Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        

Anuncis




Sèrie dels banderins de Terrassa (7)

27 04 2018

Avui us mostrem un banderí de l’aniversari del Centenari del Ferrocarril a Terrassa (cedit per en Rafel Comes) que es va celebrar el 30 de juny de 1956 (en plena Festa Major).

La imatge central ens mostra un dibuix al·lusiu a la primera locomotora a vapor amb la muntanya de Sant Llorenç i la silueta de La Mola al fons. Fins i tot s’hi poden apreciar unes fàbriques amb xemeneia en referència a la industria pròpia de la nostra ciutat. També hi podem apreciar l’escut de la ciutat de Terrassa.

Degut a la incipient industrialització de Terrassa i a les necessitats pel transport de mercaderies, el 16 de març de 1886 va arribar el primer tren a una ciutat de Terrassa amb poc menys de 6.000 habitants, però amb una industria llanera que començava a ser important.

Era un diumenge de rams i quan va arribar el primer tren, va rebre la benedicció per part d’en mossèn Joaquim Coll, amb la presencia de les autoritats locals i provincials, tant civils com militars.

Havia tardat més de dos anys en que la línia que es va començar a construir des de Barcelona pogués arribar a Terrassa. Per arribar a Manresa encara van passar 4 anys més.

Podeu trobar més informació de la celebració de l’any 1956 al bloc de l’amic Joaquim Verdaguer.





Sèrie dels banderins de Terrassa (6)

20 04 2018

20Seguim ara amb cinc banderins de les Escoles Industrials de Terrassa:

El primer podem veure que no té la forma clàssica dels banderins triangulars i que està dedicat a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa del període 1959-1964. Queda clar que és de la branca del tèxtil per la figura de la dona amb la filosa.

El segon fa referència també a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa però de la branca dels Elèctrics i no tenim constància de l’any. El banderí és molt sobri i amb el color negre li dona més l’aparença d’una esquela que d’un element de celebració.

El tercer amb l’anagrama EPI fa referència de nou a l’Escola de Pèrits Industrials però no es dona cap més dada i l’únic que podem destacar és el bonic dibuix de l’Escola Industrial.

Els altres dos fan referència a l’Escola d’Enginyers: el que té forma quadrada està dedicat al 50è aniversari dels enginyers tèxtils de Terrassa (1904-54) i està fet amb un bonic tramat de fil que mostra l’edifici de l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere.

El darrer correspon a la promoció de l’any 1961 i es va fer per celebrar el Pas de l’Equador, que és quan els estudiants estan a la meitat de la seva carrera.





Sèrie dels banderins de Terrassa (5)

6 04 2018

  Seguim ara amb tres banderins del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa

En el primer podem veure que fa referència al seu primer desè aniversari (setembre 1954-1964) i en la part gràfica observem l’escut de la ciutat i un detall d’un segell sense identificar i d’una moneda corresponent a una peça encunyada a Terrassa l’any 1642 (Guerra dels Segadors) i de la que podeu saber-ne més coses en aquest link: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/15/monedes-de-terrassa-de-la-guerra-dels-segadors/

En el segon podem observar la mateixa composició gràfica de l’escut amb el segell i la moneda acompanyat, en aquest cas d’un dibuix del Castell Cartoixa i la referència al mateix aniversari abans citat.

La curiositat la trobem en el tercer banderí on no surt imprès el desè aniversari, tot i ser exactament igual a l’anterior. No sabem si va ser una errada d’impressió o que es van fer servir posteriorment com a banderí de l’entitat sense fer referència a l’aniversari.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (4)

20 03 2018

Seguim ara amb un banderí de les Escoles Pies de Terrassa.

En ell observem que indica el nom antic de “REAL COLEGIO ESCUELAS PIAS TARRASA”.

El dibuix que hi podem apreciar és molt esquemàtic i típic dels anys 60, data en que creiem que podria datar el seu origen.

Aprofitem aquest article per recomanar als qui en els eu dia no el van llegir l’article on parlàvem del curiós museu d’història natural, del 1889, que allí hi havia i que podeu recordar fent clic aquí:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/08/04/el-museu-dhistoria-natural-del-real-collegi-terrassenc/.  





Sèrie dels banderins de Terrassa (3)

5 03 2018

Seguim ara amb dos banderins de l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa.

En el primer observem que està dedicat a la XLIII Diada universal de l’estalvi que es celebrava cada any el dia 31 d’octubre i en ell volem destacar la moneda de 50 pessetes que ´introdueix en la guardiola l’aliga d l’escut franquista que hi havia en totes les monedes d’aquell temps.

Per cert, si tenim en compte que el dia universal de l’estalvi es va constituir l’any 1924 podrem afirmar que aquest banderí és de l’any 1966.

El segon està dedicat exactament al mateix però de l’any següent (1967) i el canvi que hi observem és en el lema que inclou i que diu: “familia que ahorra, familia feliz”.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (2)

26 02 2018

Continuem la sèrie amb dos banderins de l’AGUT:

El primer correspon a la secció d’automatismes de l’empresa AGUT i fa referencia a la celebració del 25 aniversari de l’any 1965 i per això porta imprès 1940 – 1965. D’ell destacarem el lema de “25 años al servicio de la industria”, la imatge de l’edifici de l’empresa i una branca de llorer.

L’altra correspon al Club AGUT i no porta data tot i que crec que és dels anys 60 o 70. D’aquest destaquem les anelles olímpiques i l’escut de l’entitat on podem observar la torre del palau travessada per un llampec, suposo que com a símbol d’empresa dedicada a temes elèctrics i l’orla de l’escut on trobem de nou la branca de llorer y les dents d’un mecanisme que pot simbolitzar l’industria.

El club va ser fundat l’1 de desembre de 1946 amb el nom de CD Talleres Agut com a secció de futbol. El 1948-49 van guanyar el campionat de Terrassa i el 1950-51 van ser subcampions provincials. El setembre de 1951 ingressà a la Federació Catalana amb el nom de CD Agut i la següent temporada es proclamà campió del seu grup de Segona Regional i subcampió de Catalunya de la categoria. Més endavant va jugar a Primera Regional B i a Primera Regional, fins que el 1956 va pujar a la Tercera Divisió. Tot i que el primer any els va anar força be (van ser setens) la següent temporada van perdre la categoria. L’any 1959 el club es va donar de baixa de la Federació i va deixar de competir oficialment tornant a utilitzar el vell nom de CD Talleres Agut. El seu equipament era de camiseta blanca i pantalons negres i jugaven al denominat Camp de l’Agut (actualment la plaça Lluís Companys).

Com a curiositat podem dir que l’any 1966 va crear el bàsquet femení i que van arribar a participar en els campionats de Barcelona.

L’any 1980 l’equip juvenil del Agut va jugar el seu darrer partit i entre els que van jugar podem citar: Lluís Mitjavila, Francisco Cárdenas, Ricard Puig, Saletes, Sagrado, Ángel Cruz, Antonio González, Francisco Morales, Andrés, Julio, Abella, Romera, Gázquez, Alcalá, Melchor y Juan Ruiz (amb l’entrenador de l’equip en Leo Porras i el delegat Joan Abad).

Nota: En Rafel Comes ens ha fet arribar dos banderins més de l’Agut.

En el primer observem les sigles de C.D., Agut com ja havíem indicat en el text anterior l el darrer deu ser el que feien servir per regalar als equips contraris ja que està fet amb molt més qualitat i porta la barnilla de fusta, tot i que com a curiositat podem apreciar que en aquest model no sortien els arcs olímpics.