Sèrie dels banderins de Terrassa (1)

22 02 2018

En un post de l’any 2008 https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/05/06/els-banderins-de-terrassa/ us parlava dels banderins de Terrassa, però ara iniciarem una petita mostra del que he anat trobant.

Espero que us portin records i els puguem comentar.

Començarem aquesta sèrie amb dos banderins de Parròquies de la ciutat:  El primer correspon a la benedicció del Temple Parroquial de la Santa Creu del dia 1 de maig de 1960 i l’altre correspon a la parròquia de Sant Cristòfor de 1964. En ambdos banderins podem observar la imatges dels dos temples i en el de Sant Cristòfor a més podem observar la imatge del Sant creuant el riu amb el nen Jesus en braços. Per aquest motiu aquest sant és el patró dels xofers i conductors.

Si voleu saber més coses de la parròquia de la Santa Creu podeu llegir un interesant article a: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/10/la-parroquia-de-la-santa-creu-de.html.

De la parròquia de Sant Cristòfor de ca n’Anglada en podeu visitar el seu blog: http://parroquiasantcristofor.blogspot.com.es/

Anuncis




Una fotografia sense datar per celebrar el 95 aniversari de la Cobla la Principal de Terrassa

12 01 2018

El 2018 celebrem els 95 anys de la Cobla la Principal de Terrassa i des dels Records de Terrassa ho volem fer amb la publicació d’un anunci antic de la “Cobla Orquestra Principal de Terrassa” i del que desconeixem la data exacte de la seva publicació.

La Cobla que va ser fundada l’any 1923 de la mà d’en Francesc Planas Virolesch (Girona, 1874 – Terrassa, 1947) amb d’altres persones i entitats de la ciutat que ella havia conegut arran d’una actuació que es va fer el 1905 en un Aplec de la Mata, on hi havia actuat amb la cobla “Unió Cassanenca” de Cassà de la Selva.

En aquella primera cobla una part dels músics eren de les comarques de Girona, dons els va aportar el mateix Planas, i d’altres de la zona de Terrassa i, com a curiositat, direm que la cobla estava formada només per 10 músics, ja que inicialment no tenien el trombó. La seva presentació oficial es va fer el dia 18 de març de 1923 en que es va interpretar una primera sardana, que portava per títol Ginesta (de Vicenç Bou). Ben aviat la Cobla va optar per denominar-se Cobla-Orquestra ja que així tenia més possibilitats d’actuacions.

La Principal de Terrassa, que és com la coneixem actualment, és dons una de les cobles més antigues de Catalunya i de les poques que mai s’han trencat, ja que fins i tot durant la guerra civil va seguir actuant. La foto no està datada però, si ens atenem a que la formació conté 3 músics que no van formar part de la cobla inicial: en Joan Carreras, n’Isidre Royo i en Josep Cabeza, i que a l’any 1925 es va incorporar el trombó, que no surt en la imatge, podem aventurar-nos a datar la fotografia entre els anys 1924 i 1925.

Els músics que hi figuren al document són:
• Francesc Planas (gironí)
• Josep Pla (gironí)
• Miquel Fontova (gironí)
• Jaume Riera (gironí)
• Ricard Anglada i Bou (gironí)
• Joan Roca
• Enric Dinares
• Juan Carreras
• Isidre Royo
• José Cabeza

I, els que havien deixat la cobla inicial eren:
• Josep Abadal
• Bonaventura Garriga
• Jaume Llongueras

Document: hem rebut un comentari de la Maria Rosa Avellaneda Mañosas en que ens indica que el seu avi Emili Mañosas era músic i tocava el contrabaix a la cobla “LA PRINCIPAL DE TERRASSA”. Ens adjunta un document que podeu veure a la dreta, dels membres de la cobla i ens indica que és de la temporada de 1927-28.

Nota: hem rebut una comunicació d’en Josep Loredo, músic a la Cobla La Principal d’Olot, i ens diu que te un blog dedicat a formacions musicals de Catalunya, bàsicament Cobles, Orquestres, Orquestrines, i algun Conjunt.
I que concretament ens recomana aquesta entrada que la veritat és que aporta molta informació de valor que té a veure amb aquest article (us recomanem que la visiteu):

TERRASSA (1): CABEZA, TERRASSA, L’ANTIGA TERRASSA, LA PRINCIPAL DE TERRASSA i CIUTAT DE TERRASSA:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/TERRASSA%20%281%29





Un calendari del 1976 de l’Agut per felicitar el nou any

31 12 2017

Avui hem triat la imatge d’un calendari de paret editat per la fabrica Agut S.A. corresponent al 1976, i en el que felicitaven el nou any a tots els seus clients i proveïdors, per desitjar-vos a tots un Feliç 2018.

Per sort l’edifici de la fàbrica de ca l’Agut s’ha conservat gràcies a que un gran supermercat la convertit en un espai útil per la ciutat. Però per els qui el recordin com a fàbrica hem triat una imatge del 1974 en que es pot apreciar molt be l’imponent edifici que s’hi va construir i els camps que encara l’envoltaven, en una zona de Terrassa que estava en bona part sense urbanitzar i, fins i tot, l’actual avinguda Josep Tarradellas és encara de terra.

Fixem-nos en les vies del tren del nord que passaven pràcticament a tocar de l’edifici i que per aquest motiu l’entrad principal estava ubicada al carrer Marquès de Comillas, 1.

Com a curiositat podem fixar-nos en els avenços en comunicació que anunciaven en la seva targeta: Telex i Telegrames.





Bon Nadal i Millor Any 2018

18 12 2017

Com cada any des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2018, any en que aquest Blog celebrarà el 11è anniversari.

Aquest any hem triat una felicitació de Nadal terrassenca enla que podem apreciar el mercat de Santa Llucia en una Plaça Vella de mitjans del segle passat.

Aquesta imatge està extreta d’una felicitació que va enviar el Banc Comercial de Terrassa el Nadal del 1956, o sigui que ja fa 61 anys.

Com a detalls a observar la façana antiga del Sant Esperit i els arbres i fanals que conformaven la plaça.

Si algu desxifra la signatura del que va fer el dibuix us agrairem que ho indiqueu, gràcies.

 

 





Un programa de la Festa de Santa Llúcia de fa 75 anys

1 12 2017

De nou ja tenim la Fira de Santa Llúcia al bell mig de la Plaça Vella i per aquest motiu us obsequiem amb una portada del programa de Festes que es va editar l’any 1942, o sigui ara fa just 75 anys.

Us recordem que de la fira ja n’hem parlat en altres posts d’aquest blog i que els podeu recuperar visitant:

Tot i que la diada de Santa Llúcia és el dia 13 a la nostra ciutat el mercat de Nadal cada vegada s’inaugura més aviat i aquest any ja ha començat el dia 1 de desembre.

Us desitgem a tots que en gaudiu i que compreu especialment a les parades solidaries que hi podreu trobar.

 





Una fotografia i un record personal de l’Escola Bethsaida

29 11 2017

Hem rebut un record del Jordi Fortet juntament amb una fotografia de l’escola Bethsaida, arrel del post que vàrem publicar i que podeu veure fent click aquí.

I diu així:
“Vaig ser alumne de l’escola Bethsaida junt el meu germà l’any 1972. El meu germà feia 3er d’EGB que era el darrer curs que s’hi podia fer, i jo 1er. Recordo que només entrar a l’escola, que es trobava al 1er pis, feia una forta olor a Dacs (ceres per pintar), que provenia d’un gran armari que es trobava a l’entrada amb tot de material escolar. Fèiem anglès des de 1er. cosa poc habitual a l’època. També recordo el petit pati que s’hi arribava mitjançant dos passadissos exteriors que envoltaven la impremta que hi havia a la planta baixa. Conservo una fotografia amb els nens de 3er. (7 nens i 2 nenes) en un dels passadissos exteriors que donava al patí” (i que és la que il·lustra aquest record).

Sobre la fotografia ens comenta el següent:
“En la fotografia es pot observar el meu germà més gran. La foto està presa des d’un dels passadissos exteriors que donaven al patí. Des de la barana es veia el patí de la impremta que hi havia a la planta baixa. Els nens estan a punt d’entrar a l’aula i el patí, molt petit, queda al fons”.

I afegeix:
“No tinc masses records d’aquesta escola ja que només tenia 6 anys. Recordo que el personal docent era tot femení. Dels alumnes no he tornat a saber res d’ells, malgrat haver estat a casa d’alguns, acompanyat del meu germà, el mateix any 1972. Recordo un parell de germans que anaven a la mateixa escola (ara no recordo si eren bessons) i que vivien en el Portal de Sant Roc. També recordo un company que vivia al carrer Arquímedes cantonada Pare Llaurador i a una nena que vivia al carrer Topete. A l’escola quan hi havia un aniversari ens posaven tots en cua al voltant del protagonista per felicitar-lo i que ens donés un caramel. Passats alguns anys em vaig trobar amb la mestra que tenia al Bethsaida en el parc de Sant Jordi, jo no la vaig conèixer però ella a mi si. Seria per l’any 1975 o 1976. Res més des de llavors”.
I finalitza dient: “si algú es reconeix a la fotografia felicitats, segur que vàrem jugar junts”.

I nosaltres afegim que si algú es reconeix i ens ho vol fer saber creiem que seria molt bonic dons potser ajudaria a retrobar-se amb amics de la seva infantesa.





Records de les Festes franquistes a Terrassa i la darrera nòmina del Franco

10 11 2017

L’amic Josep Badrenas ens ha fet arribat aquests records:

En relació al post anterior del Blog comenta: “Jo no recordo en absolut la Festa de la República, entre altres coses, perquè encara no havia nascut, es a dir, amb 77 anys, no he viscut mai en règim de República, com la immensa majoria de catalans o espanyols actuals, i estic segur que des del 1936, al menys oficialment, no s’ha celebrat més aquesta efemèride”.

I afegeix: “Però, em sembla recordar de la meva joventut, possiblement en els anys de la postguerra, que a l’abril hi havia un dia festiu, no se ben be quin dia era, on és celebrava alguna cosa del règim franquista…, de la mateixa manera que es celebrava: l’entrada dels Nacionals, el dia del Caudillo, el dia de la Raça (encara vigent), el dos de maig canviat després pel 1 de maig ( la secció femenina del Frente de Juventudes aprofitava per fer la seva demostració anual de folklore a l’estadi de Madrid), o el 18 de juliol.

Aquesta festa, desapareguda per causa del règim post franquista amb la instauració de la Democràcia, podem dir que l’hem esborrada del mapa, gràcies a Deu!!!, ja que representava el “Alzamiento Nacional” i com a “premi” per la victòria del General Franco, el govern de torn, en els anys 50, va establir una Paga Extra, coneguda com la “paga del 18 de juliol” consistent inicialment en una gratificació de 20 dies de sou, que es va ampliar al cap d’uns anys a 30 dies. Malgrat l’interès en esborrar tots els símbols franquistes, aquest fet no es va eliminar, sinó que es va passar al 30 de juny i així tots contents. Quan ens toquen la butxaca, no ens importa mantenir segons quina simbologia, encara que procedeixi de la commemoració d’uns fets com aquests.

Val a dir que també es va instaurar la paga extra de Nadal en la mateixa època i, al convertir-nos en un estat laic, em passat a nomenar-la com a Paga del desembre. I menys mal que les han mantingut, malgrat que sembla que darrerament les dels jubilats i pensionistes, creen un maldecap al Govern, cada sis mesos. Desconec si en temps de la República o “abans de la guerra” havien existit les pagues extres, o si m’equivoco al dir que les va establir en Franco.

També m’agradaria saber, si algú ho recorda, quina festa es celebrava a l’abril?, Gràcies”.

Resposta: La festa que es feia a l’abril era el dia 1 d’abril, data de la Victoria Franquista en la Guerra Civil, tal i com pots comprovar en la revista “No Importa” del Frente de Juventudes de Terrassa.

Curiositat: Us hem inclòs un curiós document històric de la darrera nòmina cobrada pel General Franco el 2 de desembre de 1975 de 168.477 pessetes de l’època, amb una retenció de 13.279 pessetes de IRPF i 489 en concepte d’orfes. Però el més curiós es veure es desglossament de la seva nòmina ja que figuren coses tan inversemblants com les partides corresponents a les condecoracions imposades per ell mateix i que pugen més del doble del seu sou. O sigui, jo em condecoro i així m’apujo el sou.