Vols ajudar a publicar un opuscle sobre El Front Nacional de Catalunya a Terrassa?

16 03 2021

Des dels Records de Terrassa volem donar suport a la iniciativa del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), que proposa poder editar un opuscle sobre la història de “El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)”.

Us fem saber que han iniciat una campanya de micromecenatge amb la plataforma Tot Suma per publicar aquest opuscle que és una obra inèdita de Marc Ferrer i Murillo i que desvetlla quins van ser els seus i les seves protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a Terrassa.

Hi ha marge fins el 25 d’abril per aconseguir l’objectiu que s’han proposat.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d’existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

Mitjançant les fonts primàries (documents generats pel FNC i consulta de premsa) i la memòria oral (entrevistes a antics i antigues militants) es donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, una història pràcticament desconeguda tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats.

A la dreta podeu veure un butlletí del 1971 (Ara) en que ja es reclamava la independència de Catalunya.

També us mostrem una insignia de solapa dels anys 70, editada clandestinamente pel FNC.

El CEHT ens fa saber que, arrel de la publicació d’aquest format, volen obrir una Col·lecció anomenada “Taifa” on volen donar cabuda a diferents línies d’estudi en el mateix format.

Des dels Records de Terrassa us animem a participar per fer possible aquesta recuperació de la nostra història.

Podeu entrar en aquest link si voleu participar-hi: Ajuda a publicar l’opuscle sobre el FNC a Terrassa





La casa on va viure Puig i Cadafalch i la seva vinculació amb Terrassa

1 03 2021

Quan passegem per la nostra ciutat a vegades ens trobem amb detalls que no son massa coneguts i en aquest cas m’aturaré en un indret de la Creu Gran on hi havia una casa (anomenada can Cadafalc) avui desapareguda (segons m’han indicat correspondria al número 53 actual, prop del carrer de Mas Adei) i que te una certa importància per la història de la nostra ciutat.

Segons l’amic i historiador Josep Puy, la casa es va fer famosa per l’assalt anarquista que va patir el divendres 24 de juliol de 1936 el mateix dia que mataren els vuit terrassencs a la Carretera de Talamanca. Tota l’atenció es va posar en els crims de la Font de l’Olla però aquest assalt va ser molt sonat i acarnissat i això va provocar que l’alcalde Samuel Morera demanés més forces de seguretat a Barcelona.

Si mirem una biografia d’en cèlebre arquitecte català Josep Puig i Cafalch podrem llegir que era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.

Però en aquesta informació hi ha una dada molt interessant i és el segon cognom de la seva mare, “Bogunyà” que és d’origen egarenc. La seva mare pertanyia doncs a una antiga família terrassenca i de fet sembla que fa néixer a Terrassa el 1815 tot i que alguns diuen que va ser en la masia de “Catafau” (avui coneguda per Masia Cadafalc) que pertany a Castellar del Vallès. El fet és que va viure gaire bé sempre a Terrassa, concretament en aquesta casa que us he indicat de la Creu Gran.

La Tereseta, que és com l’anomenaven els amics i la família, era molt terrassenca i tot i que al casar-se es va traslladar a Mataró continuava venint a casa dels seus pares dues o tres vegades a l’any acompanyada del seu fill, en Josep.

El fet de que la casa estigués tant a prop de les esglésies de Sant Pere, que ens aquells anys estaven en un estat deplorable d’abandó, feia que la mare i el nen assistissin a missa en una església que segons el mateix arquitecte li produïa una gran impressió.

En aquelles visites en Josep jugava amb altres nens al voltant de les esglésies i poc a poc va mostrar interès en poder entrar en algunes dependències com les de sant Miquel on només era una mena de magatzem de mal endreços on hi havia guardats alguns dels retaules que avui formen part de la gran riquesa de la Seu d’Ègara.

Més tard el mateix Josep es va dedicar a dibuixar les construccions que li van servir durant els seus treballs i conferències sobre arquitectura i que li van permetre finalitzar els seus estudis d’arquitectura el 1881 amb la qualificació d’excel·lent.

El 1898 presenta el seu estudi “les fonts de l’arquitectura romànica a Catalunya” que va servir per l’estudi posterior anomenat “notes arquitectòniques sobre les esglésies de sant Pere de Terrassa” que va rebre varis premis.

No entraré en valorar la restauració que en va fer de les esglésies, però si que m’agradaria reivindicar el seu paper per aconseguir que aquestes fossin reconegudes aquí i a fora com una de les obres més importants del patrimoni internacional. Jo crec que Terrassa no li ha fet encara l’homenatge que en Puig i Cadafalch realment es mereix com a terrassenquista que va demostrar ser.

Nota: El topònim Bogunyà ja està documentat a la zona de Terrassa almenys des del segle XI. La família va abandonar el mas poc després de la Guerra Civil i després el van vendre. Aquesta família tenia casa a Terrassa, concretament al carrer Major i posteriorment al raval de Montserrat (casa Josep Bogunyà – no entenc que algú encara escrigui Boguñà) , construcció modernista de 1905 de l’arquitecte Lluís Muncunill i de la que avui només en queda la façana (actual botiga del Nespresso).

Podeu veure també:





77 anys de l’esfondrament del pantà de la Xuriguera i difusió al Mon Terrassa

24 02 2021

Avui el diari digital Mon Terrassa ha dedicat un especial a recordar els fets que van passar ara fa 77 anys i que va suposar l’esfondrament del Pantà de la Xuriguera o de la Xoriguera què també s’utilitza freqüentment.

Els agraïm que destaquin els articles que hem publicat des dels Records de Terrassa ja que aquest fet sabem que sempre ha interessat molt a la nostra ciutat.

I, com que no ens agrada posar records sense imatges us en deixem dues que esperem us agradin: una correspon a les obres de creació del pantà i l’altra és una vella postal obra del fotògraf terrassenc Altimira.

Enllaços als records de terrassa:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2014/10/09/fotos-inedites-i-curiositats-del-panta-de-la-xuriguera/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/19/el-panta-de-la-xuriguera/

Els enllaços per saber-ne més que ens proporciona el Mon Terrassa el trobareu a:

https://elmon.cat/monterrassa/societat/enllacos-ho-lesfondrament-del-lago-gran-febrer-1944





Butlletins dels Col·leccionistes de Terrassa

19 02 2021

Avui us fem saber que hem creat una nova secció en el Blog dels Records de Terrassa amb el títol de “Col·leccionistes” i que podeu trobar en aquest link:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/butlletins-i-separates-dels-colleccionistes-de-terrassa/

L’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa des de fa molts anys edita un butlletí amb una separata i ara els hem incorporat en aquest apartat des del número 472 corresponent al maig-juny del 2011 fins a l’actualitat.

El fet de publicar només aquests butlletins en els Records de Terrassa és perquè des del butlletí número 472 hem col.laborat fent-nos càrrec dels continguts de la secció “el col·leccionisme a internet“.

A data d’avui són 44 continguts que esperem que us agradin i que amb les interessants separates creiem que aportem un contingut valuós als nostres seguidors.

El darrer article publicat parla del Petit Príncep i aquest apartat s’anirà actualitzant cada vegada que es publiqui un nou butlletí.

Agraïm a l’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa el fet que ens hagin autoritzat a fer aquesta difusió oberta a tothom.

 





Recordem la carta del Hostal del Fum dels anys 80

10 02 2021

Avui el record és per la carta del desaparegut restaurant Hostal del Fum i és que he pogut recuperar un vell document amb la carta dels preus del 31 de gener de 1982 (fa 39 anys) i el vull compartir perquè estic segur que us vindran molts records al veure’l.

Qui no ha havia anat alguna vegada a dinar en aquest establiment que va arribar a ser tant important a la nostra ciutat de Terrassa. Del document vull destacar l’apartat dels “platos del dia” que com podreu comprovar encara estava escrit amb màquina d’escriure, de les d’abans, i en ell ens trobem fins i tot una de les típiques correccions que es feien tatxant les lletres mal escrites.

Dels Plats del Dia podem recordar-ne un que era molt típic dels anys 80 i que normalment et posaven en moltes celebracions tipus casaments o comunions i que era el Cocktail de gambes.

En el menú trobem molts preus, des del suc de tomaquet que era el més econòmic, a 60 pessetes, fins als pulpitos salteados que costaven 1.295 pessetes. La veritat és que ara que ho miro els trobo molt cars, comparats amb un filet de vedella que costava 775 pessetes.

En la secció de begudes destaquen les 1.300 pessetes de l’ampolla de Faustino I (actualment aquest vi costa 18 €) i en els caves (llavors es deien espumosos i champañas) veiem que el més econòmic és el Rondel Extra a 295 pessetes (avui costa uns 3 €) i la Sidra el Gaitero a 260.

Adjunto també una fulla del bloc de comandes del mateix establiment amb una data que no he sabut desxifrar (potser del 6 de setembre del 1977) i amb la comanda d’un dinar que va costar 800 pessetes.

Quin plat recordeu de l’Hostal del Fum? Jo recordo especialment el carret dels pastissos que et portaven al final de l’àpat i que era força espectacular per la varietat que hi havia.





Fa 50 anys que va actuar Pete Seeger a Terrassa

1 02 2021

El cantautor Pete Seeger tenia que actuar al pavelló de la Sagrada Familia de Terrassa el dilluns 1 de febrer de 1971 (avui hauria fet 50 anys), però finalment es va posposar fins el diumenge 7 de febrer del mateix any a dos quarts de vuit de la tarda.

Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel Governador Civil.

Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer  que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comité de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.

Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.

Segurament molts dels que llegiu aquest article recordareu We Shall Overcomem (https://youtu.be/M_Ld8JGv56E), Where have all the flowers done (https://youtu.be/PS3-lyqCl80) o Down by the Rivereside (https://youtu.be/bYe-bLaqhhY) per citar-ne algunes.

Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.

Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).

Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.

Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):

Si voleu escoltar un enregistrament fet en el concert clandestí del Bar Llopart de Sants fet 7 dies després del concert de Pete Seeger a Terrassa feu clik aquí: https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20140208/aquella-matinal-de-pete-seeger-en-sants-3084867?jwsource=cl
Per cert, algú té alguna fotografia del recital? Jo no n’he trobat cap.





Fa 50 anys que va tancar el teatre cinema Alegria

22 01 2021

El 17 de novembre de 1917 es va inaugurar al carrer General Mola (La Rasa) el nou edifici del Cine Teatre Alegria, del qual n’era propietari en Gaietà Galízia.

L’edifici va ser construït per l’arquitecte Lluís Muncunill, amb una capacitat per a 2.000 espectadors i es va fer en uns terrenys, on s’estenien les peces sortides dels acabats d’una industria tèxtil, i que eren propietat dels germans Coll.

54 anys després va tancar les seves portes. El darrer dia que va estar obert va ser el diumenge 10 de gener de 1951 i podem comprovar que el dia 9 s’anuncien les darreres dues pel·lícules que s’hi van projectar i que van ser: “El único juego de la ciudad“, una comedia dramàtica amb la Elizabeth Taylor i en Warren Beatty i “El oro de Mackenna“, un western amb Gregory Peck i l’Omar Sharif.

En un article del dia 16 de gener es parla de que el cinema sembla que ha tancat definitivament i es parla amb enyorança d’una pèrdua important per la ciutat. Dies després es va confirmar que havia tancat de forma definitiva.

Serveixi aquest record com a homenatge a aquest cinema que avui al menys hem recuperat amb el nom de l’actual Teatre Alegria, situat al lloc es s’havia aixecat el primer edifici al carrer Gaudí, 15.

 

 





La història del primer semàfor de Terrassa que funcionava de forma manual

15 01 2021

sastrería Labòria

En el darrer record parlava de la cançó de la Font Vella i he volgut ara ampliar l’anècdota del semàfor accionat a mà que hi havia al bell mig del carrer.

De ben antic havia estat de doble sentit de circulació, primer pels carros que hi passaven i després pels vehicles a motor que tant hi pujaven com hi baixaven.

Quan la circulació de vehicles es va fer més intensa, cap als anys 50 del segle XX, es va veure la dificultat que suposava quan es trobaven dos vehicles un pujant i l’altra baixant, ja que l’amplada del carrer no els deixava passar al mateix temps.

La data exacta en què es van inaugurar no la sé, però en una noticia apareguda al gener de 1953 s’esmenta que ja existeixen i de fa ben poc.La solució que es va trobar va ser posar un guàrdia urbà amb salacot al pedrís de l’entrada de cal Labòria, únic lloc des d’on s’albiren els dos extrems del carrer.

Font Vella anys 40

L’agent manejava de forma manual una manilla que li permetia dominar els semàfors que es van instal·lar en ambdós costats i així podia deixar passar a uns i altres vehicles de forma alternativa. La manilla (maneta) se l’emportava al finalitzar el torn de manera que quan ella no hi fos no l’ha pogués accionar ningú.

Es feien dos torns, un al mati i l’altra a la tarda i quan es treia la manilla es deixava accionat en verd el semàfor de baixada i en vermell el de pujada que hi havia a la cantonada amb la Plaça Vella, de manera que cap vehicle podia pujar pel carrer en direcció al Passeig i així s’evitaven embussos.

marques a la paret

Si us hi fixeu a la paret de la dreta de l’antiga sastreria Labòria veureu que encara és visible un pedaç amb el que es va tapar la caixeta que conenia el mecanisme que permetia accionar el semàfor. I, si encara observeu més veureu que el terra del pedrís està força més gastat el de la banda dreta (on es posava el guàrdia) que el de la banda esquerra tot i ser on hi havia la porta d’accés a la sastreria. Dons bé aquest terra gastat es devia al fregadís del guàrdia que s’hi havia de passar tantes hores a peu dret.

Però us explicaré que en realitat si bé això del terra gastat és cert, el terra que avui hi veiem no és el mateix que hi havia els anys 50 ja que llavors era de rajoles blanques i negres, tal i com és el mateix terra de l’entrada de la sastreria. Llavors si aquest terra va desaparèixer, perquè segueix estant gastat el terra actual, just en el mateix punt? És un efecte paranormal que reflecteix el què havia passat abans?

Res més lluny de la realitat. El que va passar amb aquest terra gastat te a veure amb una botiga que hi havia just al davant i que era la botiga de texans anomenada Can Guim i és que va resultar que hi havia tant jovent que hi anava a comprar els texans gastats que s’hi venien que la gent s’esperava a que obrissin per no quedar-se sense i el lloc on s’estaven era just en aquesta part del pedrís i per això el van gastar.

No puc assegurar del cert si aquest va ser el primer semàfor de Terrassa si bé podria ser-ho, ja que no he trobat cap documentació que en doni testimoni. Ho deixaré doncs en mans dels historiadors per si ens ho saben aclarir, però segurament el què el fa singular és que aquest semàfor anés a mà i més en una època en que els semàfors automàtics ja s’havien inventat als EE.UU. al voltant dels anys 20.





La cançó de la Font Vella de la Penya dels Ximples

8 01 2021

Als Amics de les Arts (entitat fundada l’any 1927) hi ha una colla anomenada “Penya dels Ximples” i el nostre record d’avui és per una cançó que van fer dedicada al carrer de la Font Vella.

La cançó va ser enregistrada el 4 de març de 1961 i editada el 1963 en un vinil titulat «Romanço del Salvatella i altres divertiments».

Posteriorment la lletra va ser publicada també en un opuscle de 65 pàgines, editat l’any 1971 i que porta el títol de “Cançons de la Penya dels Ximples de les Arts de Terrassa” (us deixo còpia de la portada d’aquesta darrera edició).

La lletra de la cançó dedicada a la Font Vella és de Josep Girona i la música és extreta de la cançó “Pigalle” de Georges Ulmer.

És va enregistrar i la podeu escoltar en vídeo en aquest enllaç: https://youtu.be/nEvxJFzlE-0

De la cançó dedicada a la Font Vella podem veure que diu, entre altres versets:

“el guàrdia-urbà està a la feina

vermell-verd va donant les senyals”

 

I és que cal recordar que quan hi passaven els cotxes s’hi va instal·lar el primer semàfor de Terrassa. El semàfor es feia anar a mà per un guàrdia-urbà, mitjançant un interruptor situat al costat de la porta de l’antiga sastreria Labòria (en el proper record n’explicaré la seva història).

Podeu trobar una crònica ben feta sobre la Penya dels Ximples (foto esquerra) al blog de l’amic Rafael Aróztegui:

https://pintorviver.blogspot.com/2019/05/dels-ximples-damics-de-les-arts.html

Pels nostàlgics del carrer Font Vella us deixo un petit reportatge de la Televisió de Terrassa on es veuen imatges de quan els cotxes encara hi circulaven:

https://twitter.com/i/status/796759263473504256





Inauguració del nou altar del Sagrat Cor 1944

1 01 2021

Comencem el 2021 desitjant-vos un bon any nou i ho fem amb un record sobre una estampeta que porta la data del divendres dia 16 de juny de 1944, dia en que es va inaugurar el nou altar del Sagrat Cor de l’església del Sant Esperit de Terrassa.

La data es va triar perquè precisament aquest dia es celebra la festivitat del Sagrat Cor. L’altar va ser beneit per el reverend Ramon Sanahuja que va agrair les donacions particulars que van fer possible la seva construcció.

En la imatge de la dreta podem veure l’altar l’any 2010.

Cal tenir present que l’anterior altar havia estat destruït l’any 1936 en que es va cremar tot l’interior de l’actual catedral i que es van tardar anys en poder-ho reconstruir tot de nou, malgrat algunes peces es van perdre per sempre més i en especial els magnifics altars barrocs que hi havia, com el de l’altar major que era fet per en Joan Mompeó l’any 1699 i estava considerat un dels més importants de Catalunya.

Podeu trobar més dades sobre l’antic altar a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2020/09/24/recordeu-haver-passat-per-la-porta-de-sant-pere-per-entrar-al-sant-esperit/.