La fusteria de Pere Sabater guanya el 5é Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

24 05 2019

Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Cinquena Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 38,10 % dels vots: La Fusteria d’en Pere Sabater (publicat el 1916) i ubicada al carrer de Sant Pere, 40. En aquest mateix local s’hi van instal.lar després els magatzems Cardellach (cal 95) i actualment hi ha una matalasseria i una tenda de decoració.

L’anunci és força bonic i val la pena remarcar la tipografia utilitzada ja que és molt elegant. La imatge que serveix per aguantar el nom de l’establiment és típica del modernisme i si ens hi fixem els motius florals també hi apareixen. Remarquem com a detall que la figura porta penjant de la cintura una esquadra, un compàs i una regla en clara significació al ofici que representa.

L’anunci ens mostra amb les seves explicacions que aquesta tenia que ser una de les fusteries més importants de la ciutat en aquells anys ja que a més de fusteria diu que disposen de fabrica de serrar i que fan Mobles de “Luxo” i donen el servei de Tapisseria. Fa especial menció a que disposa de grans i “espayosos” magatzems de mobles de totes les classes. Remarco les paraules catalanes que més sobten al llegir l’anunci i que ens porten en una època en que el català encara no estava regit per una gramàtica ben desenvolupada i s’escrivia quasi bé com es parlava.

Remarquem que en segona posició ha quedat curiosament una altra fusteria, la fusteria Torruella amb el 23,81 % dels vots, del carrer del Racó, 1,5 i 7 (just a la cantonada on ara hi ha el supermercat Bonpreu).

En Pere Sabater i Armengol va néixer a Terrassa el 1 de gener de 1866 i va morir el 31 d’octubre de 1938. Quan va començar a fer de fuster va obrir el seu taller (1893) al carrer de Baldrich, al costat del vapor dels germans Armengol i que només un any després (1894) es va incendiar, de manera que va tenir que traslladar-se al carrer Font Vella 99 (avui hi ha una botiga de menjar japonés). El 1903 va obrir un taller al carrer de Galileu 345 (cantonada carrer Pasteur), però de nou es va incendiar (1906) i finalment va decidir traslladar la botiga que encara tenia al carrer Font Vella al carrer de Sant Pere 40, llavors conegut com a can Vieta (1907) reconstruint el taller del carrer Galileu (mireu l’anunci publicat el 15 de juny del 1907).

Aquesta botiga la fa ver decorar pels germans Pere Viver i Aymerich i Tomàs Viver i Aymerich i val la pena dir que s’hi celebraven importants exposicions d’artistes locals i, fins i tot, s’hi van donar classes de dibuix per part de Tomàs Viver i classes de construcció de mobles per part del mateix Pere Sabater. Si voleu veure la qualitat d’aquest gran mestre podeu admirar els mobles de la pastisseria Carner (al Raval) o els de la Masia Freixa (Parc de Sant Jordi). També us deixo una fotografia d’una butaca feta l’any 1888.

L’any 1928 va traslladà la seva botiga al carrer de Sant Pau, 1-3 (al costat de la Cuina Moderna) i un any després s’anunciava que la casa Sabater del carrer de Sant Pere, 40, liquidava totes les seves existències de mobles. El 1935 i després d’un nou incendi es va traslladar al carrer de Ramon Pont, 3, fins la seva mort l’any 1938.

Anuncis




Una joguina dels anys 50 arriba als Magatzems Cardellach

29 12 2016

gallina-ponedera-1950No se si algú recordarà que als anys 50 es va popularitzar una joguina senzilla feta de plàstic que consistia en una gallineta que al pitjar-la posava uns ous també de plàstic. Aquest record m’ha vingut al cap al veure un anunci dels Almacenes Cardellach de Terrassa del mateix any 1950 en que s’anuncia que ja es poden comprar al preu de 15 pessetes.

Curiosament en l’anunci s’indica que es tracta d’una joguina ideal per les Mones de Pasqua i és que el que es volia era substituir la figureta de xocolata del damunt de la Mona per la gallina de plàstic.joguina-gallina-ponedora

Curiosament aquesta joguina no va desaparèixer i diversos fabricants en van anar traient diferent models fins l’actualitat fabricades, això si, a la Xina. Potser ara que s’acosten els reis en podeu demanar una.

Per cert, els Almacenes Cardellach estaven situats al carrer Sant Pere 40 i antigament eren coneguts com a cal 95 ja que tenien un aparador ple de productes al preu únic de 95 cèntims. Qui no els recorda, oi?





Terrassencs en l’accident del cremallera de Montserrat

3 10 2011

Avui us vull parlar d’un record que si bé no va succeir a Terrassa si que va tenir forta incidència a la nostra ciutat. Es traca de l’accident que va sofrir el cremallera de Montserrat el dissabte dia 25 de juliol de 1953, festivitat de Sant Jaume i dia de la Festa Major de Monistrol de Montserrat.

L’accident es va produir a l’anomenada recta del Pastor en que, degut a una avaria en la que se li van trencar els frens, la tercera màquina va començar a baixar i envestí el quart comboi, i tots dos, al cinquè. El balanç va ser de 8 morts i més d’un centenar de ferits de diversa consideració.

El fet és que en l’accident van resultar ferits, no greus, alguns conciutadans de la nostra ciutat que, des d’aquest record, volem dedicar aquest record. Per un cantó, les senyores Maria Arnau Borràs, Carme Oliveras Moya i el Sr. Domingo Oliveras Moya, tot ells veïns de la casa situada al Passeig Compte d’Egara, 43, i per l’altra la senyora Montserrat Domingo Casanovas juntament amb el Sr. Salvador Minguella, veïns de la casa situada al carrer General Martínez Anido, 156 (veure a la dreta el retall del Diario de Terrassa del 1953). Alguns dels ferits van ser ingressats als sanatori de Manresa i d’altres se’ls va deixar anar directament a casa.

El descarrilament del cremallera va afectar directament a la meva família, ja que una part d’ella provenia de la Bauma i un dels familiars del meu pare n’era conductor del cremallera. Per sort aquell dia tenia festa i es va salvar de l’accident. A casa, com a curiositat, encara guardem una clau anglesa de l’antic cremallera que pesa més de 10 Kgr.

De l’antic cremallera una de les imatges que resultaven més entranyables per tothom era la del pas a nivell que creuava la carretera de Monistrol, a mitja pujada al Monestir, on es podia veure el cèlebre gosset (crec que es deia KIKU) que havia estat ensinistrat per l’autèntic guardabarreres, i que es mantenia dret sobre dures potes, mentre aguantava el banderí que donava pas al tren i els viatgers des dels vagons l’hi llençaven monedes (veure foto de la dreta del 1931).





Les sortides a la platja dels anys 50

10 08 2011

Avui només us vull deixar un petit record del servei d’autocars que sortien del BarCodina (Ctra. de Montcada cantonada amb carrer Topete) als anys 50 i que portaven als terrassencs a gaudir d’un dia de platja durant la setmana de vacances del mes d’agost (una setmana eren totes les vacances d’un treballador als anys 50).

Com podeu comprovar, en l’anunci del 1951, les destinacions eren properes (Tossa, Salou, Castelldefels) ja que les carreteres d’aquells anys no permetien llargs desplaçaments en una única jornada.

I per aquells que volien anar a passar el dia de platja el més còmodes possible, als magatzems Cardellach del carrer sant Pere hi podien trobar tots els estris necessaris (veure publicitat del mateix any amb el dibuix d’una “gandula” de fusta i lona).





El fotomaton dels magatzems Cardellach

26 01 2010

Aquest és un petit record per un indret que era bastant popular en la meva joventut, el “fotomaton” que hi havia prop de la cantonada entre el carrer Sant Pere i el carrer Cardaire  i que pertanyia als antics magatzems Cardellach (coneguts popularment per “cal 95” i també durant l’epoca de la república com a magatzems Populars). Erem molts els qui ens varem fer les primeres fotografies de carnet en aquella màquina de fotografia ràpida.

Com podreu comprovar en l’anunci publicat, just acabada la guerra civil al 1939, ja hi havia instal.lat un “fotomaton” als magatzems Cardellach (no sé si al mateix lloc) i aquest fet l’he trobat força sorprenent ja que em pensava que aquest invent tenia que ser més modern.





Anuncis de fa 50 anys (III): Armengol i Cardellach

28 01 2008

anunci armengol anunci cardellach Seguim la col·lecció: El de cal Armengol, anomenat popularment “el blau” és conegut de tothom i l’altra, el dels magatzems Cardellach, suposo que deu ser el de que s’anomenava popularment com “cal 95” i es que, segons diuen, tenia un apartat on es venien productes tots al mateix preu: 95 cèntims (una mena de precursor de les botigues del “tot a cent”).