Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

15 aniversari del blog més antic de Terrassa

Avui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

I què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.

Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 5 (el patronat)

L’últim hereu, Ramon Viver i Arnet casat amb Trinitat Aldabarell Garcia van tenir dos fills en Roman (14-02-1901) i la Joaquim (24-08-1902) i va vendre, per 315.000 pessetes en 20 anualitats, el mas el 7 d’octubre de 1909 al Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi, fundat a Barcelona el 1904, per convertir-lo en sanatori. Una curiositat es que quan van signar la compra de la finca a la caixa del patronat només hi havia 75.000 pessetes.

Esmentem que en Josep M. Armengol i Viver, l’últim descendent del mas Viver, l’any 1934 va escriure la “Monografia de Can Viver de la Torre Bonica”. La mare d’Armengol i Viver era filla de can Viver i per tant, els avis materns eren els amos de la casa pairal. Ell sempre va lamentar que un dels seus oncles es vengués a un drapaire tot l’arxiu documental de la seva família, ja que degut a això, molta informació ha quedat a mitges.

Alguns dels membres del Patronat eren, l’Emilio Vidal i Ribes, que n’era el President, el Doctor Xalabarder, que a més era el director del Sanatori, Dolors de Deus, les senyoretes de Sert i la mare superiora de la casa de la Caritat de Barcelona.

Les obres van començar al 1909 de la mà de l’arquitecte Josep Domènec i Mansana (1885-1973) i l’antic mas de Can Viver de Torre Bonica poc a poc es converteix en un sanatori que és inaugurat de forma oficial el 28 de gener de 1911, deixant només en peu l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser i la Torre Bonica que li havia donat el sobrenom. Els diners gastats en la reforma van pujar a 50.000 pessetes.

En les obres d’adequació es va fer un espai santorial per a 110 malalts dels que en tenien cura una superiora i quatre germanes de Sant Vicenç de Paul, tot i que a l’inici només van començar amb 20 malalts. Podeu llegir com era per dins en la descripció d’una visita que va fer el Centre Excursionista el dia 23 de gener de 1911.

Una dada és que el dinar de celebració de la inauguració es va fer a l’Hotel Peninsular dels germans Pompidor de Terrassa i va ser co-presidit pel Conde de Torruella de Montgrí que va arribar a Terrassa amb una comitiva de 110 persones i pel Sr. Emilio Vidal i Ribes president del patronat. L’alcalde de Terrassa Sr. Tobella també hi va ser present conjuntament amb moltes altres autoritats (en podeu trobar una relació amb la noticia del diari La Comarca del Vallés del dia 28 de gener del 1911.

Cal indicar que a l’estiu del 1916 es van realitzar unes obres d’ampliació de la capella de la Mare de Déu del Roser que van ser dirigides per l’arquitecte Bernardí Martorell i a més es va fer una nova sala de cura per homes i es van remodelar la sala de banys i els armaris per la roba. I què, a l’estiu del 1917, es van construir uns parterres davant la façana de l’edifici del sanatori i a la capella es van posar 8 nous bancs de fusta amb reclinatori.

El 5 de maig de 1922 es va signar davant del notari Guillermo Alcover Sureda l’escriptura de conveni entre el Patronat i la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de manera que passava a propietat d’aquesta el sanatori i les terres ajudant així a superar la crisis econòmica en que es trobava el Patronat.

Recordem un fulletó de l’antic Museu Textil Biosca del 1953

El febrer del 1953 i com una separata d’un article publicat en el Butlletí de la Càmera Oficial de Comerç i Industria de Terrassa per el Doctor F. Torrella Niubó es va publicar de forma separada un fulletó titulat: “Descripción general de las nuevas series de telas antiguas con que se aumentan las colecciones del Museo Textil Biosca”.

Aquesta publicació que avui us mostro va ser patrocinada pel Institut Industrial de Terrassa que allotjava en les seves dependències del carrer Sant Pau les instal·lacions del mateix Museu.

En el fulletó es destaquen les novetats en teixits coptes i les teles hispano-àrabs així com de teixits americans precolombins. Menció especial als teixits d’èpoques més modernes, com les de les èpoques gòtiques o renaixentistes o les de l’etapa francesa dels Lluïsos. En la part final cita diversos exemples de vestimentes litúrgiques amb gran brodats i casulles que van des del segle XV al XiX.

El fulletó es va imprimir a la “Imprenta Moderna” de J. Riera Llugany del carrer de la Palla número 2

Detalls: fixeu-vos en el logo de l’antic Museu Textil Biosca en el que s’aprecia el símbol de la torre de Terrassa, les 4 barres i la llançadora, però el bust que hi surt no se a què correspon. Si algú ho sap serà benvinguda la seva aportació.

En el logo del Institut Industrial també s’hi poden apreciar detalls curiosos com  el d’un rusc d’abelles, una ancora i una roda dentada, suposo en referencia a la indústria i al treball.

El lema diu “Industriae Progressus Fomentum atque Tutamen” que significa “ Foment i Protecció del Desenvolupament Industrial”.

Bon Nadal i molts Records

Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2022, any en que aquest Blog celebrarà el 15è aniversari amb més d’un milió visites.

Aquest any en la nostra felicitació podeu veure una d’aquelles felicitacions que es feien a finals del segle XIX, principis dels XX i en la que el conserge del teatre principal, el Sr. Vicenç Bufí, felicita les festes als seus clients habituals.

Creiem que aquest document no s’havia publicat mai de manera que és la primera vegada que el podem gaudir, malgrat desconeixer la data exacte en que es va fer.

Per altra banda voldríem recordar-vos que encara sou a temps de veure el vídeo sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat a l’enllaç: https://youtu.be/Rg0vCtEjoK8

Avui s’estrena un vídeo-taller sobre el “Nadal d’abans a Terrassa”

Ens complau comunicar-vos que avui s’ha estrenat aquest vídeo-taller sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat i que és una iniciativa de l‘Associació El Llibre de la Vida (www.llibredelavida.com).

Des dels Records de Terrassa hi hem col.laborat, ja que en bona part els continguts han estat extrets d’articles ja publicats en aquest espai.

Segons Santi Rius, autor del vídeo: “s’ha triat la temàtica del Nadal a la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha viscut aquestes festes d’una manera molt especial en diferents moments de la seva vida, ja sigui a la infantessa, a l’adolescència o quan a tingut fills o nets. Trets propis terrassencs com el Xiu-Xiu, els diferents Pastorets o el Quinto conformen un Nadal especial que estem segurs que omplirà de bons records a molta gent”.

I s’ha realitzat en format de vídeo interactiu perquè arribi a tots els ciutadans de forma fàcil i oberta i es pot veure aquí:

L’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb la seva difusió des de la seva pàgina web de l’Activa +60.

Segons l’Associació El Llibre de la Vida, l’objectiu d’aquesta iniciativa és de disposar d’una eina virtual, en format de vídeo, des de la que poder estimular els records de les persones grans i d’altres, sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, escoles, etc.

Ens han indicat que qui ho desitgi pot fer arribar els seus records, fotografies, etc. relatius al que recorda de les festes de Nadal que hagi viscut o li hagin explicat a info@llibredelavida.com

Altres tallers en format de vídeo que també han estat difossos per l’entitat i que es poden visualitzar de forma lliure són:

• Taller “Tornem al Cole” sobre els records de les escoles de Terrassa https://youtu.be/kxkuLPF0YxI
• Taller “Dolços Records” sobre els records de les pastisseries de Terrassa https://youtu.be/nrSdvaWk8e4
• Taller “Una tarda de cinema” sobre els records dels cinemes de Terrassa https://youtu.be/V-yqjNXoCO8

Recordem un fanzine dedicat al cinema d’animació dels anys 80

fanzine Cartoon de 1983

Avui dedicarem el record a una revista terrassenca auto editada dels anys 80, allò que llavors ja es coneixia com a “fanzine” i que es deia “Cartoon”.

Un any abans de la publicació havien tingut un petit espai en una revista dedicada al còmic i al dibuix animat. Cartoon estava totalment dedicada al cinema d’animació i pel que sembla va ser la primera publicació d’Espanya dedicada a aquest tema.

Fora del nostre país n’hi havia de més o menys consolidades, com era el cas de Funnyworld, Animato i Mindrot als EEUU, Fantasmagorie i Banc-Titre a França o Plateau a Bèlgica.

El número 1 de la revista va sortir a Terrassa l’any 1983 al preu de 50 pessetes i a dins hi havia una tira còmica d’un tal Moliné que es titulava “Puños Fuera” en clara referencia al famós Mazinger Z que en aquells anys gaudia de molta popularitat.

El dibuix de la portada era d’un tal Egea del que no en tenim més dades tampoc.

No tenim gaires dades d’aquesta revista fora de la portada de manera que ho deixem aquí per si algú pot aportar més dades i completar aquest record de la nostra ciutat.

Per cert, creiem que algun dia s’hauria d’escriure la història del cinema d’animació de Terrassa, ja que hi ha molt a parlar d’aquest tema i més ara que tenim l’Escola de Cinema ESCAC.

El circ Maravillas a Terrassa l’any 1930

A Terrassa han vingut molts circs i ja n’havíem parlat en anteriors records de que un dels llocs on abans s’instal·laven era a un descampat que hi havia al carrer Pare Llaurador.

Aquesta vegada parlarem d’un circ anomenat “Circo Maravillas” que va venir a la nostra ciutat l’any 1930

El circ era dirigit per Eugénio Romero i l’actuació amb més renom era la dels pallassos “Hermanos Riquelme” que presentaven una actuació anomenada “La Clínica de los doctores Riquelme o la caldera infernal”.

Aquest germans Riquelme es deien Joan i Salvador i aquest darrer era conegut com a “Pepito”. Segons la propaganda de l’època a Terrassa van estrenar aquest espectacle per primera vegada a Espanya.

Altres actuacions destacades eren les foques que cantaven, los Harrys, els ciclistes còmics The Jeff o els anomenats perxistes Judianos.

Anunciaven 12 grans atraccions amb 18 “bellíssimas señoritas” i 10 pallassos ja que la gran diferencia d’aquest circ amb d’altres era que bona part de les seves actuacions eren sobre números còmics.

Diplomes de naixement i de la comunió de la meva mare (1924 i 1934)

Avui us vull compartir dos documents que regirant papers per casa vaig trobar.

Un fa referencia a una mena de diploma en reconeixement al naixement de la meva mare, Angelina Casas, que deuria ser moda fer en aquells temps.

Estem parlant del 29 de març de 1924 i en aquell temps els meus avis ja s’havien traslladat de Barcelona a un pis de lloguer que tenien al carrer Cremat, 24 de Terrassa.

En el diploma figuren les dades de la partida de naixement i els noms dels pares i avis de la meva mare i hi ha un espai per una fotografia que mai es va enganxar. També hi figura l’hora del naixement, concretament a les 15:30 i aquesta dada m’ha semblat molt curiosa ja que jo que vaig néixer molt després mai he sabut l’hora exacte del meu part.

El diploma no te cap disseny especial ni fa cap referència a Terrassa.

El segon document és un altra diploma referit a la comunió de la meva mare i es va fer 10 anys desprès de l’anterior, concretament el 27 de maig de 1934. En ell només figure el seu nom i el lloc on va fer la primera comunió, en aquest cas l’església parroquial del Sant Esperit i és que en aquells anys encara no era una catedral.

De nou en trobem amb un disseny religiós però sense cap referència a la nostra ciutat.

M’ha semblat curiós de compartir aquests records per si algú més en te alguns de similars.

Vols ajudar a publicar un opuscle sobre El Front Nacional de Catalunya a Terrassa?

Des dels Records de Terrassa volem donar suport a la iniciativa del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), que proposa poder editar un opuscle sobre la història de “El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)”.

Us fem saber que han iniciat una campanya de micromecenatge amb la plataforma Tot Suma per publicar aquest opuscle que és una obra inèdita de Marc Ferrer i Murillo i que desvetlla quins van ser els seus i les seves protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a Terrassa.

Hi ha marge fins el 25 d’abril per aconseguir l’objectiu que s’han proposat.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d’existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

Mitjançant les fonts primàries (documents generats pel FNC i consulta de premsa) i la memòria oral (entrevistes a antics i antigues militants) es donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, una història pràcticament desconeguda tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats.

A la dreta podeu veure un butlletí del 1971 (Ara) en que ja es reclamava la independència de Catalunya.

També us mostrem una insignia de solapa dels anys 70, editada clandestinamente pel FNC.

El CEHT ens fa saber que, arrel de la publicació d’aquest format, volen obrir una Col·lecció anomenada “Taifa” on volen donar cabuda a diferents línies d’estudi en el mateix format.

Des dels Records de Terrassa us animem a participar per fer possible aquesta recuperació de la nostra història.

Podeu entrar en aquest link si voleu participar-hi: Ajuda a publicar l’opuscle sobre el FNC a Terrassa