Una verge perduda en un patí de Terrassa

19 02 2022

De ben petit recordo que a casa la mare m’explicava que hi havia una veïna que li agradava de fer escultures i altres coses amb cimen i altres materials de trencadís.

Aquesta senyora, de la que no recordo el nom, es veu que va fer diversos elements pels veïns i a casa li van encarregar que fes uns bancs i una taula que va romandre dempeus durant molts anys. Malauradament al final es va trencar i va desaparèixer llençada com a runa. Del que ens va fer només va quedar una mena de tamboret en forma de bolet que el meu pare anava arreglant i pintant de tant en tant.

Però el fet és que al patí de la casa que donava al nostre pati pel darrera hi havia en un racó, mig coberta de vegetació, la figura d’una verge de mides reals. Jo ja quasi no la recordava ja que estava tant coberta de branques que pensava que ja havia desaparegut.

La sorpresa ha estat que anys després el pati ha estat netejat de brossa i d’arbres i la figura ha aparegut tal i com la recordava.

En la foto la podeu apreciar tal i com s’ha conservat i podeu veure que encara queda la teuladeta que la protegeix i el trencadís del darrera sembla en prou bon estat. Ignoro si representa alguna verge en concret però té un aspecte prou seré i imponent, oi?

Potser no te cap valor artístic però és un record que m’ha agradat tornar a recuperar i compartir-lo amb vosaltres. Us adjunto també una foto del bolet que he esmentat que encara quedava a casa i que ja està en molt mal estat. La casa dels pares era al carrer de Viveret.





Incendi a cal Onandia

4 04 2010

El dissabte 23 d’agost del 1969, per la tarda, recordo que es va produir un incendi prop de casa dels meus pares. Es va cremar un magatzem de la fàbrica tèxtil Onandia, situada entre la carretera de Montcada i el carrer de Viveret, que és on jo vivia.

El magatzem sembla que era ple de material acrílic i això va afavorir que l’icendi fos molt virulent. De fet la fumera que sortia era molt espectacular i es veia des de tota la ciutat. Recordo que van venir molts camions de bombers, de Terrassa i d’altres poblacions i que ven tardar prop de tres hores en controlar-lo, prop de les 9 del vespre (recordo l’hora perquè és l’hora que els meus pares em van fer tornar a casa per sopar). Durant l’incendi hi havia por entre el veïnat perquè es temia que l’incendi es pogués estendre per les cases del costat però, per sort, això no va passar i només es va cremar el magatzem i tot el producte que hi havia dins.

Tinguem en compte que llavors el Sr. Onandia era precisament l’alcalde de Terrassa i per això aquest incendi va ser força comentat a tota la ciutat. Adjunto la portada del diari del dilluns següent.








A %d bloguers els agrada això: