Un cartell del 1913 per celebrar la Fira Modernista del 1923

Un any més arriba la Fira Modernista i aquest any amb la seva XX edició està dedicada a la dansa i per això des dels Records de Terrassa hem triat un record de fa 110 anys i més concretament un cartell del Casino del Comerç on s’anuncia el “Festival dels Rebregats y Mirons” amb un Gran Ball amenitzat per la banda “La Vallesana” que es va celebrar el 5 de gener a les 10 de la nit. Pel que sembla aquesta festa servia per a trobar parella i d’aquí que en el cartell i surti un cor amb una fletxa.

El cartell és clarament d’estil modernista i espero que us agradi.

Vull destacar que a més del ball s’hi anuncien un seguit d’atraccions bastant curioses, com la de Mr. White, un concertista de Bombo proceden del teatre Odeon de Paris, Mr. Massetti, un reconegut cantant de l’Scala de Milan, Mlle. Hélène, primera concertista i ballarina del Moulin Rouge de Paris, Mr. Robinson celebre imitador i transformista i la Troupe Frescales composada, segons diu, per 4 gentelmans procedents dels millors teatres d’Europa i Amèrica.

Un programa espectacular que segur que va fer omplir de gom a gom el Casino del Comerç i que igualment esperem que serveixi perquè tots els actes de la Fira Modernista s’omplin de públic.

Un record per en Floreal Soriguera “el Suri”

Avui ens ha deixat el Suri i com que aquests dies he ajudat a elaborat un llibret sobre records del barri de Ca n’Aurell (que aviat presentarà l’Associació El Llibre de la Vida) i en aquest hi havia una petita entrevista al artista Floreal Soriguera, us la comparteixo com a homenatge a una persona que crec que la ciutat no ha reconegut prou tot el què ens ha aportat.

L’entrevista diu així:

Soc en Floreal Soriguera i vaig néixer a França, a la Bastida.

El  pare no  va  voler  anar  a la mili i  es va  exiliar a França i allí es va casar. Posteriorment vàrem tornar a Terrassa quan jo tenia 7 anys i vam anar a viure a Ca n’Aurell.

Vaig anar a l’escola del carrer de sant Genis on hi havia l’Ateneu Llibertari i tenia un professor que es deia Campa, que li agradava molt pintar.

Quan anava a l’escola un professor em va ensenyar dibuix i em va motivar molt. Als 14 anys vaig anar a l’escola Industrial on el professor Cèsar Cabanes em va ensenyar a dibuixar. Als 25 vaig fer un examen per a poder entrar a l’escola de Belles Arts de Barcelona on vaig poder perfeccionar i aprendre noves tècniques a més de poder fer moltes  amistats. Ara recordo que allí també vaig aprendre escultura.

A l’escola industrial va ser on vaig conèixer a la Maria Dolors Duocastella, que llavors feia de model de dibuix i de la que em vaig enamorar fins al punt que després esdevingué la meva esposa.

Vaig muntar una empresa amb altres 3 pintors que es deia Elsa i per sort alguns clients ens demanaven que pintéssim algun dibuix en alguna habitació de la casa. Majoritàriament pintàvem fàbriques i cases però també vàrem participar en pintar la Mútua nova, el convent de les monges Josefines i el centre Social, entre d’altres. Elsa va ser la primera empresa de decoració de Terrassa i vàrem portar els primers papers pintats per a les parets.

També vaig tenir una adrogueria que estava ubicada on ara hi ha el centre cívic Montserrat Roig i posteriorment s’ho  va quedar l’Antonio Luque. Cada any feia exposicions als Amics de les Arts i a l‘Ateneu Barcelonès.

Al carrer Arquímedes tenia el meu estudi i una escola de dibuix. I posteriorment també al carrer Faraday. Actualment també te un petit estudi al pis del carrer Salvà.

Sempre m’he estimat molt el meu barri i vaig ser l’impulsor de l’Associació de veïns de Ca n’Aurell i l’any 1975 en vaig ser el president i la Dolors m’ajudava assistint als plens municipals per a demanar millores pel  barri.

Amb la parròquia de la sagrada Família, mentre hi havia en Mossèn Dasquens hi va haver molt  bona relació.

Recordo que durant un temps m’encarregava de fer unes paelles vegetarianes de colors que fèiem a la Plaça del Progrés i al  Parc de Sant Jordi. Ho feia amb un bon amic de la Pastisseria Marconi que era qui ens proporcionava els  colorants. Recordo especialment un curiós arròs blau i per a postres fèiem unes terrines de nata negra.

De la meva passió per a la pintura puc dir que tinc més de 2.000 quadres en estoc i els tinc tots catalogats. Tinc quadres de més de 2 metres de llarg i tot i que he fet donacions a l’Ajuntament i altres entitats.

Us deixo un enllaç a l’homenatge que en va fer, a la parella “els Suris”, l’ajuntament de Terrassa l’any 1995:

https://arxiumunicipal.terrassa.cat/docs/Op/Floreal_Soriguera.pdf

I us adjunto una nota personal que ell mateix signava com “El Suri” de data 19-10-1977 que vaig trobar per casualitat i que només té el valor d’un record personal escrit amb la seva lletra.

Federico Garcia Lorca va venir a Terrassa l’any 1935

El dia 1 d’octubre de 1935 els diaris locals informen de la visita a Terrassa del poeta Federico Garcia Lorca acompanyat pel seu amic i pintor terrassenc Josep Rigol. Segons indiquen va visitar l’estudi de l’artista i indrets propers, com les esglésies de Sant Pere.

Quan es va fer fosc va tornar a Barcelona per a fer una lectura dels seus poemes als “Amics de la Poesia” a la llibreria Catalònia i per aquest motiu no ve poder participar en la tertúlia literària que es tenia que fer als Amics de les Arts que va quedar ajornada per el dia 7 d’octubre i que tenia que fer-se al Centre Catalanista Republicà a dos quarts de deu de la nit. El cert és que el dia 7 tampoc va poder venir per culpa d’una conferència que va tenir que donar.

Així dons ja no va tornar a Terrassa fins el dia 17 d’octubre que era la data de l’estrena de l’obra Yerma al Teatre Alegria, de la mà de la Gran Companyia d’Ata Comèdia Dramàtica de l’eminent Margarida Xirgu, que estava de gira per diverses ciutats. A les 10 de la nit, va assistir a l’estrena de Yerma, que va tenir tant d’èxit que el va obligar a sortir a l’escenari per saludar al públic.

Els preus de les butaques eren de 4 pessetes les més cares i de 2 pessetes les més econòmiques. El director artístic va ser en Cipriano Rivas Cherif i els decorats eren de Manuel Fontanals.

Al finalitzar la representació va inaugurar les tertúlies literàries dels Amics de les Arts amb la lectura de diversos poemes acompanyat per els actors de la companyia de l’actriu Margarida Xirgu.

El teatre Principal on es va interpretar l’obra era el que estava situat al carrer de La Rasa (antigament carrer del General Mola) que havia estat inaugurat el 17 de novembre de 1917. El teatre era propietat del Sr. Gaetano Galítzia Laterza i l’edifici havia estat dissenyat i construït per l’arquitecte Lluís Moncunill, amb una capacitat per 2.000 espectadors.

El proper dissabte, dia 4 de febrer de 2023 a Terrassa es retrà homenatge a aquest fet inaugurant-se una placa a l’actual teatre Alegria a les 19 h i representant-se de nou Yerma al Teatre Principal a les 20 h, aquesta vegada interpretat per l’actriu Maria Hervàs.

La placa forma part de la campanya “Terrassa T Memòria” i indicarà els detalls de la visita del poeta a Terrassa, tot indicant que poc temps després va esclatar la Guerra Civil i que el 18 d’agost de 1936 va ser assassinat pels feixistes al camí de Viznar a Alfacar, a Granada.

Us deixem un seguit de documents per si us voleu informar més:

Podcast sobre patrimoni terrassenc: la història de l’escola Torrella

Al programa  CONNECTATS es va parlar de patrimoni terrassenc:

En @santirius, autor del blog “Records de Terrassa”, va explicar la història del Sanatori de l’escola Torrella.

Aquest és un programa de Radio Terrassa.

.

@laxarxaradio

@RadioMTerrassa

.

Podeu escoltar la gravació fent click aquí: https://go.ivoox.com/rf/93109880

Podcast sobre patrimoni terrassenc: la història del Sanatori de Torrebonica

Al programa  CONNECTATS es va parlar de patrimoni terrassenc:

En @santirius, autor del blog “Records de Terrassa”, va explicar la història del Sanatori de Torrebonica.

Aquest és un programa de Radio Terrassa.

.

@laxarxaradio

@RadioMTerrassa

.

Podeu escoltar la gravació fent clicl aquí:  https://go.ivoox.com/rf/96159365

Vídeos: testimonis d’un passat industrial: les 12 xemeneies més característiques de Terrassa

Canal Terrassa – Programa sobre el passat industrial de Terrassa: creat gràcies a la col·laboració del blog dels Records de Terrassa.

Al llarg del segle XX, durant dècades, a Terrassa hi fumejaven cada dia unes 200 xemeneies industrials.

Eren la demostració més plausible de l’enorme activitat productiva de la ciutat i de l’auge. en particular, del sector tèxtil.

Aquella prosperitat, però, va anar minvant de manera progressiva i tant les antigues fàbriques com les seves xemeneies van anar desapareixent.

Algunes però, segueixen en peu, observant el transcurs de la història i formant part del patrimoni industrial de la ciutat.

Durant els últims dies hem descobert alguns d’aquests elements tan característics gràcies a Santi Rius, qui ens ha explicat tota mena de curiositats sobre les dotze xemeneies més representatives.

Links:

Veure tots els  reportatges de la sèrie “Testimonis d’un passat industrial”

Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 7 (l’esglèsia modernista)

La peça mestra del nou conjunt va passar a ser, a part de l’edifici remodelat del sanatori, la nova església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, beneïda i inaugurada respectivament els dies 24 i 27 d’abril de 1930 (es va triar el 27 perquè és precisament l’aniversari de la Mare de Déu de Montserrat).

En Bernardí Martorell ha estat considerat com el millor dels neogòtics-romàntics de Catalunya. Els historiadors situen el Modernisme a Catalunya entre el 1888 i el 1918, raó per la qual l’arquitectura de Bernardí Martorell resta fora de l’estil per temps i per forma. Tampoc no pertany al noucentisme, que és el període que va succeir el Modernisme a Catalunya, de tal manera que l’obra de Bernardí Martorell forma un conjunt notable de construccions inspirades en l’arquitectura anglosaxona, basada molt especialment en l’ús racional del totxo en la construcció de murs, pilars, arcs i voltes d’acord amb l’antiga tradició del mestres d’obres i paletes de la baixa època medieval.

Us deixo un pdf amb informació: bernardi martorell

L’església es va construir al final de l’ala dreta del sanatori, de planta basilical, amb una façana plana, porta de fusta i coronament amb campanar centrat amb una gran creu de ferro. Destaquen els esgrafiats i les obertures amb vidrieres de colors. L’interior és d’una gran riquesa cromàtica amb arcs parabòlics i de mig punt, columnes decorades, cúpules amb llanterna i especialment la gran profusió de vidrieres emplomades amb vidres de colors i motius religiosos i heràldics. També són de destacar els paviments i els accessoris.

Cal esmentar que en la guerra civil es van matar dos capellans (Jaume Catasús Botifoll i Josep Font Dou) i es van expulsar les monges alhora que es van destruir les imatges del temple, obligant fins i tot als malalts a abandonar les instal·lacions el gener de l’any 1939. Per sort no es van cremar les capelles i es va conservar el retaule de la capella de la Mare de Dèu del Roser.

Al 1947 ja es projecte fer un baixador (de Torrebonica) a línia fèrria de la RENFE, que es troba a una distancia de 300 metres de l’edifici, per fer més fàcil l’accés al sanatori.

Al 1948 un dels capellans del Sanatori Verge de Montserrat va ser en Mn. Lluís Marí que el va succeir al 1952 en Mn. Rafael Prats.

No se en quina data es va fer una nova remodelació de l’edifici afegint-li un nou pis al cos central de l’edifici i s’igualen les dues torres de manera que ara semblin exactament simètriques. En aquesta remodelació es posen els vells finestrals gòtics a la part del davant de les torres i es canvia l’aspecte general de la façana. Posteriors ampliacions modificaran els laterals de l’edifici, les terrasses i els patis.

Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 6 (l’ampliació)

Al 1923 es va decidir iniciar una obra d’ampliació mitjançant un projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937), en que va crear la Colònia Agrícola de Torrebonica, que comprenia les residències familiars, els xalets per a la comunitat religiosa, pels metges interns, pel capellà, per l’administrador, els habitatges dels treballadors agrícoles i l’escola d’infants.

L’edifici sanatorial passa a tenir 9 pavellons amb 7 galeries de sol i de repòs, dos departaments nous per nens i nenes, es fa una biblioteca pels interns i un salo d’actes per l’esbarjo del malalts. En aquesta remodelació l’antic sanatori perd el nom de Sanatori de Torre Bonica i adopta el de Sanatori Verge de Montserrat, mentre que el conjunt d’edificis i terres adopta el nom de Colònia Social Antituberculosa de Torre Bonica. La colònia agrícola es constitueix per proveir de productes de qualitat al Sanatori.

És en aquesta remodelació quan es perd en part l’antiga Torre ja que queda dissimulada, construint-se una torre , però no exactament igual, a l’altra banda de l’edifici i que li dona simetria al conjunt i només es va conservar l’antiga capella de la Mare de Déu del Roser, però integrant-la com a capella del Santíssim d’una nova església amb molta més capacitat i aprofitant l’antiga porta d’entrada com a porta d’accés del sanatori a la nova església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat i situant al seu damunt el vell escut dels Maduixer.

De l’antiga capella a més de la porta i l’escut abans esmentats, es van conservar 3 pedres de clau de volta esculpides amb la representació d’un Sant, la Verge del Roser i la Crucifixió (hi ha un quart escut amb l’anagrama de la Mare de Deu de Montserrat que no pertany a la capella primitiva), a més d’un bell retaule magníficament decorat amb 8 taules de fusta pintades a l’oli. De l’antiga capella cal esmentar que la imatge que s’hi venerava era la de la Verge de la Medalla Miraculosa i també les imatges del Sagrat Cor de Jesús, de Sant Josep i de la beata  Juana de Arco.

Concurs d’anuncis modernistes 2022

Us deixo uns anuncis modernistes de Terrassa, coincidint que celebrem una edició més de la Fira Modernista, corresponent a l’any 2022, per a veure quin us agrada més:

1 – El primer és el de la fàbrica de teixits de llana Barata i Germans, que estava a la plaça de Teatre.

2 – El segon també del ram de llana és de Josep Armengol.

3 – El tercer és dels cafès torrefactes Maracaibo que estava al carrer Salmeron 124 tot i que potser era més coneguda la seva sucursal del carrer Gavatxons, 2.

4 – El quarts és de la fàbrica de xocolata Piera i Brugueras en que anuncien les pastilles de cafè amb llet.

5 – I el cinquè es de la fàbrica de productes de la llana J. Prat i fills.

15 aniversari del blog més antic de Terrassa

Avui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

I què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.