El misteri de les persianes tancades i el cocodril de la Font Vella

24 06 2016

alegre sagrera pis fontanalsSi passegeu pel carrer Font Vella podreu observar la magnifica casa Alegre de Sagrera i fins i tot podreu entrar i visitar-la, però potser no us hi heu fixat del tot, ja que si l’observeu amb deteniment veureu que hi ha un pis a la part superior que roman tancat i amb les persianes verdes permanentment tancades. Quin misteri hi ha en aquest espai tant cèntric però alhora tant desconegut?

Desvetllem el misteri dient que es tracta del pis que va ocupar la família Fontanals a partir del 1930, quan en Jaume Fontanals Guillemot (1887 – 1968) es va emparentar amb la família Alegre de Sagrera casant-se amb Mercè Alegre i Sagrera. L’entrada d’aquest pis hem d’aclarir que no era per la porta principal de la casa, sinó que s’hi accedia per una porta lateral, que avui encara podem observar al costat de l’edifici i que també dona accés a uns pisos de lloguer que van habilitar la mateixa família Alegre. Anys desprès l’arquitecte Jan Baca va ser l’encarregat d’habilitar una entrada des del segon pis de la casa Alegre amb la finalitat de poder convertir aquest pis en un espai per el museu d’art contemporani de Terrassa, que tanta falta fa a la nostra ciutat. Malauradament les intencions eren bones però per la manca de pressupost no es va poder portar a terme.Solidaritat amb Fontanals

Actualment el pis roman tancat i es fa servir com a dipòsit del Museu de Terrassa. Les sales conserven la mateixa disposició original i la seva rehabilitació permetria dotar a la casa Alegre de Sagrera d’un atractiu més, ja que es podria completar la visita d’una casa des del segle XVIII fins a la decadència d’una de les grans famílies industrials de la Terrassa del segle XX i que als anys 60 era considerada com una de les famílies més importants de la ciutat.

El pis va ser habitat fins l’any 1973 i va sofrir una important ampliació als anys 50 amb la creació de diverses estances tant per la família com per el servei, que creiem que són les que encara es podrien recuperar amb certa facilitat. fontanals tancament treballadorsRecordem que l’empresa Fontanals va entrar en crisis l’any 1974 i que desprès d’un llarg procés en que es van acomiadar quasi un miler de treballadors i en el que es van produir diversos actes de protestes i de tancaments de treballadors, va tancar definitivament l’any 1978, posant punt i final a 93 anys de funcionament. Jo encara recordo les pancartes de protesta dels treballadors tancats dins la fàbrica i el clima de crisis que es vivia a la ciutat a mitjans dels 70 i que va coincidir amb la meva adolescència.

porta pis fontanals 1Però el record que voldria destacar és el d’un cocodril dissecat que, segons sembla, encara es conserva a l’interior de la casa, ja que formava part dels trofeus de caça que la família tenia exposats en un dels seus salons d’oci i en el que també es diu que va ser on es va instal•lar un dels primers aparells de televisió de Terrassa de grans dimensions. Potser el fet de recuperar aquest cocodril podria resultar un atractiu per la mainada que faria més atractiva la visita de la casa pels infants.

A la dreta podem observar la porta d’entrada original al pis dels Fontanals.

Anuncis




Una casa modernista, la d’en Baltasar Gorina

14 05 2014

baltasar gorina cemAprofitant la Fira Modernista hem pogut visitar la Casa Baltasar Gorina, d’estil modernista i construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquesta casa que acollia, fins fa poc l’escola de música CEM (la foto de l’esquerra correspon a aquesta època), a partir d’aquest mes de maig acull l’empresa Alerta Prevenció, que inaugura la seva nova seu en els baixos i primer pis de la casa, aprofitant el segon pis com a vivenda. Coincidint amb la inauguració de les seves noves instal•lacions ha organitzat, per a la Fira Modernista, cartell casa gorinauna exposició de com era un gabinet mèdic fa cent anys, de la que destaquem un cartell modernista que aquí us reproduïm i del que diuen que només en queden dos (a la dreta).

La Casa Baltasar Gorina data del 1902 i la podeu visitar en el número 93 del carrer de la Font Vella. Aquesta vivenda va ser la residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina constructors aymerich y gorina 1906(podeu veure un anunci del 1906 corresponent a la societat que feia amb un altre mestre d’obres de la ciutat, en Vicenç Aymerich). La construcció modernista és de maó vist embellit amb aplica de ceràmica i un espectacular treball de forja en les baranes del balcó i en el sotabalcó del primer pis.

L’arquitecte d’aquest edifici va ser en Lluís Muncunill i us podem recomanar visitar l’escala interior amb una bellesa de formes destacable, les rajoles dels terres de la planta principal idetall porta casa gorina diversos detalls com el mirador de la porta d’entrada o els espectaculars tiradors de la porta que dona al carrer i que semblen arracades modernistes.

Com a dada complementaria podem citar que l‘Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans del carrer Sant Pau, 6. (1893-1894) va ser construït per l’arquitecte Joan Traís, amb en Baltasar Gorina i en Vicenç Aymerich com a mestres d’obres.

forja balco casa gorinaNota sobre el cognom Gorina: A la segona meitat del segle XV, un cabaler, Jaume Gorina, es casà amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera. A partir d’aquí, i fins a la segona meitat del segle XIX, can Gorina tingué com a cognom familiar l’homònim. En Francesc Gorina i Riera (1823-1906) fou l’últim hereu de la família Gorina que fou propietari de can Gorina de Matadepera (foragitat del seu mas per deutes l’any 1878). En el decurs d’aquests 500 anys, més o menys, a Matadepera el cognom es consolida com a nom de la família de l’antic mas Bassa.
Al segle XVI, de la línia troncal dels Gorina de Matadepera en comencen a sortir línies de cabalers que s’estableixen principalment a la vila de Terrassa i algunes masoveries de les parròquies del antic municipi de Sant Pere de Terrassa. La nissaga dels Gorina de Matadepera continuarà fins al segle XX amb branques importants a Sabadell, Terrassa, i Viladecavalls.

 detall mirador porta casa gorina detall ceràmica casa gorina detall façana casa gorina ceramica dels terres casa gorina detall vidres casa gorina escala interior casa gorina





El “economato Tarrasense” de 1915

26 05 2011

Avui m’agradaria comentar l’anunci del “economato Tarrasense” que es va inaugurar al carrer de la Font vella l’any 1915, concretament en el número 12 (just al costat de l’antiga casa Simón).

Jo recordo que, quan era petit, el nom d’economat encara es feia servir i era comú anomenar amb aquest nom a les botigues en que es venia una mica de tot, quelcom als actuals supermercats però molt més petits. També s’anomenaven així a les botigues que algunes fàbriques tèxtils (a la foto de la dreta podeu veure el de la Saphil l’any 1959) tenien obertes pels seus treballadors i on podien adquirir productes bàsics a un millor preu.

Fa gràcia llegir els productes que s’oferien als clients i que pel seu origen avui ens poden semblar inversemblants: algú compra avui cigrons d’Arévalo, olis d’Alcanyís o pernil d’Avilés? Us confesso que no sabia que Avilès fos famós pels seus pernils!

Si llegiu la llista us preguntareu, com podia ser que apleguessin tants productes diferents i de procedència tant diversa en una època en que el transport no era massa bo, degut a una xarxa de comunicacions a l’any 1915 que deixava molt que desitjar. Del que se’n va fer d’aquest economat no us en puc dir res però, si algú ho sap, aquest pot ser un bon moment per explicar-ho.

Informació complementaria: si voleu saber quelcom més sobre el famós “jamón de Avilés” feu click aquí: http://is.gd/UuUfRS