Records del cinema a Terrassa (del 1939 al 1969)

18 10 2010

El 1939, just desprès de la guerra, trobem a Terrassa cinc sales que ofereixen sessions cinematogràfiques, el Teatre Principal, el Cine Alegria, El Recreo, el Cine Doré i el Cine Catalunya. Curiosament el Cine Doré als primers mesos del 1939 encara es denomina així però cap a finals d’any ja se li ha canviat el nom per Cine Dorado.
Dels anys 40-50 destacaré l’empresa Porta Espectáculos que va regentar a Terrassa el teatre cine Alegria (des del 1942), el Salón Cataluña (des del 1939) i el Salón Terraza  Cine Dorado (des del 1939).
L’any 1943 el Sr. Joan Porta Puig empren una reforma del cinema Catalunya i inaugura la nova sala el 14 d’octubre del mateix any.
Al 1944, al Centre Social Catòlic ja s’hi tornen a fer passes cinematogràfics tant al pati, en sessions d’estiu, com en la seva sala d’espectacles.
Al Salón Imperial, situat a la carretera de Matadepera i on en principi s’hi feien balls, al 21 de setembre de 1946, data de reapertura del local, s’hi van començar a projectar pel·lícules de forma regular, primer d’estrena i posteriorment, des de l’any 1951, de reestrena.
D’aquesta època vull destacar que, als estius del 1949 i 1950, trobem anunciat el Cine Piscina que situat a la piscina municipal ofereix programació a l’aire lliure durant l’època estiuenca. De cinema a l’estiu sembla que se’n feia a altres indrets de Terrassa, com per exemple al pati del Centre Social Catòlic i, segons m’han explicat, en un clos situat on desprès hi va haver la botiga de ca la Felisa.
L’any 1954es torna a reformar el Cine Catalunya donant-li un aspecte molt més modern i confortable de la mà de l’arquitecte Joan Baca i el decorador Joan Pericot.
A partir del 1956 a terrassa es formen dos grans grups que passaran a controlar l’exhibició del cinema a la ciutat, per un cantó tenim el Sr. Joan Porta, amb 3 sales: Alegria, Catalunya i Dorado i per l’altra un grup format per en Jaume Comellas i els industrials Francesc Ramon Gasol i Joan Mollet amb 4 sales: La Rambla, Recreo, Principal i Imperial.
Poc desprès es comencen a construir cinemes a les barriades. El primer va ser el petit Cine Iris de la carretera de Rellinars que es va inaugurar a finals dels anys 50, per part del Sr. Manuel Güell, tot i que poc desprès va passar a ser arrendat per els propietaris del Recreo. Es tractava d’un cine molt petit amb 216 seients i diuen que a l’estiu obrien la porta i la gent podia seguir la pel·lícula des del carrer, asseguts en una cadira que tenien que portar de casa seva.
El 8 d’octubre de 1960 es va inaugurar el gegantí Cine Avenida, situat a la llavors considerada monumental Avinguda de Barcelona (d’aquí li ve el nom) al barri de ca n’Anglada i amb accés pel carrer de Sant Honorat, construït per l’empresa que ja tenia els cinemes La Rambla i Principal, amb una capacitat de 2.450 seients, fet que el va situar entre els 5 cinemes més grans d’Espanya. D’inici només es va posar en funcionament la platea amb una capacitat de 1.500 butaques al preu de 7 pessetes l’entrada i amb una programació dedicada a pel·lícules de reestrena.

El cine Arenas, situat als Grups de Sant Llorenç, en uns terrenys propietat del Sr. Mollet, s’acaba de construir al 1966 però per culpa d’unes deficiències estructurals no es pot inaugurar fins el 15 de juny de 1967.
El 23 de gener de 1966 es fa la darrera sessió de cinema a l’antiga sala d’espectacles del Centre Social Catòlic i el 23 de setembre de 1967 ja s’inaugura el Cine Regina (nom posat en honor a de la mare de Deu, reina del cel) i s’habilita El Socialet com a teatre de butxaca on, anys més tard, al setembre de 1979 es reconverteix en un cinema d’art i assaig.
En l’àmbit del cine-club podem indicar que a finals dels anys 40 existeix el Cine-Club Cinema i al final dels 50 el Cine-Fòrum de les Joventuts Musicals que mantindrà les seves activitats fins al 1973 (el 1966 recordem que es fusionen les Joventuts Musicals i els Amics de les Arts).

Advertisements

Accions

Information

3 responses

19 10 2010
Ricard Font Serra

Recordo que un dels empressaris del Recreo i del Principal es deia Rubí.

22 10 2010
Ricard Font Serra

Acabada la remodelació de 1954 del Cine Catalunya, el Sr. Porta va convidar al meu pare Pere Font Marcet, que estava relacionat amb el cine amateur, a visitar la nou saló. Jo tenia catorze anys i vaig anar amb el pare a fer la visita. El que més em va impactar fou la sala d’espera amb les fotografies de les millors estrelles d’aquell temps que encara avui dia són mítics. Recordo que Porta va dir hi hem posat climatització, (que aleshores no era cosa habitual), cada hora trèiem una galleda plena d’aigua de la humitat ambient, produïda per la suor del espectadors. Recordo que el preu de l’entrada, va dir, seria de vinticinc pessetes, (cinc duros), quan als altres cines era de deu pessetes.

11 02 2015
pepet

i per que´el seu pare no va projectá mai les seves pellicules al cine comercial ? O per qué no va fer el salt al cine comercial ? Tenia talent de sobres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s