Una entrevista desconeguda en record a Joaquim Badia i Tobella que avui ens ha deixat

17 01 2020

Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.

Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.

I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.

Tambè us recomanem la lectura d’aquest article: https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270112.

El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.

El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.

D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.





50 anys dels “quintillizos” de Terrassa, els primers d’Espanya

13 12 2019

El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.

El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.

El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.

Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).

En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.

L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.

Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.

Si voleu veure la filmació del NO-DO podeu fer-ho a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1404/1486670/





El circ Hagenbeck, el més gran que mai s’ha vist a Terrassa

1 02 2019
circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

El circ va començar com el “Carl Hagenbeck Circus” de Carl Hagenbeck (1844-1913). Hagenbeck va ser un entrenador d’animals que va ser pioner en l’ús d’entrenament animal basat en recompenses a diferència de l’entrenament basat en la por.

L’any 1900 va creuar una lleona amb un tigre de Bengala i va vendre aquest híbrid anomenat “tigón” per 2 milions de dòlars.

Mentrestant, Benjamin Wallace, Indiana, i el seu soci comercial, James Anderson, van comprar un circ el 1884 i van crear “The Great Wallace Show“. Wallace va comprar la part dels altres socis el 1890 i va formar el “B. E. Wallace Circus“. El 1907, Wallace va comprar el Circ de Carl Hagenbeck i el va fusionar amb el seu circ i llavors va ser conegut com el Circ Hagenbeck-Wallace, tot i que Carl Hagenbeck va demanar prohibir l’ús del seu nom, però va perdre la demanda a la cort.

En els cartells del circ editats en color podem veure que es fa especial menció a la gran quantitat d’animals que en formava part.

Curiosament quan aquest circ va arribar a Terrassa en els anuncis indicava que abans s’anomenava Circ Palisse i no en sabem el motiu, ja que ignorem si l’antic Cirque Palisse també va ser comprat per en Wallace.

Sigui com sigui, el 19 d’agost del 1924 el Circ Hagenbeck Show va arribar a la nostra ciutat procedent de Manresa en dos trens especials amb 38 vagons-caravanes pintades de blanc que permetien traslladar tot el material necessari, inclosos els 178 artistes i treballadors de 19 nacionalitats i els diversos animals que en formaven part.

El circ Hagenbeck estava considerat dels més grans del continent i la carpa era tant impressionant que podia donar cabuda fins a 3.000 persones. Des de l’Estació del Nord es van traslladar fins a l’esplanada que hi havia a la banda dreta del carrer Pare Llaurador i tothom destaca la seva gran celeritat en muntar-ho tot (en la foto del principi podeu veure el circ a Terrassa).

El programa de les funcions constava de 21 actuacions, entre les que destacaven:

  • Els elefants de la Índia entrenats pel capità Herbig.
  • 10 Asgards, us saltadors de doble balança.
  • La troupe Argévol, trapezistes i àguiles volants.
  • Maiss, un ciclista sobre corda.
  • El domador Fred Fisher de 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria.
  • Els pallassos germans “Biberon” Belling i Aage.
  • El domador de lleons espanyol Jesús Vargas.
  • Un grup de Poneys Shetlands muntats per monos.
  • Els malabaristes 3 Garzoni.
  • Dressage de cavalls en llibertat de la mà de Hassan i Edith.
  • 6 cavalls andalusos i 8 cavalls hongaresos domats per Angelo.
  • 4 lleons de Berberia amb el domador Nico.
  • Els germans Baracetta, uns pallassos espanyols.
  • Un grup d’Ossos Polars domats per E. Schun.

I tot amenitzat amb musica en directe interpretada per una orquestra dirigida per el mestre Erban.

Els diaris diuen que el dia del debut, milers d’espectadors ocuparen totes les localitats i l’esplanada va romandre plena de gom a gom. En conjunt, l’espectacle va satisfer tant al públic com a la crítica, ja que totes les atraccions eren de gran qualitat i espectacularitat.

Aquesta gran quantitat d’animals que tenia li permetien crear un petit jardí zoològic visitable, que va fer que molts terrassencs s’hi acostessin per veure animals que potser mai havien vist abans, com per exemple: 22 lleons, 22 ossos polars i russos, 7 tigres, 4 elefants, 2 camells, 2 llames, 2 cebús, 11 poneys d’Islàndia, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls hongaresos, 7 cavalls francesos, 1 mandril i 30 mones. Les visites es podien fer des de les 10 del matí i el preu era d’una pesseta i en els diaris s’esmenta l’extraordinària pulcritud de les instal·lacions. El valor dels animals estava calculat en uns dos milions de pessetes  d’aquella època i les depeses diàries eren d’aproximadament 3.000 pessetes.

Durant els cinc dies que va estar a la ciutat es van celebrar funcions de tarda (a les 5) i nit (a les 10) i sempre amb un gran èxit de públic. Els preus de les funcions anaven de 1,50 pessetes la de general sense numerar fins a 4,50 pessetes les cadires numerades de les dus primeres files. La darrera funció va ser el diumenge 24 d’agost i la següent ciutat que va visitar va ser Sabadell. Destaquem que a les 12 de la nit es va començarà a desmuntar la carpa i que a l’endemà l’esplanada restava totalment neta com si res hagués passat.

El circ també havia estat anteriorment a San Sebastià on havia estat visitat pels reis d’Espanya i fins i tot els fills dels reis havien pogut muntar en els elefants a la platja.

Nota curiosa: Com a curiositat podem dir que en el primer anunci que es va inserir a la premsa local (el 19 d’agost) es van equivocar en el text diverses vagades ja  que van posar que la primera funció seria el dia 5 d’agost i que la inauguració seria el dimecres 10 d’agost a les 10 del vespre. Per sort ho van corregir immediatament i ho van canviar indicant que les funcions començaven el dia 20 d’agost del 1924 i que la funció inaugural seria el dimecres 20 a les 10 del vespre. L’anunci que es va penjar a la ciutat deia que només es compraven cavalls i rucs vells per donar de menjar a les feres.

Humor: Incloem un anunci aparegut a la premsa de la casa Macias Marimon on fa burla aprofitant la presencia del circ com per exemple: “les besties tant ben tractades mengen melindros i carn de burro, ossos, xocolata i llet amb torrades” i finalitza dient “ho pinten fiero i viatgen amb ligero”.

Podeu veure una filmació del circ a l’any 1952 a:





Records d’antigues escoles del carrer Sant Pere (1): Acadèmia Fuster

4 01 2016

academia fusterEls inicis de l’Acadèmia Fuster del Sr. Josep Prat Soler els trobem a la Rasa, 19 als anys 20 i al carrer del Teatre 2, als anys 30 i posteriorment també al carrer de la Creu 9 i 11 als anys 40, però la descripció que en farem ens referirem a un edifici posterior i situat ja al carrer de Sant Pere, inaugurat a mitjans dels anys 50.entrada escola fuster anys 70
En aquest cas de nou ens referirem a una escola privada situada en una antiga vivenda adaptada del carrer Sant Pere 25 però en aquest cas de dimensions molt més grans que les anteriorment citades ja que disposava de 12 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 36 nens, que feia els serveis de parvulari i 10 aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 21 alumnes per aula i també una aula dedicada a l’ensenyança mitjana amb capacitat per a 18 alumnes.
La superfície dedicada a l’ensenyança era de 500 m2) que podem considerar insuficient per allotjar aquest nombre d’infants (265). Tot i que la casa era gran la zona del pati era massa petita amb només 40 m2 per l’esbarjo. També tenia una sala de menjador-biblioteca i un petit laboratori.
La il•luminació i la ventilació de les aules la podem considerar deficient i el mobiliari antic i poc funcional i amb uns serveis precaris i antiquats per l’ensenyança i, fins i tot, amb uns sanitaris petits i poc adequats pel nombre d’alumnes del centre. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.fuster 1956
L’Acadèmia Fuster, ja des dels seus inicis oferia classes diürnes i nocturnes i s’hi podia estudiar a més de la formació General Bàsica, el Batxillerat, Comerç, Mecanografia, Taquigrafia, Idiomes i Dibuix. Quan es va traslladar al carrer del Teatre s’hi va incorporar el Peritatge Mercantil i les classes de Dibuix les donava l’artista terrassenc Ramon Cortés. L’any 41 les classes nocturnes ja al carrer de la Creu comprenien l’ensenyança de Comerç Superior amb les assignatures de: Teneduria, Taquigrafia, Càlcul Mercantil, Francès, Àlgebra i Correspondència i un parell d’any més endavant al 1943 es va inaugurar el curs de Radiotècnica. Les fotografies antigues i les dades que hem emprat corresponen als anys 70 i l’anunci de la dreta és del 1956.
Podeu veure un vídeo penjat pels alumnes del curs 78/79 que es van reunir l’any 2007 en el següent link: https://youtu.be/MdbyfT9qePk

Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.





Vídeo de la Festa Major del 1947

3 07 2015

Per celebrar la Festa Major us convidem a veure un vídeo del 1947:

Vídeo de la Festa Major de Terrassa del 1947 realitzat pel cineasta terrassenc Pere Font.
En ell s’hi poden apreciar els gegants vells de Terrassa, els nans o capgrossos antics així com l’antic drac també desaparegut de la ciutat. També podem observar la banda municipal i una actuació castellera davant de l’ajuntament amb els símbols franquistes de l’època.

Per si no veieu bé aquí teniu la URL: https://www.youtube.com/watch?v=QtyGdkFF0cM





Documental sobre l’Antic Poble de Sant Pere

17 04 2015

Us volem recomanar aquest Documental en el que s’analitzen els factors que han determinat que a l’Antic Poble de Sant Pere es mantingui l’esperit del poble que va ser fins el 1904.

Aquest Documental és obra d’Arnau Rosset.

Per si no veieu bé aquí teniu la URL: https://www.youtube.com/watch?v=jg9EXvzaoCc





Presentació a Terrassa de la Revista Vallesos dedicada a la Nevada del 1962

17 01 2013

presentacio vallesos 1  S’ha presentat a Terrassa, a la llibreria Abacus, el quart número de la revista Vallesos, que dedica el seu dossier central a la històrica Nevada del 1962. Aquest acte ha estat co-organitzat amb GCT Working Group que és un grup d’empreses que ja va col•laborar no fa pas massa en l’edició del llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones” i que té la seu en el mateix edifici del Gran Casino.
L’acte, presentat per en Vicenç Relats director de Vallesos, ha dedicat una primera part a tractar el tema de la Nevada del 1962 amb intervencions d’en Santi Rius, autor de l’article dedicat a Terrassa de la revista i que va explicar que el que ha fet ha estat recollir un grapat d’anècdotes que li van arribar des del seu blog “records de Terrassa”.
presentacio vallesos 3També ha intervingut el bomber Jaume Ruy, que va viure en persona els esdeveniments d’aquells dies i va explicar com se les van empescar per poder ajudar als barris més desvalguts amb uns cotxes sense cadenes i en els que amb ajudes de cordes van poder finalment prestar l’ajuda necessària. L’apartat gràfic ha estat a càrrec de la Teresa Cardellach que ha presentat un recull fotogràfic de l’Arxiu Municipal, tot destacant que segurament moltes imatges d’aquella jornada encara resten en els àlbums particulars de molts terrassencs. Finalment s’ha passat un recull de fotografies de ciutadans que les han fet arribar al blog dels records juntament amb una filmació de la nevada del desaparegut cineasta Joan Casamada.
 En la segona part de l’acta han intervingut l’artista Jordi Grau que ha explicat la seva trajectòria en el món de la recuperació i creació d’elements de la cultura tradicional, com són els capgrossos i els gegants de la nostra ciutat i també cal destacar la presencia d’en Salvador Cardús, conegut periodista i sociòleg terrassenc que ha explicat aspectes personals de com Terrassa ha influït en el seu aprenentatge i els seus valors com a persona alhora que ha explicat com veu la ciutat de Terrassa en el context actual del nostre país.

Lpresentacio vallesos 2’acte ha conclòs amb la intervenció d’en Joan Antoni Gallardo, regidor delegat de Presidència, Relacions Internacionals, Premsa i Imatge i Comunicació de l’Ajuntament de Terrassa que ha destacat la importància d’una publicació com Vallesos que ajuda a conèixer millor les peculiaritats de les diferents poblacions que composen aquest àmbit geogràfic i humà.
Nota: El vídeo d’en Casamada amb les fotografies el podeu visualitzar a l’adreça: http://youtu.be/1X8bTDB43Jo, mentre que d’altres imatges de la nevada les podeu veure en aquest pdf en alta qualitat: Nevada Vallesos Arxiu Municipal