La fusteria de Pere Sabater guanya el 5é Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Cinquena Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 38,10 % dels vots: La Fusteria d’en Pere Sabater (publicat el 1916) i ubicada al carrer de Sant Pere, 40. En aquest mateix local s’hi van instal.lar després els magatzems Cardellach (cal 95) i actualment hi ha una matalasseria i una tenda de decoració.

L’anunci és força bonic i val la pena remarcar la tipografia utilitzada ja que és molt elegant. La imatge que serveix per aguantar el nom de l’establiment és típica del modernisme i si ens hi fixem els motius florals també hi apareixen. Remarquem com a detall que la figura porta penjant de la cintura una esquadra, un compàs i una regla en clara significació al ofici que representa.

L’anunci ens mostra amb les seves explicacions que aquesta tenia que ser una de les fusteries més importants de la ciutat en aquells anys ja que a més de fusteria diu que disposen de fabrica de serrar i que fan Mobles de “Luxo” i donen el servei de Tapisseria. Fa especial menció a que disposa de grans i “espayosos” magatzems de mobles de totes les classes. Remarco les paraules catalanes que més sobten al llegir l’anunci i que ens porten en una època en que el català encara no estava regit per una gramàtica ben desenvolupada i s’escrivia quasi bé com es parlava.

Remarquem que en segona posició ha quedat curiosament una altra fusteria, la fusteria Torruella amb el 23,81 % dels vots, del carrer del Racó, 1,5 i 7 (just a la cantonada on ara hi ha el supermercat Bonpreu).

En Pere Sabater i Armengol va néixer a Terrassa el 1 de gener de 1866 i va morir el 31 d’octubre de 1938. Quan va començar a fer de fuster va obrir el seu taller (1893) al carrer de Baldrich, al costat del vapor dels germans Armengol i que només un any després (1894) es va incendiar, de manera que va tenir que traslladar-se al carrer Font Vella 99 (avui hi ha una botiga de menjar japonés). El 1903 va obrir un taller al carrer de Galileu 345 (cantonada carrer Pasteur), però de nou es va incendiar (1906) i finalment va decidir traslladar la botiga que encara tenia al carrer Font Vella al carrer de Sant Pere 40, llavors conegut com a can Vieta (1907) reconstruint el taller del carrer Galileu (mireu l’anunci publicat el 15 de juny del 1907).

Aquesta botiga la fa ver decorar pels germans Pere Viver i Aymerich i Tomàs Viver i Aymerich i val la pena dir que s’hi celebraven importants exposicions d’artistes locals i, fins i tot, s’hi van donar classes de dibuix per part de Tomàs Viver i classes de construcció de mobles per part del mateix Pere Sabater. Si voleu veure la qualitat d’aquest gran mestre podeu admirar els mobles de la pastisseria Carner (al Raval) o els de la Masia Freixa (Parc de Sant Jordi). També us deixo una fotografia d’una butaca feta l’any 1888.

L’any 1928 va traslladà la seva botiga al carrer de Sant Pau, 1-3 (al costat de la Cuina Moderna) i un any després s’anunciava que la casa Sabater del carrer de Sant Pere, 40, liquidava totes les seves existències de mobles. El 1935 i després d’un nou incendi es va traslladar al carrer de Ramon Pont, 3, fins la seva mort l’any 1938.

Feliç Sant Jordi 2017

Feliç Sant Jordi a tothom i que us porti molts records.

Us deixem amb un bonic poema i amb una fotografia antiga del Sant Jordi de la Masia Freixa (Parc Sant Jordi):

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
……………………………
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Casa i fàbrica Bonaventura Fornells

casa fornells

En resposta a un comentari rebut que deia: “ algú hem podria facilitar algun tipus de informació sobre la “Casa Soler”, també anomenada “Casa B. Fornells” situada al carrer Sant Leopold 56?”

Casa Freixa desapareguda

El que puc explicar és que la casa anomenada de Bonaventura Fornells i Cardús, edifici protegit de la nostra ciutat, és va projectar el 18 de febrer de 1918 per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i que aquest habitatge unifamiliar utilitza un estil britànic, anomenat “domestic revival”, que l’arquitecte Muncunill només va utilitzar dues vegades a Terrassa; una vegada en aquesta casa i l’altra en la desapareguda “casa Freixa”, un xalet construït just al costat de la Masia Freixa (a la fotografia de la dreta podeu observar l’aspecte d’aquesta casa malauradament despareguda).

El primer que sobte de la casa és la teulada amb la seva pronunciada inclinació, aspecte que li dona la semblança amb les cases de camp d’aquelles contrades.

Les naus que podem veure al costat de l’entrada de la casa són naus industrials que es van projectar el mateix any que la casa i pel mateix Muncunill, fet curiós ja que no és gaire habitual que en un mateix projecte constructiu és fes la casa i la fàbrica.

El nom de “casa Soler” que s’esmenta en el comentari es deu a un propietari posterior que portava aquest cognom.

És evident que és una resposta curta al comentari rebut i per això us vull demanar que si algú en sap quelcom més ens ho faci saber.

La Fira Modernista i la Masia Freixa el 1909

Masia Freixa 1909

Avui el record és per celebrar que a Terrassa estem de festa, avui comença la Fira Modernista i que millor que recordar com era per dins, a l’època del modernisme, un dels nostres edificis més emblemàtics, com és la Masia Freixa.

En la foto (T. Llordés 1909) podem apreciar la decoració original del seu interior avui desapareguda en part. Com podeu veure en la imatge, viure a dins d’una casa modernista no era gens fàcil i adaptar la decoració tampoc, i això ho podem apreciar fàcilment en la cortina tan horrorosa que queda a mitja altura de l’estança.

Us desitjo a tots que sigueu molt feliços passejant per la Fira Modernista i us recomano que, si podeu, visiteu l’estand del Fons Casteller Emili Miró i recolliu una postal editada sobre els gegants vells de Terrassa del 1910 (l’estand estarà al carrer Joan Coromines, el del Viena).

La masia Freixa des de l’aire als anys 30

Parc Sant Jordi 1958

Avui comentarem una fotografia aèria de Terrassa de l’any 1958.En ella podem apreciar el lloc que avui ocupa el Parc de Sant Jordi amb els jardins romàntics de la masia Freixa, que han aconseguit arribat als nostres dies tot i que una mica malmesos.

Però, el que he trobat més curiòs, és la part dreta del Parc, on es pot observar la manca de construccions en uns terrenys que semblen ocupats per horts.  I, si us hi fixeu molt bé, podreu veure que els terrenys de la masia estaven envoltats d’una tanca amb la porta d’entrada a l’altura del carrer de Galileu i que servien per aillar aquesta masia, d’ús particular en aquells anys, de la resta de la ciutat.

A la part esquerra de la fotografia tambè podreu apreciar l’antic camp de futbol del Terrassa F.C. I vosaltres, que més hi veieu a la fotografia?

Inauguració del Parc de Sant Jordi

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins romàntics i en la restauració de l’edifici modernista, que es va inaugurar com a seu de l’Escola Municipal de Musica.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres.

En altres zones del Parc es podia gaudir d’un solàrium per la gent gran, un gimnàs, zona de jocs infantils, un edifici destinat a bar i serveis sanitaris, una glorieta, varies fonts, escultures i un gran estany amb ànecs i cignes i un petit rierol que l’envoltava i on els més petits hi anàvem a caçar capgrossos. Jo mateix hi anava tot sovint i els caçava amb un colador de cuina i quan la mare ho veia, recordo que em renyava molt per fer-lo servir sense el seu permís.

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració, dels ànecs i dels cignes millor que no en parlem, doncs els actes vandàlics que vann sofrir durant molts anys demostren que ens cal una mica més d’educació en civisme. Ara sembla que hi ha un pla per dignificar-lo que espero ens porti a gaudir de nou d’un Parc d’estil romàntic que hauríem de mirar de conservar sempre en bon estat

Per cert, algú sap qui són els que surten a la foto?

Segons els comentaris rebuts: hi ha el prior del St. Esperit, mossèn. Lleuger, li segueix d’esquerra a dreta un senyor baixet que era el regidor de foment, el forner de la carretera de Montcada l’Enric Canal; el que talla la cinta és l’alcalde Josep Clapés Targarona, i més a la dreta el tercer, és el tinent d’alcalde Sr Sabater, amb ulleres fosques el Sr. Boix i el Sr. Argemí que fou l’encarregat dels jardins. Gràcies a tots per la vostra ajuda.

Els pràctics i el fred d’abans

Aquesta setmana ha fet bastant fred i per això aquesta imatge m’ha semblat adient per il·lustrar el record que tinc de quan era petit i a Terrassa feia molt més fred que ara.

Un dels complements que fèiem servir per combatre el fred eren els pràctics, una mena de bufandes cordades que sempre estaven mullades per dins degut a la condensació que produïa la mateixa respiració i que acostumaven a tenir el “forro” rosegat, ja que als nens ens era impossible tenir un pràctic tapant-nos la boca i no mossegar-lo contínuament. No se si encara es fabriquen els pràctics o si porten un altra nom, però si algú en sap alguna cosa us proposo que l’expliqueu en els comentaris, gràcies.

Per cert, la foto es d’en Ginesta i correspon a una postal impresa per E. Cadevall de l’any 1910 (fixeu-vos que encara no estava finalitzada la construcció de la torre de la Masia Freixa).

La Masia Freixa l’any 1904

Com podeu observar la fotografia (Arxiu Tobella) que avui he triat és de la Masia Freixa, però si us hi fixeu be veureu que encara no te la torre que li dona la fesomia actual. Aquesta construcció va ésser concebuda com a fabrica de filats el 1896 i és va convertir posteriorment en residència familiar de l’industrial Josep Freixa entre el 1907 i el 1910, obra realitzada per l’arquitecte Lluís Moncunill.

En aquesta fotografia encara es pot apreciar la coberta de l’antiga fabrica de filats i com l’arquitecte la revesteix de l’acabat modernista que avui encara podem observar al Parc de Sant Jordi de Terrassa.