Recordem la primera botiga de xuxes del Dulcilandia

Avui gràcies a una foto recuperada d’un diari antic he recordat de nou la primera botiga de xuxes que es va inaugurar a Terrassa anomenada Dulcilandia.

Fa temps la vàrem esmentar en aquest mateix espai i, si ho desitgeu, podeu veure un enllaç, a la part inferior d’aquest record, on indicàvem que el divendres, 10 de maig de 1968, es va inaugurar a Terrassa una botiga al carrer Sant Pere 48 que portava per nom “Dulcilandia”.

Crec recordar i si no que m’ho esmeni algú que el propietari tenia una mena de tics que el feien tot un personatge curiós.

Estic segur que molta gent que llegeixi el nom de Dulcilandia li vindran records d’aquella botiga i m’agradaria que els compartíssiu i ens expliquéssiu que en recordeu.

Us deixo els enllaços que us poden interessar:

 https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/24/inauguracio-del-dulcilandia/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/27/els-xiclets-dunkin/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/29/els-xiclets-nina/

Les armadures del Armats de Sant Pere sortiran de processó a Terrassa 49 anys després

La segona edició de la Passió segons Sant Nebridi aquest any incorpora unes quantes novetats, com la interpretació d’una versió de la Dansa de la Mort (similar a la de Verges) i la recuperació d’una cinquantena d’armadures de soldats romans (anomenats popularment com a “armats”) que estaven abandonades en un soterrani de Sant Pere des de fa 49 anys.

Sant Nebridi va ser un bisbe de Terrassa del segle VI, l’únic que va ser canonitzat sant i la representació de la Passió segons Sant Nebridi tindrà lloc el diumenge de Rams (9 d’abril del 2017) a la tarda, a la plaça Rector Homs.

A més també volem destacar la consolidació de les processons que es fan en altres punts de la ciutat com les de les Arenes, la Grípia i can Montllor i que van tornar la tradició de fer la processó que Terrassa havia perdut (l’any 1968 es va fer la darrera processó). La foto dels armats de la dreta és de l’any 1967, un any abans de la seva desaparició.

Dels armats a Terrassa en vàrem parlar en diversos articles que us recomanem que torneu a llegir:

• Histories-dels-armats-i-del-capita-manaia
• Els-armats-al-monument-dels-caiguts (vídeo)

I també un article del bon amic Joaquím Verdaguer sobre els Armats:

• Els-armats-de-terrassa.html

I sobre la Processó del Dijous Sant o del sant Enterrament:

• Mes-dades-sobre-els-origens-de-la-processo-de-dijous-sant
• La-processo-el-peno-i-la-mantellina
• La-processo-del-sant-enterrament-fa-50-anys
• La-processo-del-sant-enterrament-2
• La-processo-del-sant-enterrament-3
• La-processo-del-sant-enterrament-4
• La-processo-del-sant-enterrament-5
• La-processo-del-sant-enterrament-6
• La-processo-del-sant-enterrament-i-7
• La-musica-de-la-processo-en-dibuixos

La Festa Major del 1952 (1)

Per celebrar la festa Major del 2012 he triat el record de la Festa Major del 1952, d’ara fa 60 anys i per tal de fer-ho com cal us reprodueixo la portada i la benvinguda del Programa Oficial, que com veureu tenia una portada bastant florida. D’aquesta portada vull destacar els globus d’aire calent, que era costum enlairar en moltes revetlles d’aquells anys. Estaven fets de paper i es cremava a sota una mica d’alcohol, de manera que aquest escalfés l’aire de l’interior del globus i l’enlairés.
A la primera plana del llibret parla dels sants patrons de la ciutat: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí, tot i que si ho preguntes a la gent del carrer tothom et digui el nom de sant Roc.
En representació de la cultura popular hi trobem els gegants (suposo que els nous ja que són del 1950), els cap-grossos i el drac (tots ells avui desapareguts) i el ball de bastons, a més de les nombroses ballades de sardanes amb la Cobla la Principal de Terrassa i d’altres.
El programa anuncia també el sermó “panegírico” del reverend Carles Salicrú i a la sortida rés del Ball de Plaça que avui es fa, sinó només una processó amb les sagrades relíquies.
Era costum en aquells anys que durant la Festa Major s’inaugurés alguna cosa a la ciutat i aquell any li va tocar al nou Parc de Bombers que es va construir al carrer de Gaudí i que des de llavors els terrassencs coneixem com el “carrer dels bombers”. Uns dies abans, el dia 3, s’havia inaugurat el nou edifici de l‘Institut Indústrial al carrer Sant Pau (avui Cecot).
S’anuncien balls en molts punts de la ciutat: Gran Casino, casa Tomás, els Amics, Casino del Comerç, la Piscina, etc. i també en el tradicional envelat de la plaça Primo de Rivera. Per cet, no se si ho recordeu, però era costum il·luminar alguns carrers de la ciutat durant la Festa Major, principalment la Rambla.
Vull destacar també el tradicional berenar que es donava la tarda del dimarts en les Escoles Públiques, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat (alcalde, Pere Matalonga).

200.000 visites

Gràcies a tots per permetre que el bloc dels “Records de Terrassa” arribi a les 200.000 visites i felicitats a tots per la vostra fidelitat i recolzament. Ja ens ha visitat quasi tanta gent com habitants té la nostra ciutat.

Per la meva part, procuraré seguir cercant i publicant records i anècdotes de la nostra ciutat i, espero que entre tots, fem que aquest espai continuí ben viu, ajudant a preservar els petits records que a voltes queden mig oblidats.

I per celebrar aquest xifra he triat una fotografia, que crec que mai s’ha publicat, de les “enramades” que es feien a l’antic poble de Sant Pere i us deixo, a vosaltres, perquè qui vulgui expliqui quelcom sobre aquesta vella tradició de les “enramades” típca de la celebració del Corpus.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (1ª)

Per commemorar que tenim un recinte de les esglésies de Sant Pere totalment reformat en els propers dies dedicarem uns quants posts a repassar antigues fotografies i records de les esglésies.
Una de les primeres imatges que tenim de Sant Pere és aquest dibuix, fet per en Josep Salla, de data incerta però que podem assegurar que en tot cas és anterior a l’antiga remodelació que es va fer l’any 1895.
A l’esquerra apreciem l’entrada a Sant Pere i a la dreta l’entrada emmurallada al cementiri i a l’església de Santa Maria. L’edificació que queda al mig de la fotografia correspon a l’edifici de la vicaria  just al costat de Sant Miquel i adossat al mur de Sant Pere.
Incloc un dibuix d’en Mateu Avellaneda que intenta reproduir la fesomia de les esglésies a mitjans del S. XIX. Podem apreciar l’edifici de vivendes en la seva part posterior, així com el mur de pedra que protegia l’antic cementiri al voltant de Santa Maria.

Una anys abans, concretament el 1818 a Sant Miquel, l’ardiaca Fèlix Torres i Amat de Palou (1772-1847) en unes obres costejades pel seu nebot Joaquim de Sagrera va descobrir la cripta anomenada de Sant Celoni.

En una antiga fotografia del 1881 podem apreciar el conjunt enmurallat que formaven les esglèsies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel amb la resta d’edificacions que les envoltaven. En primer terme es poden veure les cases anomenades “del Sot del Pi“.

Què et penses que ets de cal Barata?

Avui tant sols us vull mostrar un document que vaig adquirir en la passada subhasta del Grup de Col·leccionisme de Terrassa. Es tracta d’una esquela anomenada “carlista” de data 18 de juny de 1939, en que es recorda a una part de les víctimes de la Guerra Civil. No comentaré rés de qui va ser més o menys víctima en la guerra ja que per ambdós costats segur que hi va haver pèrdues força sentides.
Si mireu la llista veureu molts cognoms força coneguts en la nostra ciutat, començant per el conegut Mossèn Homs, en aquells anys rector de l’església parroquial de Sant Pere, o de famílies tant importants com els Barata. Jo encara recordo que de petit quan demanava que em compressin alguna cosa que era més cara del normal, a casa em contestaven “que et penses que ets de cal Barata?”.
En les fotos de l’esquerra podeu veure-hi tres dels membres de la família Barata que van perdre la vida en aquesta època tan convulsa, tot i que en l’esquela carlista només hi surt en Joaquim Barata.

Inauguració del Dulcilandia

Fa més de 40 anys, concretament el divendres, 10 de maig de 1968, es va inaugurar a Terrassa una botiga que podríem considerar la primera tenda especialitzada en xuxes de la ciutat. Aquesta botiga es va situar al carrer Sant Pere 48 i portava per nom “Dulcilandia”.
Segurament aquest podria ser un record menor, però crec que molta gent se’n recordarà d’aquesta popular tenda, perquè en un moment o altre segur que hi van entrar a comprar pegadolces, caramels, anissos, xiclets, etc.
Incloc en el record l’anunci que es va publicar a la premsa local anunciant la inauguració del local. Una curiositat que ens pot ajudar a recordar l’època en que es va produir aquesta noticia és que aquell mateix dia es va fer la X marxa de regularitat del Frente de Juventudes, que es feia cada any i en la que més de 1.200 joves de la ciutat pujaven a Sant Llorenç del Munt.
Per cert, quina era la vostra “xuxe” preferida? A mi sempre m’han agradat les pegadolces i recordo que al Dulcilandia en comprava unes de molt primetes que crec que només costaven 5 ó 10 cèntims de pesseta.

Sant Isidre Llaurador i Sant Julià d’Altura

Sant Isidre

Parlant de Sant Galderic (d’origen occità) no podem oblidar Sant Isidre Llaurador (d’origen madrileny), un sant que ha estat venerat durant molts anys pels pagesos de la nostra ciutat i que presenta en el relat de la seva llegenda (“mentre ell resava i feia oració i penitència, els bous, sols i sense govern de ningú, llauraven”) uns trets molt semblant a la de Sant Galderic (“un àngel que va acabar el solc amb els bous mentre ell estava lliurat a l’oració”).

Vull aclarir que, la ja antiga substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana per damunt de la catalana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del “Decret de Nova Planta” a partir del primer quart del segle XVIII.

El Rafael Comas ha estat molt amable en enviar-me un goig d’abans de la guerra civil i on podem gaudir d’un magníific gravat de Sant Isidre, juntament amb la representació de les esglésies de Sant Pere i del Sant Esperit de la Vila de Terrassa, realitzat pel dibuixant Mateu Avellaneda l’any 1936.

sant julia d'altura

Aquest sant era venerat, tal i com indica en el goig, en l’església parroquial de Sant Julià d’Altura, que ha estat des de sempre un conegut lloc de romeria.

L’antiga parròquia de Sant Julià d’Altura (data del 1042) havia format part del terme municipal de Sant Pere, però amb el repartiment que es va fer quan aquest va ser annexionat per Terrassa (1904), la parròquia i les seves terres (can Deu) van quedar englobades dins del terme municipal de Sabadell.

En la seva festivitat (15 de maig) es feia una festa molt lluïda, com ho demostra el llistat d’actes de la celebració de l’any 1955: pel mati, missa solemne al Sant Esperit, traca, sardanes al passeig, dinar de germanor per 600 persones i, per la tarda, concert, varietats, ball popular i representació de l’obra “los Gavilanes” en el “Teatro del Hogar del Productor”.

La processó del Sant Enterrament (1)

misteri de la pietat

La Setmana Santa, fa uns quants anys enrere, era un xic diferent ja que a Terrassa es celebraven molts actes religiosos que avui han desaparegut.

Com podreu comprovar en un anunci publicat el dia 1 d’abril del 1958, l’alcaldia dictava tot un seguit de disposicions d’obligat compliment per tots els ciutadans: vull destacar la prohibició del trànsit rodat en tota la ciutat, fins i tot el dels autobusos urbans. Igualment quedaven suspesos tots els espectacles i es tenien que tancar els bars i cafès durant la tarda del divendres sant.

Es demanava que, durant el pas de la processó del “Sant Enterrament”, els veïns il·luminessin els balcons i les finestres de les cases per on passes, amb espelmes i fanals d’oli.  Aquesta processó sortia, el divendres sant, (tot i que anys abans sortia el dijous sant, com podeu comprovar en els anuncis  en que es menciona la processó en dijous) a les 9 del vespre del Sant Esperit i recordo que els pares m’havien comentat que qui hi volia assistir s’hi tenia que inscriure i pagar una mena d’almoina. Molts confrares que anaven a cara destapada, portaven una túnica negre amb cua, uns guants blancs, una ruixa (una mena de coll blanc)  i uns ciris gruixuts anomenats atxes “Hachas”, d’altrès portaven un “cucurutxo” que els tapava tot el cap. El pare del seu vestit per la processó en deia la “vesta“.

Els passos (a Terrassa s’anomenaven “misteris”) que formaven aquesta processó eren: “La Vera Creu”, “El Sant Sopar”, “L’Oración a l’Hort”, “La Flagel·lació”, “L’Ecce-Homo” (inaugurat de nou el 1956), “La Creu a l’espatlla”, “La Verònica”, “El Sant Crist”, “La Pietat”, “El Sant Sepulcre” i “La Soletat” (passos de desprès de la guerra civil), acompanyats d’un cor anomenat del “Miserere”. L’altra element característic de la nostra processó eren els “Armats“, formats per un grup de soldats romans amb el seu capità “Manaia” al capdavant (veure post anterior).

La processó feia el recorregut pel carrer de l’església, del Vall, Major, Font Vella, Passeig, Sant Antoni, Creu, Sant Pere, Raval, Unió, Major i Plaça d’Espanya (Plaça Vella). El pare m’explicava que en alguns llocs del recorregut s’instal·laven cadires que es llogaven al preu d’una pesseta, tot i que molta gent treia les seves cadires de casa.

A altres parròquies de la ciutat també s’hi feien actes similars, com a la Sagrada Família amb la processó de la “Hermandad del Santo Cristo de la Agonia y de Nuestra Santísima Madre de las Penas” o els “Via Crucis” de Sant Pere o de la Santa Creu, entre altres actes litúrgics de diverses esglésies de la ciutat o d’escoles pertanyents a ordres religioses.

La Sagrada Família (1) i “La Campana”

“la campana” des del carrer Galvani al 1928

Cal remuntar-nos a l’any 1922 per trobar una noticia que parla de que els germans Cardona, conjuntament amb el seu pare, havien començat a donar “catecisme” als nens del barri. Un any desprès (març del 1923), en un local del carrer d’Aurell (avui aquest carrer porta el nom de Ramon Llull), es va inaugurar una escola per noies anomenada “La Miraculosa”, que també era fruit de la família Cardona.

Al desembre del mateix any 1923, el rector Ms. Josep Homs de la parròquia de Sant Pere va beneir la col·locació de la primera pedra del local del Patronat de la Sagrada Família. Aquest edifici era situat al carrer Infant Martí. Cal aclarir que el fet de que fos el rector de Sant Pere que fes la benedicció, és degut a que, en aquells anys, aquesta part de la ciutat era part integrant de la parròquia de Sant Pere.

L’edifici és va inaugurar el 5 d’octubre de 1924, amb una processó que va sortir de la masia de Can Aurell i portant una imatge del “Sagrat Cor”, que és va entronitzar en aquest nou local. Llavors s’hi va traslladar l’escola “La Miraculosa”, el “Catecisme” i és va crear l’Escola Dominical i la Nocturna per a noies obreres. La directora n’era la senyoreta Carme Marquès. Un any desprès ja és va inaugurar la capella on s’hi celebrava missa els diumenges.

El 1927, aquest local del Patronat ja se l’anomenava de la Sagrada Família, ja que l’altar estava presidit per una imatge de la Santa Família de Natzaret, però el poble, segons m’ha explicat una veïna del barri, en deia “La Campana“, perquè hi havia com una mena de torreta amb una campana que havia pagat la vídua d’en Soler i Palet i que es feia servir per cridar a missa als veïns.  Cal indicar, pel que diuen altres veïns, que durant molts anys es va seguir utilitzant aquest nom popular.