Una auca de Terrassa del 1929 (11 i 12)

22 09 2008
auca de terrassa del 1929 (11)

auca de terrassa del 1929 (11)

En aquest punt de l’auca el recorregut per la ciutat canvia dràsticament. Ara el visitant es dirigeix cap a l’Estació dels Catalans, tot i que a la imatge no en fa cap esment i només ens parla de que vol anar cap a “Les Fonts” direcció “Les Planes”, que és el nom d’una estació a mig camí de Barcelona.

Al dibuix, però, si que ens mostra la fesomia de l’estació avui ja desapareguda i al fons podem apreciar-hi la silueta del real col·legi de les Escoles Pies (can colapi), amb al seva característica torre. En el segon dibuix ja representa que som a Les Fonts, tot i que aquest Hotel Blau no el reconec. Com tampoc reconec l’edifici que es veu en segon terme.

auca de terrassa del 1929 (12)

auca de terrassa del 1929 (12)

Continuant amb aquest final tant poc convencional d’aquesta auca, podem veure que fa menció a l’oferta de terrenys que en aquells anys es feia en aquesta zona depenent de Terrassa. En aquests terrenys de Les Fonts hi destaca dos noms: el d’en Ribas i el d’en Mitats que deurien ser dos dels propietaris d’aquestes suposades “gangues” immobiliàries.

A la imatge hi podem observar una dona vella que sembla que està treballant mentre uns quants jeuen al mig del camp, com si haguessin anat a berenar-hi, cosa que per aquells anys era habitual fer en dies de festa. Per fi, el visitant, torna a agafar el tren en direcció a Terrassa i no per seguir la visita sinó per gaudir de la Festa Major i aprofitar per ballar-hi “tota la nit”.

Espero que aquesta auca us hagi agradat i encara que hi hàgiu trobat a faltar molts dels monuments que avui pensem que són imprescindibles en una visita a la nostra ciutat, penseu que molts d’ells, en aquells anys, encara no eren apreciats com a importants.





Una auca de Terrassa del 1929 (10)

21 09 2008
auca de terrassa del 1929 (10)

auca de terrassa del 1929 (10)

Aquí ens mostra la Rambla d’Egara i el primer que en destaca és que és cara i suposo que és deu referir a que els comerços venen els productes una mica cars, però si és així no entenc el que és vol aconseguir amb aquesta afirmació tant poc “comercial”.

Destaquem del dibuix que la urbanització de la Rambla és similar a l’actual (al menys abans de fer-hi el metro), tot i que el tamany dels plataners era aquí molt petit, en comparació amb els actuals.

L’altra imatge ens mostra de nou un teatre, aquest cop el del desaparegut Recreo. El que no acabo d’entendre és la insistència d’aquesta auca per mostrar-nos tots els teatres i cinemes de la ciutat.





Una auca de Terrassa del 1929 (9)

18 09 2008
auca de terrassa del 1929 (9)

auca de terrassa del 1929 (9)

Ara el recorregut ens porta pel carrer de la Rasa, tot passant pel costat del cinema Alegria que, en aquells anys, sembla que té molta anomenada.

A l’altra imatge ja se’ns mostra la imatge del Mercat de la Independència. Entenem que en aquells anys una obra tan majestuosa com la del nou mercat tenia que ser tot un atractiu visual per qualsevol que visités la nostra ciutat.





Una auca de Terrassa del 1929 (8)

16 09 2008
auca de terrassa del 1929 (8)

auca de terrassa del 1929 (8)

Continua el recorregut pel carrer de la Creu Gran, curiosament anomenat en aquells anys, carrer de la Creu Nou i que com bé ens indica no se sap el perquè d’aquest nom, ja que no s’aprecia rés de nou en aquest indret i fins la creu de terme que s’ha conservat en el mateix indret fins els nostres dies, és ben antiga (tot i que la que avui podem apreciar crec que és una còpia de l’original).

Destaca en l’altra imatge la façana modernista del teatre Principal que avui està en fase de remodelació i del que podem destacar que s’acaben de descobrir uns fragments de mosaics modernistes que ja es creien desapareguts.





Una auca de Terrassa del 1929 (7)

14 09 2008
auca de terrassa del 1929 (7)

auca de terrassa del 1929 (7)

Passant per l’antic camí que travessava el torrent de Vallparadís ens indica que es dirigeix cap a Sant Pere i aquí no sé si el que vol dir-nos és que va cap a les esglésies de Sant Pere o cap a l’antic poble de Sant Pere.

Sigui com sigui, el podem veure admirant l’interior de les esglésies (crec que la imatge ens mostra l’interior de l’església de Santa Maria), de les que en destaca els apreciats retaules que per sort és van salvar de ser cremats, anys desprès, durant la guerra civil.

sant pere al 1936

Sant Pere-1936

 

 

 

 





Una auca de Terrassa del 1929 (6)

12 09 2008
auca de terrassa del 1929 (6)

auca de terrassa del 1929 (6)

Continuant la visita, ens mostra el pont del Passeig, anomenat en aquells anys com a “pont de Vall-Paradís”. Sense esmentar-ho, des del pont, ens mostra el castell cartoixa i les esglésies de Sant Pere. Del castell no en farà cap més esment ja que en aquells anys està en un estat lamentable i no és visitable.

Una de les joies de la ciutat d’aquells anys és l’Escola Industrial i que, com bé ens indica en el rodolí, ” té fama universal”.





Una auca de Terrassa del 1929 (5)

10 09 2008
auca de terrassa del 1929 (5)

auca de terrassa del 1929 (5)

Com deia en l’anterior post, ens trobem en el carrer de la Fontvella i en aquells anys en destaca curiosament el Museu Soler i Palet, edifici on posteriorment s’hi va instal·lar la biblioteca del mateix nom i que avui és seu del IMCET.

En canvi, de la casa “Alegre de Sagrera” no en diu rés i és que en aquells anys no era visitable ja que encara estava habitada com a casa senyorial.

Un cop arribats al Passeig el foraster ens saluda des del costat del quiosc de begudes que hi havia al mig dels jardins arbrats i, si us hi fixeu bé, podreu apreciar darrera del viatger la silueta de la glorieta que malauradament també va desaparèixer anys desprès d’aquest indret.