Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates

2 12 2016

isidro-queralt-artesa-sabater-1962Poca gent sabrà que als anys 60 hi havia un petit taller de sabateria artesana al número 51 del carrer Sant Francesc, regentat per un tal Isidro Queralt Barrull què, com molts altres treballadors, a més de la feina en el seu taller feia hores portant un teler en una empresa tèxtil de Terrassa (al Sala i Badrines).

En la fotografia que hem aconseguit, el podem veure confeccionant unes sabates a mida en unes condicions que semblen bastant precàries: una bombeta de 125 v. penjant d’un fil a sobre seu, una taula vella i plena d’estris, un cubell als peus per estovar el cuir, un martellet a la mà per clavar les puntes de les soles, una cadira de cuir per poder aguantar les llargues hores de treball, uns pots de cola amb aquell fort olor que deixen anar, un calendari penjant de la paret marcant el pas inexorable del temps i una finestra que deixa passar la llum i potser l’ajuda a estalviar un xic d’elèctric en les hores diürnes; en fi, un munt de records d’un ofici ja desaparegut a la nostra ciutat.

Per cert, l’Isidre feia “més hores que un vigilant” i és que segons ell deia “no vull que la meva dona hagi de treballar fora de casa“. Avui aquesta manera de pensar no té gaire futur entre la gent jove, oi?





El misteri de l’agenda del 29

25 11 2016

llibreta-piera-1 Avui us mostrem una petita agenda de llautó, que regalava la Confiteria i Pastisseria Buenaventura Piera l’any 1929 als seus clients. És de mida molt petita i segurament servia per portar-la als bolsos i anotar unes petites dades en la llibreteta de fulls que es trobava al seu interior. Originalment deuria portat un petis llapis que servia per fer les anotacions a la vegada que facilitava el tancament de l’agenda.

El misteri de l’agenda el trobem precisament en les anotacions que hi ha a dins i que miraculosament s’han preservat fins els nostres dies.
La primera pàgina diu exactament: “Noies del Taller Illa en el juliol de 1929”. Les pistes que tenim són els noms de les noies que figuren apuntats en les fulles de la mateix agenda i que són, seguint l’ordre dels fulls:
Margarita Solà / Magda Ripoll / Maria Bosés / Marta Rufè / Papeta Duràn / Josefina Llonch / Amelia Alujas / Josefina Marcet / Maria Molins / Maria Lloveri / Maria Illa i Mercé Illa.llibreta-piera-3-anys-20

Com veiem els dos darrers noms porten el cognom del mateix taller, de manera que hem de pensar que eren les propietàries (dues germanes?).
Quin era aquest taller Illa? Que s’hi feia? Era a Terrassa o en una població veina ? Deixem el misteri per resoldre en les vostres mans, per si algú coneix alguna de les persones que apareix en aquesta llista i ens hi pot aportar llum.

Pistes que en ha aportat l’amic Rafel Comes:
Taller de noies no se m’acut altra cosa que taller de modistes. No n’he tllibreta-piera-2-anys-20robat cap amb aquest cognom a Terrassa. No crec que fos d’aquí. D’aquests cognoms només sonen com terrassencs Solà, Duran, Llonch, Marcet i Molins. Però al dir noies és de suposar que eren solteres i com a màxim de 20/22 anys. No trobo cap amb aquests noms i cognoms entre les nascudes a Terrassa al segle XX. Algun com Alujas només hi ha hagut una família i no amb el nom d’Amèlia. Més aviat semblen de Sabadell on Solà, Ripoll, Duran Llonch, Marcet, Molins i Illa són i els altres ja no ho sé perquè Sabadell no el tinc tan apamat. També podria ser d’una població propera com Sant Quirze o Rubí. Rufé és un cognom rubinenc.





L’operador del cinema Recreo que no ho va endevinar

19 11 2016

operador-de-cinema-al-recreo-1962Avui el record és per una fotografia del Joan Martínez, operador de la màquina del cinema Recreo als anys 60.
Val la pena dir que aquest treball estava molt mal pagat i que qui ho feia tenia que alternar-lo amb un ofici durant la setmana que l’ajudés a completar el jornal. En aquest cas el Joan Martínez treballava a la secció d’acabats d’una empresa tèxtil de Terrassa.

Segons ell feia d’operador més perquè li agradava molt, ja que els diners que guanyava no compensaven l’esforç i el temps de dedicació que comportava. Entre els seus records figura el que un dia en un estreno va alterar l’ordre dels rotllos de la pel·lícula (abans les pel·lícules anaven en varis rotllos numerats) i la gent curiosament no va protestar ja que es van pensar que el guió ja anava així. Cal indicar que normalment l’operador s’assabentava d’un error com aquest pels crits i xiulets dels assistents que avisaven de l’error.

Els errors en els rotllos es produïen a vegades per les presses en el transport d’un cinema a un altre. A Terrassa era comú veure un ciclista transportar els rotllos d’un cinema a un altre (de la mateixa empresa, com la dels germans Porta) un dissabte o un diumenge per la tarda, rambla amunt i avall. Quan el tall que es produïa feia que s’haguessin d’encendre sobtadament els llums del cinema i estaven fent un drama, explicava que era curiós veure la quantitat de mocadors que les senyores tenien a les seves mans i com intentaven despistar al veure`s sorpreses en un mar de llàgrimes.sofia-loren

L’actor de més èxit en els anys en que feia d’operador era en Burt Lancaster i l’actriu la Sofia Loren. Un dia es veu que li van preguntar que com veia el futur del cinema i va respondre que el seu pronòstic era que “seguirien estan plenes les sales” i el temps ha demostrat que malauradament la seva predicció no va ser encertada.





Les coscunies i els lletsons pels conills sortien gràtis

16 11 2016

galliners-vellsL’amic Ricard Font ens ha enviat un record en el que ens explica que abans en moltes cases al pati hi tenien un coniller i un galliner i que recorda que no els calia el despertador ja que quan clarejava cantava el gall i els servia d’avis.

Diu: “Al galliner hi teníem gallines que ponien ous que normalment els menjàvem, si teníem gall alguna vegada guardàvem el ous i la gallina que els ponia (la lloca) la deixavem que els covés i llavors teníem pollets. Si hi havia més d’un gall els teníem que separar en diferents gàbies ja que si estaven junts es barallaven entre ells, dons tots dos volien copular amb les gallines.
Per menjar a part del blat de moro i l’ordi que compraven els donàvem de menjar les sobres de escarola i enciams així com d’altres verdures. També donàvem a les gallines el pa sec remullat i combinat amb segó. Segó és la pell de les gramínies blat, ordi, civada etc. resultant de quan es molen i es separen de la farina.gabia-conill

Als conillers hi teníem diverses conilles que les ajuntàvem amb un conill i quan tenien conillets en menjàvem de tant en tant. Els donàvem coscunies i lletsons que eren herbes que anàvem a buscar al camp com aliment gratuït. També hi havia unes gallines mes petites anomenades periquines (que només n’hi havien a Catalunya) i que en moltes cases en solien tenir una parella.
galliner-i-gallinesQuan feia la mili d’alferes a Sabiñánigo el tinent coronel que tenia dotze fills i filles de la nostra edat ens convidava a dinar a casa seva per veure si en casava alguna. Recordo que ens donava sempre conill ja que en el pati del la caserna hi tenia conillers i tots els conills eren alimentats d’herbes que tenien que anar a buscar els soldats”.

Notes:  El lletsó és coneix també com a dent de lleó per la forma de les seves fulles que semblen plenes de dents i us la recomanem amb amanida conjuntament amb ceba i olives negres. La seva flor groga sembla una margarida i quan s’asseca es transforma amb els típics angelets que tots hem bufat en alguna ocasió. També ens han explicat que hi havia qui collia margalls, llengües d’ovella i corretjoles (campanetes) i que, quan arribava a casa amb el sac ple d’herbes, l’havia d’abocar de seguida al terra perquè no fermentés.





Altres fotos de la riuada del 4 de novembre del 1962

11 11 2016

riuada-4-novembre-1962-home-creuant-la-rambla riuada-4-novembre-1962-la-ramblaEn l’anterior post ja en vàrem parlar però ens havíem quedat sense poder-vos mostrar alguna foto que ara per fi hem retrobat i que aquí us mostrem.

Destaquem la figura de l’home intentant travessar la Rambla ja que això no hagués estat possible en la gran riuada del setembre del mateix any 1962.

En l’altre podem observar la part alta de l’avinguda convertida  en una espècie de llac.





Una riuada el 4 i 7 de novembre del 1962

4 11 2016

escaner125Si be de la gran riuada del 25 de setembre de 1962 no es tenen més imatges que les de la devastació en que va quedar la ciutat l’endemà. De la riuada del 4 i 7 de novembre del 1962, al passar de dia, podem apreciar amb imatges l’aigua que baixava pels carrers de Terrassa.

Els danys a la ciutat en aquesta ocasió també van ser importants però en canvi no hi va haver víctimes mortals degut en bona part a que precisament va passar de dia i que les zones més problemàtiques ja havien estan arrasades dos mesos abans.

En les imatges es pot apreciar la quantitat d’aigua que baixava per la Rambla i que en cap moment va arribar a l’altura de la paret d’aigua de la nit del 25 de setembre. Com a detall podem veure la paret dels catalans que sobresurt del riu d’aigua i que en la riuada anterior va quedat totalment sepultada per l’aigüat.

escaner124 riuada-7-11-62





Bona castanyada 2016 i gràcies per les 700.000 visites

31 10 2016

castanyera-c-canterer-1931Un any més arriba la castanyada i aquest any ens porta el regal de que els nostre blog dels Records de Terrassa ha assolit la xifra de 700.000 visites.

Us felicitem a tots per el vostre recolzament i perquè hem aconseguit que realment donem sentit a un Blog de Records que segueix perdurant en el temps, i ja són 9 anys, segurament deu ser ja el Blog més antic i en actiu de Terrassa.

I per celebrar-ho hem triat una imatge de la castanyera que hi havia l’any 1931 al carrer de Jaume Cantarer i és que llavors a la Rambla hauria tingut poc èxit ja que nomé hi passava la riera del Palau.