El rellotge de Mateu Avellaneda i unes fotos inèdites

13 04 2018

mateu avellaneda dibuixant al pati del carrer de l’aurora

La Maria Rosa Avellaneda Mañosas ens ha escrit al Records de Terrassa i ens ha explicat el següent:

“El meu pare Mateu Avellaneda va deixar diversos escrits explicant records i tradicions que ell va viure en la seva infantesa i adolescència, i escrivia:

de totes les coses que desapareixen o han desaparegut em dol de tot cor que els que vindran no en sabran res absolutament“.

Aquests escrits són curiosos i interesants per conèixer costums i fets d’abans. Descric a continuació el titulat “El rellotge“. Com que es bastant extens procuraré fer un resum per transmetre el seu contingut:

“En aquella època sense tenir rellotge podies saber perfectament l’hora exacte. Puntualment passaven pels carrers de Terrassa els venedors ambulants i era tanta la regularitat en que diàriament anunciaven les seves mercaderies que al sentir-los ja sabies exactament l’hora que era. Quant de bon matí passaven les cabres del Pauet eren LES SET. Pujaven de la carretera pel carrer Topete i es paraven al carrer de l’Aurora, es munyien les cabres a la vista del públic per vendre la llet.

Més tard, tocava la campaneta del Carrau EREN LES VUIT I MITJA i sortien els treballadors de les fàbriques per anar a esmorzar. A LES NOU les corredisses de la gent per reintegrar-se al treball. A les NOU I MITJA passava el “Carro de la brossa” amb la campaneta anava repicant.

mateu avellaneda dibuixant al estudi del carrer de l’aurora

A LES DEU altre carret amb altre campaneta. Era el vell Danés que anava venent paperines de mongetes i cigrons i altres coses. A les DEU I MITJA un crit de !Cafèeeeee!!. Era el Barroto amb les cafeteres lluentes venia cafè. A LES ONZE altre crit del borreguer, amb una cistella de vímet tapada amb un tovalló blanc cridava !Borregos de Cardedeu! Més tard nou crit greu i mesurat !Cafèe..! Era el Dominguet i eren amb tota seguretat DOS QUARTS DE DOTZE DEL migdia.

Així com al matí es sabia l’hora, a la tarda es sabia a mes el dia de la setmana. El dilluns entre QUATRE I CINC passava el Cullel Noies pintes i ulleres !barato!…. El dimecres a mitja tarda passava un !plataioro! com deien les dones. Els Dijous passava un paraigüero francès que cridava amb veu forta i amb cantarella !Paraigúerooooo!!. El dimecres també passava un terraire de Sabadell amb serradures, terra d’escudelles i blanc d’Espanya.

Els Dissabtes a la tarda passava un ceguet amb una guitarra. Es parava davant de Ca l’Angeleta Pagesa sota d’un magraner que treia les branques per sobre la paret de Cal Sensada i amb veu rogallosa cantava el cuplet de moda el !Ven i Ven! i !Serafina la rubiales! que segons la cançó era una chica divina…..”

Les fotografies són originals de la família Avellaneda i les he pogut reproduir amb el permís de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas que amablement me les ha fet arribar.

Nota. Un d’aquets escrits titulat “Lladres a cal Vileta” va ser publicat en el blog d’en Joaquim Verdaguer, i també tots els altres escrits en el llibre “Mateu Avellaneda Recull“.
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/robatori-la-masia-de-can-figueres-del.html

També podeu trobar una petita referència al il·lustre Mateu Avellaneda a: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/09/28/mateu-avellaneda/

Anuncis




Sèrie dels banderins de Terrassa (5)

6 04 2018

  Seguim ara amb tres banderins del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa

En el primer podem veure que fa referència al seu primer desè aniversari (setembre 1954-1964) i en la part gràfica observem l’escut de la ciutat i un detall d’un segell sense identificar i d’una moneda corresponent a una peça encunyada a Terrassa l’any 1642 (Guerra dels Segadors) i de la que podeu saber-ne més coses en aquest link: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/10/15/monedes-de-terrassa-de-la-guerra-dels-segadors/

En el segon podem observar la mateixa composició gràfica de l’escut amb el segell i la moneda acompanyat, en aquest cas d’un dibuix del Castell Cartoixa i la referència al mateix aniversari abans citat.

La curiositat la trobem en el tercer banderí on no surt imprès el desè aniversari, tot i ser exactament igual a l’anterior. No sabem si va ser una errada d’impressió o que es van fer servir posteriorment com a banderí de l’entitat sense fer referència a l’aniversari.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (4)

20 03 2018

Seguim ara amb un banderí de les Escoles Pies de Terrassa.

En ell observem que indica el nom antic de “REAL COLEGIO ESCUELAS PIAS TARRASA”.

El dibuix que hi podem apreciar és molt esquemàtic i típic dels anys 60, data en que creiem que podria datar el seu origen.

Aprofitem aquest article per recomanar als qui en els eu dia no el van llegir l’article on parlàvem del curiós museu d’història natural, del 1889, que allí hi havia i que podeu recordar fent clic aquí:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/08/04/el-museu-dhistoria-natural-del-real-collegi-terrassenc/.  





Sèrie dels banderins de Terrassa (3)

5 03 2018

Seguim ara amb dos banderins de l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa.

En el primer observem que està dedicat a la XLIII Diada universal de l’estalvi que es celebrava cada any el dia 31 d’octubre i en ell volem destacar la moneda de 50 pessetes que ´introdueix en la guardiola l’aliga d l’escut franquista que hi havia en totes les monedes d’aquell temps.

Per cert, si tenim en compte que el dia universal de l’estalvi es va constituir l’any 1924 podrem afirmar que aquest banderí és de l’any 1966.

El segon està dedicat exactament al mateix però de l’any següent (1967) i el canvi que hi observem és en el lema que inclou i que diu: “familia que ahorra, familia feliz”.

 





Sèrie dels banderins de Terrassa (2)

26 02 2018

Continuem la sèrie amb dos banderins de l’AGUT:

El primer correspon a la secció d’automatismes de l’empresa AGUT i fa referencia a la celebració del 25 aniversari de l’any 1965 i per això porta imprès 1940 – 1965. D’ell destacarem el lema de “25 años al servicio de la industria”, la imatge de l’edifici de l’empresa i una branca de llorer.

L’altra correspon al Club AGUT i no porta data tot i que crec que és dels anys 60 o 70. D’aquest destaquem les anelles olímpiques i l’escut de l’entitat on podem observar la torre del palau travessada per un llampec, suposo que com a símbol d’empresa dedicada a temes elèctrics i l’orla de l’escut on trobem de nou la branca de llorer y les dents d’un mecanisme que pot simbolitzar l’industria.

El club va ser fundat l’1 de desembre de 1946 amb el nom de CD Talleres Agut com a secció de futbol. El 1948-49 van guanyar el campionat de Terrassa i el 1950-51 van ser subcampions provincials. El setembre de 1951 ingressà a la Federació Catalana amb el nom de CD Agut i la següent temporada es proclamà campió del seu grup de Segona Regional i subcampió de Catalunya de la categoria. Més endavant va jugar a Primera Regional B i a Primera Regional, fins que el 1956 va pujar a la Tercera Divisió. Tot i que el primer any els va anar força be (van ser setens) la següent temporada van perdre la categoria. L’any 1959 el club es va donar de baixa de la Federació i va deixar de competir oficialment tornant a utilitzar el vell nom de CD Talleres Agut. El seu equipament era de camiseta blanca i pantalons negres i jugaven al denominat Camp de l’Agut (actualment la plaça Lluís Companys).

Com a curiositat podem dir que l’any 1966 va crear el bàsquet femení i que van arribar a participar en els campionats de Barcelona.

L’any 1980 l’equip juvenil del Agut va jugar el seu darrer partit i entre els que van jugar podem citar: Lluís Mitjavila, Francisco Cárdenas, Ricard Puig, Saletes, Sagrado, Ángel Cruz, Antonio González, Francisco Morales, Andrés, Julio, Abella, Romera, Gázquez, Alcalá, Melchor y Juan Ruiz (amb l’entrenador de l’equip en Leo Porras i el delegat Joan Abad).





Sèrie dels banderins de Terrassa (1)

22 02 2018

En un post de l’any 2008 https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/05/06/els-banderins-de-terrassa/ us parlava dels banderins de Terrassa, però ara iniciarem una petita mostra del que he anat trobant.

Espero que us portin records i els puguem comentar.

Començarem aquesta sèrie amb dos banderins de Parròquies de la ciutat:  El primer correspon a la benedicció del Temple Parroquial de la Santa Creu del dia 1 de maig de 1960 i l’altre correspon a la parròquia de Sant Cristòfor de 1964. En ambdos banderins podem observar la imatges dels dos temples i en el de Sant Cristòfor a més podem observar la imatge del Sant creuant el riu amb el nen Jesus en braços. Per aquest motiu aquest sant és el patró dels xofers i conductors.

Si voleu saber més coses de la parròquia de la Santa Creu podeu llegir un interesant article a: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/10/la-parroquia-de-la-santa-creu-de.html.

De la parròquia de Sant Cristòfor de ca n’Anglada en podeu visitar el seu blog: http://parroquiasantcristofor.blogspot.com.es/





Una fotografia sense datar per celebrar el 95 aniversari de la Cobla la Principal de Terrassa

12 01 2018

El 2018 celebrem els 95 anys de la Cobla la Principal de Terrassa i des dels Records de Terrassa ho volem fer amb la publicació d’un anunci antic de la “Cobla Orquestra Principal de Terrassa” i del que desconeixem la data exacte de la seva publicació.

La Cobla que va ser fundada l’any 1923 de la mà d’en Francesc Planas Virolesch (Girona, 1874 – Terrassa, 1947) amb d’altres persones i entitats de la ciutat que ella havia conegut arran d’una actuació que es va fer el 1905 en un Aplec de la Mata, on hi havia actuat amb la cobla “Unió Cassanenca” de Cassà de la Selva.

En aquella primera cobla una part dels músics eren de les comarques de Girona, dons els va aportar el mateix Planas, i d’altres de la zona de Terrassa i, com a curiositat, direm que la cobla estava formada només per 10 músics, ja que inicialment no tenien el trombó. La seva presentació oficial es va fer el dia 18 de març de 1923 en que es va interpretar una primera sardana, que portava per títol Ginesta (de Vicenç Bou). Ben aviat la Cobla va optar per denominar-se Cobla-Orquestra ja que així tenia més possibilitats d’actuacions.

La Principal de Terrassa, que és com la coneixem actualment, és dons una de les cobles més antigues de Catalunya i de les poques que mai s’han trencat, ja que fins i tot durant la guerra civil va seguir actuant. La foto no està datada però, si ens atenem a que la formació conté 3 músics que no van formar part de la cobla inicial: en Joan Carreras, n’Isidre Royo i en Josep Cabeza, i que a l’any 1925 es va incorporar el trombó, que no surt en la imatge, podem aventurar-nos a datar la fotografia entre els anys 1924 i 1925.

Els músics que hi figuren al document són:
• Francesc Planas (gironí)
• Josep Pla (gironí)
• Miquel Fontova (gironí)
• Jaume Riera (gironí)
• Ricard Anglada i Bou (gironí)
• Joan Roca
• Enric Dinares
• Juan Carreras
• Isidre Royo
• José Cabeza

I, els que havien deixat la cobla inicial eren:
• Josep Abadal
• Bonaventura Garriga
• Jaume Llongueras

Document: hem rebut un comentari de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas en que ens indica que el seu avi Emili Mañosas era músic i tocava el contrabaix a la cobla “LA PRINCIPAL DE TERRASSA”. Ens adjunta un document que podeu veure a la dreta, dels membres de la cobla i ens indica que és de la temporada de 1927-28.

Nota: hem rebut una comunicació d’en Josep Loredo, músic a la Cobla La Principal d’Olot, i ens diu que te un blog dedicat a formacions musicals de Catalunya, bàsicament Cobles, Orquestres, Orquestrines, i algun Conjunt.
I que concretament ens recomana aquesta entrada que la veritat és que aporta molta informació de valor que té a veure amb aquest article (us recomanem que la visiteu):

TERRASSA (1): CABEZA, TERRASSA, L’ANTIGA TERRASSA, LA PRINCIPAL DE TERRASSA i CIUTAT DE TERRASSA:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/TERRASSA%20%281%29