A Terrassa vàrem tenir el primer college a l’estil anglès d’Espanya

15 11 2019
vista Terrassa del 1864-1870

vista Terrassa del 1864-1870

Des dels Records de Terrassa volem destacar que la mestre i historiadora Mariona Vigués ens ha fet arribar un resum d’un treball que ha fet sobre el desconegut Real Colegio Tarrasense.

Segons ella per entendre el context que va fer que es crees aquest col·legi, cal recordar la situació econòmica i social de la Terrassa del segle XIX marcada pel desenvolupament industrial i poc pendent de la formació intel·lectual dels seus infants. Ha comentat que la xifra d’analfabetització de la població a l’Estat espanyol que va arribar al 70% al darrer terç del segle XIX i la dificultat de tenir dades a Catalunya indicant, però, que al 1932 només estaven escolaritzats el 39’11% dels nens catalans i el 35’96% de les nenes.

colegio tarrasense detall d'Adrià Torija 1885

colegio tarrasense Adrià Torija 1885

També cal tenir en compte la ràpida evolució de la població terrassenca al llarg del segle, gràcies a l’arribada de població nouvinguda de la resta de l’Estat a partir de 1850, en l’aparició, evolució i dificultats de les escoles públiques i les privades a la nostra ciutat.

miquel vinyals i galí

miquel vinyals i galí

En aquest context un grup d’industrials i persones acabalades, no satisfets amb l’ensenyament que les escoles de la ciutat podien donar als seus fills, varen crear una societat de nom Vinyals, Rovira, Ullés y Cía que tenia com a objectiu comprar un terreny a Terrassa o a prop i construir-hi una escola destinada a primer i segon ensenyament que cobrís les necessitats de l’emprenedora burgesia local, una escola que fos a l’estil dels colleges anglesos llavors tan de moda. El president de la societat era Miquel Vinyals i Galí i com a administradors figuraven Tomàs Rovira i Brusi i Llàtzer Ullés i Subirana.

Les obres del nou edifici començaren aviat, el 1864, en un terreny a la zona de la ciutat coneguda com a Era de Dalt, sent l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, i el mestre d’obres Pere Comerma i Rodó. L’edifici es construí segons les darreres novetats arquitectòniques de l’època (amb pilars de ferro forjat per primera vegada a Terrassa) i es feu en un temps record ja que el primer curs escolar fou el de 1864-1865.

dr. anselm cabanes i brunés

dr. anselm cabanes i brunés

Et fet és que calia buscar una persona competent que el dirigís i l’escollit fou el Dr. Anselm Cabanes i Brunés que imprimí tan en l’ensenyament del batxillerat 

diploma-caligrafia-colegio-tarrasense-1880

diploma-caligrafia-1880

com en l’ensenyament primari el seu propi estil acadèmic, innovador per l’època i basat en l’experimentació. El Colegio Tarrasense tenia alumnes externs però també alumnes interns de diferents procedències geogràfiques, fins i tot hispanoamericans fills o descendents de catalans que vivien a Cuba i Puerto Rico.

La vida del Colegio Tarrasense continuà sense interrupció durant els anys revolucionaris de 1868-1873, fins i tot rebé la visita del rei Amadeu de Saboia el 20 de setembre de 1871 que admirat pronuncià la frase: “Ni en Italia ni en España hay otro igual”. El 1872 la Guerra Civil carlina donà nous ensurts a la ciutat que va ser ocupada per sorpresa el 22 de juliol; alguns pares d’alumnes interns van treure els seus fills per por a poca seguretat. El Dr. Cabanes tancà temporalment l’escola però aquell estiu morí i quan es va reobrir al setembre va ocupar el càrrec un antic alumne i que en aquells moments n’era professor, en Joan Cadevall i Diars.

alumnes

alumnes

En Cadevall va estar molt implicat en l’èxit del Colegio Tarrasense i en la vida cultural de la ciutat; personatge inquiet i polifacètic era conegut més enllà de Terrassa per ser una eminència especialment en botànica. Seguint les necessitats de professionals ben formats, creà, d’acord amb l’Ajuntament, l’Escola d’Arts i Oficis ubicada fins 1902 a l’edifici del Colegio Tarrasense que als 25 anys de la seva fundació rebé el títol de Real de mans de la reina Mª Cristina que havia visitat la ciutat. L’estudi d’en Josep Llimona va ser l’autor de l’escut reial que avui encara hi ha a la façana de l’escola.

professorat

professorat

Els darrers anys de finals de segle XIX, van començar les dificultats, l’ajuntament no pagava puntualment els diners per l’ensenyament dels alumnes “pobres” que acollia, tampoc la subvenció per l’Escola d’Arts i Oficis i cada curs s’arrossegava més dèficit; a això cal afegir que molts industrials havien traslladat la seva residència a Barcelona i allà ja hi havia bons col·legis per portar els seus fills. El curs 1900-1901 seria el darrer curs escolar del magnífic Real Colegio Tarrasense. Un any després ja s’hi instal·laren els escolapis que havien arribat a la ciutat a petició de l’Ajuntament.

 





Un reposa llibres és tot el record que queda de 57 anys del Cercle de Lectors

9 11 2019

Ahir vaig llegir que tancava el mític “Círculo de Lectores“, un club fundat d’11 de setembre de 1962, si una data ben coneguda per tots oi? Justament un 11 de setembre va néixer aquesta idea d’una col·laboració entre la barcelonina editorial Vergara que només hi participaria dos anys i el Grup editorial alemany Bertelsman.

El que poca gent sap és que la característica d’aquest club de lectura que eren els visitadors comercials que no només et portaven la revista a casa sinó que et lliuraven a domicili les comandes va crear-se perquè en aquells anys el servei de correus era molt deficitari a Espanya i els paquets postals no podien superar els 300 grams de pes.

A casa el pare recordo que va fer soci del club al meu germà gran, doncs jo al 1965 encara era massa petit. En realitat qui en gaudia més era el propi pare ja que, com que era qui pagava, s’aprofitava de l’avinentesa i es demanava els llibres que més li agradaven. Val la pena dir que el pare era un gran lector i això finalment ens ho va encomanar als dos fills.

Desprès el Circulo a més de llibres va començar a incorporar altres productes com discs i fins i tot electrodomèstics, cosmètics, productes de para-farmàcia, articles d’higiene i de la llar, joguines, etc. Més endavant i a Catalunya els va sortir un competidor que crec que es deia “Xarxa Cultural” (no ho sé del tot segur) i que es basava en vendre llibres i discs en català per subscripció i de la que en vaig ser soci durant uns anys. Però no va durar massa ja que la oferta no era comparable a la del Circulo.

A més l’any 1990 el mateix Circulo va crear “Cercle de Lectors” pel mercat català i “Círculo del Arte” per vendre obres d’art contemporània i també “Tú Círculo” pensat pels més petits.

La creació d’una editorial pròpia amb el nom de Galaxia Gutenberg, l’any 1994, va suposar poder editar obres en exclusiva i això els va fer créixer fins arribar a la xifra de un milió i mig de socis. Ja al segle XXI van apostar pel llibre digital amb la creació d’una plataforma anomenada Booquo al 2012 (al 2013 es va canviar el nom per Nubico) i d’una editorial digital anomenada Arrobabooks el 2013. Finalment el Circulo va ser adquirit per el grup Planeta ja que al 2010 ja en va adquirir el 50% de les accions a Bertelsmann i la resta al 2014.

Ara ha anunciat el tancament del Circulo d’una manera un xic curiosa ja que ho ha fet amb un burofax enviat a la seva xarxa de comercials dient “Como usted bien conoce desde hace ya bastantes años, Círculo de Lectores se ha visto muy afectada por el cambio de hábitos en el consumo de los ciudadanos derivados de la fuerte implantación de las nuevas tecnologías”. “Pese a que hemos intentado reconducir esta delicada situación con distintas medidas, lamentablemente nos vemos en la triste obligación de tener que desactivar la red comercial”.

O sigui que els han dit: “adèu i espavilat noi“. Amb aquesta formula la propietat posa punt i final a una llarga història d’aquest Club que va néixer pocs dies abans de la riuada de Terrassa l’any 62. Tot i que diuen que continuaran les col·leccions començades el vell ofici de venedor de llibres a domicili acaba de desaparèixer.

Us he volgut il·lustrar aquest record amb la imatge d’uns reposa llibres que regalava als socis quan portaven una anys al Club (crec que 10). Estic segur que molts encara els recordareu o possiblement els tingueu en les vostres llibreries. Els de casa es van arribar a pollar hi tot i es que la fusta era de baixa qualitat. Vosaltres en tenieu?





El primer concurs literari femení del Frente de Juventudes

14 09 2019

Després de la guerra civil el frente de juventudes de Terrassa disposava d’una secció femenina i a l’any 1942 aquesta va organitzar un primer concurs literari femení, en el que en total es van crear 5 categories:

  • La primera feia referencia al tema del “Cuento de Navidad” i el primer premi el va guanyar Concepció Mestres amb l’obra “la Gallina Tonta”. Segona va quedar Eulalia Aymerich amb l’obra “Corazones Sencillos” i tercera va ser la Mercedes Parrol amb l’obra “Bondad Recompensada”.
  • La segona era sobre el tema de “El Caudillo” i el primer premi va ser per Maria Angeles Boca Sà. El segon premi va ser per una alumna de les Agustines i el tercer per Maria Josefa Silvina.
  • La tercera era sobre el tema de “la Conquista de América” i el primer premi va ser per Maria Coll Calvó, el segon per Carmen Garrigasait Solà i el tercer es va declarar desert.
  • La quarta era sobre “Isabel la Católica” i només es va atorgar el segon premi que va ser per Rosa Pi Alberola, la resta van ser declarats deserts.
  • I la cinquena era sobre “Con fe en Dios tus pensamientos seran altos” i només es va atorgar el segon premi que va ser per Madrona Urrit Mas, la resta van ser declarats deserts.

La relació de premiades va ser publicada en una secció anomenada “flechas femeninas” del butlletí mensual del “frente de jventudes” que portava per nom ”No Importa”.

El que desconeixem és quin tipus de premi es va donar: una copa, un llacet blau o un diploma amb l’emblema fascista? Ves a saber…





La tarifa de preus dels fusters l’any 1871

23 03 2019

Hola a tots i a totes, permeteu-me una petita aclaració:

He estat uns quants dies sense publicar res en el blog dels Records de Terrassa i us confesso que en part ha estat perquè vaig sentir la pèrdua del Ricard Font, i d’alguna manera no em venia de gust publicar res.

Però m’he trobat molt gent que m’ha demanat que hi torni i com que de records no en manquen he decidit tornar-hi i ho farem presentant-vos un document que ha arribat a les meves mans de manera fortuïta.

Posteriorment continuraem explicant cosetes del Pickman que varem deixar pendents.El document és una tarifa de preus del Gremi de Fusters de Terrassa de l’any 1871 i el document si m’ho permeteu està ple d’anècdotes que segurament un historiador n’hi podrà treure molt de profit.

Fixem-nos d’entrada que el document està escrit en un català que encara no ha estat normalitzat i que ens sobte per com s’escriu i per això només cal fixar-se amb la frase que diu “Tarifa que los abaix firmats, com a operaris de l’ofici, han acordat, a fid e poder donar quan convingui, preus fixos i equitatius, contant las pessas lo més just, tot a escayre, res bugit, però aceptabla. Quan siguis treballs especials, se contará lo que valguin los jornals, la fusta, etc.

En les diferents parts de les tarifes crec que és remarcable la part que fa referencia a les “caixas de mort” i on explica que una caixa costa “4 rals lo pam”. Segur que mols recordareu que els rals eren una fracció de l’antiga pesseta. Fer un bagul ja era molt més car dons sortia a “5 rals lo pam”. Destaco també la frase que indica un preu aproximat amb l’expressió “ab cap y peus sisabat, aumenta lo 25p.%”.

Crec que podeu passar una bona estona repassant el document i en especial si preneu atenció a la part de sota on han signat tots els fusters que formaven part del Gremi a Terrassa l’any 1871. De segur que us emportareu alguna sorpresa veient cognoms molt coneguts a la ciutat i dels que destaco: Capella, Pauls, Mijans, Lleonart, Alavedra, Madeu, Masats, Valls, Morral, Vallhonrat, Moyas, Pages , Mas, Moragas, Torrella, Morros, Clapés, entre molts d’altres que us deixo perquè aneu esbrinant.





Un informe de com estaven les sales per espectacles de Terrassa el 1913

29 06 2018
cine recreo plano original

cine recreo plano original

El bon amic Rafel Aroztegui en el seu afany investigador ens ha fet arribar un informe que ha trobat remenant papers, sobre l’estat dels locals dedicats a espectacles públics que hi havia a Terrassa.
L’escrit de data 14 de gener de 1913 i signat per l’alcalde J. Ullés Jover està fet amb màquina d’escriure antiga i està dirigit al excel·lentíssim governador civil de Barcelona.

  • Del Teatre Principal informa que per acord del govern provincial en data 4 de desembre de 1911 s’ha comunicat a l’alcaldia que s’han aprovat els plans presentats i que s’autoritza de forma provisional l’obertura del teatre.
  • Nota: el 15 de desembre es va produir la inauguració de la reforma modernista del Teatre Principal. Com a cinema va tancar el 7 d’abril de 1991.
  • Del Teatre del Retiro indica que el 1880 el pèrit Joan B. Feu va indicar que reunia les adequades condicions de seguretat i solidesa en aquest tipus de construccions i que per això es va autoritzar el seu funcionament tot i que també amb caràcter interí. Posteriorment indica que en aquest espai s’han realitzat diferents accions de reparació, consolidació i reforma del decorat dirigides a acollir espectacles cinematogràfics.
  • Nota: Com a curiositat deixeu-me indicar que el 19 de novembre de 1910 s’inaugura el Cine Diorama amb el primer teló de boca amb anuncis pintats en ell. El 1932 va ser enderrocat.

    Teatre Recreo 1912

    Teatre Recreo 1912

  • Del Teatre El Recreo s’indica que en data 18 de setembre de 1912 es va comunicar que s’ha rebut l’informe de l’arquitecte però que hi ha una sèrie de defectes a arreglar si es volen donar espectacles cinematogràfics, especialment per la manca d’adequació de la cabina i que fins que no es realitzin les obres només es poden donar petits espectacles escènics.
  • Nota: El 18 de setembre de 1912 es va inaugurar la sala de Teatre El Recreo als jardins de la casa Ventalló tot i que la façana modernista inicialment prevista no es va arribar mai a fer (podeu veure el document del plano de la façana prevista que ens ha fet arribar l’amic Rafel Aroztegui).Finalment l’edifici va ser obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. Va tancar el 2 de juny de 1985.
  • Del Cine Alegria indica que a primers d’agost de l’any anterior es va produir la inspecció de l’arquitecte provincial i que es va ordenar una sèrie de reformes que el propietari ha realitzat amb diligència i que per aquest motiu donen l’autorització perquè el local pugui seguir oferint espectacles.

    Recreo plano original

  • A partir d’aquest punt el document indica que l’alcaldia manifesta al govern provincial que cap dels locals destinats a espectacles públics està definitivament autoritzat per donar-los i que els que es dediquen a oferir espectacles cinematogràfics cap s’adapta a les ordenances, si bé es pot tolerar al Cine Alegria la infracció deguda a les seves portes de sortida i al Cine Moderno la infracció pel mateix motiu. Del Cine Montserrat i del Cine Ideal diu que no cal dir rés, ja que el primer es troba en estat de reforma i tampoc del segon perquè s’ha tancat per ordre de la mateixa alcaldia.
  • Nota: el 23 de gener de 1909 es va inaugurar la Sala Montserrat al Centre Social Catòlic.
  • Nota: el 4 de maig de 1912 es va inaugurar el Cine Moderno al Teatre del Retiro, però no tenim constància d’on era el Cine Ideal que s’anomena en l’informe i l’únic que podem indicar, per la data del document, és que el 26 d’octubre del 1911 s’havia inaugurat al 1er. Pis del Cafè Condal el Cine Egara del Sr. Domingo del que no se’n diu rés en l’informe.

Al final l’alcalde, desprès d’explicar l’estat dels locals destinats a oferir espectacles públics de la ciutat, indica que si s’ordenés el tancament dels mateixos es podrien provocar conflictes i perjudicis i que ell no pot carregar amb aquesta responsabilitat personal, de manera què li diu que en tot cas sigui ell (el governador) el qui dicti les ordres oportunes i assumeixi les responsabilitats que comportin els permisos provisionals que s’han donat als locals.

Això ens dona una idea de la provisionalitat d’aquests locals destinats a espectacles públics. La majoria hem de tenir en compte que s’havien fet sense pensar massa amb les normatives i també amb les dificultats que van tenir per tal d’adequar convenientment uns locals, pensats per oferir teatre o espectacles, a les noves necessitats que els imposaven els espectacles cinematogràfics i que requerien d’espais on allotjar maquinària i materials altament perillosos ja que llavors tot molt inflamable.

Atès el que diu el document podem estar contents que a la nostra ciutat no passes cap desgracia important.
Podeu trobar molts més records sobre el cinema a Terrassa a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/cine/

Nota: Volem felicitar al Rafel per el seu any com a capgròs de l’any i desitjar que avui en que comença la Festa Major de Terrassa el nou capgròs sigui tant merescut com ho ha estat ell.

 





Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        





Sèrie dels banderins de Terrassa (7)

27 04 2018

Avui us mostrem un banderí de l’aniversari del Centenari del Ferrocarril a Terrassa (cedit per en Rafel Comes) que es va celebrar el 30 de juny de 1956 (en plena Festa Major).

La imatge central ens mostra un dibuix al·lusiu a la primera locomotora a vapor amb la muntanya de Sant Llorenç i la silueta de La Mola al fons. Fins i tot s’hi poden apreciar unes fàbriques amb xemeneia en referència a la industria pròpia de la nostra ciutat. També hi podem apreciar l’escut de la ciutat de Terrassa.

Degut a la incipient industrialització de Terrassa i a les necessitats pel transport de mercaderies, el 16 de març de 1886 va arribar el primer tren a una ciutat de Terrassa amb poc menys de 6.000 habitants, però amb una industria llanera que començava a ser important.

Era un diumenge de rams i quan va arribar el primer tren, va rebre la benedicció per part d’en mossèn Joaquim Coll, amb la presencia de les autoritats locals i provincials, tant civils com militars.

Havia tardat més de dos anys en que la línia que es va començar a construir des de Barcelona pogués arribar a Terrassa. Per arribar a Manresa encara van passar 4 anys més.

Podeu trobar més informació de la celebració de l’any 1956 al bloc de l’amic Joaquim Verdaguer.