El racó de l’antiga rectoria de Sant Pere

Avui el record el dediquem a una vella fotografia d’abans de la guerra civil on podem apreciar com era el racó de l’antiga rectoria de les esglésies de Sant Pere, avui Seu d’Egara.

La imatge evoca la fesomia d’un antiga masia amb el seu portal dovellat i amb un vell pou al costat, avui desaparegut.

Al davant s’aprecien uns postes que deurien protegir el mosaic que hi ha davant de l’església de Santa Maria i que en aquells anys ja s’havia excavat en part.

El meu record d’aquesta part és dels anys 70 quan era escolta de l’agrupació de Mossèn Homs i és que just al costat de la rectoria i en uns edificis que suposo que havien estat cavallerisses i magatzems ens hi van deixar construir el nostre Cau.

Jo ho recordo amb certa enyorança i us diré que concretament aquest racó a mi m’agradava més com era abans, malgrat entenc que la reforma era necesaria, ja que ens ha permès descobrir moltes coses que desconeixiem.

Antigues pintures gòtiques de l’absis de Santa Maria

Avui el record el dediquem a les antigues pintures gòtiques que hi havia a l’absis de l’església de Santa Maria.

Aquestes pintures es van arrencar als volts del 1938 per deixar vistes les del segle VI i que avui podem admirar en la seva ubicació primitiva.

Segons m’ha informat el Director del Museu de Terrassa, en Domènec Ferrán aquestes pintures es conserven en marcs de fusta als magatzems del mateix museu.

Potser algun entès ens podria explicar que hi ha representat en aquestes pintures ja que jo, com a profà, no us ho puc dir.

Jo crec recordar que de petit les havia vist a les naus laterals de l’església, abans de la magnifica obra de restauració que avui podem admirar a la nostra Seu d’Egara. Vosaltres les recordeu?

Us deixo una comparativa perquè us imagineu millor on estaven situades.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (6ª)

Durant la guerra civil a Terrassa es produeix la destrucció d’una part del patrimoni religiós de la ciutat per part d’escamots revolucionaris i es cremen diverses esglésies. A les esglésies de Sant Pere cremen algun altar, imatges i l’orgue, però s’aconsegueix salvar la resta gràcies a la voluntat d’en Josep Rigol i altres components de la Junta de Museus local.

En la fotografia podem observar el cartell que van penjar a l’entrada del recinte i on deia: “Edifici incautat pel Comitè d’enllaç Anti-Feixista, destinat a Museu Arqueològic. Respecteu-lo”.
En la fotografia de la dreta podem observar alguns dels que van ajudar a salvar Sant Pere, en Conrad Padrós (dret al costat de la porta), Josep Rigol (assegut a l’altre costat d ela porta), Salvador Cardús (dels 3 que estan assguts junts és el primer de la dreta), Baltasar Ragón (el del mig) i el mateix fill d’en Salavador Cardús (el de l’esquerra). Els podem observar al costat de la porta de la rectoria i d’un antic pou que actualment ha desaparegut amb les restauracions.

Tot i la guerra civil la Junta de Museus local decideix seguir amb els projectes de restauració de les pintures murals de l’absis de Santa Maria. Entre 1937 i 1938 s’arrenquen les pintures gòtiques que tapen les més antigues, d’època pre-romànica i es consoliden aquestes darreres. En la foto de la dreta, de l’any 1929, podeu observar les antigues pintures gòtiques abans de ser arrencades.
En una fotografia feta pel matex Ragon podem observar el grup d’amics, abans esmentat, amb pics i pales l’any 1938.
Una anècdota que m’han explicat diu que el Sr. Rigol va demanar a un amic seu que tenia un carro i un cavall, un tal Padròs, que l’ajudés a traslladar algunes obres d’art del recinte a un amagatall, de manera que aquestes van restar amagades fins a la fi de la guerra (d’aquest lloc on es van amagar no us en puc dir rés, ara per ara).
Desprès de la Guerra Civil passen uns anys que no s’hi fa rés en el recinte i no és fins l’any 1947 que a l’església de Santa Maria i sota la direcció de  Josep de C. Serra i Ràfols i Epifàni de Fortuna es procedeix a l’excavació interior fent l’aixecament del paviment de la nau. Us mostro dues fotografies, una dels anys 30 abans de les excavacions i l’altra del 1947 en que es va fer la troballa d’una piscina baptismal, just al forat que es pot veure en la part dreta de la fotografia.
Uns anys més tard, al 1959 es descobreixen sitges, murs i enterraments al carrer de l’església i a la plaça del rector Homs, sota la direcció d’en Salvador Alavedra.

Les antigues esglèsies de Sant Pere (5ª)

El 1917 a l’església de Santa Maria i sota la direcció de Mossèn Homs es procedeix a la retirada d’un retaule barroc i al seu darrera es produeix el descobriment d’una absidiola, situada al mur del transepte sud, d’unes pintures murals d’època romànica corresponents a Sant Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury. Al gener del 1927 s’encarrega al restaurador Arturo Cividini que arrenqui i consolidi aquestes pintures i les despeses són pagades pel col.leccionista Sr. Lluís Plandiura (la resturació finalitza al gener del 1929 i podeu apreciar en la foto de la dreta al mateix Arturo Cividini restaurant les pintures al terra de l’església).

Del 1918 al 1920 es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, deixant-los a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. Aquestes obres estaven sota la direcció d’en Josep Puig i Cadafalch , però sembla ser que, a la pràctica, les va dur a terme un tal Armengol. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basilica episcopal.
Fins al 1931 no es reprenen les obres per part d’en Puig i Cadafalch i aquest cop per fer una excavació sud de la façana de l’església de Sant Pere i de l’excavació de la part de sota del mosaic exterior, de Santa Maria, que permeten el descobriment de les antigues estructures de la basilica de 3 naus i els fonaments d’una antiga casa romana amb una dolium (una mena de gerra enterrada de grans dimensions) (veure dibuix de la dreta realitzat l’any 1932).

Inicialment s’encarrega la consolidació del mosaic a Lluís Bru, un expert en mosaics, però finalment es tria a Arturo Cividini però aquest tampoc ho acaba de fer i és finalment en Francesc Font qui ho farà. Cal indicar què, quan es torna a muntar el mosaic, aquest es col·loca per sobre del nivell original i es té la sospita que es fan algunes modificacions que no es corresponen exactament amb l’original. A la imatge de la dreta podeu observar un dibuix de la planta realitzat l’any 1921.

En la foto de la postal, del 1920, podem apreciar com a la dreta de Sant Pere ja no hi ha l’edifici adosat de la vicaria.

En l’altra, corresponent als anys 30, podem apreciar l’interior de Sant Pere i si us hi fixeu, veureu que el pulpit havia canviat de cantò des de la darrera foto que us vaig mostrar de finals del S: XIX.

A l’any 1923 consta que es van pagar feines de jardineria a J.Piquet i es van plantar bastants xiprers que anys desprès dificultaven la visió de les construccions, fet que farà que ja al 1935 es decideixi arrencar-ne una bona colla.