Un record per la Lourdes Plans, una historiadora que ens ha deixat

6 04 2017

Des dels Records de Terrassa lamentem la pèrdua de la Lourdes Plans i Campderrós, nascuda a Terrassa el 1964 i reconeguda historiadora que tant a aportat a la nostra ciutat.

A Terrassa la coneixem per la seva vinculació en el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, com a investigadora des del 1992 i com a membre de la junta directiva des del 1995 i pel fet de ser-ne presidenta entre el febrer de 2006 i el febrer de 2014.

Són conegudes i celebrades les seves aportacions en la revista Terme i en els Plecs d’història local així com també les seves publicacions, com per exemple en: Combat per la LlibertatMemòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979 o La vida cultural i recreativa a la Terrassa d’ahir, 1875-1931, ambdós editats per la Fundació Torre del Palau.

Donem el nostre condol als familiars i amics. En el Blog dels Records de Terrassa sempre tindrem un record molt agradable d’ella i del dia que vàrem poder compartir una jornada a la Televisió de Terrassa en el programa “La nit dels Savis”.





S’inaugura l’exposició Contes Infantils de la Guerra

14 04 2016

contes infantils de la guerraUs fem saber que aquest any Pedagogia de l’Espectacle (Fundació Torre del Palau), compleix el seu 40è aniversari i per a celebrar-ho, presenta una exposició en el Centre Cultural Terrassa, d’interès tant per la ciutadania com per les escoles de Terrassa i d’arreu que puguin i vulguin anar a l’Exposició CONTES INFANTILS DE LA GUERRA (comissari en Sergi Freixes).

El-mes-petit-de-tots lola angladaPels els qui vulguin assistir-hi us informem que s’inaugura avui, dijous dia 14 d’abril a 2/4 de 8 del vespre amb la presencia de l’actriu Alba Valldaura que, acompanyada d’un músic, oferirà el conte de Lola Anglada “El més petit de tots”, conte que ha passat a la història i que és de referència de la guerra civil.





Els Records de Terrassa amb el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa

20 02 2015

2015_Cartell nit cultura terrassaCal remuntar-nos a l’any 2009 per recordar que el Consell Municipal de la Cultura i les Arts de Terrassa va fer una proposta per iniciar a la nostra ciutat un procés que havia de portar a la realització d’un Llibre Blanc de la Cultura.
Un dels punts culminants d’aquest procés va ser la realització del Congrés de la Cultura a Terrassa en el que el Blog dels Records de Terrassa hi va tenir presencia en una presentació pública, tal i com us vàrem fer saber en aquell moment.
Ara ja s’ha finalitzat la redacció del Llibre i amb l’objectiu de compartir-lo amb tots els qui vàrem participar en el procés i amb tota la ciutat, la Permanent del Consell de Cultura ha proposat de celebrar-ho amb un acte festiu, a nomenat la “Nit de la Cultura a Terrassa” que es farà avui dia 20 de febrer a 2/4 de 9 del vespre al Teatre Alegria del carrer Gaudí.





Resum de l’any 2014 del blog dels records de Terrassa

30 12 2014

Cada any WordPress.com realitza un resum de les dades més significatives dels blogs que hi estan allotjats i aquestes són les dades del nostre:

Here’s an excerpt:

The Louvre Museum has 8.5 million visitors per year. This blog was viewed about 100,000 times in 2014. If it were an exhibit at the Louvre Museum, it would take about 4 days for that many people to see it.

Click here to see the complete report.





La Festa Major de l’any 1936

4 07 2014

programa festa major terrassa 1936Per desitjar-vos una Bona Festa Major 2014 hem volgut recordar el programa de la Festa Major del 1936.
D’entrada podem fixar-nos amb el dibuix del programa que reflecteix la façana de l’Escola Industrial (rectificació feta gràcies a un comentari rebut) i en primer terme destaquen els components d’una cobla i és que en aquells anys els trets catalanistes eren ben patents en la societat. El dibuix es complementa amb l’escut de la ciutat i el nom de Terrassa escrit en un perfecte català i que 3 anys més tard, malauradament, canviaríem durant bastants anys per l’esperpèntic de Tarrasa.
En els fulls del programa hi trobem diversos fets que val la pena comentar:
D’entrada el primer acte de la Festa ja començava fort, amb un partit de futbol d’un equip de Terrassa i un de Sabadell. També ens porta records el segon partit entre el Joventut Santperenca i el Monumental F.C., aquell que jugava al conegut Camp del Monu a la carretera de Rubí.
Destaquem també dos actes tradicionals en aquells anys, el concert de la Banda Municipal al llavors anomenat Passeig de Garcia Hernández i la vetllada de boxa al saló Catalunya.
El diumenge de Festa Major una actuació castellera dels “xiquets els Mirons del Vendrell” i un concurs de tir al plat (llavors anomenat tir al platet), que encara avui forma part de moltes festes majors de pobles de Catalunya i també un de “tir al colom”, que ja trobo una mica més animal. Es pot apreciar que una de les entitats més actives era el Centre Aragonès i és que durant molts anys es va convertir en tot un referent associatiu de la nostra ciutat.
programa festa major terrassa 1936 2També es va aprofitar la celebració de la festa per inaugurar les noves dependències de la Creu Roja al carrer Arquimedes 263 amb la presentació d’una nova ambulància per cobrir les necessitats de la nostra ciutat.
I el que no podia faltar en cap Festa Major, el ball a l’envelat de la Plaça del Progrés, les ballades de Sardanes i castells de focs artificials.
Del dilluns destaquem l’intent de record dels 3000 metres i 5000 metres de marxa atlètica a la Rambla d’Egara organitzat pel Grup excursionista “La Mola”, a més de Festes Infantils al Centre Aragonès i al Cèrcol Egarenc.
El dimarts sardanes i una Festa Escolar, a programa festa major terrassa 1936 3més dels balls de gala a diverses entitats de la ciutat.
El dimecres el Castell de Focs i una funció de gala al local de la Fraternitat Republicana, entre d’altres funcions en els cinemes de la ciutat.
Però, no hi heu trobat a faltar rés?





La Rosa que a mi m’agradaria, Poesia de Sant Jordi de Joan Tamayo

23 04 2014

Avui el record al dediquem a publicar una Poesia d’un autor terrssenc, en Joan Tamayo i que ens ha fer arribar pèr celebrar la Diada de Sant Jordi 2014.

dibuix joan tamayo 1

LA ROSA QUE A MI M’AGRADARIA  (poesia de Sant Jordi)

Una Rosa que tingués ales,

i volés de cor en cor,

amb la força del vent del sud,

repartint perfum de tendresa.

Una Rosa en combat permanent,

trencant murs de silenci,

evitant cants de sirena,

i humanitzant els desitjos de la gent.

Una Rosa amb la força de la saviesa,

que ens ensenyi a llegir els sentiments,

que aïlli als censors i als aprofitats,

i que escrigui amb gotes de pluja

Una Rosa que olori les sensacions,

el vi, de gratitud heroica,

els jardins mediterranis i lliures,

i les teulades de cases fermes,

per a tothom!

Una Rosa sobre un cavall blanc,

cavalcant sobre boires d’esperança,

esborrant fronteres,

i pintant horitzons de primavera eterna.

Una Rosa, amb llavis de cristall

que s’emmiralli en un raig de sol,

que odiï la guerra i la violència

i jugui amb llunes de Pau.

dibuix joan tamayo 2UNA ROSA,

QUE T’OBRI , DE BAT A BAT,

LES PORTES DE LA SOLIDARITAT!!

joan tamayo sala (23_abril_2014)





Una cura per la boca feta amb oli d’escarabats:

4 02 2014

Snake-oil unguent de la serpAbans que rés avisem que aquest record pot resultar una mica ofensiu ja que parlarem d’aspectes que potser a algú li poden molestar, sobretot si al llegir-lo esta menjant. Tampoc sabem del cert si aquest remei és de la nostra zona cultural o és comú a altres cultures, en tot cas deixo aquesta consideració als experts i ens limitarem a transmetre el record tal i com ens l’han explicat.
Un senyor molt gran de Terrassa, que no ens ha volgut deixar que posem el seu nom, ens ha explicat que de petit (anys 40) recorda que hi havia una cura que a ell li havien fet i que es feia gràcies a uns escarabats negres que caçaven als femers, que llavors hi havia a totes les cases.
A les cases llavors no hi havia lavabos i en un espai, que normalment era conegut com a corral, la gent hi feia les seves necessitats que eren tapades amb palla, terra o serradures i abocades posteriorment al que en denominaven femer, on també s’hi abocaven les restes de menjars o dels animals que llavors es tenien a casa i que, desprès d’un temps en que es deixava que es podrissin, servien per abonar la terra de camps i horts.
Però al preguntar-li per quina cura es feien servir aquests escarabats m’ha explicat quelcom que m’ha deixat glaçat doncs aquests animals que hom pots considerar més aviat fastigosos es feien servir precisament per la cura de les herpes (popularment anomenades panses) que surten als llavis o la llengua. En aquella època aquests mals produïen dolors i llagues que podien sagnar i produir greus infeccions, que podien estendre’s a la resta de la boca.
I
escarabat de femeraquí teniu la recepta que ens ha passat: en un potet amb una mica d’oli es bullien uns quants d’aquests escarabats (ell m’indica que es bullien vius, però no crec que fos necessari) i, un cop bullits, es retiraven i es guardava l’oli resultant en una ampolleta ben tapada. Aquest oli d’escarabat és el que es feia servir per netejar les ferides de la cara ajudant-se d’una gasa esterilitzada i, segons ens indica, en pocs dies desapareixia com per art de màgia la malura.
El que no ens ha indicat és si el que li posaven l’oli tenia informació complerta de com s’havia fet. Només de pensar-ho crec que ja ens pica tot. El que si que és cert és que aquestes cures s’han perdut del tot i és una llàstima que aquesta part de la saviesa popular, segurament mil•lenària, no perduri per a properes generacions. Potser amb l’actual crisis haurem de tornar a caçar escarabats per guarir-nos d’infeccions, ves a saber.
En tot cas, si algú té altres records sobre cures fetes amb animals o plantes, que ja no s’utilitzin, ens ho pot fer arribar i amb molt de gust les publicarem.
unguent de la serpUn altre dia, si voleu, podem recordar uns remeis que veien els curanderos i els xerraires i que eren coneguts com: l’antiquíssim ungüent de la serp, inventat per els xinesos fa milers d’anys (per curar d’artritis) i l’oli de llangardaix (usat per l’alopècia o la caiguda dels cabells), entre d’altres.
Perdoneu, però ara parlant d’escarabats i d’olis m’ha vingut al cap la cançó infantil de l’escarabat Bum-Bum que combina aquests dos elements i que diu:
Escarabat bum-bum,
posa-hi oli, posa-hi oli,
escarabat bum-bum,
posa-hi oli en el llum.
Si en el llum no n’hi ha
a l’escalfeta, a l’escalfeta,
si en el llum no n’hi ha
a l’escalfeta n’hi haurà.
Escarabat, escarabat endevina qui t’ha tocat!