Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1936 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.

Anuncis




Oficis curiosos de la Terrassa d’abans (4) – El baster o guarnicioner (2ª part)

25 06 2015

guarnicions de J CardusRecordo especialment els guarniments dels cavalls de l’agencia de Transports Casas que són una peça que podríem considerar artística de primer nivell. És una llàstima que aquests guarniments no estiguin avui a la nostra ciutat i que només els puguem admirar quan en alguna ocasió ens visiten per la cavalcada de Sant Antoni Abat. El detall de l’escut de Terrassa brodat en cuir és una autèntica meravella i perquè us en feu una idea cal indicar que es van emprar 140 mil tachetes de metall per decorar els atuells dels 5 cavalls de tir, realitzades l’any 1946 i que són un exemple de en quin punt havia arribat l’art en aquest ofici de guarnicioner a Terrassa.
Transports Casas va ser fundat l’any 1833 per un traginer de Viladecavalls que es deia Manel Casas i la seva seu estava al carrer de Cervantes (la primera seu va ser a la carretera de Montcada) on durant anys van estar exposats aquests guarniments en unes vitrines fins que finalment, en Josep Casas, l’any 1991 va donar-les al Museu dels Traginers d’Igualada, desprès de que les gestions de que alguna institució terrassenca se’n fes càrrec resultaren infructuoses, cosa que no ens deixa gaire bé com a ciutat a l’hora de tenir cura de certs detalls de la seva història.
Els altres atuells famosos de Terrassa són els de l’agencia de guarnicioner llorach 1925  Transports J. Cardús (el podeu veure el la foto principal d’aquest post) realitzades pel mestre guarnicioner Josep Llorach i Oliart, l’any 1928 (es va estrenar el 17 de gener) en el seu taller del carrer Sant Pere 31. Aquestes guarnicions només van ser fetes per ser lluïdes en la diada dels 3 tombs ja que eren massa luxoses i pesants i també eren per el tir de 5 cavalls de grans dimensions. El més destacable d’aquestes peces és que a més del nom de l’empresa J. Cardús en els davantals hi ha diverses imatges: Sant A
CASTELLA 1910REntoni Abat patró dels traginers, la imatge de l’Escola Industrial, la de l’Estació del Nord, les esglésies de Sant Pere, i un conjunt amb diverses edificacions terrassenques en les que es pot apreciar el Vapor Aymerich Amat i Jover, el campanar del Sant Esperit, la Torre del Palau, la casa Baró i l’ Institut Industrial (avui seu de la Cecot). Aquestes guarnicions va anys es van subhastar per internet i no en tinc coneixement de qui les va adquirir.
NYX De guarnicioners terrassencs coneguts també podem destacar en Joan Castella i Españó, tristament famós quan l’any 1923 es produí a Terrassa l’assalt a la Caixa d’Estalvis de Terrassa per part d’uns anarquistes i, en aquest assalt, en va resultar mort en el seu intent d’impedir l’atracament. La Casa Castella es va fundar l’any 1790 al carrer de l’església, 20-24 i on durant anys s’hi podia observar un cap de cavall que servia de reclam just sobre la porta d’entrada de l’establiment (en les fotos de la dreta podeu apreciar l’antiga casala industrial guarnicionera 1930 i l’edifici en l’actualitat).
Altres guarnicioners terrassencs ven ser en Fèlix Rebarter al carrer de Sant Pere, 18 i en Gerónimo Casanova al carrer Torrella, 6.
La majoria d’aquests artesans van tenir que canviar la seva feina i especialitzar-se en altres tasques com per exemple la de fer productes d’ortopèdia, tal com podem apreciar en les imatges dels anuncis que publiquem en aquest article.
Algú dirà que avui encara hi ha qui necessita selles de muntar i atuells pels cavalls i és ben cert, però a Terrassa guarnicioneria rebarter 1908d’aquest ofici ja no en queda cap artesà i cada vegada resulta més complicat trobar un baster dels d’abans que domini totes les tècniques ja que els pocs que queden s’han especialitzat en fer només el que el mercat els compra, com és el cas d’un dels pocs que encara queda a Castellar del Vallès, en Josep Sánchez.





Una casa modernista, la d’en Baltasar Gorina

14 05 2014

baltasar gorina cemAprofitant la Fira Modernista hem pogut visitar la Casa Baltasar Gorina, d’estil modernista i construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquesta casa que acollia, fins fa poc l’escola de música CEM (la foto de l’esquerra correspon a aquesta època), a partir d’aquest mes de maig acull l’empresa Alerta Prevenció, que inaugura la seva nova seu en els baixos i primer pis de la casa, aprofitant el segon pis com a vivenda. Coincidint amb la inauguració de les seves noves instal•lacions ha organitzat, per a la Fira Modernista, cartell casa gorinauna exposició de com era un gabinet mèdic fa cent anys, de la que destaquem un cartell modernista que aquí us reproduïm i del que diuen que només en queden dos (a la dreta).

La Casa Baltasar Gorina data del 1902 i la podeu visitar en el número 93 del carrer de la Font Vella. Aquesta vivenda va ser la residència familiar del constructor d’obres Baltasar Gorina constructors aymerich y gorina 1906(podeu veure un anunci del 1906 corresponent a la societat que feia amb un altre mestre d’obres de la ciutat, en Vicenç Aymerich). La construcció modernista és de maó vist embellit amb aplica de ceràmica i un espectacular treball de forja en les baranes del balcó i en el sotabalcó del primer pis.

L’arquitecte d’aquest edifici va ser en Lluís Muncunill i us podem recomanar visitar l’escala interior amb una bellesa de formes destacable, les rajoles dels terres de la planta principal idetall porta casa gorina diversos detalls com el mirador de la porta d’entrada o els espectaculars tiradors de la porta que dona al carrer i que semblen arracades modernistes.

Com a dada complementaria podem citar que l‘Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans del carrer Sant Pau, 6. (1893-1894) va ser construït per l’arquitecte Joan Traís, amb en Baltasar Gorina i en Vicenç Aymerich com a mestres d’obres.

forja balco casa gorinaNota sobre el cognom Gorina: A la segona meitat del segle XV, un cabaler, Jaume Gorina, es casà amb la pubilla del mas Bassa de Matadepera. A partir d’aquí, i fins a la segona meitat del segle XIX, can Gorina tingué com a cognom familiar l’homònim. En Francesc Gorina i Riera (1823-1906) fou l’últim hereu de la família Gorina que fou propietari de can Gorina de Matadepera (foragitat del seu mas per deutes l’any 1878). En el decurs d’aquests 500 anys, més o menys, a Matadepera el cognom es consolida com a nom de la família de l’antic mas Bassa.
Al segle XVI, de la línia troncal dels Gorina de Matadepera en comencen a sortir línies de cabalers que s’estableixen principalment a la vila de Terrassa i algunes masoveries de les parròquies del antic municipi de Sant Pere de Terrassa. La nissaga dels Gorina de Matadepera continuarà fins al segle XX amb branques importants a Sabadell, Terrassa, i Viladecavalls.

 detall mirador porta casa gorina detall ceràmica casa gorina detall façana casa gorina ceramica dels terres casa gorina detall vidres casa gorina escala interior casa gorina





La Festa Major del 1952 (1)

29 06 2012

Per celebrar la festa Major del 2012 he triat el record de la Festa Major del 1952, d’ara fa 60 anys i per tal de fer-ho com cal us reprodueixo la portada i la benvinguda del Programa Oficial, que com veureu tenia una portada bastant florida. D’aquesta portada vull destacar els globus d’aire calent, que era costum enlairar en moltes revetlles d’aquells anys. Estaven fets de paper i es cremava a sota una mica d’alcohol, de manera que aquest escalfés l’aire de l’interior del globus i l’enlairés.
A la primera plana del llibret parla dels sants patrons de la ciutat: sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí, tot i que si ho preguntes a la gent del carrer tothom et digui el nom de sant Roc.
En rep
resentació de la cultura popular hi trobem els gegants (suposo que els nous ja que són del 1950), els cap-grossos i el drac (tots ells avui desapareguts) i el ball de bastons, a més de les nombroses ballades de sardanes amb la Cobla la Principal de Terrassa i d’altres.
El programa anuncia també el sermó “panegírico” del reverend Carles Salicrú i a la sortida rés del Ball de Plaça que avui es fa, sinó només una processó amb les sagrades relíquies.

Era costum en aquells anys que durant la Festa Major s’inaugurés alguna cosa a la ciutat i aquell any li va tocar al nou Parc de Bombers que es va construir al carrer de Gaudí i que des de llavors els terrassencs coneixem com el “carrer dels bombers”. Uns dies abans, el dia 3, s’havia inaugurat el nou edifici de l‘Institut Indústrial al carrer Sant Pau (avui Cecot).
S’anuncien balls en molts punts de la ciutat: Gran Casino, casa Tomás, els Amics, Casino del Comerç, la Piscina, etc. i també en el tradicional envelat de la plaça Primo de Rivera. Per cet, no se si ho recordeu, però era costum il·luminar alguns carrers de la ciutat durant la Festa Major, principalment la Rambla.
Vull destacar també el tradicional berenar que es donava la tarda del dimarts en les Escoles Públiques, a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat (alcalde, Pere Matalonga).





Els Concursos de Catifes del Corpus

10 06 2012

S’acosta Corpus i vull explicar-vos un comentari que l’altra dia una senyora em va fer sobre el fet de que als anys 50 diu que varen decidir eliminar del recorregut de la processó (suposo que la de ca n’Aurell) del seu pas per la Rambla, perquè no hagués de passar per davant de les terrasses dels bars, i és que eren èpoques de grans excessos amb els temes relacionats amb l’església.

Una altra senyora, que vivia al carrer Vallparadís, també m’ha explicat que en aquest carrer s’hi feien cada any magnifiques catifes florals i que en una any que no recorda exactament es veu que varen guanyar un premi del concurs de catifes que es feia a Terrassa.

En la foto (autor: Elies – Arxiu Tobella) que he utilitzat per il•lustrar aquest record podem veure un bon nombre de nenes vestides de Primera Comunió, passant pel costat d’una catifa de flors l’any 1959. Podem observar també el costum de la gent, de treure la cadira al carrer per poder observar el pas de la processó còmodament assentats. També podeu observar una fotografia apareguda en la portada de la revista Impacte, de l’any 1988 (a la dreta).
Sembla ser que el costum de fer catifes de flors per Corpus a Terrassa no és gaire antic, ja que abans tant sols es tiraven pètals de flors al pas de les processons, però no es realitzava cap mena de composició floral. La primera catifa feta de flor natural que se’n té coneixement es va fer l’any 1948 al Raval, per part d’en Jaume Argemí i va ser encarregada per l’Institut Industrial. Cal recordar que anteriorment s’havien vist catifes per Corpus al barri de Ca n’Aurell, però aquestes eren fetes amb serradures tenyides, argilaga, terra i altres materials, però no només amb flor natural.

Segons m’han comentat, en aquells anys el preu per fer una catifa natural podia arribar a les 10.000 pessetes, mentre que el preu d’una artificial només era d’unes 1.000 pessetes. En el retall de la premsa de l’any 1957, podem observar una convocatòria del concurs de catifes i els premis en metàlic que s’hi donaven i en el darrer de 1963 la realció de premiats d’aquell any.





La Fonda – Hotel Peninsular d’en Josep Pompidor

11 03 2008

fonda peninsular La Fonda – Hotel Peninsular era una de les moltes fondes que hi ha hagut a la nostra ciutat (Fonda Espanya, Fonda del Jardí, Fonda de la Unió, Fonda de la Torre, Fonda de l’Univers,…). Aquesta estava situada al Raval de Montserrat, en el número 20 (si ens hi fixem, avui encara podem veure el vell portal d’entrada – nota: veure un comentari que ho aclareix).

El seu primer propietari va ser en Josep Pompidor i va inaugurar la Fonda el 24 de juny de 1877. Com podeu llegir a la propaganda que avui us mostro, en els seus locals hi tenia la seu el “Centro del Instituto de Fabricantes”, conegut com Institut Industrial. El 10 de juny del 1883 va inaugurar les primeres instal·lacions de hidroteràpia de la ciutat als banys del Hotel Peninsular d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. L‘establiment oferia un servei especial de carruatge per portar els seus clients fins l’estació del Nord.

L’Ajuntament feia servir l’Hotel per allotjar els personatges que venien de visita a la ciutat i organitzava dinars a la Fonda tot sovint, aprofitant la seva proximitat.





El pantà de la Xuriguera

19 06 2007

Pantà de la Xuriguera El 1897, la Mina, La Cambra i l’Institut Industrial van signar un acord per la construcció d’un pantà que garantís el subministrament d’aigua a la ciutat i ajudés al procés d’industrialització de la ciutat. Les obres foren inaugurades el 1902 i el nou pantà anomenat de la Xuriguera tenia un mur amb una amplada de 40 m. A la base i 5 a la part superior, amb 119 m de llargada i 42 d’alçada màxima, i amb un volum de 1 milió de metres cúbics. Durant el febrer del 1944 unes fortes pluges van afectar la regió.

El pantà era ple a vessar, quan la nit del 24 de febrer va esberlar-se el mur. Més d’un milió de m3 s’escolaren per la riera de Gayà causant gran quantitat de d’anys materials i vuit morts. Les causes de l’esfondrament van ésser defectes en les obres de fonamentació, mala qualitat dels materials emprats i deficiències en el sistema de sobreeiximent.

La pèrdua del pantà hauria suposat un greu problema per la ciutat, si l’any anterior no hagués estat inaugurada la instal·lació que abastia Terrassa d’aigua del Llobregat. Foto (Arxiu Tobella)