Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1935 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.





El primer Gran Premi d’Espanya de Motocròs 250cc al Circuit del Vallés

10 02 2017

circuit-del-valles-motocros-1968 El Gran Premi d’Espanya de Motocròs va començar l’any 1960 organitzat per el Moto Club Ruta, en uns terrenys d’un antic camp de golf que hi avia a la zona de Pedralbes de Barcelona. Aquest primera prova es va anomenar I Motocròs Internacional de Barcelona, fins que el 1962 la Federació Internacional de Motociclisme li va atorgar la categoria de Gran Premi puntuable per al Campionat del Món de motocròs de 250cc, que precisament s’estrenava el mateix 1962 (fins aleshores, la competició s’anomenava Campionat d’Europa).

circuit-del-valles-motocros-1968-pujada-dels-pinsEl 1964 l’organització va recaure en la Penya Motorista 10 x hora i va traslladar la competició a un Circuit de Santa Coloma de Gramenet i al 1968 va tornar a canviar l’emplaçament per el d’un nou circuit construït en terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa (prop del Torrent de la Betzuca i de can Barba) que es va conèixer com a Circuit del Vallès i en el que s’hi van celebrar les proves fins l’any 1983.

Justament l’any següent, el 1984 la FIM no li va atorgar a Espanya cap Gran Premi de 250cc i només un de sidecar-cross, que es va celebrar al Circuit del Vallès, de manera que aquesta es pot considerar com la darrera gran prova internacional que es va córrer en ell. L’any 1985 ja es va deixar de utilitzar aquest circuit.vista-aeria-circuit-del-valles

Jo recordo haver-hi anat varis anys i fins i tot recordo que un any ens vàrem colar per un forat que hi havia en un dels seus tancats. Hi havia una pujada que li dèiem dels pins en la que en ocasions hi havia motos que no la podien superar, en especial els anys en que havia plogut i el fang feia molt complicada la pujada.plano-circuit-del-valles

En aquells anys els espectadors només estaven separats de les motos per unes bales de palla i en algun lloc amb filats com els de les gàbies de conills. Aquesta proximitat a més de representar un cert perill també feia que quan plovia la majoria d’espectadors tornessin a casa ben tacats de fang. Recordo també que per travessar el circuit hi havia una mena de pont fet de tubs de ferro amb una gran pancarta de propaganda dels Rellotges Festina.circuit-del-valles-motocros-1968-caiguda

En aquest primer gran premi del 1968 van córrer 40 corredors i es corria en la modalitat de dues manegues. La primera la va guanyar el belga Joël Robert i en la segona desprès d’una caiguda de varis corredors en el moment de la sortida la va guanyar el suec Torsten Hallman que finalment va ser el guanyador de la prova.





El misteri de l’agenda del 29

25 11 2016

llibreta-piera-1 Avui us mostrem una petita agenda de llautó, que regalava la Confiteria i Pastisseria Buenaventura Piera l’any 1929 als seus clients. És de mida molt petita i segurament servia per portar-la als bolsos i anotar unes petites dades en la llibreteta de fulls que es trobava al seu interior. Originalment deuria portat un petis llapis que servia per fer les anotacions a la vegada que facilitava el tancament de l’agenda.

El misteri de l’agenda el trobem precisament en les anotacions que hi ha a dins i que miraculosament s’han preservat fins els nostres dies.
La primera pàgina diu exactament: “Noies del Taller Illa en el juliol de 1929”. Les pistes que tenim són els noms de les noies que figuren apuntats en les fulles de la mateix agenda i que són, seguint l’ordre dels fulls:
Margarita Solà / Magda Ripoll / Maria Bosés / Marta Rufè / Papeta Duràn / Josefina Llonch / Amelia Alujas / Josefina Marcet / Maria Molins / Maria Lloveri / Maria Illa i Mercé Illa.llibreta-piera-3-anys-20

Com veiem els dos darrers noms porten el cognom del mateix taller, de manera que hem de pensar que eren les propietàries (dues germanes?).
Quin era aquest taller Illa? Que s’hi feia? Era a Terrassa o en una població veina ? Deixem el misteri per resoldre en les vostres mans, per si algú coneix alguna de les persones que apareix en aquesta llista i ens hi pot aportar llum.

Pistes que en ha aportat l’amic Rafel Comes:
Taller de noies no se m’acut altra cosa que taller de modistes. No n’he tllibreta-piera-2-anys-20robat cap amb aquest cognom a Terrassa. No crec que fos d’aquí. D’aquests cognoms només sonen com terrassencs Solà, Duran, Llonch, Marcet i Molins. Però al dir noies és de suposar que eren solteres i com a màxim de 20/22 anys. No trobo cap amb aquests noms i cognoms entre les nascudes a Terrassa al segle XX. Algun com Alujas només hi ha hagut una família i no amb el nom d’Amèlia. Més aviat semblen de Sabadell on Solà, Ripoll, Duran Llonch, Marcet, Molins i Illa són i els altres ja no ho sé perquè Sabadell no el tinc tan apamat. També podria ser d’una població propera com Sant Quirze o Rubí. Rufé és un cognom rubinenc.





Una calcomania del Terrassa F.C. del xiclet BAZOKA

15 09 2016

adhesiu-xiclet-bazoka-terrassa-fcTinguem en compte que els originals xiclets BAZOOKA (amb dues “OO”) van sortir al mercat poc després de la Segona Guerra Mundial a EE.UU. de la mà de l’empresa Topps Chewing Gum Inc. de Brooklyn a Nova York i de sortida ja anaven embolicat amb els colors patriòtics de la bandera americana: vermell, blanc i blau. pin-bazooka-joeAl principi el producte no oferia rés que el mateix xiclet i no va ser fins l’any 1953 en que se li van incorporar unes tiretes tipus còmic amb les aventures d’un personatge anomenat Bazooka Joe, creat pel dibuixant Wesley Morse, i que porta un curiós ull tapat.

La distribució del producte a Espanya es remunta als anys 50 i trobem els seus orígens en l’empresa “Dulces Tardá S.A.”, fundada l’any 1896 per en Fèlix Tardà, que tenia la fàbrica al carrer Borrell 44-46 i les oficines a la Ronda de Sant Pau, 77. estand-bazoka-tarda-a-la-fira-de-mostres-del-1956Com podem veure en una targeta antiga del 1956 van estar presents en un estand a la Fira internacional de Mostres de Barcelona i de Valencia presentant les seves creacions en les que ja hi observem el xicle BAZOKA (fixeu-vos que amb una única “O”).

Posteriorment, el 20 de gener del 1964 a Esplugas de Llobregat (C/ Gaspar Fàbregas i Roses, 98) es va constituir la nova empresa anomenada topps-tardaTOPPS TARDÁ IBERICA S.A. (amb oficines a la Ronda de Sant Pau, 80 primer pis de Barcelona) i que va seguir fabricant els xiclets BAZOKA gracies a la concessió obtinguda de l’empresa americana.

bazoka-de-3-pisosEl que potser costa més de recordar és que inicialment el xiclet BAZOKA de forma rodona es va fabricar amb 5 discos superposats i que posteriorment es va reduir a tres i finalment a 3 discos que estaven buits per dins fins que es va deixar de fabricar a principis dels 80. Els sabors inicials en que es podia consumir eren dos: el de maduixa i el de tutti frutti i per si us en trobeu un, us recordarem que l’embolcall dels de 5 i 3 discos era platejat amb les lletres sobre fons blanc i intercalades amb els típics colors blau i vermell. bazoka-vermell-i-verd bazoka-daurat-2El de 3 discos buits que es va fer posteriorment era daurat i amb els fons blanc i les lletres intercalades de colors verd i vermell.

Recordem el seu eslògan que deia:
BAZOKA, SIEMPRE EN LA BOCA
O aquest més llarg:
…..EL QUE MAS SE HINCHA, ES UN BAZOKA
ESTE SI QUE SE MASCA BIEN
Y NO PIERDE EL SABOR
Y DURA CUANTO QUIERES….

pin-bazokaLa marca BAZOKA tenia com a mascota la cara d’un nen amb gorra que inflava un globus amb el xiclet i quan va acomplir 20 anys del seu llançament a Espanya va llençar una curiosa promoció concurs-bazoka-20-anniversarien la que si enviaves un dibuix de la mascota amb 5 embolcalls a l’apartat 1717 de Barcelona podies aconseguir diversos premis en el que es destacava un cavall de carreres (no m’imagino si m’arriba a tocar la cara que hagués posat el meu pare si em porten el cavall a casa). Per sort hi havia premis no tant conflictius com unes vacances per la família (no deia on) o televisors, magnetòfons, microscopis, walkie-talkies, projectors, càmeres de filmar o de fotografia, entre d’altres i que donen la imatge dels avenços tecnològics d’aquells anys en que encara no existien els ordinadors.

Consumint els xiclets BAZOKA es podien col•leccionar les 75 calcomanies dels diferents escuts dels equips de primera i segona divisió del futbol espanyol i de la que n’és una mostra la calcomania del Terrassa FC i que data de principis dels 70. Posteriorment es va llançar altres col•leccions de cromos: una de personatges de album-walt-disney-bazokaWalt Disney que es podien enganxar en un àlbum titulat “Festival de Estrellas” i editat per Topps Tarda Iberica i que es podia adquirir per 10 pessetes i d’altres com l’anomenada “Pepa, el maravilloso mundo de las muñecas”. pepa-el-maravillosos-mundo-de-las-munecasEns queda per indicar que Topps Tarda Iberica, com si fos una petita editorial, també va llençar als 70 una col•lecció de calcomanies per la pell, com si fossin tatuatges de diferents personatges i uns petits àlbums amb cromos de jugadors de futbol que no es comercialitzaven directament amb els xiclets BAZOKA.

bazoka-regalant-gorres-estandMolts recordarem el xiclet per diferents característiques, com per exemple el seu sabor intens o que la goma estava molt dura abans de començar a mastegar-la o els globus tant grans que es podien fer. Jo encara recordo que de petit tenia por d’empassar-me un xiclet ja que pensava que es podia enganxar amb budells i és que la ingenuïtat d’aquells anys era molt gran. Una curiositat és que llavors hi havia qui al arribar a l’escola es treia el xiclet BAZOKA i l’enganxava sota la taula ja que estava prohibit mastegar xiclet a classe i a l’hora de sortir el recuperava i se’l tornava a posar a la boca.

xiclets-bazookaPer un altre cantó, a principis dels 70 va aparèixer en el mercat espanyol el BAZOOKA americà (amb dues “OO”) i amb les celebres tiretes del personatge Bazooka Joe importat de Nord-Amèrica directament del fabricant Topps Chewing Gum Inc. per l’empresa espanyola de patates RISI que tenia la seu a Torres Blancas (Madrid).

Aquest xiclet BAZOOKA, que es presentava en forma de pastilla rectangular de 6 grams i amb els seus sabors més coneguts de maduixa, fruita i menta, va crear l’anomenat “Club de amigos de Bazooka Joe” a principis dels 70 on t’oferien la promoció d’enviar 25 tiretes del còmic més un sobre franquejat al nostre nom a l’apartat nº 1805 de Barcelona, i a canvi t’enviaven una insígnia i el carnet de soci delbazzoka-joe-espanya Club Bazooka Joe que donava l’opció al més menuts de guanyar diferents premis a canvi de bescanviar cert nombre de tiretes de còmic, com una pilota de platja inflable amb les ratlles de colors blaves, vermelles i blanques (podeu veure la que encara conservo a casa en un post que li vàrem dedicar:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/bazooka-joe/).

bazooka-joe-y-su-pandillaLes col•leccions del BAZOOKA americà van ser sempre les de les tiretes còmiques del personatge “Bazooka Joe y su pandilla”.
Per cert, a EEUU la companyia Topps Chewing Gum Inc. va decidir jubilar el personatge Bazzoka Joe l’any 2012, després de 59 anys d’existència, des del 1953.

Aquesta ha estat una breu història d’un xiclet que va sorgir d’una mateixa empresa Topps Chewing Gum Inc. i que va acabar utilitzant dos noms per diferenciar els productes fabricats a Espanya dels importats d’Estats Units. Esperem que us porti molts records.

adhesiu-xiclet-bazoka-terrassa-fcAltres posts relacionats:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/08/17/visita-a-les-%e2%80%9dbotigues-museu%e2%80%9d-de-salas-de-pallars-3/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/11/12/els-xiclets-bazoka-i-ca-la-paula/





Una caixeta de llumins amb l’escut del Terrassa F.C. de l’any 1957

31 08 2016

caixa llumins terrassa fc 1957Avui el record és per una simple caixeta de llumins que m’han regalat aquest estiu amb l’escut de Terrassa F.C. i que pertany a una col•lecció que la “Fosforera Española” va editar l’any 1957, per commemorar els equips que jugaven la lliga en les diferents categories la temporada 1957-58.

caixes llumins escuts futbol 1957La col•lecció complerta és de 196 escuts que es van llençar en 4 col•leccions de 49 escuts cadascuna i que podem veure en la seva totalitat amb la reproducció de la lamina de la dreta, en que es mostren tots els escuts.

Una curiositat és que cada caixeta amb escut anava numerada, però no se sap el perquè hi ha una sèrie de números que no es van editar mai, com són el 23-24-37-38-39-48-51. La caixeta amb l’escut del Terrassa F.C. porta el número 30 i la caixeta esta feta de fusta de cedre reforçada amb paper i contenia 40 llumins de paper i costava 50 cèntims de pesseta.

Ens ha fet il·lusió compartir la imatge amb vosaltres i amb els afeccionats del nostre equip de futbol, al qui aprofitem per desitjar-li molts d’èxits.





Com es va dissenyar el logo de la revista SYBSA

16 07 2016

primera revista sybsa 1958SYBSA és el títol que li van posar a la revista que editava l’empresa “Sala y Badrinas S.A.” i que en el 1958 va néixer com a publicació a Terrassa amb una portada en que es mostra una foto de l’imponent fàbrica, que llavors era tot un orgull per la important industria tèxtil de la nostra ciutat.
D’aquest primer número destacarem una anècdota referent al seu logotip explicada pels mateixos que el van crear, en Ramon Guinjoan (que després va tenir la tenda de texans Can Guim a la fontvella) i en Josep Borrás.

Avancem que el dibuix de la muntanya de Sant Llorenç i l’al•legoria al món tèxtil són obra d’en Borrás i que la composició tipogràfica és d’en Guinjoan.sala badrinas 1982
Però el més curiós és com es va composar el logotip, ja que llavors no hi havia ordinadors i tot era fet de forma manual. El cas és que per un cantó es van fer els dibuixos i per l’altra les lletres de SYBSA retallades en cartró, les quals es van situar sobre el dibuix.

A continuació es va agafar una pala de matamosques, de les que antigament eren de reixeta, i es va mullar amb tinta. Raspant la paleta és va aconseguir l’efecte dels puntets que rodegen les lletres. Llavors es van retirar les lletres de cartró deixant a la vista com un motlle en blanc (el negatiu de les lletres) que només van tenir que pintar les lletres en negre tot deixant un espai en blanc que ajudés a destacar-les. Tota una lliçó de disseny dels anys 50 en que valia més l’enginy que els aspectes tècnics.

La imatge de la fàbrica Sala y Badrinas d’aquest post és de l’any 1982.





El volant de Sant Cristòfol a Terrassa

10 07 2016

volant de sant cristofolEl 10 de juliol és la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i abans en les confiteries i pastisseries s’hi podien trobar els Volants de Sant Cristòfol, un tortells de brioix farcit de massapà i fruites confitades que portaven una cirereta al mig, simulant el clàxon i que acostumaven a portar una figureta amagada de porcellana, que moltes vegades simulava un cotxe.

Sant Cristòfor (o Cristòfol) és el patró dels automobilistes i protector de tots els que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d’un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós. Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

programa Festa de Sant Cristòfol Terrassa 1934Segons diuen el Sant cristià va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.

Com a curiositat us mostro un programa editat pel Gremi de Xofers de Terrassa el juliol del 1934 per celebrar la seva Festa, que tenia lloc els dies abans de la diada. En ell es parla a més de la tradicional benedicció dels automòbils que es feia desprès d’un Ofici Solemne, d’altres actes com el concert i les sardanes que es feien al Passeig i el Gran Ball al Teatre Alegria.

goig sant cristofol 1950Avui ja no trobem volants de Sant Cristòfol a les pastisseries de Terrassa i és una pena que hàgim perdut aquesta tradició en una ciutat en que a més Sant Cristòfol és un dels nostres 3 patrons, al costat de Sant Pere i Sant Valentí. Aprofito per incloure un goig a Sant Cristòfol de l’any 1950.

En altres articles ja s’ha parlat de la diada a Terrassa i per qui els vulgui llegir us deixem els enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/10/90/
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/sant-cristofol-i-la-festa-dels.html