Un informe de com estaven les sales per espectacles de Terrassa el 1913

29 06 2018
cine recreo plano original

cine recreo plano original

El bon amic Rafel Aroztegui en el seu afany investigador ens ha fet arribar un informe que ha trobat remenant papers, sobre l’estat dels locals dedicats a espectacles públics que hi havia a Terrassa.
L’escrit de data 14 de gener de 1913 i signat per l’alcalde J. Ullés Jover està fet amb màquina d’escriure antiga i està dirigit al excel·lentíssim governador civil de Barcelona.

  • Del Teatre Principal informa que per acord del govern provincial en data 4 de desembre de 1911 s’ha comunicat a l’alcaldia que s’han aprovat els plans presentats i que s’autoritza de forma provisional l’obertura del teatre.
  • Nota: el 15 de desembre es va produir la inauguració de la reforma modernista del Teatre Principal. Com a cinema va tancar el 7 d’abril de 1991.
  • Del Teatre del Retiro indica que el 1880 el pèrit Joan B. Feu va indicar que reunia les adequades condicions de seguretat i solidesa en aquest tipus de construccions i que per això es va autoritzar el seu funcionament tot i que també amb caràcter interí. Posteriorment indica que en aquest espai s’han realitzat diferents accions de reparació, consolidació i reforma del decorat dirigides a acollir espectacles cinematogràfics.
  • Nota: Com a curiositat deixeu-me indicar que el 19 de novembre de 1910 s’inaugura el Cine Diorama amb el primer teló de boca amb anuncis pintats en ell. El 1932 va ser enderrocat.

    Teatre Recreo 1912

    Teatre Recreo 1912

  • Del Teatre El Recreo s’indica que en data 18 de setembre de 1912 es va comunicar que s’ha rebut l’informe de l’arquitecte però que hi ha una sèrie de defectes a arreglar si es volen donar espectacles cinematogràfics, especialment per la manca d’adequació de la cabina i que fins que no es realitzin les obres només es poden donar petits espectacles escènics.
  • Nota: El 18 de setembre de 1912 es va inaugurar la sala de Teatre El Recreo als jardins de la casa Ventalló tot i que la façana modernista inicialment prevista no es va arribar mai a fer (podeu veure el document del plano de la façana prevista que ens ha fet arribar l’amic Rafel Aroztegui).Finalment l’edifici va ser obra de l’arquitecte Domènec Boada i la boca del telo va ser decorada pels pintors Pere i Tomàs Viver. Va tancar el 2 de juny de 1985.
  • Del Cine Alegria indica que a primers d’agost de l’any anterior es va produir la inspecció de l’arquitecte provincial i que es va ordenar una sèrie de reformes que el propietari ha realitzat amb diligència i que per aquest motiu donen l’autorització perquè el local pugui seguir oferint espectacles.

    Recreo plano original

  • A partir d’aquest punt el document indica que l’alcaldia manifesta al govern provincial que cap dels locals destinats a espectacles públics està definitivament autoritzat per donar-los i que els que es dediquen a oferir espectacles cinematogràfics cap s’adapta a les ordenances, si bé es pot tolerar al Cine Alegria la infracció deguda a les seves portes de sortida i al Cine Moderno la infracció pel mateix motiu. Del Cine Montserrat i del Cine Ideal diu que no cal dir rés, ja que el primer es troba en estat de reforma i tampoc del segon perquè s’ha tancat per ordre de la mateixa alcaldia.
  • Nota: el 23 de gener de 1909 es va inaugurar la Sala Montserrat al Centre Social Catòlic.
  • Nota: el 4 de maig de 1912 es va inaugurar el Cine Moderno al Teatre del Retiro, però no tenim constància d’on era el Cine Ideal que s’anomena en l’informe i l’únic que podem indicar, per la data del document, és que el 26 d’octubre del 1911 s’havia inaugurat al 1er. Pis del Cafè Condal el Cine Egara del Sr. Domingo del que no se’n diu rés en l’informe.

Al final l’alcalde, desprès d’explicar l’estat dels locals destinats a oferir espectacles públics de la ciutat, indica que si s’ordenés el tancament dels mateixos es podrien provocar conflictes i perjudicis i que ell no pot carregar amb aquesta responsabilitat personal, de manera què li diu que en tot cas sigui ell (el governador) el qui dicti les ordres oportunes i assumeixi les responsabilitats que comportin els permisos provisionals que s’han donat als locals.

Això ens dona una idea de la provisionalitat d’aquests locals destinats a espectacles públics. La majoria hem de tenir en compte que s’havien fet sense pensar massa amb les normatives i també amb les dificultats que van tenir per tal d’adequar convenientment uns locals, pensats per oferir teatre o espectacles, a les noves necessitats que els imposaven els espectacles cinematogràfics i que requerien d’espais on allotjar maquinària i materials altament perillosos ja que llavors tot molt inflamable.

Atès el que diu el document podem estar contents que a la nostra ciutat no passes cap desgracia important.
Podeu trobar molts més records sobre el cinema a Terrassa a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/cine/

Nota: Volem felicitar al Rafel per el seu any com a capgròs de l’any i desitjar que avui en que comença la Festa Major de Terrassa el nou capgròs sigui tant merescut com ho ha estat ell.

 

Anuncis




Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        





Sèrie dels banderins de Terrassa (7)

27 04 2018

Avui us mostrem un banderí de l’aniversari del Centenari del Ferrocarril a Terrassa (cedit per en Rafel Comes) que es va celebrar el 30 de juny de 1956 (en plena Festa Major).

La imatge central ens mostra un dibuix al·lusiu a la primera locomotora a vapor amb la muntanya de Sant Llorenç i la silueta de La Mola al fons. Fins i tot s’hi poden apreciar unes fàbriques amb xemeneia en referència a la industria pròpia de la nostra ciutat. També hi podem apreciar l’escut de la ciutat de Terrassa.

Degut a la incipient industrialització de Terrassa i a les necessitats pel transport de mercaderies, el 16 de març de 1886 va arribar el primer tren a una ciutat de Terrassa amb poc menys de 6.000 habitants, però amb una industria llanera que començava a ser important.

Era un diumenge de rams i quan va arribar el primer tren, va rebre la benedicció per part d’en mossèn Joaquim Coll, amb la presencia de les autoritats locals i provincials, tant civils com militars.

Havia tardat més de dos anys en que la línia que es va començar a construir des de Barcelona pogués arribar a Terrassa. Per arribar a Manresa encara van passar 4 anys més.

Podeu trobar més informació de la celebració de l’any 1956 al bloc de l’amic Joaquim Verdaguer.





Sèrie dels banderins de Terrassa (6)

20 04 2018

20Seguim ara amb cinc banderins de les Escoles Industrials de Terrassa:

El primer podem veure que no té la forma clàssica dels banderins triangulars i que està dedicat a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa del període 1959-1964. Queda clar que és de la branca del tèxtil per la figura de la dona amb la filosa.

El segon fa referència també a la 58ena Promoció de Pèrits Industrials de Terrassa però de la branca dels Elèctrics i no tenim constància de l’any. El banderí és molt sobri i amb el color negre li dona més l’aparença d’una esquela que d’un element de celebració.

El tercer amb l’anagrama EPI fa referència de nou a l’Escola de Pèrits Industrials però no es dona cap més dada i l’únic que podem destacar és el bonic dibuix de l’Escola Industrial.

Els altres dos fan referència a l’Escola d’Enginyers: el que té forma quadrada està dedicat al 50è aniversari dels enginyers tèxtils de Terrassa (1904-54) i està fet amb un bonic tramat de fil que mostra l’edifici de l’Escola Industrial i les esglésies de Sant Pere.

El darrer correspon a la promoció de l’any 1961 i es va fer per celebrar el Pas de l’Equador, que és quan els estudiants estan a la meitat de la seva carrera.





Sèrie dels banderins de Terrassa (5)

6 04 2018

  Seguim ara amb tres banderins del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa

En el primer podem veure que fa referència al seu primer desè aniversari (setembre 1954-1964) i en la part gràfica observem l’escut de la ciutat i un detall d’un segell sense identificar i d’una moneda corresponent a una peça encunyada a Terrassa l’any 1642 (Guerra dels Segadors) i de la que podeu saber-ne més coses en aquest link: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/15/monedes-de-terrassa-de-la-guerra-dels-segadors/

En el segon podem observar la mateixa composició gràfica de l’escut amb el segell i la moneda acompanyat, en aquest cas d’un dibuix del Castell Cartoixa i la referència al mateix aniversari abans citat.

La curiositat la trobem en el tercer banderí on no surt imprès el desè aniversari, tot i ser exactament igual a l’anterior. No sabem si va ser una errada d’impressió o que es van fer servir posteriorment com a banderí de l’entitat sense fer referència a l’aniversari.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (4)

20 03 2018

Seguim ara amb un banderí de les Escoles Pies de Terrassa.

En ell observem que indica el nom antic de “REAL COLEGIO ESCUELAS PIAS TARRASA”.

El dibuix que hi podem apreciar és molt esquemàtic i típic dels anys 60, data en que creiem que podria datar el seu origen.

Aprofitem aquest article per recomanar als qui en els eu dia no el van llegir l’article on parlàvem del curiós museu d’història natural, del 1889, que allí hi havia i que podeu recordar fent clic aquí:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/08/04/el-museu-dhistoria-natural-del-real-collegi-terrassenc/.  





Sèrie dels banderins de Terrassa (3)

5 03 2018

Seguim ara amb dos banderins de l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa.

En el primer observem que està dedicat a la XLIII Diada universal de l’estalvi que es celebrava cada any el dia 31 d’octubre i en ell volem destacar la moneda de 50 pessetes que ´introdueix en la guardiola l’aliga d l’escut franquista que hi havia en totes les monedes d’aquell temps.

Per cert, si tenim en compte que el dia universal de l’estalvi es va constituir l’any 1924 podrem afirmar que aquest banderí és de l’any 1966.

El segon està dedicat exactament al mateix però de l’any següent (1967) i el canvi que hi observem és en el lema que inclou i que diu: “familia que ahorra, familia feliz”.