Bon estiu 2016 a tots

30 07 2016

Jorge Dominguez, orquesta Hot Club de TerrassaA tothom li ve bé gaudir d’uns dies al descans i per això deixarem de publicar durant l’agost, però us puc assegurar que abans de finalitzar el mes ja us tindrem preparat algun nou record de la nostre ciutat.

Però tot i així no volem marxar sense deixar algun detall per recordar i com que l’estiu és temps de Festes Majors i de balls us volem regalar una fotografia del Jorge Domínguez, cantant de l’enyorada orquestra terrassenca HotClub que tantes vetllades va alegrar a la nostra ciutat.

Els que vulgueu fer comentaris teniu el blog obert per vosaltres.

Mentrestant, us desitgem a tots i a totes unes bones vacances d’estiu 2016!





Com es va dissenyar el logo de la revista SYBSA

16 07 2016

primera revista sybsa 1958SYBSA és el títol que li van posar a la revista que editava l’empresa “Sala y Badrinas S.A.” i que en el 1958 va néixer com a publicació a Terrassa amb una portada en que es mostra una foto de l’imponent fàbrica, que llavors era tot un orgull per la important industria tèxtil de la nostra ciutat.
D’aquest primer número destacarem una anècdota referent al seu logotip explicada pels mateixos que el van crear, en Ramon Guinjoan (que després va tenir la tenda de texans Can Guim a la fontvella) i en Josep Borrás.

Avancem que el dibuix de la muntanya de Sant Llorenç i l’al•legoria al món tèxtil són obra d’en Borrás i que la composició tipogràfica és d’en Guinjoan.sala badrinas 1982
Però el més curiós és com es va composar el logotip, ja que llavors no hi havia ordinadors i tot era fet de forma manual. El cas és que per un cantó es van fer els dibuixos i per l’altra les lletres de SYBSA retallades en cartró, les quals es van situar sobre el dibuix.

A continuació es va agafar una pala de matamosques, de les que antigament eren de reixeta, i es va mullar amb tinta. Raspant la paleta és va aconseguir l’efecte dels puntets que rodegen les lletres. Llavors es van retirar les lletres de cartró deixant a la vista com un motlle en blanc (el negatiu de les lletres) que només van tenir que pintar les lletres en negre tot deixant un espai en blanc que ajudés a destacar-les. Tota una lliçó de disseny dels anys 50 en que valia més l’enginy que els aspectes tècnics.

La imatge de la fàbrica Sala y Badrinas d’aquest post és de l’any 1982.

En el proper post parlant dels curiosos continguts d’aquesta revista.





El volant de Sant Cristòfol a Terrassa

10 07 2016

volant de sant cristofolEl 10 de juliol és la diada de Sant Cristòfol, patró dels conductors i abans en les confiteries i pastisseries s’hi podien trobar els Volants de Sant Cristòfol, un tortells de brioix farcit de massapà i fruites confitades que portaven una cirereta al mig, simulant el clàxon i que acostumaven a portar una figureta amagada de porcellana, que moltes vegades simulava un cotxe.

Sant Cristòfor (o Cristòfol) és el patró dels automobilistes i protector de tots els que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d’un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós. Aquest personatge és la continuació de les divinitats clàssiques, l’Hermes grec i l’Hèrcules llatí.

programa Festa de Sant Cristòfol Terrassa 1934Segons diuen el Sant cristià va passar l’infant Jesús d’una llera del riu a l’altra. Va ser una feina molt àrdua: el cos del nen cada vegada pesava més perquè portava a sobre tots els pecats del món.

Com a curiositat us mostro un programa editat pel Gremi de Xofers de Terrassa el juliol del 1934 per celebrar la seva Festa, que tenia lloc els dies abans de la diada. En ell es parla a més de la tradicional benedicció dels automòbils que es feia desprès d’un Ofici Solemne, d’altres actes com el concert i les sardanes que es feien al Passeig i el Gran Ball al Teatre Alegria.

goig sant cristofol 1950Avui ja no trobem volants de Sant Cristòfol a les pastisseries de Terrassa i és una pena que hàgim perdut aquesta tradició en una ciutat en que a més Sant Cristòfol és un dels nostres 3 patrons, al costat de Sant Pere i Sant Valentí. Aprofito per incloure un goig a Sant Cristòfol de l’any 1950.

En altres articles ja s’ha parlat de la diada a Terrassa i per qui els vulgui llegir us deixem els enllaços:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/10/90/
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/05/sant-cristofol-i-la-festa-dels.html





Totes les portades dels programes de la Festa Major de Terrassa

1 07 2016

1850 FMT modernaPer celebrar la Festa Major de Terrassa 2016 des dels Records de Terrassa ho volem fer amb la publicació d’una pàgina especial, on podeu gaudir de totes les portades dels programes de Festa Major que s’han editat a Terrassa, des del 1900.

Podeu accedir a la pàgina des del menú superior o fent click a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/programes-de-festa-major/.

Cal tenir en compte que abans de la guerra civil era molt comú que certs establiments editessin programes de la Festa Major com a regal pels seus clients i d’aquest pot ser que n’existeixin alguns dels que no en tinguem coneixement (la foto correspon a un programa recentment descobert del 1923).1923 FMT

Estem segurs que es tracta de la mostra més exhaustiva que mai s’hagi publicat de les portades dels programes de Festa Major de Terrassa i per primera vegada la podeu gaudir des d’aquest espai obert a tothom.

Fem un agraïment especial al Arxiu Municipal, Arxiu Històric, Biblioteca Central i també al Rafael Comes, al Ricard Font i al Jan Grau, per la seva ajuda desinteressada en la creació d’aquest llistat.

Si algú disposa d’algun programa que no surti reflectit en aquest llistat, preguem ens ho faci saber per tal de poder-lo incorporar i fer més complerta la mostra.





El parvulari “San Cristóbal o SanCosme”

28 06 2016

parvulario sant cristobal - san cosme 151Hem rebut un comentari demanant-nos si teníem informació del parvulari que abans ocupava les instal•lacions de l’actual biblioteca del districte 2 de Terrassa i per donar una breu resposta i amb la intenció de motivar als nostres lectors per si poden aportar més informació, publiquem les dades que tenim.

En una fitxa del “parvulario San Cristóbal” (creiem que es va inaugurar cap als anys 50/60), del carrer Sant Cosme 151, realitzada l’any 1971, trobem una breu explicació que indica que tenia una capacitat de fins a 59 alumnes en una única aula. La superfície construïda era de només 70 metres quadrats i a més de l’aula tenia un pati (la foto és del parvulari l’any 1971).

El parvulari oferia servei de menjador en un immoble antic i deficient que presentava una ventilació – il•luminació també deficient. El mobiliari també era considera antic i no funcional i els sanitaris presentaven deficiències. Finalment, indica que els mètodes pedagògics ja estaven considerats antiquats.

També sabem que l’any 1981 es va remodelar completament i se li va posar el nom de “parvulario San Cosme“, augmentant-ne la seva superfície i capacitat. Actualment aquest espai l’ocupa la biblioteca del districte 2 de Terrassa, inaugurada el 20 d’octubre de l’any 2001, amb una superfície útil de 1.128 metres quadrats ubicats en un edifici de planta única amb un pati interior central.





El misteri de les persianes tancades i el cocodril de la Font Vella

24 06 2016

alegre sagrera pis fontanalsSi passegeu pel carrer Font Vella podreu observar la magnifica casa Alegre de Sagrera i fins i tot podreu entrar i visitar-la, però potser no us hi heu fixat del tot, ja que si l’observeu amb deteniment veureu que hi ha un pis a la part superior que roman tancat i amb les persianes verdes permanentment tancades. Quin misteri hi ha en aquest espai tant cèntric però alhora tant desconegut?

Desvetllem el misteri dient que es tracta del pis que va ocupar la família Fontanals a partir del 1930, quan en Jaume Fontanals Guillemot (1887 – 1968) es va emparentar amb la família Alegre de Sagrera casant-se amb Mercè Alegre i Sagrera. L’entrada d’aquest pis hem d’aclarir que no era per la porta principal de la casa, sinó que s’hi accedia per una porta lateral, que avui encara podem observar al costat de l’edifici i que també dona accés a uns pisos de lloguer que van habilitar la mateixa família Alegre. Anys desprès l’arquitecte Jan Baca va ser l’encarregat d’habilitar una entrada des del segon pis de la casa Alegre amb la finalitat de poder convertir aquest pis en un espai per el museu d’art contemporani de Terrassa, que tanta falta fa a la nostra ciutat. Malauradament les intencions eren bones però per la manca de pressupost no es va poder portar a terme.Solidaritat amb Fontanals

Actualment el pis roman tancat i es fa servir com a dipòsit del Museu de Terrassa. Les sales conserven la mateixa disposició original i la seva rehabilitació permetria dotar a la casa Alegre de Sagrera d’un atractiu més, ja que es podria completar la visita d’una casa des del segle XVIII fins a la decadència d’una de les grans famílies industrials de la Terrassa del segle XX i que als anys 60 era considerada com una de les famílies més importants de la ciutat.

El pis va ser habitat fins l’any 1973 i va sofrir una important ampliació als anys 50 amb la creació de diverses estances tant per la família com per el servei, que creiem que són les que encara es podrien recuperar amb certa facilitat. fontanals tancament treballadorsRecordem que l’empresa Fontanals va entrar en crisis l’any 1974 i que desprès d’un llarg procés en que es van acomiadar quasi un miler de treballadors i en el que es van produir diversos actes de protestes i de tancaments de treballadors, va tancar definitivament l’any 1978, posant punt i final a 93 anys de funcionament. Jo encara recordo les pancartes de protesta dels treballadors tancats dins la fàbrica i el clima de crisis que es vivia a la ciutat a mitjans dels 70 i que va coincidir amb la meva adolescència.

porta pis fontanals 1Però el record que voldria destacar és el d’un cocodril dissecat que, segons sembla, encara es conserva a l’interior de la casa, ja que formava part dels trofeus de caça que la família tenia exposats en un dels seus salons d’oci i en el que també es diu que va ser on es va instal•lar un dels primers aparells de televisió de Terrassa de grans dimensions. Potser el fet de recuperar aquest cocodril podria resultar un atractiu per la mainada que faria més atractiva la visita de la casa pels infants.

A la dreta podem observar la porta d’entrada original al pis dels Fontanals.





La incòmode pregunta al Doctor Francesc Palau i Abad

17 06 2016

document dr. Palau ajuntament terrassa 1936A conseqüència de l’article que vàrem publicar sobre l’hospital militar (enllaç al post) que es va instal·lar al Gran Casino durant la guerra civil, l’amic Rafel Comes molt amablement ens ha enviat aquest record que amb el seu permís us mostrem:

“Quan esclatà la Guerra Civil, el doctor Francesc Palau i Abad estava al front de la Medica Popular de Terrassa, una mútua sanitària creada per la CNT i, a més, va ser un dels nou regidors que en representació d’aquesta sindical van ser nomenats el 14 d’octubre de 1936 per formar part del Govern d’Unitat Popular.

targeta Dr. Palau a MèxicEl Dr. Palau vivia exiliat a Mèxic quan el novembre de 1997 va contactar amb l’ajuntament de Terrassa fent-li saber que feia un viatge a la península amb la seva esposa i li agradaria visitar la nostra ciutat. L’amic Jaume Canyameres, llavores tinent d’alcalde de Hisenda, es va mobilitzar perquè tingués una bona rebuda i va estar dos dies seguits trucant-me per que li assessorés sobre el Dr. Palau, la Mèdica Popular i demanant fotocòpies de tot.

Quan va arribar el dia de la visita el Jaume em va trucar el matí. Escolta!. Perquè no vens a dinar amb nosaltres tu que domines el tema?. A mi em feia gràcia escoltar del Dr. Palau les seves impressions dels primeres mesos de la Guerra Civil i vaig acceptar. El fet és que vàrem anar a un restaurant del carrer del Vall, on em va presentar el doctor i la seva esposa.

Només acabat de presentar-me’ls, el Jaume ens diu que el perdonem un moment, tot i que ara no recordo exactament que va dir que havia de fer. Sigui com sigui, ja em tens a mi i el matrimoni Palau sols. I ara que els dic per trencar el gel jo?. I vaig decidir anar al gra. Li pregunto, vós encara manteniu la ideologia àcrata?. Caram! Que li vaig haver dit. Em va contestar Nooo! Jo no he estat mai anarquista!. gran casino ocupat per la CNTEm quedo sorprès i li dic, però vostè va formar part del Govern d’Unitat Popular per la CNT. Em respon No!, No!. Va ser perquè em van dir que necessitaven un metge i m’ho van proposar. Vaig notar que l’havia incomodat.

Llavors va tornar el Jaume Canyameres i vaig quedar de comparsa sense que es tornés a tocar el tema de la Guerra Civil. El Dr. Palau ens va explicar la seva vida a Amèrica i vaig entendre la seva incomoditat. Al principi es va començar a dedicar a comprar collites senceres de camps per revendre-les i més tard a comprar i vendre finques senceres. S’havia transformat en un especulador i jo ingènuament li havia recordat els seus antecedents revolucionaris. No és l’únic cas que en el exili, destacats anarquistes van evolucionar i van canviar les idees revolucionàries per les capitalistes, entre ells el mateix Pere Alcocer (El Pedro)”.








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 39 other followers