La portera del Gran Casino l’anomenàvem “Rebeca”

24 02 2017
Saló del restaurant

Saló del restaurant

Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:

Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.

“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.

També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.

aranyes-de-cristalls-del-gran-casino

làmpades de cristall

Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.

Soterrani

Soterrani

Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.

Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:

casament-font-gran-casino1 casament-font-gran-casino2





Un Reglament del Gran Casino del 1945

17 02 2017

reglament-gran-casino-1945-portada Avui ha arribat a les meves mans un Reglament del Gran Casino publicat el 19 d’octubre de 1945 o sigui desprès de la Guerra Civil i he trobat curiós fer un repàs de la manera en que podies ser soci.

D’entrada i sobre els socis fundadors indica que ho seran els que acreditin haver estat socis abans del 1 de juliol de 1936 i com a màxim s’acceptarà un número màxim de 200 i en cas de no arribar ha aquesta xifra es complementarà amb fills de socis morts abans del 1 de juliol de 1936 o per acreditar haver fet un servei significat i reconegut a favor de la Pàtria (Espanya) o de la ciutat de Terrassa.

Per aspirar a ser soci de número (així s’anomenaven als no fundadors) calia ser major d’edat i ser presentat per tres socis i llavors encara tenies que passar per la publicació del teu nom i esperar que cap soci indiqués rés en contra teva. I si tot anava bé encara tenies que acabar sent aprovat per la Junta Directiva. Finalment et tocava pagar la quota d’entrada que segons el reglament diu que ha d’estar entre les 10 i les 500 pessetes (no acabo d’entendre aquesta diferència). Serveixi com a dada que la quota anual d’un soci en aquell any (1945) era de 120 pessetes.reglament-gran-casino-1945-signatura

Per cert, l’objecte de la societat segons aquest reglament era: “el fomento de los intereses morales y materiales de Tarrasa, a la vez que proporcionar a sus socios y a sus famílies, medios de honesta diversión y recreo”. De fet i pensant que es van celebrar partides semi-clandestines de ruleta amb apostes que llavors estaven prohibides, crec que sembla una broma parlar del “fomento de los intereses morales de Tarrassa” i encara més cínica trobo la frase de “medios de honesta diversión y recreo”. El reglament va signat pel President A. Ramoneda i pel secretari M. Rossell i te un total de 14 pàgines.

Ressenya històrica:

gran-casino-jardins El Gran Casino neix d’una escissió de socis del llavors Círculo Egarense, l’any 1920, en que en Ramon Pont decideix catalanitzar l’entitat i anomenar-la Círcol Egarenc. Aquest fer va produir que una part dels socis que eren més de la banda salista es donessin de baixa i fundessin el Gran Casino del Fomento de Tarrasa, el 4 d’abril de 1920, amb un ball que es va fer en la sala central del magatzem Prat i Fills situat al carrer de Sant Jaume que actuarà com a la seu de l’entitat mentre es conclou el nou edifici i que posteriorment serà la façana posterior del GC.

L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i està fet en estil del classicisme noucentista que va ser el que va substituir al modernisme de les seves primeres obres. Per poder-lo construir es van tenir que comprar 3 cases de la Font Vella i el qui va fer la compra va ser l’industrial Benet Badrinas al febrer del 1920, curiosament uns mesos abans de fer-se efectiva l’escissió abans esmentada el que indica que ja portaven temps pensant en el farien. Un mes desprès ja començaven les obres. La construcció és ràpida i per la festa Major del 1921 ja s’hi celebra el ball inaugural (el dia 3 de juliol).

El primer reglament es redacta el 9 de gener del 1921 i és realitzat per la primera Junta que està composada pel il·lustres noms terrassencs: en Francesc Garcia i Humet com a president a més d’en Benet Badrinas, Joan Duran, Josep Aymerich, Joan Chevalier, Salvador Utset, Agustí Armengol, Pere Domingo, Antoni Barata. La seva història queda estroncada 20 de juliol del 1935 en que és ocupat pels militants de la CNT i es converteix en la seu de la Federació Local de Sindicats. Al 1938 és convertit en Hospital Militar de rereguarda i el 24 de gener de 1939 és desallotjat i els ferits i milicians són enviats cap a França.gran-casino-primer-pis-i-aranya-1959

El mes de març de 1939 es constitueix la junta gestora, presidida per Josep Clapés i Rovira que s’encarrega de començar unes obres de rehabilitació i de decoració que duraran uns quants anys. L’any 1945 es quan s’aprova el nou reglament del GC i és durant la Festa Major que s’inaugurà la pista de ball del Jardí, dissenyada per Eduard Blanxart i realitzada per Santiago Padrós que hi fa un dels seus característics mosaics. El mes de gener de 1968 s’inaugurà la primera discoteca de Terrassa, el Musical Club del Gran Casino.

El mes de Setembre de 1988 una sentència obligà a la societat Gran Casino a deixar l’edifici que passà al seu propietari, l’Institut Industrial que posteriorment (1990) el ven a la societat Alober, que fa fallida l’any 1992 i pasa en mans de la Caixa de Catalunya fins que l’any 1995 la immobiliària Imvisa l’adquireix per fer-ne una remodelació, ja que l’edifici ja estàva molt degradat. Les obres comencen el 1988 per Simó & Prado i Imvisa i no finalitzen finsel 2000.





El primer Gran Premi d’Espanya de Motocròs 250cc al Circuit del Vallés

10 02 2017

circuit-del-valles-motocros-1968 El Gran Premi d’Espanya de Motocròs va començar l’any 1960 organitzat per el Moto Club Ruta, en uns terrenys d’un antic camp de golf que hi avia a la zona de Pedralbes de Barcelona. Aquest primera prova es va anomenar I Motocròs Internacional de Barcelona, fins que el 1962 la Federació Internacional de Motociclisme li va atorgar la categoria de Gran Premi puntuable per al Campionat del Món de motocròs de 250cc, que precisament s’estrenava el mateix 1962 (fins aleshores, la competició s’anomenava Campionat d’Europa).

circuit-del-valles-motocros-1968-pujada-dels-pinsEl 1964 l’organització va recaure en la Penya Motorista 10 x hora i va traslladar la competició a un Circuit de Santa Coloma de Gramenet i al 1968 va tornar a canviar l’emplaçament per el d’un nou circuit construït en terrenys de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa (prop del Torrent de la Betzuca i de can Barba) que es va conèixer com a Circuit del Vallès i en el que s’hi van celebrar les proves fins l’any 1983.

Justament l’any següent, el 1984 la FIM no li va atorgar a Espanya cap Gran Premi de 250cc i només un de sidecar-cross, que es va celebrar al Circuit del Vallès, de manera que aquesta es pot considerar com la darrera gran prova internacional que es va córrer en ell. L’any 1985 ja es va deixar de utilitzar aquest circuit.vista-aeria-circuit-del-valles

Jo recordo haver-hi anat varis anys i fins i tot recordo que un any ens vàrem colar per un forat que hi havia en un dels seus tancats. Hi havia una pujada que li dèiem dels pins en la que en ocasions hi havia motos que no la podien superar, en especial els anys en que havia plogut i el fang feia molt complicada la pujada.plano-circuit-del-valles

En aquells anys els espectadors només estaven separats de les motos per unes bales de palla i en algun lloc amb filats com els de les gàbies de conills. Aquesta proximitat a més de representar un cert perill també feia que quan plovia la majoria d’espectadors tornessin a casa ben tacats de fang. Recordo també que per travessar el circuit hi havia una mena de pont fet de tubs de ferro amb una gran pancarta de propaganda dels Rellotges Festina.circuit-del-valles-motocros-1968-caiguda

En aquest primer gran premi del 1968 van córrer 40 corredors i es corria en la modalitat de dues manegues. La primera la va guanyar el belga Joël Robert i en la segona desprès d’una caiguda de varis corredors en el moment de la sortida la va guanyar el suec Torsten Hallman que finalment va ser el guanyador de la prova.





L’any 1977 guanya al Circuit del Vallés una moto catalana

3 02 2017

circuit-del-valles-motocros-1977-sortidaEn un anterior post ja vàrem parlar del Circuit del Vallés de Motocròs, però ara voldríem explicar com a curiositat que en Raymond Boven pilot de motocròs flamenc el 3 d’abril de 1977 va guanyar el Gran Premi d’Espanya al Circuit del Vallès davant els potents equips oficials de KTM, Bultaco i CZ, esdevenint així el primer pilot a guanyar un Gran Premi de motocròs amb una Montesa, una motocicleta purament catalana.circuit-del-valles-motocros-1977-guanyador

En les imatges podem veure el guanyador amb la marca a la samarreta i també un instant de la sortida amb el patrocinador principal d’aquell any i que era el Banco de Vizcaya.circuit-del-valles-motocros-1977-guardia-civil

També destaquem una image en que entre el públic podem observar una parella de guadia civils que semblen gaudir de l’espectacle com un afecionat més al Motocròs.circuit-del-valles-motocros-1977-carrera-i-masia

En una altra imatge podem apreciar un moment de la carrera amb la imatge de la Masia, que hi ha al costat de l’estació transformadora elèctrica, al fons.





De la guarderia a la Fira donant-nos la maneta

27 01 2017

nens-cami-de-la-fira-2-sala-i-badrinesEn un anterior record vàrem parlar de la guarderia Alfonso Sala de l’empresa Sala i Badrinas i avui volem recordar que els nens i nenes que hi assistien també celebraven les festes tradicionals de la ciutat.

Per exemple, quan hi havia la fira, els nens hi eren acompanyats de les infermeres i guardadores tal i com podem comprovar en les fotografies que us mostrem:

nens-a-la-fira-sala-i-badrines nens-cami-de-la-fira-sala-i-badrines nena-guarderia-alfonso-sala-a-la-fira





De quan la casa de l’Alfonso Sala es va convertir en guarderia

17 01 2017

porta-guarderia-alfonso-salaL’empresa Sala i Badrinas acollia entre els seus centenars de treballadors moltes mares que no tenien on deixar els seus fills en el seu horari laboral i per això van decidir oferir el servei de guarderia. Aquesta guarderia es va crear el 22 de desembre de 1953 i uns mesos abans, concretament el 15 de juny havia estat beneïda per el Bisbe de Barcelona en un acte privat.

La directora era la Mercedes Viver que tenia el seu despatx en el mateix edifici on hi havia la guarderia, concretament a la casa numero 18 del carrer Puignovell , que era el lloc que havia ocupat l’antiga casa de la família Sala, degudament condicionada per acollir fins a una quarantena de nens entre les 6 setmanes i els 5 anys d’edat.interior-guarderia-alfonso-sala

Les condicions per ingressar un nen eren un certificat de treball de la mare que tenia que demanar a l’empresa. El primer que li feien al nen era un examen mèdic per evitar que pogués portar infeccions o malalties que s’encomanessin als demés.
La guarderia estava oberta de 7 del mati a dos quarts de vuit de la tarda i els nens durant la seva estància els banyaven i els canviaven amb roba neta que els facilitava la mateixa guarderia, ja que així s’assegurava que anessin sempre nets i polits.
La mainada estava dividida en dos seccions: lactants i pàrvuls, la primera a càrrec d’una infermera i la segona a càrrec d’una guardadora.

pati-guarderia-alfonso-salaDiàriament un metge visitava la guarderia i ordenava les vacunacions o tractaments que fessin falta per cada nen. Igualment era l’encarregat de vetllar perquè l’alimentació dels nens fos l’adequada per cada edat.

Els nens lactants podien ser alimentats per la seva mateixa mare ja que l’empresa els donava la facilitat de poder-se desplaçar a les hores convenients. L’horari de menjar del pàrvuls era a les 12 i es complementava amb un esmorzar i un berenar. Durant l’estiu els àpats es feien a l’aire lliure aprofitant l’extens jardí de la casa. Després del dinar dues hores de migdiada i desprès una estona d’aprenentatge de les primeres lletres i números a més d’algunes oracions.





Quan els Reis eren els Amos

5 01 2017

diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-4Aquest post a més vol recordar que a Terrassa les primeres cavalcades sembla ser que van ser organitzades pel Círcol Egarenc i, a partir de 1916, per el Centre Social Catòlic que és qui les ha organitzat des de llavors fins ara, Aquest any i per a commemorar aquest centenari, les tres carrosses reials aniran decorades amb elements emblemàtics del nostre patrimoni.

Avui recordarem que per les festes nadalenques la fàbrica Sala i Badrinas organitzava una mena de reis que portaven joguines als nens i nenes de la guarderia dels treballadors que hi havia al carrer Puignoverll  i que a més es cantaven nadales al voltant del pessebre que feien al vestíbul de la mateixa guarderia.pessebre-a-la-guarderia-alfonso-sala

Aprofitant aquest fet, permeteu-me que us expliqui un record poc conegut de com es feia el repartiment dels regals dels reis als nens i nenes de les treballadores. El més normal fora pensar que eren els mateixos reis mags els qui lliuraven els regals, oi? Dons no, els qui ho feien eren els gerents de l’empresa i les seves esposes.

reis-guarderia-alfonso-sala-2reis-guarderia-alfonso-sala-1Però també els fills dels gerents feien de reis, tal i com podem veure a en Benet Badrinas Barata i l’Alfonso Sala Par, fent de reis lliurant els regals al costat dels seus pares (a les dues fotografies de la dreta: el que té el regal a les mans és en Benet i l’altra l’Alfonso).

Com podeu observar en les imatges aquests no es disfressaven, ja que segurament el que si que era important era que quedès clar que els vertaders “reis” eren els “amos” i “els fills dels amos” i que aquesta imatge quedés en la memòria dels futurs treballadors de l’empresa.

dia-de-reis-guarderia-alfonso-sala-1 dia-de-reis-guarderia-alfonso-sala-2 diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-2 diada-de-reis-a-la-guarderia-alfonso-sala-3 reis-guarderia-alfonso-sala-3