El bon cafè del Brasilia

Segur que molts de vosaltres recordareu el popular cafè Brasilia situat al Raval (bé de fet encarà hi sou a temps d’anar-hi doncs segueix obert).
El fet és que he trobat una anunci en que agraeixen a tots els que han intervingut en les obres de l’establiment i m’ha fet il•lusió compartir-lo amb vosaltres.
L’anunci es va publicar el 28 de maig de 1962 i en les fotos podem apreciar el Brasilia dels nostres records amb la seva llarga barra, tant típica dels primers snack-bar que aquells anys es començaven a popularitzar a la nostra ciutat i del que Las Vegas, de la plaça Vella, en va ser el seu primer exponent. La inauguració del local es va fer el dia 15 del mateix mes de maig del 1962.
Fixeu-vos bé amb els anuncis de les empreses que hi van intervenir ara fa poc més de 50 anys i veureu com passa el temps ja que moltes d’elles ja formen part també dels records, tot i que alguna segueix al peu del canó.
El constructor va ser el popular Mampel, i qui no recorda l’Isidre Galí, per no dir rés de la centenària Ferreteria Paloma. Algú en sap alguna cosa dels altres noms que surten als anuncis?
Jo del Brasilia en tinc molt bons records ja que amb la promesa (llavors es deia així) hi anàvem moltes tardes a fer un refresc quan sortíem d’estudiar de la biblioteca de la Fontvella. També recordo haver-hi trobat molts del polítics que han passat per l’ajuntament fent un cafè o esmorzant-hi. Aquest era un lloc molt popular i el cafè que hi servien de molta qualitat. De fet ja el dia de la inauguració deixaven ben clar que la seva especialitat era la “crema de cafè”.
Nota: Gràcies a un comentari rebut a facebook per part deToni Germain: el propietari era l‘Isidre Brunet, jugador del F.C. Terrassa i que havia jugat amb el Real Madrid.

El Viver de l’Abeurador i la Font Vella

De la Fontvella ja n’he parlat en anteriors records, però avui rememorarem la seva història. Caldrà remuntar-nos a l’època medieval i recordar que en un dels pujols propers a la vila de Terrassa hi havia una font just al lloc on hi havia l’anomena’t Puignovell (actual cantonada de la fontvella amb el carrer de sant Pau). Els habitants n’hi deien el Viver o el Viver de l’Abeurador i era un lloc molt utilitzat per anar a buscar aigua. L’any 1441 aquestes aigües es van conduir a l’interior de la Vila, construint-se una font als mateixos murs del Castell-Palau, just a l’entrada del carrer Cremat (font que també he anomenat en anteriors records). Aquesta era doncs la Font Nova i la de fora va passar a anomenar-se Font Vella.

Fins i tot un dels portals de la vila se l’anomenava el “Portal de la Font “(el que estava situat just a la plaça vella amb carrer de Gavatxons) ja que d’ell sortia el caminet que portava a la citada font. Posteriorment i degut a una creu de terme que es va posar fora del portal també se’l va anomenar “Portal de la Creu”.

Com que aquest era un camí molt utilitzat, el mateix creixement de la Vila va provocar, que ja al S.XVII, s’hi construïssin importants cases a banda i banda i fins i tot s’arribés a empedrar el mateix carrer.  Es va enrunar l’antic portal de la plaça vella i se’n va construir un de nou a l’altura del Social, amb el nom de “Portal de l’Aymerich” o de la FontVella. No va ser fins a principis del S.XIX que es va començar a urbanitzar la zona que va des del Centre Social cap amunt de la pujada i com que era una part nova es va decidir fer-la més ample, tot donant-li el nom de carrer de Sant Francesc (d’Assis). Aquesta denominació no va durar gaire i finalment se li va donar a tot el carrer el mateix nom de La Fontvella.

Els abeuradors que encara quedaven de l’antiga font del Viver dels Abeuradors es van suprimir el 26 de juny de 1870 i es van substituir per una simple font, que no s’ha de confondre amb la que van instal.lar anys més tard al costat de l’entrada del Social (ja planificada al 1881 i que podeu veure en la foto) . En la part més ample del carrer, al 1895, fins i tot s’hi van plantar arbres, encara que van acabar morint-se.

La biblioteca Soler i Palet als anys 70

sala lectura 1978

Recordo que, quan jo estudiava a la Tecnos, un dels espais on acostumava a anar a les tardes era a la Biblioteca Soler i Palet del carrer de la Fontvella.

No se com era la biblioteca abans de l’època en que jo hi acostumava a anar, però si que recordo que l’any 1976 s’hi van fer algunes reformes, especialment en la nova calefacció de gas que feia l’estança més confortable les tardes d’hivern i crec que també es va canviar el sistema d’il·luminació.

A la ciutat encara faltava un any perquè el Consell de Ministres aproves el canvi de nom de Tarrassa pel de Terrassa, canvi que s’hauria d’aconseguir gracies precisament a un informe que es va encarregar al patronat de la biblioteca Soler i Palet.

A l’època que correspon el meu record, a la biblioteca hi anaven cada dia un munt de nois i noies i era un lloc que alguns aprofitaven per mirar de lligar, que és la paraula que s’utilitzava quan volies acabar sortir amb algú que t’agradava. En aquella època no hi havia Internet i la informació la tenies que cercar en les enciclopèdies i, com que a casa només teníem el “Salvat Monitor””, l’accés a la biblioteca d’enciclopèdies molt més extenses, com la “Sopena”, resultava fantàstic per poder fer els treballs de BUP i de COU.

L’ampliació de la Fontvella el 1971

fontvella 1971

El 29 de gener de 1971 es va decidir en el ple municipal ampliar el carrer Fontvella fins a una amplada de 25 metres i a la foto podeu apreciar l’espai que es tenia que enrunar per aconseguir-ho. Cal dir que aquest va ser l’únic tema tractat en el ple, degut a la gran expectació que va suscitar entre els veïns de Terrassa.

fresnadillo 1971

L’alcalde de la ciutat era el Sr. Josep Donadeu i el Sr. Fresnadillo era el tinent d’alcalde d’urbanisme i vivenda (el podeu veure en la foto de la dreta). Les ofertes de cessió dels immobles afectats a favor de l’ajuntament les va presentar el Sr. Manuel Tobella.

Per citar uns exemples de les ofertes presentades, podem citar la de la Sra. Mercedes Alegre de Sagrera, viuda de Fontanals, propietària del número 31 amb la quantitat de 562.550 pessetes o la de la Sr. Engracia Elias Verdaguer, propietària de la finca de la Plaza de España, 10 per 478.048 pessetes, quantitats que tenien que ser pagades abans del 31 de desembre del mateix any.

Pot semblar increïble que algú tingués aquesta idea, però podeu comprovar que és ben certa i si s’hagués fet és evident que la fesomia del centre de la ciutat seria ben diferent. En aquells anys no es mirava el que es tirava a terra, ni si afectaven a edificis protegits ni rés i en tenim bones proves a la nostra ciutat, que va perdre un bon nombre d’edificis històrics en mans de l’especulació immobiliària o de suposades millores urbanìstiques.

Una auca de Terrassa del 1929 (4)

auca de terrassa del 1929 (4)

Aquí podem veure que es fa esment a les obres de la nova façana del Sant Esperit, començades l’any 1920 i que pel que sembla es van allargar bastant temps.

Sembla que el foraster te ganes de caminar i ara decideix pujar pel carrer de la Fontvella, del que en destaca el seu caire comercial, tot indicant-nos que podrem trobar-hi qualsevol “meravella”.

Fixeu-vos amb el bonic fanal que il·luminava aquest carrer.

La Fontvella amb circulació

Potser encara recordareu el carrer de la Fontvella amb trànsit de vehicles. Jo fins i tot recordo que hi passava l’autobús, però el que m’ha sorprès de la foto de finals dels anys 40 és que en aquells anys la circulació anava de la Plaça Major cap al Passeig.

En la postal podem apreciar la Font de costat del Social, que precisament li dona nom al carrer. Fixeu-vos amb les botigues de la part esquerra de la fotografia, amb els marcs de fusta i els petits aparadors que tenien en aquella època. D’aquesta zona jo recordo una pastisseria que crec que és deia “Roger” i que feien uns tortells fantàstics, la llibreria “Costa” i un xic més amunt una botiga de “betes i fils” de la que no recordo el nom.

La il·luminació a Terrassa (2) L’elèctric

El 1884 en Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica a Terrassa en el vapor Galí. Va posar-hi tres bombetes d’arc voltàic, alimentades per una màquina dinamo-elèctrica, sistema Bruch, procedent d’Amèrica. Un temps desprès li va posar uns llums a la casa d’un amic seu, el rellotger Salvador Arch, situat al C/Fontvella, 18.

El 16 de juny del 1896 es va instal·lar a Terrassa, la “Sociedad General de Electricidad” per tal de poder produïr elèctric i arrendar-la al públic en general.Les primeres màquines es van instal·lar al C/Cremat 27-29.

En aquell temps sols es permetien el luxe de gastar electricitat les cases més acomodades i el poder tenir elèctric era considerat un luxe. Fins l’any 1907 no es va inaugurar el primer enllumenat públic al Carrer de Sant Pere.