Ca la Laia, el casal Nacionalista de Sant Pere

5 11 2013

ca la laia 27-2-1923Avui destaquem un nou aclariment que hem rebut de part de l’amic Rafel Comes sobre Ca la Laia:
“Aquest era un local d’esbarjo que estava situat en l’interior del número 72 del carrer Major de Sant Pere en el qual Miquel Gorina i Singla organitzava els anomenats “balls de patacada”. A la dècada dels anys 1920, potser alguns anys abans, s’hi celebrava actes de la festa major del barri.
Els catalanistes de l’Agrupació Nacionalista, quan eren la primera força municipal, van voler tenir a ca la Laia un local al barri com el tenien els monàrquics al Saló Imperial i els republicans federals a la Casa del Poble, ambdós a la carretera de Matadepera. Amb el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923, l’Associació Nacionalista fou prohibida i s’acabà aquest curta presència dels catalanistes al barri.

Notes.- Hem triat per acompanyar aquest comentari un document del diari El Dia del 27 de febrer del 1923 on s’anuncia uns espectacles de jocs de mans a càrrec d’un tal Brunet, al Casal Nacionalista anomenat popularment com Ca la Laia.

Anuncis




Més sobre les antigues lleteries de Terrassa (4)

11 12 2012

Per finalitzar aquest recull de records de les lleteries us vull mostrar un retall de data 16 de desembre de 1938, del setmanari El Dia, que en plena guerra civil anuncia una sanció per la mestressa de la lleteria del Raval de Fermí Galàn (actual Raval de Montserrat) na Maria Anter i Argelich de la lleteria anomenada Casa Calaf (antiga lleteria de Pau Calaf).

Com podeu comprovar la sanció és per negar-se a vendre llet a una persona que li va presentar el full mèdic i en canvi oferir-la d’estraperlo (a un preu abusiu) i, a més de la multa, aquesta senyora ens indica la noticia que va ser detinguda i tancada a la presó. Del que en va passar desprès no en tenim coneixement.lletera

De les aportacions rebudes, cal nomenar un parell de dades: una sobre una lleteria que m’han dit que hi havia al carrer Vallparadís, Cal Ballarà i l’altra sobre les lleteres que s’utilitzaven per anar a buscar la llet que l’amic Ricard Font ens ha recordat tot enviant-nos la imatge adjunta. (per cert no us perdeu l’anècdota que trobareu als comentaris sobre una vaqueria i la riuada del 62)-

Imatges que s’han rebut en els comentaris adjunts:.el_conte_de_la_lletera Lletera gran





Més sobre les antigues lleteries de Terrassa (2)

2 12 2012

Avui el primer anunci és del 1925 i es refereix a la inauguració de la lleteria Pau Calaf, al Raval 26, que com podeu comprovar oferia la venda de xocolata a més de la llet de vaca i cabra, amb la particularitat de que per malalts i criatures s’oferia la venda de llet especial d’una sola vaca.
El següent anunci és també de l’any 1925 i es refereix de nou a una lleteria de la Rutlla, però aquest cop del número, 28 i amb el nom de Vda. de J. Farrés, amb l’oferiment de llet de vaca de la Granja Parellada.
El tercer anunci és de la mateixa lleteria del carrer de la Rutlla però de l’any 1939 i en aquest cas podem observar que el nom ja és només el de lleteria Farrés i en el que es destaca la venda d’un iogurt molt conegut d’aquells anys, el “Cream Codina” que competia amb el cèlebre Danone, del que en farem referència en el proper post dedicat a les lleteries de Terrassa.

Finalment us deixo una nota publicada al setmanari El Dia de Terrassa on s’explicava les característiques d’aquest nou iogurt “Cream-Codina” un producte que, com podeu comprovar, venia de la zona de Caldes de Montbui.





El Ramon, la Pava i la guerra civil

10 07 2011

La mare aquests dies m’ha explicat que a vegades encara li ve al cap un soroll similar a un “rum-rum-rum” que diu que feia un avió, anomenat popularment el “Ramon” (suposo que per la semblança del nom amb el soroll que feia) entre els veïns de Terrassa (ella vivia llavors al carrer de Cervantes, 29), quan passava per sobre de la nostra ciutat durant el temps de la guerra civil. (en el retall de “El Dia” del 31-12-1938 podeu observar com encara es reclama la construcció del refugis a Terrassa per la por als bombardeigs).

El fet és que, la por als bombardeigs va fer que el seu pare construís una mena de refugi al pati, que consistia en una petita trinxera cavada a terra i protegida per unes fustes i un matalàs i en la que, cada vegada que sentien el soroll del “Ramon”, hi feia entrar la seva esposa i les filles. La mare encara recorda que dins el petit refugi només hi havia una ampolla d’aigua del Carme, suposo que per refer-se de l’ensurt.

Una altra senyora m’ha explicat que ella també recorda un avió que sobrevolava per sobre de Can Guitard de la Riera i que l’anomenaven “la pava” (anomenat així també pel característic soroll que feia similar al d’un paó). Aquest era un avió de reconeixement que normalment precedia als avions encarregats dels bombardeigs, però segons m’explica sembla que mai van arribar a bomberdejar sobre Terrassa, ja que l’objectiu principal era sempre Barcelona. Només recorda que, quan sentien l’avió, li feien posar una fusteta a la boca i la feien ajupir, com si així estigués més protegida. Sembla ser que “la pava” era un avió tipus Heinkel-46, pero aquesta informació no està contrastada.

En aquest sentit i per completar aquest record us recordo que podeu consultar els records relatius a la construcció dels refugis de la guerra civil a Terrassa. refugi1, refugi3.





La tradició: per Sant Jordi, una rosa i un llibre

23 04 2010

La tradició de regalar una rosa a la noia que un s’estima podria remuntar-se al segle XV amb la “Fira dels Enamorats” que es celebrava a Barcelona. Diuen que al S.XV era costum regalar una rosa a totes les noies que assistien a la missa que es celebrava a la capella dedicada a Sant Jordi en el Palau de la Generalitat.

També hi ha qui explica que per festejar Sant Jordi, la noblesa celebrava al Born, torneigs i justes entre els cavallers i que a les dames les obsequiaven amb roses i flors. Aquest costum d’obsequiar a l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar als nostres dies.

El 23 d’abril, a més, coincideix amb la festa del “Dia del Llibre”. Aquesta festa no és tant antiga com el costum de la Rosa i de fet va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926, a instàncies de l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, per commemorar el naixement de Cervantes. El president del govern espanyol, Primo de Rivera, ho va acceptar i el Rei Alfons XIII va firmar el decret instituint la “Festa del Llibre Espanyol”. A l’any 1930 es va traslladar al dia 23 d’abril, data de la mort de Cervantes i així es va fer coincidir amb Sant Jordi. Al 1995, la Unesco va declarar aquesta data el “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor” (aquest dia coincideix que també varen morir William Shakespeare i Josep Pla).

A Terrassa per Sant Jordi de ben antic es celebrava el sant patró amb misses i ballades de sardanes. Als anys 20 se’n feien al Cercle Egarenc, tal i com podeu comprovar amb un article publicat en El Dia el 23 d’abril del 1924.

Aquest record està il·lustrat per el diari La Creuada del 1933 on podem veure un magnífic gravat de Sant Jordi matant el Drac. FELIÇ DIA DE SANT JORDI a tots !





Refugis de la guerra civil: refugi 3

11 04 2010

En el plànol del refugi número 3 podem apreciar que el seu emplaçament travessava amb diagonal els jardins dels escolapis i que tenia entrada i sortida pels carrers de l’Era i Vallhonrat. El cost de l’obra es va pressupostar en 85.400 pessetes (del 1937) i es preveia una capacitat d’unes 1.200 persones, però només un any desprès el pressupost ja s’havia doblat.

No disposo de les imatges d’altres projectes dels refugis projectats a la ciutat, però us puc dir que se’n van arribar a projectar nou més : a més dels que ja em descrit cal anomenar el de l’Hospital, el del Passeig i el de la Plaça Progrés, entre d’altres.

Ja vaig dir-vos que el que va passar és que practicament cap d’aquests refugis es va arribar a construir, tot i que en el mateix diari el Dia, el dia 31-12-1938, encara diu que és lamentable que Terrassa segueixi desprotegida davant d’un possible bombardeig. Tal i com podem llegir en un comentari de l’anterior post sembla que als escolapis es va començar a fer el tunel d’entrada i en el mercat es volia aprofitar el sòtan, però el cert és que el refugi no es va finalitzar mai.

I deixarem el misteri del refugi 9+1 per un proper post.





Refugis de la guerra civil: refugi 1

8 04 2010

Des que va esclatar la Guerra Civil fins que aquesta va arribar a Terrassa va passar molt temps i des del principi ja es va parlar de la necessitat de construir refugis per protegir a la població civil de possibles atacs aeris (en el retall de el Dia del 16 de gener del 1937 ja es pregunta quí els hauria de construir).

El fet és que l’Ajuntament va creure que era una bona idea fer-los i va encarregar els projectes dels refugis a Lluís Sapés i Melcior Vinyals, que eren l’enginyer i l’arquitecte municipals de l’any 1937. Ells van ser els responsables del disseny i els qui es tenien que encarregar de la construcció dels diferents refugis a realitzar a diferents indrets de Terrassa.

En el plànol del refugi anomenat “número 1” podem apreciar que el seu emplaçament es situava al bell mig del Raval (llavors anomenat Raval de Fermí Galan) i amb una entrada des de l’ajuntament i l’altra des de la plaça de la Independència. Si us hi fixeu veureu que el cost previst era de 289.200 pessetes (del 1937). En el proper record seguirem parlant d’aquests refugis.