Butlletins antics (2): el del Círcol Tradicionalista

L’exemplar que us mostro és del març del 1925 i correspon al Círculo Tradicionalista que tenia la seu al carrer de Sant Jaume, 2 i posteriorment a la Rambla d’Egara, 31 (al 1926) i finalment al carrer de l’Era, 9 (al 1927).

Com podem observar en el seu lema “Déu, pàtria, furs, Rei” quedava ben patent que era monàrquic (carlista) i cristià i aquest darrer detall queda encara més clar si llegim el seu primer contingut en que detalla que han de fer els socis durant la quaresma: dejunar i fuig de diversions encara que siguin licites.
M’he quedat una estona pensant en quines deurien ser considerades diversions licites en aquells anys: llegir? Practicar esport? Cuinar? o potser Caçar mosques? … en fi que els preceptes religiosos són insondables.
Per cert, és ben curiós que el contingut del butlletí sigui en català i el nom de l’entitat estigui en castellà, no creieu? De fet cal indicar que això va canviar i a finals del 1927 el butlletí ja havia canviat i es deia Butlletí del Círcol Tradicionalista.

Aquesta entitat va ser fundada per en Ramon Parés i Vilasau (del que ja n’havíem parlat al post: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/01/04/nadal-del-pobre-al-1934/),

En Ramon Parés va néixer a Barcelona el 11 de gener de 1882, en el carrer Gombau, 5-7, 4.º de Barcelona. Era el tercer fill de Josep i Maria Lluïsa i el germà petit de Josep Maria de Gil, darrer capellà custodi de la Cripta de la Sagrada Família des de 1905 i gran amic de Gaudí.
Es va casar amb Francesca Sallent i Casanovas, natural de Barcelona, a la parròquia de Sant Francesc de Paula i, per motius laborals, es van establir a Terrassa, essent el seu darrer domicili el núm. 29 del carrer de Sant Leopoldo. Van tenir tretze fills, dels que només en restaven vius 7 a l’agost del 1936.
En Ramon va treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i a la fàbrica Aymerich i Amat. A més de fundar i presidir el Círculo Tradicionalista va ser directiu del Somatén, rebent la Creu de Cavaller de 1.ª classe del Mèrit Militar i també va ser conseller carlista de l’Ajuntament de Terrassa (de 1909 a 1917). També va fundar i organitzar la Creu Roja de Terrassa, que va presidir des de 1930.

En les eleccions municipals del 1931, va ser candidat del Comitè Monàrquic però va perdre i com que van ser les eleccions que van portar a la proclamació de la II República, en Ramon i la seva família van decidir deixar Terrassa per tornar a Barcelona.
Al principi de la Guerra Civil en Ramon va ser denunciat (tinguem en compte que els Carlistes donaven suport al alçament) pel Comitè del carrer de Sant Antoni, 32 i que ocupava la Casa Lluís Salvans. Va ser detingut a Barcelona el 27 d’agost del 1936 i citat a declarar a Terrassa l’endemà. Se sap que va sortir la matinada del 28, però mai no va arribar als jutjats, ja que va ser assassinat al trencall de Can Viver que porta a Torre Bonica. Diuen que abans de morir va dir: “Moro pels meus mis ideals religiosos i patriòtics i que no poden ser abatuts pel plom de les vostres bales; l’Espanya catòlica és immortal”. “Els meus fills lluitaran per ella i la veuran triomfant”. Va ser enterrat en el cementiri de Terrassa i el 29 d’octubre del 1939 es va celebrar un funeral per la seva ànima i per la del seu fill Ramon Maria, desaparegut a la batalla de l’Ebre.
Tornant al Círcol cal indicar que hi havia diferents seccions de les que podem destacar l’escola Orfeònica (de la que en va ser director en Ramon Serrat i Fejula), l’agrupació benefica de Margarides, l’excursionista, la de teatre i la de Socors. La secció de Teatre deuria tenir certa importància ja que al programa de la Festa Major del 1928 s’anuncia que es representaven obres al teatre del Círcol Tradicionalista, juntament amb els teatres Principal i Alegria ( l’esquerra podeu veure l’anunci en el programa de la Festa Major del 1935).
Aquest butlletí es va editar del 1925 al 1934 i al produir-se la Guerra Civil (1936) alguns dirigents del Círcol van ser perseguits, tal i com li va passar a en Miquel Suaña Picañol, perseguit per ser vicesecretari del Círcol Tradicionalista i que va tenir que amagar-se a Manresa, a casa de Antoni Invers Pi, un poc reconegut mestre terrassenc.

Aportació: L’amic Rafael Aróztegui, en relació al post, ens envia una fotografia dels anys trenta en que comenta que podria tractar-se de l’orfeó dels tradicionalistes. Segons ens indica, en aquest grup hi ha el mestre Serrat, el seu pare i la seva mare ja que com ell diu “té entès que hi cantaven” (la foto creu que esta feta a Vinaròs, tot i no poder-ho assegurar.)

El teatre al Casal de la Sagrada Família

  A principis dels anys 20 el barri de ca n’Aurell era un barri suburbial sense cap equipament públic important. Els carrers sense asfaltar i amb antics trams de les rieres que  creuaven el barri a cel obert i un munt de nens i nenes sense cap lloc on passar les seves estones d’esbarjo. Tampoc hi havia cap centre educatiu ni escola pública o privada, de manera que molts nens no tenien on estudiar. Aquest fet va motivar que en Mossèn Homs, rector de Sant Pere, al qual pertanyia aquell barri, decidís que s’havia de construir una escola al bell mig del barri.
El terreny que es va comprar era situat al carrer de l’Infant Martí, cantonada amb el de Galvany i el 24 de desembre de 1924 s’hi posa la primera pedra de l’edifici (obra d’en Faust Aymerich) destinat a l’escola i al patronat que se’n faria càrrec, sota l’advocació de la “Sagrada Família” (podeu trobar més info a l’Edifici de la Campana).
En aquest local destinat a escola de nois i noies també s’hi feien les classes de Catecisme i més endavant es van crear l’escola Dominical i la Nocturna destinades a noies treballadores.
Aquest local va quedar de seguida petit i no permetia acollir-hi cap més activitat. Per això el 21 de gener de 1934 s’inaugura un nou espai al primer pis del carrer Galileu, 15, conegut com el Casalet, d’uns 80 metres quadrats i on s’hi va instal·lar una cabina de cinema i un escenari per representar obres teatrals, especialment els diumenges.
Desprès de la guerra es va habilitar l’edifici del carrer Infant Marti, 103 i s’hi va construir una gran sala d’espectacles on ja al mateix Nadal del 1939 s’hi va representar l’obra de “los pastorcillos en Belén” i es van adquirir un terrenys del costat per habilitar-hi espai on practicar esports. Naixia doncs amb força aquest nou espai dinamitzador del barri, arribant-se a publicar el seu propi butlletí informatiu, en castellà, el mes de novembre de 1941, sota la presidència d’en Salvador Cardús.
Els dies festius es projectaven pel·lícules, i l’any 1943 es va inaugurar el teatre d’estiu amb un gran èxit de públic que venia d’altres punts de la ciutat i que va donar un fort impuls a la secció de Teatre del Casal de la Sagrada Família. Per il·lustrar aquest record un adjuntem unes fotografies de diverses obres teatrals realitzades en aquest espai i que han estat cedides per les veines del barri, la Sra. Emilia Farré Copons i la Sra. Librada.

El Corpus del 1963

Antigament la celebració del Corpus a Terrassa tenia dues grans fites, el divendres es celebrava a la parròquia del Sant Esperit i el diumenge a la Sagrada Família. El fet és que la Sra. Assumpció Ruera m’ha fet arribar una fotografia corresponent a la diada del Corpus del diumenge 16 de juny de 1963 i uns records associats a aquesta imatge de les catifes de flors que era costum fer a molts carrers de la nostra ciutat.

“Recordo que des del carrer Torrella fins més avall, en el carrer de Galileu els veïns vàrem fer una catifa de pètals de clavell blanc amb una vorada de ginesta i fulles de bruc. Al centre i amb clavells vermells vàrem dibuixar uns raïms cada 2 ó 3 metres. El fet és que la nostra catifa va guanyar el primer premi en el concurs que s’organitzava cada any entre els diferents carrers del barri de ca n’Aurell que participaven en la celebració del Corpus”. I afageix: “la preparació d’aquestes catifes ajudava molt a la unió entre veïns i era molt bonic l’ambient que s’hi respirava. També recordo que es va fer una altar de flors, prop del carrer Torrella, i que al passar la custodia s’hi feia una parada mentre un cor hi cantava una cançó a varies veus, que s’anomenava motete“.

Comentaris: Agraeixo la possibilitat de mostrar aquesta imatge, mai publicada fins ara, i en la que podem veure bona part del carrer de Galileu, des de la plaça del Progrés fins a perdre de vista el seu final. A la dreta destaquen els arbres de la plaça i a l’esquerra un rètol de pepsi-cola que corresponia al colmado de cal Garrigó (per cert, els Garrigó eren família de Msn. Cima). També podem apreciar l’antic adoquinat del carrer i algunes cadires preparades per veure passar la processó. Cal indicar que la processó es feia per la tarda i que si bé hi havia carrers que per confeccionar les catifes feien servir serradures tenyides aquí ens trobem amb una catifa feta de flor natural.

L’ordre de la processó era el següent: primers els gegants nous, els cap-grossos i el drac antic (avui desaparegut), desprès la banda de cornetes i tambors de les escoles Salesianes, la Creu Parroquial i els nens que aquest any havien fet la primera comunió de les escoles de la demarcació parroquial, seguit d’una representació de les 6 parròquies del terme municipal, gremis, entitats i associacions piadoses amb les seves respectives banderes i estendards. Llavors venia el pendó oficial confiat a l’Agrupació Cultural Sardanista de la Sagrada Família, porta pel seu president. El seguien les escolanies de la parròquia i del seminari menor Carmelità i la Schola Cantorum Parroquial. Representants del clericat regular i secular de la ciutat. I un grup de guàrdies civils al voltant de la custodia d’or plata i pedres precioses, sufragada pels feligresos i obra del orfebre Sr. Ramon Suñé, utilitzada en la processó per primera vegada i portada en tabernacle per 4 sacerdots. La processó era presidida per Mossèn Albert Viladrich Vandrells acompanyat per la Junta Parroquial i com a màxim representant de les autoritats civils hi va participar el regidor Sr. Manel Tobella i Marcet (el que posteriorment va crear l’arxiu Tobella) en representació de l’alcalde. També podem destacar la presencia del capità de la Guardia Civil, el comissari de policia, el cap de la brigada sanitària de la creu Roja amb una esquadra de portalliteres. Tancava el seguici la banda Municipal dirigida per el Sr. Enrique Garcés i un piquet de la policia municipal vestits de gran gala.

Un cop retornat el Santíssim al temple es van beneir als presents sota els acords de l’himne nacional.

Revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família

Sant Joan 1950

La revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família era una tradició de barri i com podreu comprovar amb els dos anuncis que reprodueixo, un del 1950 i l’altra del 1951 tenia un fort abast ciutadà i eren moltes les persones que hi anaven des de diferents punts de Terrassa.

La revetlla es feia al Centre parroquial de la Sagrada Família, al carrer Infant Martí, la nit del 23 de juny i en l’anunci del 1950 podem apreciar que s’aprofitava la celebració per lliurar els premis als concursos de catifes de flors que es feien per Corpus i dels que ja n’he parlat en anteriors posts.

He trobat curiós que a l’anunciar el que farien parlin de cants, humor, ballets i “Payeses en acción” i és que no sé a que es refereixen al parlar d’aquests pagesos.

Sant Joan 1951

En l’anunci del 1951 la curiositat la trobem al peu de l’anunci on ens informa que “Para encargos casa Felisa, portal de San Roque 35 Servicio de Bar con sus tradicionales Cocas de San Juan”. Jo coneixia la casa Felisa com una tenda de joguines i no com un establiment amb bar que venguessin coques. Algú pot aclarir lo dels pagesos i lo de la casa Felisa?

Una dada: tingueu en compte que la inauguració de l’església de la Sagrada Família s’havia fet el 17 de juny del 1951, just entremig de les dues revetlles que avui he triat per parlar d’aquest record.

La processó del Sant Enterrament (1)

misteri de la pietat

La Setmana Santa, fa uns quants anys enrere, era un xic diferent ja que a Terrassa es celebraven molts actes religiosos que avui han desaparegut.

Com podreu comprovar en un anunci publicat el dia 1 d’abril del 1958, l’alcaldia dictava tot un seguit de disposicions d’obligat compliment per tots els ciutadans: vull destacar la prohibició del trànsit rodat en tota la ciutat, fins i tot el dels autobusos urbans. Igualment quedaven suspesos tots els espectacles i es tenien que tancar els bars i cafès durant la tarda del divendres sant.

Es demanava que, durant el pas de la processó del “Sant Enterrament”, els veïns il·luminessin els balcons i les finestres de les cases per on passes, amb espelmes i fanals d’oli.  Aquesta processó sortia, el divendres sant, (tot i que anys abans sortia el dijous sant, com podeu comprovar en els anuncis  en que es menciona la processó en dijous) a les 9 del vespre del Sant Esperit i recordo que els pares m’havien comentat que qui hi volia assistir s’hi tenia que inscriure i pagar una mena d’almoina. Molts confrares que anaven a cara destapada, portaven una túnica negre amb cua, uns guants blancs, una ruixa (una mena de coll blanc)  i uns ciris gruixuts anomenats atxes “Hachas”, d’altrès portaven un “cucurutxo” que els tapava tot el cap. El pare del seu vestit per la processó en deia la “vesta“.

Els passos (a Terrassa s’anomenaven “misteris”) que formaven aquesta processó eren: “La Vera Creu”, “El Sant Sopar”, “L’Oración a l’Hort”, “La Flagel·lació”, “L’Ecce-Homo” (inaugurat de nou el 1956), “La Creu a l’espatlla”, “La Verònica”, “El Sant Crist”, “La Pietat”, “El Sant Sepulcre” i “La Soletat” (passos de desprès de la guerra civil), acompanyats d’un cor anomenat del “Miserere”. L’altra element característic de la nostra processó eren els “Armats“, formats per un grup de soldats romans amb el seu capità “Manaia” al capdavant (veure post anterior).

La processó feia el recorregut pel carrer de l’església, del Vall, Major, Font Vella, Passeig, Sant Antoni, Creu, Sant Pere, Raval, Unió, Major i Plaça d’Espanya (Plaça Vella). El pare m’explicava que en alguns llocs del recorregut s’instal·laven cadires que es llogaven al preu d’una pesseta, tot i que molta gent treia les seves cadires de casa.

A altres parròquies de la ciutat també s’hi feien actes similars, com a la Sagrada Família amb la processó de la “Hermandad del Santo Cristo de la Agonia y de Nuestra Santísima Madre de las Penas” o els “Via Crucis” de Sant Pere o de la Santa Creu, entre altres actes litúrgics de diverses esglésies de la ciutat o d’escoles pertanyents a ordres religioses.

La Sagrada Família (3) i la verge de Fàtima

la verge de Fàtima arribant a Terrassa

El 17 de juny de 1951 es va beneir el nou temple de la Sagrada Família, construït en la seva darrera etapa gracies a cert moviment de generositat col·lectiva, motivat i impulsat pels organitzadors de les commemoracions del XV centenari de la fundació de la seu episcopal d’Egara (450-1950). La benedicció va anar a càrrec del Bisbe de Barcelona, Mn. Modrego i va celebrar la missa pontifical el mossèn de la sagrada Família, Dr. Juan Fortuny.

Per la tarda, una processó va traslladar el “Santíssim” des de la parròquia provisional del convent – capella de les religioses de Sant Josep, al nou temple.

Segons m’han explicat, el 13 d’octubre de l’any 1951 es va rebre, amb cert entusiasme popular, una imatge de la Verge de Fàtima, procedent del mateix temple portuguès.

Aquesta imatge va ser rebuda en el Passeig Comte d’Egara, es va consagrar la ciutat a la verge a la Plaça Vella (Plaza de España) i es va entronitzar finalment en la cripta del temple de la Sagrada Família, on encara avui podem observar-la.

La Sagrada Família (2) i l’ou com balla

l’ou com balla

L’any 1932, el bisbe de Barcelona, Mn. Irurita, va crear la Parròquia de la Sagrada Família, anomenant-se com a primer rector en Mossèn Josep Moncau i utilitzant la capella de les Germanes Josefines per el culte.

Una tradició dels anys 50 feia que per Corpus s’instal·lés un jardinet amb arcades a la cruïlla entre els carrers de Blasco de Garay i Faraday on s’hi feia “l’ou com balla”.

Una tradició que ve d’Itàlia i que es va introduir a Catalunya al segle XVIII i que està relacionada, tant amb els ritus de fertilitat lligats als ous de Pasqua, com en el sentit cristià de la figura de l’hòstia. Es tracta d’un ou buidat situat damunt d’un sortidor d’aigua que fa que es mogui i rodi amb l’impuls del raig.

A Terrassa també es feia ballar l’ou al Raval de Montserrat ja abans de la guerra civil, i també entre els anys 40 i 50 es muntava un jardinet amb arcades (similar al de la foto) d’avant de l’Ajuntament i s’hi estava funcionant tots els vuit dies de Corpus. Adjunto una foto del 1950 que ens ho mostra i que m’ha fet arribar l’amic Rafael.

l

La Sagrada Família (1) i “La Campana”

“la campana” des del carrer Galvani al 1928

Cal remuntar-nos a l’any 1922 per trobar una noticia que parla de que els germans Cardona, conjuntament amb el seu pare, havien començat a donar “catecisme” als nens del barri. Un any desprès (març del 1923), en un local del carrer d’Aurell (avui aquest carrer porta el nom de Ramon Llull), es va inaugurar una escola per noies anomenada “La Miraculosa”, que també era fruit de la família Cardona.

Al desembre del mateix any 1923, el rector Ms. Josep Homs de la parròquia de Sant Pere va beneir la col·locació de la primera pedra del local del Patronat de la Sagrada Família. Aquest edifici era situat al carrer Infant Martí. Cal aclarir que el fet de que fos el rector de Sant Pere que fes la benedicció, és degut a que, en aquells anys, aquesta part de la ciutat era part integrant de la parròquia de Sant Pere.

L’edifici és va inaugurar el 5 d’octubre de 1924, amb una processó que va sortir de la masia de Can Aurell i portant una imatge del “Sagrat Cor”, que és va entronitzar en aquest nou local. Llavors s’hi va traslladar l’escola “La Miraculosa”, el “Catecisme” i és va crear l’Escola Dominical i la Nocturna per a noies obreres. La directora n’era la senyoreta Carme Marquès. Un any desprès ja és va inaugurar la capella on s’hi celebrava missa els diumenges.

El 1927, aquest local del Patronat ja se l’anomenava de la Sagrada Família, ja que l’altar estava presidit per una imatge de la Santa Família de Natzaret, però el poble, segons m’ha explicat una veïna del barri, en deia “La Campana“, perquè hi havia com una mena de torreta amb una campana que havia pagat la vídua d’en Soler i Palet i que es feia servir per cridar a missa als veïns.  Cal indicar, pel que diuen altres veïns, que durant molts anys es va seguir utilitzant aquest nom popular.