Un fulletó de Terrassa del 1924 que va viatjar al Perú

22 11 2018

Avui us vull mostrar un document que ha arribat a les meves mans i que vull compartir. Es tracta d’un fulletó editat per anar a la “Feria de Exposición de Muestras de Productos Hispano-Peruanos” que s’havia d’inaugurar el 8 de desembre del 1924 a Lima. A aquesta fira hi va anar una representació espanyola que va promoure la Junta Nacional del Comercio Español a Ultramar i la Cámara Oficial Española de Comercio al Perú i amb el recolzament del Ministerio de Trabajo, Comercio e Industria de España.

L’Institut Industrial de Terrassa va determinar que el seu president, Francesc Soler i Suana fos qui hi anés en representació de l’entitat i, com que anar a Lima representava fer un viatge de uns quants mesos, se li va fer un banquet de comiat on hi van participar entre d’altres Alfons Sala i Argemí i l’Emili Roca i Roig entre d’altres.

La participació de l’Institut Industrial de Terrassa a la fira del Perú es va decidir degut a la crisis que patia el tèxtil català en aquells anys i en concret el terrassenc i es va entendre que aquesta acció podria obrir contactes comercials d’interès per el sector.

Si en voleu saber més podeu consultar més dades a: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/viewFile/320362/422496

Fos com fos, que per aixó ja hi ha els historiadors, el que ha arribat a les nostres mans és el fulletó que va editar l’Institut Industrial per ser repartit en aquella Fira del 1924 i que serveix per explicar alguns trets de la ciutat de Terrassa i més concretament de la importància de la Industria a la nostra ciutat. També parla de les Escoles Industrials i en la part final hi ha un apartat amb anuncis de les principals fabriques que hi havia en funcionament l’any 1924 i que potser van servir en part per finançar el fulletó o el viatge, ves a saber.

De les imatges en destaco la vista panoràmica de la ciutat l’any 1924, la dels embarrats de la fabrica Aymerich i Amat en ple funcionament (avui seu del Mnactec) i la de la “Escuela de Industrias” que és com l’anomena i en la que curiosament es poden observar unes vies que no he acabat d’entendre perquè deurien servir. En la part esquerra de la foto es pot observar una tartana de les que es feien servir com a transport de persones i al mig les misterioses vies que si algú en sap alguna cosa seria bo de saber-ne el seu ús.

El fulletó va ser imprès per la Impremta M. Figueras Singla del carrer Sant Joan, 14 de Terrassa.

 

Anuncis




Un petit homenatge al Dr. Fontdevila:

30 10 2018

La Jordina ens ha fet arribar aquest record que volem compartir amb tots vosaltres:

“Voldria retre un petit records per el Sr. Joan Francesc Fondevila Gascón, descobridor de la data de fundació del Terrassa Futbol Club el 1906, quan abans es creia que era el 1911 i que crec què es mereix un homenatge pel seu terrassenquisme i terrassisme. És cert que ha rebut els millors premis i guardons per les seves publicacions, i que és un referent científic internacional, líder en títols i premis rebuts i qui ha publicat més articles científics indexats en les seves àrees de coneixement. A més, els terrassencs n’estem orgullosos i ens l’estimem el màxim. Moltes gràcies pels teus èxits, Dr. Fondevila!”.

“I, per cert, gràcies a ell, que va descobrir el naixement del futbol a Terrassa (el 1902), la Federació Catalana de Futbol (que va guardonar el Dr. Fondevila) va decidir que la final de la Copa Catalunya es jugués a l’Olímpic de Terrassa amb motiu del Centenari del futbol a Terrassa (1902-2002), impulsat per aquesta troballa.En aquesta final el Terrassa Futbol Club va guanyar el títol davant del FC Barcelona en un partit inoblidable i que va finalitzar amb una tanda de penals. Mai no se sabrà què hauria passat si aquesta final no s’hagués disputat a la ciutat, però en tot cas el Dr. Fondevila també va ajudar a guanyar-la. En les fotos podeu veure el llibre del centenari del que esn va ser l’autor i unes imatges de la final de la Copa Catalunya: al balcó de l’ajuntament de Terrassa i la copa a l’autocar de l’equip que es va passejar per la ciutat.

A més, ha fet moltes recerques sobre el futbol amateur de la ciutat, i constantment, de forma altruista, imparteix conferències i participa en taules rodones sobre el futbol i l’esport terrassenc. Fa poc va fer una magnífica ponència en un acte sobre el Jaba Carmelitano, club que va néixer el 1950.

El Terrassa Futbol Club, per exemple, des de fa unes temporades crec que és l’únic club que publica setmanalment les prèvies històriques i les estadístiques dels partits del primer equip. En elles hi apareix una anàlisi històrica dels diversos partits del Terrassa FC contra el rival del cap de setmana, amb anècdotes, context històric i balanços estadístics. I, a més, si és el primer partit contra un rival el Dr. Fondevila publica un article sobre altres rivals d’aquella zona geogràfica o busca l’argument adient per escriure aquestes cròniques.

En Joan Francesc Fontdevila ha estat l’investigador de rècords futbolístics diversos (de partits guanyats, imbatibilitat, etc.), amb la feinada que això representa. Igualment, quan recercaires o historiadors d’altres clubs necessiten alguna dada sobre el Terrassa FC, sobre clubs de Terrassa, o sobre antics jugadors o tècnics, les demanen sempre al Dr. Fondevila, que en fa la investigació i els envia les dades que hagi pogut trobar.

Tota una tasca generosa i silenciosa que el Dr. Fondevila fa amb humilitat i què, per sort i per justícia, li ha estat reconeguda amb nombrosos reconeixements”.





Records de la nostre muntanya de Sant Llorenç del Munt:

11 10 2018

La Maria Rosa Avellaneda ens indica que creu que és un sentiment molt terrassenc considerar que el Massís de Sant Llorenç del Munt és la “nostra muntanya”. Presideix Terrassa i és el nostre teló de fons, de tal manera que des de molts indrets de Terrassa s’albira majestuosa i impressionant la seva silueta tant estimada.

Com diu el poeta Maragall: “jo no se lo que teniu que us estimo tant muntanyes“.

Però aquesta es la “nostra” i en qualsevol cap de setmana es pot sentir: demà anirem a Sant Llorenç !” i això es repeteix i es repeteix…. A l’hivern si a dalt de la Mola està nevat esdevé el tema de nombroses converses a la ciutat: “has vist Sant Llorenç nevat ?” No cal afegir res més, llavors aquesta mateixa pregunta es va repetint centenars de vegades al llarg del dia.

Anar a Sant Llorenç és, en moltes ocasions, una excursió de de matí per tornar a dinar a casa. A peu des de Terrassa o des de la Torre de l’Angel, el camí és un passeig agradable. A la primavera quan comencen a florir les plantes, primer les de color groc i les blanques provinents de diverses flors silvestres i boscanes, és agradable gaudir de l’olor de la farigola i del romaní i restar atent al cant dels ocells amb compte de l’escorpí o l’escurçó que s’amaguen sota les pedres. Després arribes a Can Pobla i camí amunt i quan ja s’albira el Monestir de La Mola et sembla que ja hi ets, però només és un miratge ja que encara falta una bona pujada.

És millor des del meu punt de vista, no agafar dreceres dons tinc males experiències d’algunes canals on a vegades resulta difícil de sortir-ne. Diu l’adagi “si vols fer drecera no deixis la carretera” però pels excursionistes de debò això no té sentit ja que precisament per ells superar dificultats és el vertaderament important i no les petites dificultats si no les més difícils.

Jo penso que per gaudir al màxim de la muntanya és necessari sentir i estar atent a tots els detalls que ens ofereix la naturalesa. Ho considero imprescindible ja que del contrari pot passar com va deixar escrit, al 1925, el gran Apel·les Mestres, dibuixant, músic i poeta

“Llegint llibres de vegades s’aprèn quelcom, és molt cert; llegint la naturalesa sempre s’aprèn.

Però cal saber llegir-lo, perquè molts llegidors veig que enfront d’aquest llibre es tornen analfabets”.





En record de la primera manifestació autoritzada a Espanya després de la mort del Franco

7 09 2018

El 11 de setembre del 1976 tothom recorda la celebració de la Primera Diada de Catalunya a Sant Boi, però potser no és tant conegut que un dia abans Terrassa va fer la primera manifestació autoritzada de l’estat espanyol després de la mort del dictador, per commemorar la Diada Nacional de Catalunya

Aquest any el proper 10 de setembre, a les 19 hores es farà un acte commemoratiu, davant del Mercat de la Independència, per recordar aquest esdeveniment, organitzat per Terrassa Memòria, amb el suport de l’Espai de la Memòria i els Valors Democràtics i de l’Ajuntament de Terrassa.

Jo recordo aquesta manifestació ja que llavors tenia 19 anys i em bullia la sang quan sentia parlar de Catalunya. No teníem cap mena d’autonomia i volíem la llibertat i l’amnistia i la pancarta que encapçalava la manifestació ja portava el rètol de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, que tot i els anys passats potser encara la podríem fer servir 42 anys després.

És cert què potser no érem molts, crec que es va xifrar en uns 6.000 però era la que fins aleshores havia aplegat a més terrassencs i això que de manifestacions ja n’havíem fet alguna més, com la de la vaga de principis d’any.

En aquella manifestació hi havia gent de tots els “colors”, amb pensaments divergents i es barrejaven els joves universitaris amb els treballadors i immigrants que vivien en els barris de la ciutat. Però tots teníem un objectiu comú: que Catalunya pogués auto governar-se i això ajudés a millorar la qualitat de vida dels que hi vivíem i que es retornessin els drets bàsics dels ciutadans. Llàstima que actualment a Catalunya cadascú vagi a la seva i no recuperem l’esperit d’aquells anys on tots anàvem junts per aconseguir millorar el poc que teníem. (a la dreta la noticia apareguda a la Vanguardia del dia 11).

També recordo que no se d’on la gent va començar a treure senyeres i que entre el grup de joves hi havia una mica de temença, ja que sabíem que hi havia policia secreta i la presencia dels grisos resultava certament amenaçadora. No recordo si hi havia policia a cavall però en aquella època crec que era un dels mètodes que feien servir per carregar contra la gent. Si que recordo que de manera espontània vàrem cantar els segadors tot i que jo llavors encara no em sabia la lletra del tot. Però si que recordo que el què més es cridava eren els “Visques a Catalunya”. No vaig veure qui encapçalava la mani ja que em quedava lluny la capçalera, però si que recordo haver vist al Labòria i el Raventós i potser en vaig veure més, però llavors no en sabia els seus noms.

Fer la manifestació per la Rambla del Caudillo era com una burla, però tenia el seu significat de denuncia del que ens havia tocat de viure durant la dictadura. Crec que tot plegat no va durar gaire, potser una hora i mitja (va començar als voltants de la set de la tarda) i tampoc vàrem fer un gran recorregut però, per sort, no va passar rés i tots vàrem poder retornar a casa sans i estalvis i amb la sensació de que aquell dia tota havia començat a canviar.

Recordar no pot ser mai dolent, ja que qui no valora els records no valora els seus orígens.





Un poema per recordar el 140 aniversari de l’Abat Marcet

5 07 2018

Segons ens recorda la bona amiga Maria Rosa Avellaneda, el cinc de juliol de l’any 1878 va néixer a Terrassa al carrer del Vall nª 37 el Pare Abat Antoni Mª Marcet i Poal. 

A la façana de la casa on va néixer podem observar una placa de porcellana, realitzada per en Ferràn Font, tal i com podeu comprovar en la foto que us adjuntem més avall.

Avui fa dons exactament 140 anys del seu naixement i per recordar-ho la Maria Rosa ens facilita un bonic poema (ella creu que pot ser inèdit…)  creat pel desaparegut poeta terrassenc Ramon Alzamora i Cardona que el va escriure en motiu de la mort del Pare Abat, que va tenir lloc el 13 de maig de 1946 a l’edat de 67 anys.

El poema diu així: “En la mort del Rvdm.  Pare Antoni Mª Marcet, Abad de Montserrat

(transcrit literalment)

Una obra de tristesa feixugament s’aplana

pels penyals i les serres del nostre Montserrat;

ressòna per les valls el sò de la campana

llençant la trista nova que és mort el Pare Abad.

La llum del vostre Temple, oh Verge Sobirana,

que com estel brillava amb lluminós esclat,

placa abat Marcet

d’una sola volada, com àguila galana.,

apagant-se a la terra, al Cel se n’ha volat.

Catalunya a la Verge li expressa el séu dolor

per la pèrdua del fill que amb tendresa i amor

de d’infant s’aplegava baix son mantell daurat.

Mestre que allà en la Glòria, àngels i serafins

casa abat Marcet

desgranen harmoniosos els seus càntics divins

pel nou just que’ls arriba rublent de santedat.

Signat:  13-5-1946 Ramón Alzamora

Podeu trobar una entrada amb més explicació del Pare Abat a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/01/21/homenatge-a-labat-antoni-maria-marcet-i-poal/

I tambè a: http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2015/04/labat-marcet-i-terrassa.html





Un informe de com estaven les sales per espectacles de Terrassa el 1913

29 06 2018
cine recreo plano original

cine recreo plano original

El bon amic Rafel Aroztegui en el seu afany investigador ens ha fet arribar un informe que ha trobat remenant papers, sobre l’estat dels locals dedicats a espectacles públics que hi havia a Terrassa.
L’escrit de data 14 de gener de 1913 i signat per l’alcalde J. Ullés Jover està fet amb màquina d’escriure antiga i està dirigit al excel·lentíssim governador civil de Barcelona.

  • Del Teatre Principal informa que per acord del govern provincial en data 4 de desembre de 1911 s’ha comunicat a l’alcaldia que s’han aprovat els plans presentats i que s’autoritza de forma provisional l’obertura del teatre.
  • Nota: el 15 de desembre es va produir la inauguració de la reforma modernista del Teatre Principal. Com a cinema va tancar el 7 d’abril de 1991.
  • Del Teatre del Retiro indica que el 1880 el pèrit Joan B. Feu va indicar que reunia les adequades condicions de seguretat i solidesa en aquest tipus de construccions i que per això es va autoritzar el seu funcionament tot i que també amb caràcter interí. Posteriorment indica que en aquest espai s’han realitzat diferents accions de reparació, consolidació i reforma del decorat dirigides a acollir espectacles cinematogràfics.
  • Nota: Com a curiositat deixeu-me indicar que el 19 de novembre de 1910 s’inaugura el Cine Diorama amb el primer teló de boca amb anuncis pintats en ell. El 1932 va ser enderrocat.

    Teatre Recreo 1912

    Teatre Recreo 1912

  • Del Teatre El Recreo s’indica que en data 18 de setembre de 1912 es va comunicar que s’ha rebut l’informe de l’arquitecte però que hi ha una sèrie de defectes a arreglar si es volen donar espectacles cinematogràfics, especialment per la manca d’adequació de la cabina i que fins que no es realitzin les obres només es poden donar petits espectacles escènics.
  • Nota: El 18 de setembre de 1912 es va inaugurar la sala de Teatre El Recreo als jardins de la casa Ventalló tot i que la façana modernista inicialment prevista no es va arribar mai a fer (podeu veure el document del plano de la façana prevista que ens ha fet arribar l’amic Rafel Aroztegui).Finalment l’edifici va ser obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. Va tancar el 2 de juny de 1985.
  • Del Cine Alegria indica que a primers d’agost de l’any anterior es va produir la inspecció de l’arquitecte provincial i que es va ordenar una sèrie de reformes que el propietari ha realitzat amb diligència i que per aquest motiu donen l’autorització perquè el local pugui seguir oferint espectacles.

    Recreo plano original

  • A partir d’aquest punt el document indica que l’alcaldia manifesta al govern provincial que cap dels locals destinats a espectacles públics està definitivament autoritzat per donar-los i que els que es dediquen a oferir espectacles cinematogràfics cap s’adapta a les ordenances, si bé es pot tolerar al Cine Alegria la infracció deguda a les seves portes de sortida i al Cine Moderno la infracció pel mateix motiu. Del Cine Montserrat i del Cine Ideal diu que no cal dir rés, ja que el primer es troba en estat de reforma i tampoc del segon perquè s’ha tancat per ordre de la mateixa alcaldia.
  • Nota: el 23 de gener de 1909 es va inaugurar la Sala Montserrat al Centre Social Catòlic.
  • Nota: el 4 de maig de 1912 es va inaugurar el Cine Moderno al Teatre del Retiro, però no tenim constància d’on era el Cine Ideal que s’anomena en l’informe i l’únic que podem indicar, per la data del document, és que el 26 d’octubre del 1911 s’havia inaugurat al 1er. Pis del Cafè Condal el Cine Egara del Sr. Domingo del que no se’n diu rés en l’informe.

Al final l’alcalde, desprès d’explicar l’estat dels locals destinats a oferir espectacles públics de la ciutat, indica que si s’ordenés el tancament dels mateixos es podrien provocar conflictes i perjudicis i que ell no pot carregar amb aquesta responsabilitat personal, de manera què li diu que en tot cas sigui ell (el governador) el qui dicti les ordres oportunes i assumeixi les responsabilitats que comportin els permisos provisionals que s’han donat als locals.

Això ens dona una idea de la provisionalitat d’aquests locals destinats a espectacles públics. La majoria hem de tenir en compte que s’havien fet sense pensar massa amb les normatives i també amb les dificultats que van tenir per tal d’adequar convenientment uns locals, pensats per oferir teatre o espectacles, a les noves necessitats que els imposaven els espectacles cinematogràfics i que requerien d’espais on allotjar maquinària i materials altament perillosos ja que llavors tot molt inflamable.

Atès el que diu el document podem estar contents que a la nostra ciutat no passes cap desgracia important.
Podeu trobar molts més records sobre el cinema a Terrassa a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/cine/

Nota: Volem felicitar al Rafel per el seu any com a capgròs de l’any i desitjar que avui en que comença la Festa Major de Terrassa el nou capgròs sigui tant merescut com ho ha estat ell.

 





El misteri de la llista del joc de cartes

22 06 2018

llista de ca n’arnaus

A voltes expliques records, curiositats o anècdotes, però de tant en tant et trobés amb petits misteris que només gràcies a la capacitat de coneixement de persones com el Rafel Comes pots intentar esbrinar-los.

El cas és el següent: fa pocs dies vaig trobar dins d’un llibre vell de la residencia ca n’Arnaus del carrer Sant Francesc un trosset de paper que al obrir el llibre va caure al terra. Al primer cop d’ull em va semblar un tros de paper d’aquells que posem per fer de punt de llibre i al veure que per un cantó era un full de publicitat de La Fonda Pirenaica de Ramon Cost de Planoles, vaig pensar que no tenia més importància.

Va ser al observat que per l’altre cantó hi tenia una llista amb noms, alguns d’ells prou coneguts que vaig decidir fotografiar el document i enviar-ne una còpia al Rafel.
I vet aquí el que ha esbrinat:

“Suposo que aquesta llista deuria ser d’un joc de cartes o similar.

  • J. Arnaus deu ser Joan Arnaus Vila que va fer la guerra al bàndol nacional i que, segons crec, va marxar a Xile i potser no va tornar, ja que no figura enterrat a Terrassa.
  • A. Arnaus ha de ser Alfons Arnaus i Vila, enginyer tèxtil, excombatent del bàndol nacional, casat amb Antònia Badiella Ribas, germana de l’Emili Badiella.
  • Els pare d’aquests dos nois era Josep Arnaus i Padró, industrial, soci amb Francesc Roig Llauger d’Arnaus i Cia. Va ser assassinat pels incontrolats el 17 de novembre de 1936. Havia estat regidor a l’època de Primo de Rivera i era monàrquic d’ideologia molt dretana.
  • Onandia a seques pot ser qualsevol de la família, podria ser l’exalcalde Miquel Onandia que tenia una relació familiar amb els Ventayol per la seva muller Paquita Pont i Ventayol o el seu germà Francesc que tenia un assortiment com els Arnaus. També podria ser una dona però no lliga gaire que l’anomenessin pel cognom.
  • R. Ventayol ha de ser en Ramon Ventayol Pi, cosí de la dona de l’Onandia.
  • J. Ventayol seria segurament el seu pare, l’impressor Josep Ventayol i Vila.
  • Maruja acostuma a ser un nom familiar de Maria, però no veig en cap de les famílies Arnaus, Ventayol i Onandia, almenys dins la forquilla d’aquestes edats, cap dona que es digui Maria sol.
    Evidentment tot el que indico són hipòtesis”.

llista de ca n’Arnaus

Fins aquí el que ens explica de la llista. Però queda un altre misteri i és que aquest retall era dins d’un llibre de medicina que es conserva en la biblioteca de la casa ara ocupada per una residencia de gent gran. Segons em van informar en aquesta casa hi havia tingut consulta un metge anomenat Trenard, que com podem comprovar no surt a la llista.

I ara vindria una possible solució al misteri de la Maruja i és que el Dr. Lluís Trenard i Linares que segons diuen era pediatra, estava casat amb Maria Dolors (Maruja?) Arnaus i Vila, infermera de l’exèrcit nacional a la que se li reconegué com ex-combatenta.

Si fos així ja tindríem totes les persones que van jugar aquell dia a un possible jocs de cartes al carrer Sant Francesc i en quan a la data l’hauríem de situar després de la guerra, cap als anys 40 ja que hi ha una pista molt clara i és que el paper per l’altra banda porta imprès: Planoles … de ….. de 194…
Què opineu? Misteri resolt?