepper.
http://www.youtube.com/watch?v=Iyiy6oQmMN4&feature=player_embedded

Records del cinema a Terrassa (les entrades)

En aquest record aprofitaré per mostrar-vos algunes entrades de sales de cinema de Terrassa que he guardat durant anys en un calaix de casa.
Com podeu comprovar corresponen als cinemes en que jo acostumava a anar en la meva joventut i no tenen cap element remarcable a no ser el preu que oscil·la entre les 30 pessetes (cine Regina any 1975) i les 150 pessetes (El Socialet any 1980).
Una curiositat: El fet de que es venguessin més entrades de la capacitat de la sala “overbooking” i que la gent que assistia a una sessió continua moltes vegades es quedava a veure de nou alguna pel·lícula, provocava que hi hagués gent dreta als laterals del pati de butaques esperant que quedes algun seient lliure.  Jo recordo molt bé aquest fet i puc assegurar que en ocasions aquest fet va provocar que alguna parella hagués de seure en seients separats ja què, si només en quedava un de lliure, calia aprofitar-lo.
Hi ha noticies en la premsa local quel’any 1921 (al Cine Catalunya) i al 1922 (al Cine Alegria) s’havien produït les primeres denuncies per aquesta pràctica, consistent en vendre més entrades que la capacitat de la sala.

Records del cinema a Terrassa (del 1911 al 1919)

Destaquem que el 26 d’octubre de 1911 s’inaugura en ell primer pis del Cafè Condal el Cine Egara per part del Sr. Domingo i que el 4 de maig de 1912 s’inaugura el Cinematògrafo Moderno al Teatre del Retiro.
Aquesta serà una època marcada per les inauguracions de noves sales de cinema. Destaquem la data del 18 de setembre de 1912 en que es fa la inauguració de la sala anomenada El Recreo amb una funció benèfica i la representació de l’opera Aida. L’edifici és obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. La sala es va construir als jardins de l’antiga casa Ventalló.
Una altra data destacada és la del juny de 1915 en que el Sr. Francesc Duran Ubach lloga els patis de les cases 7-11 del carrer Sant Pere al Sr. Pere Romaní Recasens per construir-hi un edifici per cinema i espectacles. El 28 de març de 1916 té lloc la inauguració del Cine Catalunya construït per l’arquitecte Melcior Vinyals i amb una cabuda per 800 seients, 14 llotges normals, 2 llotges al costat de l’escenari, una galeria al primer pis amb 100 seients i una altra galeria al segon pis amb 50 seients.
El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (actualment la Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari el Sr. Galízia. L’edifici es construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

26 de gener, dia festiu a Terrassa

El dia 26 de gener segurament serà recordat per molts terrassencs perquè en època franquista era festiu. De fet es celebrava el “dia de la liberación” i és que aquest dia els nacionals van entrar a la ciutat i segons ells la van lliberar de ves a saber què (a la dreta podeu veure una crònica de com van anar els fets publicada l’any 1949 en versió franquista).

Aquesta diada, com podeu suposar, era molt celebrada pels guanyadors i ja des de la primera edició del 1940 (veure anunci del Terrassa Información) s’hi van fer un seguit d’activitats de tot tipus.

L’any 1940 ja es parla de que el dia es festiu i que tothom haurà de tancar, de 3 a 5 de la tarda, sense excepcions fora  de les farmàcies de torn. També es fa una crida especial perquè els locals més emblemàtics de la ciutat engalanin i il·luminin les seves façanes durant els dies 26, 27 i 28 i que tinguin connectats els aparells de radio en l’emissora Radio España de Terrassa des de la una i mitja de la tarda fins les deu de la nit. Aquest primer any la celebració es va reduir a llençar uns morters des del pati de l’ajuntament i que una banda de cornetes i tambors de la Falange executés el toc de retreta en diferents punts de la ciutat. Pels joves es va fer una sessió al cine Catalunya, l’endemà dia 27 que era dissabte, amb la projecció de les interessants pel·lícules: “Presente” i “Hacia la nueva España” i com a curiositat direm que l’entrada era gratuïta si anaves vestit de falangista.

Uns anys més tard la festa ja s’havia institucionalitzat i era de caire més lúdic. Destacarem que un grup de falangistes feien guàrdia davant del monument dels caiguts (en la imatge de la dreta, del 1949, podeu veureuna foto central amb uns nois davant del monument),  també es feia una missa amb les autoritats al Sant Esperit entre altres actes (si voleu podeu veure el programa d’actes del 1956 en un article similar, publicat en aquest bloc fent clic aquí).

Per cert, en aquesta diada del 1949 es va inaugurar el nou edifici de la mútua al passeig (l’antic, no el gratacels).

En Pere Font i el seu primer homenatge

Avui recordarem l’homenatge que va organitzar “El periòdic “TARRASA” al cèlebre cineasta terrassenc, en Pere Font, al cinema Catalunya el dia 15 de maig de 1950, en motiu d’haver guanyat el Concurs Nacional de cine amateur.

En el text que acompanya l’homenatge es destaca:

“La trajectòria com a cineasta amateur d’en Pere Font va començar l’any 1944 i ja l’any 45 va presentar al Concurs Nacional de Cinema Amateur set pel·lícules, tot i no guanyar cap premi. En el concurs del 1946 ja va aconseguir una medalla d’argent per el film “una de miedo”. El 47 amb “la quimera del celuloide” ja va guanyar la medalla l’or entre altres premis. L’any 48 obté el màxim guardó nacional per la pel·lícula “desengaño”, conjuntament amb 9 premis més. Aquest film obté l’any 49 el segon premi en el concurs internacional d’Itàlia”.

Agraeixo al seu fill Ricard el que ens hagi enviat una copia del pergamí que li va dedicar el consistori municipal l’any 1951.