Record del primer butlletí dels Minyons de Terrassa i de la publicitat del 1982

21 08 2020

Us mostrem l’exemplar del Butlletí dels Minyons de Terrassa anomenat “Colla” i publicat el novembre de 1982 i en el que s’aprofitava per celebrar la IV Diada de la Colla.

En aquesta diada van venir com a colles convidades el Xiquets de Reus i els Xicots de Vilafranca. A la foto de la portada del butlletí podem apreciar un 5 de 7 fet a Sant Pere el 30 de maig de 1982 i es que llavors els Minyons de Terrassa eren una colla de castells de 7 pisos.

En el butlletí he volgut recordar els anuncis de botigues que segurament a molts us portaran to tipus de records. Per exemple: El Cau Ple de Lletres, encara situat al carrer Baix Plaça 12, el Frankfurt Cremat Street i el fotògraf Coll del carrer Cremat, la cafeteria Catalonia 2 del passeig, el restaurant Ca l’Emilia on encara es feia la Tarragada, els salons de la Casa Tomas del carrer Nicolau Talló o la llibreria l’Àmfora de la Plaça vella, entre d’altres.

Com a curiositat destacar que la Pastisseria La Rutlla que abans era al carrer de la Rutlla no va desaparèixer i encara la podeu trobar amb el mateix nom al carrer Severo Ochoa, 39 i encara elaboren la mateixa pastisseria i torrons d’abans.

De tots els anuncis pràcticament només queda obert i en el mateix lloc la camiseria Gamax, el Viena que abans estava a l’avinguda Jacquard i l’Omnium Cultural que és una entitat i que també va canviar la seu (llavors al carrer Sant Antoni 24).





Uns curiosos posa vasos de les esglésies de Sant Pere i l’empresa Francisco Verdera

6 08 2020

A Terrassa he vist posa vasos amb marques comercials de propaganda però mai n’havia vist amb les imatges de les esglésies de Sant Pere.

Ignoro qui els va fer però la col·lecció que ha arribat a les meves mans sembla complerta i amb l’embolcall original de plàstic que conté 6 posa vasos de cartró.

Els elements promocionals van ser encomanats i distribuïts per l’empresa de generes de punt Francisco Verdera S.A.

L’empresa es va fundar l’any 1928 amb el nom del seu fundador Francisco Verdera Mutiño i inicialment fabricava mitges de sedà, cotó i raió (podeu veure l’encapçalament d’una factura del 1935). El 1944 es va convertir en Francisco Verdera i Cia. I es va especialitza en una fibra de moda que s’anomenava poliamida.

El 11 de gener de 1954 es va crear la societat Francisco Verdera S.A. i el 1957 es va patentar la marca «Intermezzo» per articles per dansa i gimnàstica rítmica i aeròbic. El 1959 van introduir el niló a partir del llançament de la marca «Peter Pan» de leotards, mitjons i complements per a infants i que va durar fins els anys 70. Finalment el 30 de maig de 1980 es va convertir en MALLTEX S.A.

La fàbrica de Francisco Verdera va començar al carrer Cervantes 80-84 fins l’any 1964 que es va traslladar al carrer dels Àngels 82 (podeu veure unes factures del 1964 i amb l’encapçalament de J y F Verdera S.A. acompanyat d’un curiós escut heràldic). L’actual MALLTEX està al carrer de les Borges Blanques 86 i la seva web es https://www.intermezzoshop.es/

En un altre element publicitari corresponent a un clauer podeu observar una evolució del logotip i la marca «Jeannette» associada a un dels seus productes. Desconeixem la data en que es va fer el clauer però creiem que és dels anys 70.

En quan a les imatges dels posa vasos podem veure dos dissenys, en el primer podem observar una imatge antiga de la part posterior de les esglésies de Sant Pere, vista des del torrent de Vallparadís.

I en la segona la imatge pretén ser una idealització de com deuria ser l’antiga Ègara al segle XIX i la veritat és que és curiosa ja que és un invent basat en ves a saber què, ja que les cases que hi surten no tenen res a veure amb l’Ègara romana i s’assemblen més a les anomenades cases del Sot del Pi. En tot cas en aquesta imatge podem destacar l’absència del Pont de Sant Pere i hi veiem la silueta de Sant Llorenç del Munt amb la Mola.

Datar aquests posa vasos pot ser complicat ja que no tenim dades segures, però el fet de que el nom de la ciutat surt com a Tarrasa ens dona la pista de que deuria ser de mitjans dels anys 70.





Primera Exposició de Filatèlia Temàtica de Terrassa l’any 1956

20 07 2020

Del 22 al 29 de gener de 1956 és va organitzar la Primera Exposició de Filatèlia Temàtica per part del Grup Filatèlic i Numismàtic del Centre Social Catòlic de Terrassa.

L’exposició va ser inaugurada a les 12:15 del diumenge 22 de gener per les autoritats encapçalades per l’alcalde i cap del “movimiento” Josep Clapés Targarona i va ser beneïda per el Prior Msn. Josep Castelltort Soubeyre amb presència del president del Centre Social Catòlic Antonio Malgosa i l’organitzador de l’Exposició en Ermenter Cima Garrigó, que a més va ser un dels impulsors del cèlebre patge Xiu-Xiu de la ciutat (nascut el 27 de desembre de 1951) i un conegut locutor de Radio Terrassa.

L’entrada era lliure per a qui desitges visitar-la i, en el mateix recinte, es va instal·lar una estafeta de correus designada especialment per aquesta exposició que va admetre correspondència normal, aèria i de certificats amb un mata-segells especialment creat per aquesta celebració i que podeu apreciar amb els sobres que podeu veure a continuació:

També és van vendre els sobres anteriors i vinyetes adhesives, al·lusives a Terrassa, durant els dies d’exposició. En relació a aquest fet us mostro una de les fulles en que es poden apreciar 4 imatges: la primera amb tinta marró correspon al claustre del castell cartoixa; la segona amb fons verd és sobre les esglésies de Sant Pere; la tercera amb fons gris és un gravat al·lusiu a la industria terrassenca i en ella a més de les fabriques, xemeneies traient fum i element propis de la industria tèxtil com un comptafils o una bobina de fil s’hi pot apreciar la torre del Palau, la torre de l’església del Sant Esperit i la Mola al fons; i la quarta de color vermell correspon a la plaça de la Creu Gran. Tots els dibuixos són obra d’en Mateu Avellaneda i la fulla original porta el número 331.

En el tancament de l’exposició el discurs de comiat va anar a càrrec del president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, en Salvador Palau Rabassó acompanyat pel President del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa Josep Lluís Pons. Podeu repasar la llista dels guanyadors i mirar de descobrir algú que potser coneixeu.

Dos anys després, al gener del 1958 es va fer una segona exposició de filatèlia temàtica i creiem que ja no es va repetir (si algú en sap quelcom més ja ens ho farà saber). Aquí podeu veure un sobre d’aquesta segona edició.

Com a curiositat dir que el Prior Msn. Josep Castelltort Soubeyre un any després (1957) va ser nomenat Bisbe d’Astorga.

El Grup de Filatèlia i Numismàtica de Terrassa va néixer als anys 30 del segle passat i les primeres reunions les feien al American Bar del carrer de Sant Pere (veure anunci). A partir de l’any 1949 es van traslladar les reunions al Bar la Polar de la Rambla. El 1954 es legalitza el Grup i el 1955 la seu passa al Centre Social Catòlic, al 1960 als Amics de les Arts, fins que l’any 1981 passa als locals actuals del Centre Cultural.





Els jardins del Círcol Egarenc que no haurien d’haver desaparegut mai

10 07 2020

En un article anterior parlàvem dels casinos de Terrassa i esmentaven quan el Casino de Artesanos és va convertir en el Circulo Egarense (26 de maig de 1886 ) i ho va fer al construir-se un nou edifici en la casa que fins llavors tenien llogada al carrer de Sant Pere 48-50.

L’edifici d’estil neoclàssic que s’hi va aixecar en el solar va ser construït per en Jeroni Granell i Mundet que era un mestre d’obres de Barcelona i el seu impulsor va ser l’emprenedor terrassenc Pasqual Sala. El dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local amb un esplèndid banquet servit per a 150 comensals (veure il·lustració de l’esquerra) i amb la presència de les autoritats més destacades de Terrassa i una representació de la directiva dels altres casinos de la ciutat: el Casino Tarrasense, el Casino del Comerç i del de la Unión y Centro i durant tot el dia el públic en general va tenir l’entrada lliure per visitar l’edifici i els jardins.

No descriure l’edifici, perquè encara podeu visitar la seva façana i algunes parts interiors, ni tampoc el magnífic saló dels miralls malauradament perdut per sempre. Em centraré en esmentar els jardins romàntics que es van projectar en una zona on abans hi havien hagut hortes i que arribaven fins al carrer de Sant Pau.

El 18 de juliol de 1886 la premsa local ( pensamiento ilustrado 18-7-1886 ) esmenta la inauguració d’un templet de construcció senzilla però elegant i per inaugurar-lo indica que s’hi va fer un ball tot indicant, també, que els jardins estaven profusament il·luminats (aquesta dada no s’havia publicat mai, abans d’aquest record).

Sobre l’11 de març de 1888 s’inauguren els jardins que es van fer sota la direcció del floricultor barceloní Ramon Oliva i executats pel jardiner terrassenc Tomàs Sagalà (remarquem que en diversos documents s’escriu malament el seu nom). Ramon Oliva i Bogunyà (Sant Andreu de Palomar, 30 d’abril de 1842 – Barcelona, 7 de juny de 1906) va ser un important jardiner que va actuar en els jardins de la Ciutadella a Barcelona i els del Camp del Moro a Madrid entre molts d’altres. A Terrassa només va projectar el jardí del Circulo.Els jardins ven ser fets a l’estil romàntic de l’època amb camins rodejats de parterres amb vegetació formada per arbres, arbusts i palmeres.

En Rafel Comes ens ha explicat que en Sagalà tenia el criador d’arbres i flors a la Carretera de Montcada, al costat de l’escorxador. Podeu veure la capçalera d’un imprès comercial seu de principis del Segle XX. Tomàs Sagalà (signava com a Tomás Sagalá) Balcells o Valcells va néixer  a Vacarises  el 1854, va venir a Terrassa  cap el 1880 i hi va morir el 1908. Es va casar amb Rosa Casanovas i Cucurella de Sabadell. Van tenir sis fills dels quals en Ramon i l’Heribert van continuar el negoci. Aquest últim es va casar amb Fernanda Ridameya que van ser els pares del compositor de sardanes Heribert Segalà.

Sembla ser que el primer templet (del 1886) es va substituir, el 20 de juliol del 1890, per el que podem observar a la postal acolorida de l’esquerra i que se’l coneixia com “el paraigua”. Aquest era d’estil de pavelló xinés amb ús de ferro i vidre com a elements arquitectònics i d’aire modernista, servia per fer-hi ball a l’interior, com si fos un saló d’estiu del casino. L’obra del templet correspon a l’arquitecte Rafael Puig i Puig (podem veure encara algunes cases seves a Terrassa com la casa Blanxart i la casa Bohigues).

En la imatge de la dreta, de data desconeguda, podeu observar com eren els jardins (la fotografia pertany a la col·lecció de Rafel Comes) i en ella es veuen palmeres, arbres i arbusts que remarquen els camins i també un bonic fanal de ferro forjat.

Després d’aquesta gran reforma, el Circulo Egarense en va patir d’altres, encara que mai no tan radicals ni importants com aquesta. Van ser sobretot reformes destinades a l’embelliment de l’edifici, com la que es va fer el 1906, en la qual els pintors Viver van decorar alguns espais del Circulo (dues sales i el cafè de l’entitat). Al cafè hi van representar un paisatge de grans dimensions amb una escena protagonitzada per un pastor que toca una flauta i un grup de fades que dansen prop d’un llac. Aquesta obra va tenir molt de ressò a la premsa de l’època, que en va destacar la qualitat tècnica malgrat que es tractés d’una obra purament decorativa.

L’any 1920 l’industrial tèxtil Ramon Pont, propietari de l’edifici i republicà catalanista decideix catalanitzar l’entitat, es redacten nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc (un nom que de català en te ben poc ja que hauria estat més correcte dir-ne Cercle Egarenc). La catalanització de l’entitat curiosament va fer que una part significativa dels socis es donin de baixa i fundessin el Gran Casino.

local UGT durant la guerra civil

local UGT durant la guerra civil

Durant la Guerra Civil l’edifici va ser confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, com podeu veure amb el símbol gravat en unes monedes marcades al principi de conflicte (les fitxes de valor o monedes no es van emetre per la Guerra Civil, sino bastants anys abans). Una curiositat es que no deurien tenir el punxó amb la lletra G i van utilitzar una C de manera que es llegeix UCT.

L’edifici i els jardins acabada la guerra civil van passar a mans de l’organització falangista del Frente de Juventudes que posteriorment es va traslladar (1945) a l’actual seu de la Cecot del carrer de Sant Pau. L’edifici però va continuar sent la seu de “Educación y Descanso” des de la que s’organitzaven diferents activitats amb els joves de la ciutat.

En algunes de les fotos que he triat es veu la festa de Sant Isidre, que s’organitzava en la festivitat del Sindicat Agrícola que tenia la seva seu al Carrer Colom. En elles podreu observar la magnificència del saló dels miralls i la part dels jardins on hi havia el templet.

Al 1956 es van fer fotos aèries de Terrassa i encara podem apreciar el templet (imatge de la dreta).

El 28 de juny de 1957, dins de la Festa Major de Terrassa, es va inaugurar la nova pista esportiva als jardins fet que va suposar la desaparició definitiva del templet. La benedicció va anar a càrrec del pare Adolfo Roger i va assistir-hi el llavors diputat provincial Sr. Juan Antonio Samaranch a més de les autoritats locals amb l’alcalde Josep Clapés Targarona al capdavant. La pista es va fer per acollir celebracions esportives escolars.

En aquesta pista s’hi van organitzar els primers Jocs Esportius Escolars de Terrassa i portava el nom de “Pista San Fernando F. J.” amb l’entrada per carrer de Sant Pau.

Jo recordo, deuria ser sobre els anys 70, que jugava de porter en l’equip de handbol de l’Escola Tecnos (abans Escola Social) del carrer Garcia Humet i que ens canviàvem de roba justament al saló dels miralls, on també recordo que en un vestíbul hi havia un gran quadre amb el general Franco (crec que anava a cavall) que ocupava tot un pany de paret. Jo em quedava embadalit mirant aquell gran mural i pensant que fals era tot plegat en un règim franquista i totalitari que a casa sempre havíem criticat.

En el saló dels miralls hi practicàvem gimnàs amb el potro, l’odiat plinto (nosaltres en dèiem plington) i encara recordo com amb temor veia avançar la filera dels companys esperant que no em toques de saltar (crec que mai ho vaig aconseguir fer bé i es que em feia pànic) i, mentre que a la pista hi fèiem “gimnasia sueca”.

Però als anys 70 l’especulació immobiliària que va acabar amb molts dels edificis més bonics de la ciutat no va tenir pietat i es va carregar el famós saló i els jardins per fer-hi uns pisos que els deurien deixar uns bons diners a la butxaca però que a la ciutat la van deixar sense espai verd. Actualment es conserven dos dels miralls originals del saló a les dependències de l’entitat dels Amics de les Arts i es pot apreciar l’empremta de dos miralls més al pati de la mateixa entitat (veure foto actual de la dreta), just en la seva ubicació original. En la foto aèria del 1980 podeu veure el lloc ocupat pels pisos.

Nota: recomanem aquests links:

L’amic Rafel Aroztegui, sempre atent, ens ha fet arribar una foto aèria del 1925 de l’Arxiu Municipal i com que és força interessant ja que es pot apreciar molt bé els jardins i la cúpula us la mostrem.





Fa 135 anys l’amenaça del Còlera va afectar la nostra ciutat

3 07 2020
plaça vella 1885

plaça vella 1885

Per mandat del governador civil de la província de Barcelona (6-7-1884) es va decidir el tancament de totes les escoles i col·legis per motius de salut pública ja que s’havia detectat el Còlera al sud de França i es tenia por que es propagués per les nostres ciutats.

Quan es va publicar aquesta ordenança va ser molt mal rebuda ja que es deia que era inútil i que no calia i es criticava que la mesura afectés al nens i no als treballadors o a la mobilitat de les persones i el que encara va indignar més de la mesura és que afectés a tots els pobles de la província menys a la capital. Que curiosament va ser de les poques afectades a Catalunya degut a la infecció produïda per el desembarcament de tropes en el seu port.

A Terrassa la ciutadania tenia certa por degut a les noticies que circulaven de com estava afectant aquesta epidèmia a Espanya i cal dir que la por era ben certa ja que es calcula que hi van haver més de 120.000 morts i, en bona part, deguts a que no es van prendre les mesures adequades quan tocava de fer-ho, quelcom similar al que va passar a l’inici de l’actual pandèmia del Covid-19.

Com podem veure en una publicació de l’època a aquesta epidèmia se la va anomenar “Cólera Mobo Asiàtico” i que es reconeixia pels símptomes de malestar generalitzat, debilitat, dolors en els membres, mal d’estomac, soroll de budells, vòmits i diarrea de color blanquinós.

En un altre retall de la premsa terrassenca s’indica que el subdelegat de medicina del districte, per encàrrec de l’ajuntament i de la Junta de Beneficència de Terrassa han rebut una gran quantitat de flascons amb una matèria desinfectant que diu que per proves que s’han fet al Matadero i a l’Hospital a més de deixar un olor molt agradable i no danya ni la salut ni la respiració de les persones més delicades. Els flascons diu que seran subministrats per l’Hospital al preu de cost que és de 8 pessetes el petit i de 30 els grans. Els petits poden desinfectar fins a 4000 metres cúbics durant 30 dies i diu que es poden utilitzar per els pous negres que en aquells anys eren força abundosos a la Vila de Terrassa.

Com a curiositat i per demostrar que llavors la gent també feia acudits de les desgracies podem recordar el que es deia d’una parada del mercat on es venien gallines i ous:
En lu teta gallinaire se dice que “com que’l cólera s’envarina, s’es apujat la gallina.

Ja em vist que a Terrassa es van seguir les indicacions i, tot i que amb menys actes i més deslluïda, finalment no es va suspendre la Festa Major tal com podem apreciar per un retall de la premsa en que indica que no es va fer cap espectacle públic però si que es van poder fer tant els actes religiosos com els tradicionals balls en casinos i altres entitats ciutadanes. Una situació ben diferent si la comparem en la d’un any abans, en el 1883, en que la Festa Major va ser molt lluïda i amb força presencia de gent forana.

Cal esmentar que aquell 1884 a més de l’amenaça del Còlera va començar a preocupar l’efecte que tindria a les vinyes catalanes l’entrada per França de la terrible Fil·loxera.

Però l’any del Còlera va ser el 1885 ja que a Barcelona, del 1 de juliol al 1 de novembre, hi van haver 1.318 morts atribuïdes al Còlera. A Terrassa el 30 de juliol del 1885, veient el que passava a la capital, es va reunir l’Ajuntament per crear una Junta de Sanitat per tal de decidir quines mesures calia prendre. Una va ser crear una Junta d’Auxilis composada per les autoritats civils, eclesiàstiques i judicials amb l’Antonio Ubach com a president i també es fan nomenar unes comissions de barri. L’ajuntament amb en Domènec Domingo com alcalde va encapçalar una subscripció amb 3 mil pessetes que haviat va augmentar fins a les 77.500 pessetes. Igualment es va publicar un band que obligava a abandonar la ciutat als captaires que no tinguessin casa a la ciutat i els ciutadans tenien que declarar els noms dels forasters que tinguessin allotjats a casa seva (es volia evitar que gent de Barcelona vingués a refugiar-se a la ciutat).

Tot i així el primer cas de còlera a Terrassa va ser denunciat pel metge Josep Ullés el 16 d’agost del 1885.La xifra real de persones que van morir pel Còlera a Terrassa no se sap del cert però en tot cas no van ser significatives.

La Junta de l’Hospital i casa de caritat de Sant Llàtzer van muntar un espai independent per aïllar els cassos que es presentessin i en aquests sentit es va fer una recapta i es va organitzar una tómbola benèfica que va aportar 142.715 pessetes. Al pati és va muntar una estufa per rentar la roba dels malalts infecciosos a alta temperatura (l’estufa fa ser obra de l’enginyer Pujadas). El dia 1 de novembre de 1885 s’anuncia que es farà un Te-Deum per agrair que la ciutat no s’havia vist afectada pel Còlera, però sabem que això no era cert i sospitem que els pocs casos que es van produir no es van comunicar de forma oficial a la població (potser per no espantar-la).

El 15 de novembre es va celebrar un ofici solemne i es va cantar un Te-Deum amb l’assistència de les autoritats i a la tarda es va fer una processó en que el penó principal va ser portat per la Junta d’Auxilis. En la processó es van treure les imatges de Sant Roc, Sant Sebastià i el Sant Crist que només sortia per casos importants com va ser aquest.

Una curiositat són els anuncis de remeis per curar el Còlera que es van publicar a la premsa en aquells dies i que realment no servien per res més que per enganyar als incauts.





Sabies que a la festa Major del 1975 hi van participar elefants?

26 06 2020

L’any 1975 encara en l’època franquista a Terrassa es va fer una Festa Major de les que podríem considerar com a tradicionals per aquelles èpoques i molt diferent a la que dos anys desprès es faria (1977) en que es va fer però gràcies a la participació popular. Reinventant-nos part de la cultura popular que desprès la nostra ciutat ha anat recuperant.

En aquesta “cabalgata” hi van participar 20 carrosses perfectament decorades amb diferents motius festius, bandes de música amb la banda municipal de Villarrobledo (Albacete) com a entitat convidada, diverses agrupacions ciutadanes i tot tipo de comparses com els trabucaires de Solsona, les Majorettes amb la banda de Mollet del Vallés, les majorettes i la banda del Poble Nou, les majorettes i banda infantil de Canet de Mar, els bastoners de Viladecavalls, d’Artes, de Balsareny i de Montblanc, els Fedrinets del poble vell de Súria, el ball de Faixe de Balsareny, la banda de tambors i cornetes de Balsareny i moltes d’altres que seria feixuc d’anomenar.

I entre totes aquestes actuacions cal destacar la presencia d’artistes d’un circ que s’havia instal·lat a Terrassa en aquells dies (el Price) i que van fer desfilar els elefants en la mateixa “Cabalgata”, tal i com podreu comprovar en el vídeo d’en Pere Font que publiquem en exclusiva per a tots els seguidors d’aquest espai dels Records de Terrassa.

Accès al PDF del programa de la festa major de Terrassa del 1975: PFM_1975_01




Records de l’antic Casino de Artesanos (2ª part)

19 06 2020

En un curiós programa incrustat en un dibuix és pot apreciar les diverses modalitats de balls que es tocaven en les ballades que s’hi feien i podem apreciar els valsos, les polques, els rigodons, les masurques, els llancers o els americans que eren els més populars a finals del segle XIX.

Un any abans és curiós observar una noticia apareguda en la premsa local que diu que el 23 d’octubre de 1867 en la casa de “Can Vinyals” número 48-50 del carrer Sant Pere s’inaugura un cafè i que afirma que poc després es converteix en la nova seu del “Casino de los Artesanos“.

D’aquesta noticia ens queda el dubte de la diferència de numeració de la finca ja que al número 50 posteriorment el que s’hi va construir va ser el “Gran Hotel Peninsular(que ocupava, com podem veure en un anunci antic, del numero 48 al 56). Aquest desgavell de numeracions es deu en bona part a que en aquells anys això no era tant fix com és ara en els nostres carrers (una primera ordenació de números i noms de carrers es va fer el 25 de juliol de 1886).

Podem constatar per un rebut de data 1 de febrer de 1885 del “Casino de Artesanos y de Tarrassa” que el president llavors era en Miquel Marcet i el tresorer en Agustí Prat i que el rebut costava 2 pessetes que en aquest cas van ser abonades per en Josep Casanovas. En un segon document de l’admissió com a nou soci de l’entitat del 1885 podem esbrinar el nom del secretari l’Emili Margarit.

El 26 de maig de 1886 torna a canviar de nom per el de “Círculo Egarense” (inicialment se li volia posar el nom de “Círculo del Fomento” però va resultar que aquest nom ja s’havia registrat al 1877) impulsat per un emprenedor terrassenc, en Pasqual Sala que decideix comprar l’antic edifici per derruir-lo i aixecar-ne un de nou. Val la pena dir que tot i el canvi del nom durant molts anys el terrassencs els seguien anomenant com “Els Artesanos” i de fet en una invitació del “Ball de Màscara” del 1899 podem veure que figura el nom curiós de “Casino Tarrasense de Artesanos”. Aquesta curiositat podria ser perquè en aquella època s’aprofitaven les invitacions antigues que els quedaven i potser es va fer servir alguna d’antiga.

El 28 de gener de 1890 es dissol l’entitat del Casino Tarrasense i els socis passen automàticament a ser socis del Circulo Egarense. Com a curiositat direm que llavors un café costava 0,25 pessetes i et portaven d’obsequi una copeta d’anis o rom, mentre que una xocolata amb melindros costava 0,35 pessetes.

Un any després de crear-se el ”Casino de Artesanos” un altre grup de Terrassencs, dissidents d’aquesta primera entitat, el 4 de març de 1860 van fundar el “Casino de los Artistas”, amb en Ramon Trias de president, seguint aquesta tradició terrassenca de crear entitats similars i competidores.

Aquest casino va començar en un pis del carrer de la Font Vella, número 8 i la gent que deia que eren més avariciosos que els de l’altre casino els va anomenar com els de “La Rata”. Però els records d’aquest altre Casino que finalment es va convertir en el Casino del Comerç els deixarem per més endavant.

Deixeu-me que torni al “Círculo Egarense” i faci menció de nou d’en Pasqual Sala que en va ser el seu gran impulsor. Si us voleu imaginar el seu poder econòmic d’aquesta nissaga només cal que feu una ullada a l’edifici que avui ocupa la Cecot (antic Institut Industrial de Terrassa i abans magatzem de Freixa i Sans) i del que n’era propietat la família Sala.

Però la part de la història del “Círculo Egarense” ja estat explicada per l’amic Joaquim Verdaguer en un article que podeu llegir aquí: http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/08/el-circol-egarenc.html

Tants sols fer esment que en el resum d’en Verdaguer no s’ha indicat a la bibliografia del Cercle Egarenc, l’opuscle Noces d’Or del Círcol Egarenc 1886-1936 de Baltasar Ragon que segurament és el millor resum que s’ha fet fins avui dia.

noces d’or del cercle egarenc 1886 1936

Nota: La majoria d’il·lustracions d’aquest article pertanyen al amic Rafel Comes al qui agraïm la seva col·laboració i val la pena dir que les il·lustracions que no tenen revers és perquè són en blanc.

Dels jardins i el templet que podeu veure en la foto de la dreta en parlarem en un proper record.





Records de l’antic Casino de Artesanos (1ª part)

12 06 2020

La història dels Casinos a Terrassa no s’ha estudiat prou i del cert no se sap segur quin va ser el primer en crear-se. Espero que aquest petit record encoratgi a algun dels nostres historiadors locals a fer-ne un estudi complert.

Potser un reglament inèdit que té en Rafel Comes ens aporta un xic de llum ja que és el del Casino Tarrasense (conegut popularment com el “Casino dels Senyors” del 12 de juny de 1851 del que fins ara pràcticament se’n sabia ben poca cosa i del que mirarem d’esbrinar-ne quelcom en propers records. Aquest possiblement va ser el primer casino fundat a la llavors Vila de Terrassa el 5 de maig del 1851

Invitació 1873

Invitació 1873

Us deixo una invitació del ball de Màscara que s’hi va fer el 1873 (a la dreta).

Sabem segur que al 1883 es van fer unes obres de remodelació del seu edifici en el carrer Sant Pere, 39 on al tancar aquest, l’any 1895, s’hi va instal·lar el Casino del Comerç que té els seus orígens en el “Casino de los Artistas” que tornarem a esmentar al final de la segona part d’aquest record.

Deixem pels historiadors un altre casino de finals del XIX i del que no en tenim gaire informació, que és deia “Casino de la Unión y Centro” Us deixo un retall que l’esmenta, de la Festa Major de 1886).

Casino Unión 1886

Casino Unión 1886

Una dada que si que sabem del cert és que el “Casino de Artesanos” va ser fundat l’any 1859 en el número 20 del carrer del Vall, en una casa molt gran que hi havia just davant de l’actual col·legi de Vedruna Vall.

Però en aquesta seu inicial hi han ver poc temps ja que al 1868 sembla ser que es va ajuntar amb una altre entitat i es va crear el “Casino de Artesanos y de Tarrasa” situant la seva nova seu al carrer Sant Pere 48 en una finca llogada a Miquel Vinyals i Galí i que en aquells anys estava encara envoltada d’hortes.

Aquest Vinyals i Galí va ser un personatge políticament destacat del vuitcentisme terrassenc i amb una forta influència i respecte per part de la ciutadania de la Vila. Va arribar a ser alcalde dues vegades i la seva casa pairal al carrer Major era un dels edificis més destacats de la Vila no només per les seves dimensions i jardins sinó perquè va hostatjar en diverses èpoques a reis i reines, com Ferran VII i la seva esposa Amalia (1828), Isabel II (1860) i Amadeu (1871) així com també a O’Donell, el Duc de Montpensier (1857).

Els terrenys de l’actual carrer Vinyals també eren propietat seva i per això aquest carrer porta el seu cognom.

ball 1878

ball 1878

D’aquesta època val la pena destacar especialment les festes i balls que s’hi celebraven i de les que més anomenada tenien citarem els balls de carnestoltes, com podreu veure en algunes invitacions que il·lustren aquest record. Fixeu-vos amb el vestit de “pajarita” de la invitació del 1878 (a la dreta). En totes aquestes festes el més important era l’anomenat “Baile de Màscara” i que es feia a les 9 del vespre.

carnaval 1883

carnaval 1883

En una invitació per a senyores de 1886 veiem que també es fa esment a aquesta celebració del “Carnaval“.





El misteri de la pel·lícula que Sofia Loren tenia que haver rodat a Sant Llorenç del Munt

5 06 2020

sofia loren a barcelona

Sofia Loren a Barcelona

El 23 de febrer de 1956 es va anunciar al Tarrasa Información que l’artista italiana Sofia Loren rodaria a Terrassa unes escenes d’una pel·lícula titulada “Orgullo y Pasión”.

Sofia Loren el 13 de febrer de 1956 va arribar a Madrid i posteriorment es va traslladar a l’Hotel Ritz de Barcelona. Coincidint amb aquest fet es va fer una còctel amb la premsa a una finca de la Diagonal que era propietat del senyor George Ornstein, director de United Artist a Espanya.

Us deixo una foto de l’arribada de Sofia Loren a Barajas i el link a una petita crònica del NO-DO: https://www.flickr.com/photos/avilas/29646004534

Sofía Loren a Barajas

Sofía Loren a Barajas

En aquest còctel en Jaime Comas Gil, redactor del Tarrasa Información, va poder veure un mapa on figurava el nom de Terrassa marcat i al preguntar el perquè li van dir que a Terrassa no es filmaria res, però que era probable que es filmés algun exterior en la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

També diu el redactor que part dels vestits dels actors secundaris es fabricarien a Terrassa. Al preguntar-li al Sr. Ornstein per part de qui, la resposta va ser que ell no ho sabia però que un tal Jaime Arias, que era present, si que li podria donar més informació.

Al preguntar-li diu que un tal Conrado Fontellas (Pickman) ha rebut aquest encàrrec. Malauradament no he pogut acabar de llegir la noticia ja que la digitalització dels diaris antics que hi ha a internet és molt deficient (no s’entén que es fes una feina tant mal feta amb diners públics).

Diari del 23-2-1956

Diari del 23-2-1956

Així doncs ja tenim un petit misteri sobre la taula. Sabem del cert que cap dels artistes de la pel·lícula van estar mai a Terrassa, ni la Sofia Loren, ni en Frank Sinatra ni en Gary Grant, però es va arribar a rodar alguna escena a Sant Llorenç del Munt?

Jo he visionat la pel·lícula i crec que no. De fet la pel·lícula si que es va roda a Espanya, concretament a Conca, l’Escorial, Segovia, Santiago de Compostela i Valdemoro.

Qui vulgui visualitzar la pel·lícula en anglès i veure si troba algun indret del Parc Natural ho pot fer a: https://hdbest.net/the-pride-and-the-passion-1957-186.html

“Orgullo y Pasión” es va estrenar l’any 1957 i els eu director va ser Stanley Kramer.

Si els que vulguin saber més d’en Pickman (Conrado Fontellas) us recordem que ja en vàrem parlar abastament a:





Cal Pau Nista i la casa Ros

27 05 2020

Algunes cases del carrer de l’església tenien un sobrenom curiós com “cal Francisquet”, “cal Pau de la Mosca” o “cal Escursell”. De fet aquesta darrera, segons indicacions del Rafel Comes, era la casa (on avui hi ha la residència de monges darderes Sant Josep Oriol) del fabricant Francesc Escursell i Ferrer.

Però hi havia una casa molt senyorial que també portava un sobrenom, com és el cas de la Casa Ros que s’anomenava popularment com a “cal Pau Nista”.

Aquest sobrenom li venia degut a que al músic Pau Ros l’anomenaven “Pau Nista” ja que era qui tocava l’orgue de la propera església del Sant Esperit i de organista li va quedar el diminutiu de Nista. Però la casa d’en Pau Nista no és la que podem veure actualment com a casa Ros ja que en Pau va néixer a les primeries del segle XVIII en una casa d’estil més senzill ubicada en el mateix carrer de l’església però cantonera amb el carrer de Baix Plaça. El càrrec d’organista no sabem des de quan el va tenir, però per un rebut que es conserva se sap que el 20 de gener de 1734 se li va pagar per aquest concepte 15 lliures com a dotació anual i ja no es coneix cap més dada de la seva vida ni tampoc se sap quan va morir.

Segons en Rafel, la relació familiar de l’organista amb els Ros del vapor és gairebé segura. Un oncle de Marian Ros Vallhonrat es deia Pau Ros i Prats (1782) i l’avi, paraire, es deia també Pau Ros (c.1735). La transmissió del nom era molt habitual a través del padrins que solien ser els oncles i els avis dels batejats. El 1842 l’avi del Mariano Ros que citarem a continuació i que també es deia Mariano va fer construir una casa al carrer de l’església 49 i quan ja la tenia mig feta li van avisar que s’havia d’eixamplar l’entrada del carrer del Portal Nou i en Ros va contestar a l’ajuntament que ja havia fet tard i la casa es va continuar deixant el carrer tant estret que només hi passava un carro. El 1874 es reconstruir l’edifici però el carrer va continuar estret fins que finalment es va projectar eixamplar-lo el 21 de juliol de 1926 i finalment es va fer la reforma.

La senyorial casa Ros que avui trobem en el carrer de l’església cantonera amb el carrer del Portal Nou era la residencia dels propietaris del Vapor Ros que esta just al costat i que ha restat intocable durant molt i molts anys. L’edifici és obre de l’arquitecte municipal Miquel Curet i Roure i va ser aixecada entre 1873 i 1874 en estil clàssic (eclecticisme).

El dia 16 de març de 1958 a l’edat de 74 anys va morir a Barcelona (veure retall a l’esquerra) en Mariano Ros Paloma i la seva esposa Emilia Millán i Martínez de Conca va fer lliurament a l’ajuntament del llegat del que va ser el darrer de la saga Ros en habitar la casa i que va consistir en 16 quadres grans que havia pintat el mateix Ros Paloma i que un cop mort, la seva vídua seguint la voluntat d’aquest, els va lliurar a la ciutat. Un retall de la premsa del 27 de febrer de 1968 (a la dreta) indica que la casa de Mariano Ros es cedida en propietat a l’Hospital de Sant Llàtzer i la curiositat és veure el valor en que estava tassada la finca i que era de 2 milions de pessetes.

La Casa Marià Ros va ser transformada en el casal d’avis Anna Murià (actualment situat a l’edifici dels Telers al carrer de Sant Ildefons, 8). Incloc un retall del 24 de novembre del 1923 on s’indica la sentència d’un plet que va interposar en Mariano Ros a la Mina d’aigües de Terrassa i que va guanyar donant els diners a la beneficència.

En un altre retall del 1914 (a l’esquerra) podem veure si n’era d’important en Mariano Ros que el diari destaca un incident amb el seu cotxe i és que llavors de persones amb cotxe a la ciutat n’eren comptades.

Una anècdota que ens explica el Rafel, de Marian Ros i Paloma, és que fou un dels ferits en l’atemptat amb bomba al “Reed Room” un club particular situat al carrer Sant Pere (on hi havia hagut l’antiga Fonda Peninsular) d’alguns terrassencs acabalats que no estava gaire ben conceptuat.

. La darrera xafarderia sobre aquest Marian és que no va tenir fills amb la seva dona Emília i va designar hereu a un fill adoptiu, en Francesc Cabezas i Fonseca, no fa massa temps traspassat però que com ell mateix reconeixia públicament era un fill bastard seu.

Si us fixeu en la reixa de l’entrada al vapor Ros podeu veure encara la R en ferro forjat al capdamunt.