La incòmode pregunta al Doctor Francesc Palau i Abad

17 06 2016

document dr. Palau ajuntament terrassa 1936A conseqüència de l’article que vàrem publicar sobre l’hospital militar (enllaç al post) que es va instal·lar al Gran Casino durant la guerra civil, l’amic Rafel Comes molt amablement ens ha enviat aquest record que amb el seu permís us mostrem:

“Quan esclatà la Guerra Civil, el doctor Francesc Palau i Abad estava al front de la Medica Popular de Terrassa, una mútua sanitària creada per la CNT i, a més, va ser un dels nou regidors que en representació d’aquesta sindical van ser nomenats el 14 d’octubre de 1936 per formar part del Govern d’Unitat Popular.

targeta Dr. Palau a MèxicEl Dr. Palau vivia exiliat a Mèxic quan el novembre de 1997 va contactar amb l’ajuntament de Terrassa fent-li saber que feia un viatge a la península amb la seva esposa i li agradaria visitar la nostra ciutat. L’amic Jaume Canyameres, llavores tinent d’alcalde de Hisenda, es va mobilitzar perquè tingués una bona rebuda i va estar dos dies seguits trucant-me per que li assessorés sobre el Dr. Palau, la Mèdica Popular i demanant fotocòpies de tot.

Quan va arribar el dia de la visita el Jaume em va trucar el matí. Escolta!. Perquè no vens a dinar amb nosaltres tu que domines el tema?. A mi em feia gràcia escoltar del Dr. Palau les seves impressions dels primeres mesos de la Guerra Civil i vaig acceptar. El fet és que vàrem anar a un restaurant del carrer del Vall, on em va presentar el doctor i la seva esposa.

Només acabat de presentar-me’ls, el Jaume ens diu que el perdonem un moment, tot i que ara no recordo exactament que va dir que havia de fer. Sigui com sigui, ja em tens a mi i el matrimoni Palau sols. I ara que els dic per trencar el gel jo?. I vaig decidir anar al gra. Li pregunto, vós encara manteniu la ideologia àcrata?. Caram! Que li vaig haver dit. Em va contestar Nooo! Jo no he estat mai anarquista!. gran casino ocupat per la CNTEm quedo sorprès i li dic, però vostè va formar part del Govern d’Unitat Popular per la CNT. Em respon No!, No!. Va ser perquè em van dir que necessitaven un metge i m’ho van proposar. Vaig notar que l’havia incomodat.

Llavors va tornar el Jaume Canyameres i vaig quedar de comparsa sense que es tornés a tocar el tema de la Guerra Civil. El Dr. Palau ens va explicar la seva vida a Amèrica i vaig entendre la seva incomoditat. Al principi es va començar a dedicar a comprar collites senceres de camps per revendre-les i més tard a comprar i vendre finques senceres. S’havia transformat en un especulador i jo ingènuament li havia recordat els seus antecedents revolucionaris. No és l’únic cas que en el exili, destacats anarquistes van evolucionar i van canviar les idees revolucionàries per les capitalistes, entre ells el mateix Pere Alcocer (El Pedro)”.

Anuncis




La Festa del Pedal de l’any 1924

10 05 2012

Els representants del Grup local de Terrassa del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) ens han passat una fotografia d’una butlleta antiga de l’anomenada “Festa del Pedal” que va arribar a Terrassa el 4 de maig de 1924 i que a ells els hi va fer arribar les sòcies Antònia Pujol i Mª Teresa Mollet. Com podeu comprovar el premi de la butlleta consistia en una magnífica bicicleta i nombrosos objectes regalats per entitats, industrial i particulars i tot això per l’irrisori preu de 10 cèntims. Cal indicar que es van vendre 30.000 butlletes de las quals 18.000 es van vendre només a Terrassa (el que suposava una recapta de 3.000 pessetes en total).
Com també podreu comprovar en uns anuncis del dia 3 de maig de 1924, aquesta butlleta correspon a la XII edició de la Festa del Pedal (tot i que curiosament el segell de la butlleta és de la 11ª) que aquell any va acollir la nostra ciutat, i la bicicleta sortejada era obsequi de l’Ajuntament de Terrassa. La cursa d’aquell, organitzada a la nostra ciutat per la Unió Ciclista de Terrassa, any va seguir el següent recorregut: a un quart d’onze entrada oficial a Terrassa pel carrer Topete (en la fotografia de la dreta veiem el pas de ciclistes per les 4 carreteres), per seguir per carrer de Sant Antoni, Creu Gran, Nou, Sant Pere i Raval, on totes les entitats ciclistes que hi van participar van col•locar el seu banderí al balcó de l’Ajuntament, lloc des d’on es van fer els parlaments i els sorteigs dels premis.
A les 11 es va celebrar la tradicional “cursa de cintes”, segons diuen, en el camp on s’hi instal•laven els circs (a la Rambla cantonada amb al carrer Pare Llaurador). A la una es va fer un dinar popular i la tarda es va deixar lliure, amb la intenció de que els ciclistes forans pugessin visitar la ciutat.
Com a curiositat, citarem el nom de les noies que van brodar les cintes per la carrera de cintes celebrada a Terrassa: Rosina Roca, Francisca Roger, Manola Manzoni, Montserrat Taronjí, Joaquima Martí, Maria Vinyals, Paulina Rovira, Montserrat Olivé, Dolors Sala, Conxa Navarro, Rosa Pijoan, Pura Carceller, Francisca Olivé, Mercè Prunés, Francisca Octavia, Magdalena Mas, Antonia Via, Rosa Boaderes, Llúcia Ginar, Victòria Vilaguliu, Esperança Armengol, Teresa Carreras, Camila Odena, Laura Parrot, Pepeta Pelegrí, Elvira Simón, Joaquima Durán, Pepeta Prat, Anna Trenchs, Montserrat Montané i Vicenta Olivé. (veure noves dades aquí)
No sabem en que consistien les carretes de cintes: podien ser unes curses que atorgaven les cintes com a premi o podien consistir en una corda travessera d’on hi penjaven les cintes amb una anella a l’extrem i situades a l’altura del cap dels participants. En ciclista mitjançant un bastonet i passant amb la bicicleta per sota de les cintes mirava d’agafar el major nombre de cintes possible (si algú ho sap li preguem que ens ho expliqui).
I, encara una darrera curiositat, el número premiat amb la bicicleta va ser el 23.201, mentre que el número 1898, corresponent a la butlleta que a motivat aquest record, podem afirmar que no va resultar premiat. Els premis (més de 100) es van lliurar a la seu de la Unió Ciclista de Terrassa, al Cor dels Amics del carrer Pantà, 57.
Segur que algú coneix algun descendent d’aquestes noies que van brodar les cintes, oi?

Nota.- Desprès de demanar l’opinió entesa de l’amic Rafel Comes sobre la polèmica de si la foto correspon o no a les quatre carreteres, ens ha contestat el següent: “M’he mirat la foto i crec que sí que és possible que sigui el cantoner de les carreteres de Montcada i Sabadell. No tinc cap foto antiga d’aquest cantoner amb perspectiva per poder cotejar com eren els quioscs que, a més a més, es van modificar durant la República. Crec que les branques de l’arbre i un quiosc poden estar tapant la torre d’aigua i la petita part que queda destapada no descartaria que hi fos. La paret mitjanera és veu semblant en les fotos posteriors a la supressió dels quioscs. El que no lliga és que la carrera ciclista venia de Rubí i aquí els ciclistes arriben per la carretera de Sabadell. Podria correspondre la foto a aquest lloc, però a una altra carrera. Us adjunto el programa d’aquesta festa ciclista”. Finalment s’ha pogut comprovar que efectivament es tracta de les quatre carreteres i que “segons una anotació del Baltasar Ragon, és de 1935, probablemente deu ser del 8 de juny de 1935.quan Terrassa va ser del final d’una etapa de la Volta a Catalunya”.
Moltes gràcies com sempre per la teva ajuda, Rafael.





Refugis de la guerra civil: refugi 1

8 04 2010

Des que va esclatar la Guerra Civil fins que aquesta va arribar a Terrassa va passar molt temps i des del principi ja es va parlar de la necessitat de construir refugis per protegir a la població civil de possibles atacs aeris (en el retall de el Dia del 16 de gener del 1937 ja es pregunta quí els hauria de construir).

El fet és que l’Ajuntament va creure que era una bona idea fer-los i va encarregar els projectes dels refugis a Lluís Sapés i Melcior Vinyals, que eren l’enginyer i l’arquitecte municipals de l’any 1937. Ells van ser els responsables del disseny i els qui es tenien que encarregar de la construcció dels diferents refugis a realitzar a diferents indrets de Terrassa.

En el plànol del refugi anomenat “número 1” podem apreciar que el seu emplaçament es situava al bell mig del Raval (llavors anomenat Raval de Fermí Galan) i amb una entrada des de l’ajuntament i l’altra des de la plaça de la Independència. Si us hi fixeu veureu que el cost previst era de 289.200 pessetes (del 1937). En el proper record seguirem parlant d’aquests refugis.





La Sagrada Família (2) i l’ou com balla

1 10 2008

l’ou com balla

L’any 1932, el bisbe de Barcelona, Mn. Irurita, va crear la Parròquia de la Sagrada Família, anomenant-se com a primer rector en Mossèn Josep Moncau i utilitzant la capella de les Germanes Josefines per el culte.

Una tradició dels anys 50 feia que per Corpus s’instal·lés un jardinet amb arcades a la cruïlla entre els carrers de Blasco de Garay i Faraday on s’hi feia “l’ou com balla”.

Una tradició que ve d’Itàlia i que es va introduir a Catalunya al segle XVIII i que està relacionada, tant amb els ritus de fertilitat lligats als ous de Pasqua, com en el sentit cristià de la figura de l’hòstia. Es tracta d’un ou buidat situat damunt d’un sortidor d’aigua que fa que es mogui i rodi amb l’impuls del raig.

l'ou com balla al raval 1950

A Terrassa també es feia ballar l’ou al Raval de Montserrat ja abans de la guerra civil, i també entre els anys 40 i 50 es muntava un jardinet amb arcades (similar al de la foto) d’avant de l’Ajuntament i s’hi estava funcionant tots els vuit dies de Corpus. Adjunto una foto del 1950 que ens ho mostra i que m’ha fet arribar l’amic Rafael.

l




El penó de la molt il•lustre ciutat de Terrassa

7 01 2008

penó de terrassa Si aneu a l’Ajuntament, podreu observar en una de les sales principals, una bandera de color granat, guardada en una vitrina. És el penó de la ciutat.

En un dels seus extrems veurem una llaçada amb una medalla, és tracta d’una condecoració, anomenada Corbata de l’Ordre d’Alfons X el Savi, que li va ser atorgada a Terrassa per la seva tasca cultural.

El títol de ciutat ens el va atorgar el rei Alfons XII l’any 1877 i el títol d’excel·lència ens el va donar la Reina mare Maria Cristina, regent el 1894 en nom d’Alfons XIII.

La darrera concessió com a “Molt il·lustre” ens la va donar el mateix Alfons XIII l’any 1909. Per això ara podem dir que som de la “excel·lentíssima i molt il·lustre ciutat de Terrassa”





Bitllets de Terrassa durant la Guerra Civil

26 06 2007

Bitllet d’1 pessetaBitllets de 50 ctsBitllet de 15 ctsBitllet de 10 cts

Durant la Guerra Civil les monedes fraccionaries van desaparèixer de la circulació i això va afectar greument l’activitat econòmica. Aquesta situació va obligar a molts ajuntaments (Terrassa també) a recórrer als anomenats “vals” o “bons” que podien ésser canviats en els respectius ajuntaments per bitllets del banc d’Espanya.

Els bitllets van ésser retirats oficialment de la circulació el 31 de març de 1938, però la majoria d’ajuntaments van ignorar la prohibició i van mantenir els bitllets fins al fi de la guerra, moment en que es van convertit en paper mullat i ja no valien per rés.

Aquest bitllets emesos per l’Ajuntament de Terrassa de 1 pesseta i 50 cèntims, es van emetre el 21 de maig del 1937. En canvi els de 15 i 10 cèntims es van emetre el 15 de novembre del 1937.