Cinquè concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

8 05 2019

Per tal de celebrar la XVII Fira Modernista de Terrassa us proposem la cinquena Edició del Concurs d’anuncis modernistes, on podeu puntuar l’anunci que més us agradi.

Els que hem triat per aquesta cinquena edició són:

Nota: L’objectiu és el de reconèixer el treball de les arts gràfiques i la creativitat que hi havia en els anuncis modernistes de Terrassa.

Links Fira Modernista:

Els guanydors de les edicions anteriors van ser:

2018: Champagne Irroy – Tusell 1910

 

 

 

 

 

2017: José Soldevila e Hijo 1910

2016: Perruqueria Jaume Gibert del 1911

2015: Mosaicos Prat – Carreras del 1907

Anuncis




En Conrad Fontellas com a empresari d’èxit i la seva caiguda (2º part)

2 05 2019

En l’anterior post dedicat a Conrado Fontellas i Gamisans hem explicat la part d’èxit com a empresari tèxtil.

Però a principis dels anys 50 una crisi important fa que moltes empreses tèxtils facin fallida i ell a més veu com perd la patent de l’astracan sintètic i no li queda altra remei que tornar a exercir de professor a l’Escola Industrial on s’hi refugia per poder subsistir. D’aquesta època cal citar que segueix inventant i en destaquem l’Odarnoc (és el seu nom Conrado al revés) que servia per aturar un teler quan es produïa alguna incidència.

Però poc a poc caient en una depressió que el porta a la beguda i el converteix en una ombra del que havia estat i és en aquells anys que comença a ser freqüent de veure’l en diversos bars de la ciutat: Las Vegas, el Yokoama, el Catalònia o als Amics de les Arts, amb el puro a la boca i un vas de vi a la mà. Finalment acaba anant pels domicilis particulars o pels bar venent ensaïmades de Mallorca que portava sota el braç i que li servien per beure cada vegada més i caure en un deteriorament físic preocupant.

És aquesta època que alguns industrials terrassencs el converteixen en home de palla de negocis obscurs, amb l’afany de que si acabaven malament no els passes res, ja que ell ja era totalment insolvent. Però ell seguia tenint al seu cap la idea de fer nous projectes, com el rodatge d’una pel·lícula titulada “Terrassa perla téxtil de España” que mai es va fer.

Finalment qui en va tenir cura d’ell va ser la Lurdes dels Amics de les Arts, on a vegades s’asseia al piano i cantava una lletra que deia “Jo a vostè no el conec de res …” fins que va morir el 20 de novembre de 1075, el mateix dia que moria el dictador, amb una repercussió molt minsa en els mitjans de la ciutat.

En algun proper record farem esment a la seva faceta d’actor i productor cinematogràfic, amb el sobrenom de Mario Pickman.





En Conrad Fontellas com a empresari d’èxit i la seva caiguda (1ª part)

26 04 2019

Tal com vàrem comentar, remprenem els records de Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), conegut popularment com a Mario Pickman, i ho fem recordant que va aconseguir ser un empresari d’èxit, especialment desprès de la guerra civil.

Però anem a pams i expliquem que després d’haver nascut a la colònia tèxtil Pons de Puig-reig el 13 de setembre de 1910 i sent fill de teixidors, es va traslladar a Terrassa al 1927 per cursar estudis de Mestre Teixidor a l’Escola d’Arts i Oficis. De seguida va excel·lir entre els seus companys i fins i tot el professor Blanxart el va arribar a nomenar professor de pràctiques. 

És en aquest temps que munta la seva primera empresa de teixits de llana al carrer Sant Leopold 63.

Als primers anys de la Guerra i per el motiu de que era professor de pràctiques es va lliurar de ser mobilitzat, fins que al 1938 el van fer anar al front de l’exercit republicà de Castelló com a escrivent de la brigada 325. L’aventura li va durar poc ja que de seguida el van fer presoner prop d’Alcora per ser enviat al camp de presoners de Santoña d’on és alliberat per l’ajuda d’amistats que havia fet a Terrassa. L’alliberen però el fan anar a la Caixa de Reclutes de Santander primer i a Vitòria després on aconsegueix muntar un negoci tèxtil per produir sacs per pólvora destinats a l’exercit franquista.

Això fa que quan torna a Terrassa, acabada la guerra, es trobi una ciutat que ha perdut bona part de la seva industria i dels seus industrials. Però com que ell ha guanyat diners pot posar en marxa de nou el seu negoci del carrer Sant Leopold a més d’una nova fàbrica a Manresa que deixa en mans d’un germà.

Així a principis dels anys 40 té 3 fabriques en funcionament i comença a patentar invents seus que li donaran prestigi, com és el cas de l’Astracan sintètic en va aconseguir imitar la pell de les ovelles d’origen asiàtic que produeixen aquesta llana tant particular i apreciada en aquells anys. I ho fa combinant teixits de llana, cotó i seda. Aquest nou teixit es podia fer d’altres colors i adaptar-se així a les modes imperants.

En Fontellas empresari no s’oblida de formar-se i estudia anglès per poder internacionalitzar els seus productes, tot i que en aquells anys ja te més al cap les seves dèries d’actor que d’empresari i comença una vida de luxe que li porta a tenir dos descapotables, un Opel Z a Terrassa i un Peugeot 402 a Barcelona ja que per anar de Terrassa a la capital hi anava sempre en tren. Com a anècdota direm que en aquells anys d’en Fontellas (llavors ja Mario Pickman) es deia que mai es canviava de roba ja que quan la que portava era bruta la llençava i en comprava de nova.





Fer el Salpas un vell costum que s’ha perdut

20 04 2019

Avui us deixem amb un record de Setmana Santa de l’amic Josep Badrenas que diu així:

“Tot gaudint de la Setmana Santa, tant diferent de com era en la meva joventut, m’ha vingut a la memòria una cerimònia religiosa que es feia el dijous sant, als pobles però també a les ciutats, suposo que a petició dels interessats en participar-hi.

Es deia “FER EL SALPAS” i consistia en que una ambaixada de la parròquia, normalment el rector i un escolanet amb una espècie de galledeta metàl·lica plena de sal, que ara no recordo com es diu, però molt utilitzada en les esglésies per acollir l’aigua beneïda, anaven per les cases (dels que s’hi havien apuntat), a fer-los-hi el “Salpas”, que consistia en beneir la façana de la casa dipositant-hi un grapat de sal humida (i beneïda) que quedava enganxada a la façana durant uns dies.

Possiblement aquest costum servia per fer fugir els mals esperits…; sembla ser que la paraula Salpas ve de “sal” i “pasqua” però això no ho he investigat…
Fins i tot, és possible que als poblets petits rurals encara es faci. (suposo que encara deuen quedar mals esperits per foragitar)”.

Nota: Salvador Alsius, en la seva obra “hem perdut l’oremus”, petita enciclopèdia de la cultura catòlica defineix aquesta manifestació com la “benedicció de les cases amb aigua i sal durant el temps pasqual”. El mateix autor explica que el seu origen cal cercar-lo en la pasqua jueva i que es realitzava a partir de la sal que els mateixos devots aportaven.
Podeu trobar la resta d’aquest aclariment a:

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/el-salpas-un-ritual-de-proteccio-de-les-llars-catalanes/

Aclariment: En la litúrgia catòlica, l’hisop, salpasser o aspersori d’aigua beneita és una vareta de fusta o metall dotada en el seu extrem d’una esfera metàl·lica buida, emplenada d’un material capaç de retenir l’aigua. En certs moments del ritual, especialment durant les benediccions, i en la litúrgia de la Vigília Pasqual, un sacerdot submergeix l’extrem de l‘hisop en un calderet d’aigua beneïda, denominat acetre, i espargeix amb ell aigua sobre les persones o objectes als quals es desitja beneir.





La tarifa de preus dels fusters l’any 1871

12 04 2019

Hola a tots i a totes, permeteu-me una petita aclaració:

He estat uns quants dies sense publicar res en el blog dels Records de Terrassa i us confesso que en part ha estat perquè vaig sentir la pèrdua del Ricard Font, i d’alguna manera no em venia de gust publicar res.

Però m’he trobat molt gent que m’ha demanat que hi torni i com que de records no en manquen he decidit tornar-hi i ho farem presentant-vos un document que ha arribat a les meves mans de manera fortuïta.

Posteriorment continuraem explicant cosetes del Pickman que varem deixar pendents.El document és una tarifa de preus del Gremi de Fusters de Terrassa de l’any 1871 i el document si m’ho permeteu està ple d’anècdotes que segurament un historiador n’hi podrà treure molt de profit.

Fixem-nos d’entrada que el document està escrit en un català que encara no ha estat normalitzat i que ens sobte per com s’escriu i per això només cal fixar-se amb la frase que diu “Tarifa que los abaix firmats, com a operaris de l’ofici, han acordat, a fid e poder donar quan convingui, preus fixos i equitatius, contant las pessas lo més just, tot a escayre, res bugit, però aceptabla. Quan siguis treballs especials, se contará lo que valguin los jornals, la fusta, etc.

En les diferents parts de les tarifes crec que és remarcable la part que fa referencia a les “caixas de mort” i on explica que una caixa costa “4 rals lo pam”. Segur que mols recordareu que els rals eren una fracció de l’antiga pesseta. Fer un bagul ja era molt més car dons sortia a “5 rals lo pam”. Destaco també la frase que indica un preu aproximat amb l’expressió “ab cap y peus sisabat, aumenta lo 25p.%”.

Crec que podeu passar una bona estona repassant el document i en especial si preneu atenció a la part de sota on han signat tots els fusters que formaven part del Gremi a Terrassa l’any 1871. De segur que us emportareu alguna sorpresa veient cognoms molt coneguts a la ciutat i dels que destaco: Capella, Pauls, Mijans, Lleonart, Alavedra, Madeu, Masats, Valls, Morral, Vallhonrat, Moyas, Pages , Mas, Moragas, Torrella, Morros, Clapés, entre molts d’altres que us deixo perquè aneu esbrinant.





En Conrad Fontellas com a profesor a l’Escola Industrial

15 02 2019

En Conrad Fontellas i Gamisans (1910-1975), conegut popularment com a Pickman, no va ser sempre una persona estrafolària, sinó que en la seva joventut podem dir que era una persona que si destacava per alguna cosa era per els seus estudis i la seva capacitat de innovar.

Per aquest motiu avui el record el dediquem a dos articles apareguts a la Vanguardia l’agost del 1935 i que ens mostren al Conrad Fontellas (que en ocasions l’anomenen Fontelles) en la seva vessant de professor.

En elles ens parla de les xerrades que havia donat sobre “Organització Comercial i Política Econòmica Exterior d’Espanya” en el saló de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa.

En un post anterior parlàvem de la seva vessant més artística i desenfadada: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/05/15/personatges-populars-de-terrassa-1/.

 





Un elefant del circ Hagenbeck ajuda a salvar un camió

8 02 2019

Una noticia apareguda en el diari El Dia el dia 23 d’agost de 1924 ens explica el fet de que el dia abans, 22 d’agost, un camió quan sortia marxa enrere de la fàbrica dels senyors Aymerich i Amat va calcular malament la maniobra i li van quedar dues rodes penjant sobre la riera de la Rambla.

En aquesta difícil situació i veient que no podien treure’l es va decidir anar a buscar un elefant del circ Hagenbeck que va aconseguir restablir el camió a la calçada sense gaire dificultat.

Nota: en el llibre “Coses de Terrassa viscudes” de Baltasar Ragón, en la pàgina 15 parla d’aquest fet però de forma errònia, ja que diu:

el dia 5 de juliol de 1923 (era el 20 d’agost del 1924), en un camp a l’entrar a la dreta del carrer Pare Llauradó, que últimament s’utilitzava per estendre teles empesades, varen aixercar-hi el Circ Hagenberk (era Habengeck), el més gran que ha visitat Terrassa…. en un d’aquells dies … un camió que sortia de la fàbrica d’Emili Badiella (era d’Aymerich i Amat), en fer el viratge va caure a baix el fons de la Riera, a uns tres metres d’alçada del seu llit (no va caure sinó que va quedar penjant), i aquell vehicle fou alçat i posat al pla del carrer per un dels elefants que tenien a l’esmentat Circ”.

Vull esmentar aquest desori històric per dir que moltes de les dades que figuren en llibres del Baltasar Ragon i d’altres són errònies i que no les hem d’agafar al peu de la lletra ja que aniríem enganyats.