Personatges populars de Terrassa (1)

15 05 2009
Lleó Regulus 1963

Lleó Regulus 1963

He rebut una nova aportació de l’amic Josep Badrenas, en la que ens parla d’uns personatges característics de Terrassa que ell ha volgut destacar i com que la llista és un xic llarga, he dividit l’article en dues parts:

Diu en Josep: “ara vaig a dedicar unes línies a parlar de personatges de Terrassa que varen estar de moda per un motiu o altre.

El primer personatge del que vull parlar és d’un poeta que va escriure algun llibre de poesia, de nom Joaquin Montero Claverol, i que tenia una tenda de mobles al carrer Sant Antoni. Era un col·laborador esporàdic del diari local. … Qui serà qui m’amortalli// i un cop mort, fred i enterrat//….. (una mica tètric oi?).

El segon personatge pintoresc i conegut que destacaré és en Conrad Fontelles, més conegut com a Pickman. Aquest va ser artista de cine i va arribar a sortir en algunes pel·lícules rodades a Barcelona, i fins i tot, es diu que va sortir d’extra en una pel·lícula de la Marilin Monroe, que ell se les pintava d’haver-li fet un petó. El Pickman anava amb una gavardina clara, bastant tronada, i era fàcil trobar-te’l en qualsevol bar de Terrassa. Realment era cert que havia actuat en algunes pel·lícules professionals i en alguna d’amateurs de Terrassa. M’han explicat que al final de la seva vida venia ensiamades de Mallorca i vivia en una casa que feia cantonada amb el carrer de sant Leopold i sant Isidre.

El tercer personatge digne de mencionar va ser en Ramiro Masdeu. Aquest terrassenc, va ser un erudit historiador que va impulsar de forma molt enèrgica i eficient els estudis sobre l’origen i datació de les esglésies de Sant Pere. Es va autoanomenar integrant de la noblesa espanyola  i es va canviar el nom per un de més aristocràtic,  (Ramiro de Mas Deu) amb un títol nobiliari que ara no em ve a la memòria. Aquest personatge, que va pertànyer molts anys a Amics de les Arts, en una ocasió va comprar un lleó acabat de néixer i el lluïa pel carrer com si fos un gosset. Aquest lleó el va anar alimentant i fent créixer, fins que se l’hi va fer tan gran que no va poder tenir-lo més a casa i el va donar a una gasolinera que hi ha a l’entrada del poble de Sallent, que precisament es diu “Estació de servei El Lleó”, en record de l’animalet, que per cert es deia “Règulus” (veure foto al Tarrassa Información del 1963).

Recordo que se l’enduia a passejar i d’excursió i que la bestia era molt dòcil. En una ocasió, se’l va endur a la Mola, i a mitja pujada el va lligar a una alzina a peu del camí, mentre ell s’amagava per veure com reaccionava la gent al trobar-se un lleó lligat a un arbre; ell ho explicava com una aventura molt divertida. El lleó va morir en una gàbia a la benzinera de Sallent, però el varen dissecar i penso que encara hi és…, no sé qui era mes animal!!!”

lourdes i pickman

lourdes i pickman

Comentari: el dia 20 de novembre del 2005 es va celebrar un acte en memòria del 30 aniversari de la mort d’en Pickman als Amics de les Arts amb la projecció de “Terrassencs” de Carles Barba i fragments de “Huella de Luz”.

El Rafael Arozrtegui ens fa arribar una fotografia de la Lourdes i el Pickman al bar dels Amics de les Arts.





Exposició de Rosas als Amics de les Arts

23 04 2009
exposició roses

exposició roses

El record d’avui és per la primera exposició de roses que es va organitzar als Amics de les Arts el 16 de maig del 1954.

Crida l’atenció que aquest concurs avui segurament es faria coincidir amb la diada de Sant Jordi, però hem de tenir en compte que aquells anys això no era possible i per aquest motiu es va fer al mes de les flors. Podeu veure l’anunci que es va publicar al “Tarrasa Información” el dia abans.exposicio-rosas-1954

Un any més tard i ja en data del 23 d’abril es va fer una exposició de publicacions terrassenques a Radio Terrassa en commemoració de la “Fiesta del libro”.

Tornant a l’exposició de Roses, dir-vos que va ser inaugurada pel tinent d’alcalde Sr. Antoni Torrella i el president dels Amics de les Arts, Sr. Antoni Alegre de Sagrera.

Segons diuen dues roses presentades fora de concurs destacaven per sobre de la resta, una era de la varietat Reina Elisenda i l’altra de la varietat Demain. L’exposició es va clausurar l’endemà dia 17 de maig. L’exposició es va seguir fent uns anys més, però desconec fins quan.





L’antiga Jazz Cava de Terrassa

3 12 2008
inauguració primera jazz-cava

inauguració primera jazz-cava

Abans de la guerra civil, hi havia a la ciutat una gran afició per el jazz, i precisament en aquest context, va sorgir el “Hot Club de Jazz de Terrassa” l’any 1953.

El 8 de desembre de 1959 es va inaugurar el “Club de Jazz de Joventuts Musicals”, més tard integrat en l’entitat Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb l’actuació del grup americà “Jazz Brothers”.

El dia 18 de març de 1971 s’inaugurava la “Jazz-Cava” del carrer de Sant Quirze, lloc emblemàtic del que hi recordo actuacions fantàstiques d’en Josep M. Farràs, d’en Pere Ferrer, d’en Tete Montoliu i de l’Adrià Font, un fantàstic bateria, entre molts d’altres que ara no em venen al cap. Algunes tardes, al sortir del cole, hi anavem per escoltar jazz o per poder gaudir d’alguna actuació improvitzada. En aquell espai qui volia (i en sabia, es clar) podia pujar a l’escenari tocar el que li vinguès de gust.

El 1985 es va tancar aquest local i fins el 1994 les actuacions no van tenir local propi de jazz i es tenien que fer als locals d’Amics de les Arts i algunes al centre Cultural. El 1994 es va inaugurar l’actual “Nova Jazz Cava” al passatge Tete Montoliu.

esquema-jazzcavaUna anècdota: a l’any 1987 ja es volia fer la nova jazz cava i el lloc escollit era el tercer pis de l’edifici del Cercle Egarenc. El projecte (veure esquema adjunt) el va fer en Lluís Rambla i estava previst que a més de la sala de concert hi hagués un local d’assaigs amb accés independent, una aula per seminaris, un magatzem, cuina, bar i lavabos, i tenia un pressupost de 37,5 milions de pessetes.

folleto-jazzcavaLa campanya per fer-ho realitat es va titular “del soterrani a l’àtic” i en ella es pretenia captar ajudes dels afeccionats al jazz i els Amics de les Arts van arribar a vendre títols de col·laboradors per l’import de 25.000 ptes. Ignoro quin èxit va tenir la campanya però el fet es que no va reeixir.






La processó, el penó i la mantellina

19 03 2008

Gremi de impressors en la processó Com que estem en plena Setmana Santa, avui he triat una fotografia en que podem observar el penó del gremi (suposo que deu ser el dels impressors o quelcom de similar) portat per en Salvatella, en una processó de les que en aquells anys es feien a Terrassa.

Podem situar l’escena al carrer del teatre, davant de l’entrada dels Amics de les Arts (actuals) i en ella a més dels municipals vestits amb la seva tradicional gorra de plat, podem observar una senyora empolainada amb la seva imprescindible mantellina (en les processons les dones tenien que portar els cabells coberts, ja que es considerava incorrecte portar els cabells sense tapar). Recordo que la meva mare sempre que anava a missa també es tenia que cobrir els cabells amb una peça de roba anomenada mantellina o “cèfiro” (o un nom molt similar). La foto és d’en R.Font i no tinc la data en que es va fer, però segurament és dels anys 40-50.





El Gran Hotel Peninsular dels germans Pompidor

12 03 2008

hotel peninsular Avui us mostro una propaganda del Gran Hotel Peninsular de finals del S.XIX, propietat dels germans Pompidor (en Carles i en Miquel). La seva ubicació era al final de carrer Sant Pere, cantonada amb carrer del Teatre; local que avui ocupa en bona part els “Amics de les Arts”.