Crèdits de postguerra a 1 pesseta per obrer

2 06 2017

Avui us presentem un document excepcional i històric, en el que s’indica que la “Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Número 2”, desprès de finalitzada la Guerra Civil, va convocar una assemblea General amb les indústries del ram tèxtil-llaner dels dos centres més importants de Catalunya: Terrassa i Sabadell; en la que presidida pel Comte de Montseny, es van estudiar les possibilitats de realitzar un pla de recuperació dels danys materials soferts per aquestes indústries a Catalunya i que posteriorment es van concretar en una comissió expressament creada a tal efecte.
El Pla al que es va arribar proposava la reconstrucció d’edificacions fabrils i la reparació i substitució de la maquinaria destruïda per “la fúria marchista en su huida”, per tal de que aquesta industria es trobés en la mateixa situació potencial que tenia el 18 de juliol del 1936.
El Pla proposat tenia les següents bases:
1 – Del estudi tècnic realitzat per la reparació dels danys soferts en tota Catalunya, només en el que fa referència als edificis, maquinaria i instal·lacions es calcula un total de 10 milions de pessetes.
2 – Que aquesta quantitat s’hauria d’invertir en forma de crèdits als industrials damnificats amb un interès que no sobrepassi el 3% i amb un termini d’amortització de 6 anys.
3 – Que la garantia i pagament del préstec total es fonamentarà amb l’entusiasta i complerta solidaritat de tots els industrials del ram, els quals es comprometen a acceptar l’obligatorietat de la seva cancel·lació mitjançant l’abonament des de la data de concessió d’una prima consistent en el pagament d’una pesseta setmanal per cada obrer.
4 – Tenint en compte que els cens d’obrers es calcula en uns 38.000 operaris, això suposa 1.900.000 pessetes de recaptació anual, de tal manera que el primer any quedarà reintegrada la cinquena part i així successivament.
5 – El seguiment es farà mitjançant la creació d’una Junta qualificadora composada per 3 industrials de Terrassa, 3 de Sabadell i 3 de la resta de localitats de Catalunya.
Aquesta petició es va signar per totes els interessats en la “Província espanyola de Cataluña, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939”.
Cal indicar que en la mateixa data es va generar un document específic de les industries de Terrassa on, acollint-se en els principis de l’acord anterior, indicaven que a 18 de juliol del 1936 l’estoc de mercaderies i matèries primes a Terrassa tenia un valor estimat d’entre 55 i 60 milions de pessetes i, per tal de cobrir les importants necessitats locals, es demanava a l’estat espanyol un préstec extraordinari de 20 milions de pessetes que hauria de ser administrat per la Banca Local.
Entre les signatures d’aquest document signat a “Tarrasa, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939” hi podem veure les dels representants de:
Sala y Badrinas, Vallhonrat y Cia, Fontanals S.A., Pont Aurell y Armengol S.A., Humet H., Aymerich y Amat, Donadeu y Cia, Hijo de Jose Marcet Poal, P. Colomer Ambrós, Costa y Blasi, Manufactura Textil, Anónima Font Batallé, Amoros y Cia, Hijo de F. Roig Llauger, Jover y Cia, Juan Codina, Francisco Onandia, Ignacio Coll e Hijo, Hilaturas Matarí, Manuel Vallhonrat, Hilados y Tintes Soler, Abad y Ribera, Ernesto Baumann S.A., Hijo de Emilio Badiella Ribas, Costa y Arch, José Freixa e Hijos, Hijo de Martín Colomer, Hijo de Jose Brujas, Hijo de Pedro Ribas, Tarrasa Insdustrial S.A., Manufacturas Auxiliar S.A., Vda. de Juan Palet, Flotats, Matalonga, Comas, Gorina y Grau, Roca Pons, entre molts d’altres.





Celebrem el desè aniversari del Blog dels Records de Terrassa

26 05 2017

El Blog dels Records de Terrassa acompleix aquest mes el seu desè aniversari i creiem que és actualment el més antic de Terrassa dedicat a aspectes de la ciutat que segueix en actiu. Aquest Blog va començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: “Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans”.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme sigui dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests deu anys, s’han publicat més de 800 articles i s’ha assolit una xifra històrica en la nostra ciutat de més de 759.000 visites. Actualment rep una mitjana de més de 8.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook i a Twitter i arrel del seu desè aniversari ha estrenat pàgina a Instagram.

Els articles més visitats són els que tenen a veure amb la Riuada del 62 i el tema més comentat el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada als Programes de la Festa Major ja que és l’únic lloc on es pot veure el recull més gran de portades digitalitzades de la nostra ciutat.

Per mi “és tot un orgull que desprès d’haver col·laborat en que la ciutat de Terrassa fos capdavantera a Espanya en tenir un CD-Rom de la seva història “Terrassa Interactiva“, amb el món dels blogs també siguem tot un referent que continua ben viu i que actualment ja s’ha estès al món de les xarxes socials”.

I vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors del blog la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que aquest espai no perdi el seu sentit i la seva utilitat”. Finalment esmentar que tot el que s’ha recollit està guardat on i off-line per tal de que mai es perdi i quedi per la posteritat al servei de la ciutat. Properament es lliurarà una copia de tot el seu contingut digitalitzat i en format electrònic a l’Arxiu Municipal.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que hem pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa dels www.freixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007 i que porta més de 180.000 visites. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007 amb més de 56.000 visites, en cinquè lloc de nou un blog del mateix autor dels Records, Excursions per Sant Llorenç https://excursionisme.wordpress.com/ que va començar el 26 d’octubre del 2007 i que porta unes 100.000 visites, seguit pel del Joan Rovira http://joanrovira.blogspot.com.es/ del 28d’octubre del 2007.
Com podem comprovar el 2007 va ser el gran any dels Blogs per la ciutat.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i que ja a superat les 180.000 visites i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012 i que ha superat les 195.000 visites.
Podríem citar en l’apartat de blogs personals, el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes i us preguem que ens ho indiqueu per poder-lo afegir.





De quan es va fundar el Centre de Joves de Sant Pere

6 05 2017

Ens ha arribat una publicació a les nostres mans d’un petit opucle titulat “Diez años del centro de Jovenes de Acción Católica – San Pedro de Tarrasa – 1939-49”. En ell s’explica que l’abril del 1939 un grup de joves dirigits per Mossèn Jaume Serra van fundar un Centre de Joventut i que aquest va ser el primer que es va fundar a la diòcesi de Barcelona un cop acabada la guerra civil.

Un total de 27 joves de Terrassa van constituir una junta amb aquests càrrecs: Frederic Massallé, president, Jaume Prat, vici-president, Pere Fainé, secretari, Antonio Garcia, tresorer i Rafael Fillol i Jaume Jornet com a vocals.

La primera reunió la van fer el 27 de juliol de 1939 per fer el reglament intern i el dia 30 el Consell Diocesà els va lliurar l’autorització per constituir el Centre tot celebrant-se l’acte inaugural el mateix dia en el saló d’actes del Centre Social Catòlic retransmetent-se a més per Radio Terrassa.

Mireu que va dir un setmanari nacional anomenat “Signo” sobre aquest acte: “la sangre de los martires empieza ya ha fructificar y estos Centros nacen del fragor de la reciente lucha como las primeras espigas de la fecunda sangre derramada sobre los campos de España”. Al·lucinant, oi?

I així van passar els primers anys del Centre, formant l’Aspirantat i lliurant insígnies als joves que s’anaven formant en diferents “Ejercicios”, alguns d’ells realitzats a Montserrat. El febrer del 1941 es decideix renovar la Junta directiva sota una nova direcció que en aquest cas va anar a mans del reverend Lluis Enseñat. El president va seguir sent en Frederic Masallé però el vici-president va ser en Josep Marquès, el secretari en Joaquim Capella, el tresorer l’Antonio Garcia i, per primer cop, ja trobem una sèrie de delegats: en Josep Mª Busquets d’estudi, en Joan Vila d’esports, en Joaquim Alsina de teatre, l’Emili Puig de cinema i en Francesc Izquierdo de propaganda.

Amb aquesta nova organització es fan les primeres sessions dels pastorets per les festes nadalenques al Centre Parroquial de Sant Pere i és en aquesta època que hi ha la primera intenció de donar el nom de Mossèn Homs a la plaça del davant de les esglésies, tot i que no ho aconsegueixen.





Recordem el desaparegut Parc de l’ARBORETUM

17 03 2017

Recordeu que fa anys hi havia un cartell a la sortida de Terrassa per la Rambleta que anunciava la creació d’un parc anomenat Arboretum?

Inicialment recordem que s’hi van plantar alguns arbres però la cosa no va seguir i finalment part del seu espai va ser ocupat pel Palau de Justícia (es va començar a construir el 2008) i per un gran aparcament que serveix de trobada per molta gent a l’hora de sortir a fer alguna excursió de cap de setmana.

Cal indicar que l’Associació de veïns de la Cogullada, entre el 2008 i el 2009 (mentre es construïa l’edifici dels Jutjats i la zona del pàrquing) es va mostrar contraria a la construcció d’aquest aparcament, però finalment que no se’n va sortir.

De nou hem de lamentar que una bona iniciativa quedès en l’oblit i l’Arboretum hagi passat a ala zona dels Records.

En els mapes podeu observar l’evoluació d’aquest espai: Fotos del 1994, del 2000, del 2008 i actual.

 





Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1936 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.





El primer Gran Premi d’Espanya de Motocròs 250cc al Circuit del Vallés

10 02 2017

circuit-del-valles-motocros-1968 El Gran Premi d’Espanya de Motocròs va començar l’any 1960 organitzat per el Moto Club Ruta, en uns terrenys d’un antic camp de golf que hi avia a la zona de Pedralbes de Barcelona. Aquest primera prova es va anomenar I Motocròs Internacional de Barcelona, fins que el 1962 la Federació Internacional de Motociclisme li va atorgar la categoria de Gran Premi puntuable per al Campionat del Món de motocròs de 250cc, que precisament s’estrenava el mateix 1962 (fins aleshores, la competició s’anomenava Campionat d’Europa).

circuit-del-valles-motocros-1968-pujada-dels-pinsEl 1964 l’organització va recaure en la Penya Motorista 10 x hora i va traslladar la competició a un Circuit de Santa Coloma de Gramenet i al 1968 va tornar a canviar l’emplaçament per el d’un nou circuit construït en terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa (prop del Torrent de la Betzuca i de can Barba) que es va conèixer com a Circuit del Vallès i en el que s’hi van celebrar les proves fins l’any 1983.

Justament l’any següent, el 1984 la FIM no li va atorgar a Espanya cap Gran Premi de 250cc i només un de sidecar-cross, que es va celebrar al Circuit del Vallès, de manera que aquesta es pot considerar com la darrera gran prova internacional que es va córrer en ell. L’any 1985 ja es va deixar de utilitzar aquest circuit.vista-aeria-circuit-del-valles

Jo recordo haver-hi anat varis anys i fins i tot recordo que un any ens vàrem colar per un forat que hi havia en un dels seus tancats. Hi havia una pujada que li dèiem dels pins en la que en ocasions hi havia motos que no la podien superar, en especial els anys en que havia plogut i el fang feia molt complicada la pujada.plano-circuit-del-valles

En aquells anys els espectadors només estaven separats de les motos per unes bales de palla i en algun lloc amb filats com els de les gàbies de conills. Aquesta proximitat a més de representar un cert perill també feia que quan plovia la majoria d’espectadors tornessin a casa ben tacats de fang. Recordo també que per travessar el circuit hi havia una mena de pont fet de tubs de ferro amb una gran pancarta de propaganda dels Rellotges Festina.circuit-del-valles-motocros-1968-caiguda

En aquest primer gran premi del 1968 van córrer 40 corredors i es corria en la modalitat de dues manegues. La primera la va guanyar el belga Joël Robert i en la segona desprès d’una caiguda de varis corredors en el moment de la sortida la va guanyar el suec Torsten Hallman que finalment va ser el guanyador de la prova.





El misteri de l’agenda del 29

25 11 2016

llibreta-piera-1 Avui us mostrem una petita agenda de llautó, que regalava la Confiteria i Pastisseria Buenaventura Piera l’any 1929 als seus clients. És de mida molt petita i segurament servia per portar-la als bolsos i anotar unes petites dades en la llibreteta de fulls que es trobava al seu interior. Originalment deuria portat un petis llapis que servia per fer les anotacions a la vegada que facilitava el tancament de l’agenda.

El misteri de l’agenda el trobem precisament en les anotacions que hi ha a dins i que miraculosament s’han preservat fins els nostres dies.
La primera pàgina diu exactament: “Noies del Taller Illa en el juliol de 1929”. Les pistes que tenim són els noms de les noies que figuren apuntats en les fulles de la mateix agenda i que són, seguint l’ordre dels fulls:
Margarita Solà / Magda Ripoll / Maria Bosés / Marta Rufè / Papeta Duràn / Josefina Llonch / Amelia Alujas / Josefina Marcet / Maria Molins / Maria Lloveri / Maria Illa i Mercé Illa.llibreta-piera-3-anys-20

Com veiem els dos darrers noms porten el cognom del mateix taller, de manera que hem de pensar que eren les propietàries (dues germanes?).
Quin era aquest taller Illa? Que s’hi feia? Era a Terrassa o en una població veina ? Deixem el misteri per resoldre en les vostres mans, per si algú coneix alguna de les persones que apareix en aquesta llista i ens hi pot aportar llum.

Pistes que en ha aportat l’amic Rafel Comes:
Taller de noies no se m’acut altra cosa que taller de modistes. No n’he tllibreta-piera-2-anys-20robat cap amb aquest cognom a Terrassa. No crec que fos d’aquí. D’aquests cognoms només sonen com terrassencs Solà, Duran, Llonch, Marcet i Molins. Però al dir noies és de suposar que eren solteres i com a màxim de 20/22 anys. No trobo cap amb aquests noms i cognoms entre les nascudes a Terrassa al segle XX. Algun com Alujas només hi ha hagut una família i no amb el nom d’Amèlia. Més aviat semblen de Sabadell on Solà, Ripoll, Duran Llonch, Marcet, Molins i Illa són i els altres ja no ho sé perquè Sabadell no el tinc tan apamat. També podria ser d’una població propera com Sant Quirze o Rubí. Rufé és un cognom rubinenc.