Com cada any als Records de Terrassa ho aprofitem per desitjar-vos un Bon Nadal i un millor any 2022, any en que aquest Blog celebrarà el 15è aniversari amb més d’un milió visites.
Aquest any en la nostra felicitació podeu veure una d’aquelles felicitacions que es feien a finals del segle XIX, principis dels XX i en la que el conserge del teatre principal, el Sr. Vicenç Bufí, felicita les festes als seus clients habituals.
Creiem que aquest document no s’havia publicat mai de manera que és la primera vegada que el podem gaudir, malgrat desconeixer la data exacte en que es va fer.
Per altra banda voldríem recordar-vos que encara sou a temps de veure el vídeo sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat a l’enllaç: https://youtu.be/Rg0vCtEjoK8
Ens complau comunicar-vos que avui s’ha estrenat aquest vídeo-taller sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat i que és una iniciativa de l‘Associació El Llibre de la Vida (www.llibredelavida.com).
Des dels Records de Terrassa hi hem col.laborat, ja que en bona part els continguts han estat extrets d’articles ja publicats en aquest espai.
Segons Santi Rius, autor del vídeo: “s’ha triat la temàtica del Nadal a la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha viscut aquestes festes d’una manera molt especial en diferents moments de la seva vida, ja sigui a la infantessa, a l’adolescència o quan a tingut fills o nets. Trets propis terrassencs com el Xiu-Xiu, els diferents Pastorets o el Quinto conformen un Nadal especial que estem segurs que omplirà de bons records a molta gent”.
I s’ha realitzat en format de vídeo interactiu perquè arribi a tots els ciutadans de forma fàcil i oberta i es pot veure aquí:
L’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb la seva difusió des de la seva pàgina web de l’Activa +60.
Segons l’Associació El Llibre de la Vida, l’objectiu d’aquesta iniciativa és de disposar d’una eina virtual, en format de vídeo, des de la que poder estimular els records de les persones grans i d’altres, sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, escoles, etc.
Ens han indicat que qui ho desitgi pot fer arribar els seus records, fotografies, etc. relatius al que recorda de les festes de Nadal que hagi viscut o li hagin explicat a info@llibredelavida.com
Altres tallers en format de vídeo que també han estat difossos per l’entitat i que es poden visualitzar de forma lliure són:
Des dels Records de Terrassa hem col.laborat amb l’Associació El Llibre de la Vida per poder fer un vídeo sobre records de l’escola d’abans i de les escoles de Terrassa.
Han triat la temàtica de les escoles de la ciutat perquè creuen que poden ajudar a generar molts records ja que tothom ha anat a l’escola i en té records de com eren abans, de com eren les velles escoles d’un sol professor o del tipus d’ensenyança que es rebia, o de com eren les classes o les estones d’esbarjo, dels jocs que es feien al patí, dels càstigs o recompenses que es rebien, de com ensenyaven els mestres, etc.
L’objectiu d’aquest taller virtual “tornem al cole” és disposar d’una eina virtual en format de vídeo des de la que poder estimular els records de les persones grans sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, etc. P
erò nosaltres creiem que això no només pot interessar a la gent gran sino que pot interessar a tothom i per això ho difonem aquí. Aquest taller també es difondrà des de l’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa.
El cantautor Pete Seeger tenia que actuar al pavelló de la Sagrada Familia de Terrassa el dilluns 1 de febrer de 1971 (avui hauria fet 50 anys), però finalment es va posposar fins el diumenge 7 de febrer del mateix any a dos quarts de vuit de la tarda.
Cal dir que aquest va ser el primer i alguns diuen que únic recital del cantant a Catalunya. Però en realitat una setmana més tard va actuar de forma clandestina al bar Llopart de Sants, ja que el concert que estava previst fer a l’Escola d’Enginyers de Barcelona havia estat prohibit pel Governador Civil.
Aquest mateix Jordi Llopart va ser qui va fer la presentació del Pete Seeger a Terrassa, gracies a l’amistat que tenia amb el llavors prohibit cantautor Raimon, que també li va dedicar una paraules i que és qui havia fet possible que el cantant americà vingués a casa nostra. En el misteri queden les raons que van fer que no es prohibís també el recital de Terrassa que oficialment constava que era organitzat per Carites de la parròquia de Sant Llorenç, tot i que en realitat els organitzadors era un Comité de Solidaritat amb els Presos, que llavors era una entitat totalment clandestina.
Pete Seeger als anys 60 i 70 va ser un dels cantautors de folk més importants pel jovent, ja que les seves cançons i les seves lletres havien estat traduïdes al català i quasi tothom les coneixia. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes d’arreu del món.
Frases com “No serem, no serem moguts / igual que el pi a prop de la ribera” formen part de tota una generació on els cabells llargs i el pantalons acampanats eren senyes d’identitat per mols joves.
Finalment el dia 7 es va poder celebrar el concert en un pavelló ple com mai s’ha vist, amb 3.098 entrades venudes (però va entrar més gent ja que en algun punt es van trencar els controls), amb assistents provinents de tota Catalunya i rodejat de fortes mesures de seguretat amb policies (grisos) a cavall i la secreta infiltrada entre la gent. Les entrades es podien comprar de forma anticipada a la llibreria Àmfora de la Plaça Vella, 14 (llavors Plaza de España).
Qui hi va anar segur que encara recordarà l’efecte que feia passar pel costat d’aquells cavalls i aquella sensació de que volies fer quelcom de diferent en una època on el final de la dictadura la feia encara més temible. Llavors faltaven encara 4 anys i escaig perquè Franco moris. Per sort el concert es va desenvolupar sense incidents i no hi va haver cap detenció.
Desconec si es va fer alguna gravació del recital, però perquè us en feu una idea us deixo un vídeo d’un recital seu de l’època (Berlín 1967):
Als Amics de les Arts (entitat fundada l’any 1927) hi ha una colla anomenada “Penya dels Ximples” i el nostre record d’avui és per una cançó que van fer dedicada al carrer de la Font Vella.
La cançó va ser enregistrada el 4 de març de 1961 i editada el 1963 en un vinil titulat «Romanço del Salvatella i altres divertiments».
Posteriorment la lletra va ser publicada també en un opuscle de 65 pàgines, editat l’any 1971 i que porta el títol de “Cançons de la Penya dels Ximples de les Arts de Terrassa” (us deixo còpia de la portada d’aquesta darrera edició).
La lletra de la cançó dedicada a la Font Vella és de Josep Girona i la música és extreta de la cançó “Pigalle” de Georges Ulmer.
De la cançó dedicada a la Font Vella podem veure que diu, entre altres versets:
“el guàrdia-urbà està a la feina
vermell-verd va donant les senyals”
I és que cal recordar que quan hi passaven els cotxes s’hi va instal·lar el primer semàfor de Terrassa. El semàfor es feia anar a mà per un guàrdia-urbà, mitjançant un interruptor situat al costat de la porta de l’antiga sastreria Labòria (en el proper record n’explicaré la seva història).
Podeu trobar una crònica ben feta sobre la Penya dels Ximples (foto esquerra) al blog de l’amic Rafael Aróztegui:
Pels nostàlgics del carrer Font Vella us deixo un petit reportatge de la Televisió de Terrassa on es veuen imatges de quan els cotxes encara hi circulaven:
L’any 1975 encara en l’època franquista a Terrassa es va fer una Festa Major de les que podríem considerar com a tradicionals per aquelles èpoques i molt diferent a la que dos anys desprès es faria (1977) en que es va fer però gràcies a la participació popular. Reinventant-nos part de la cultura popular que desprès la nostra ciutat ha anat recuperant.
En aquesta “cabalgata” hi van participar 20 carrosses perfectament decorades amb diferents motius festius, bandes de música amb la banda municipal de Villarrobledo (Albacete) com a entitat convidada, diverses agrupacions ciutadanes i tot tipo de comparses com els trabucaires de Solsona, les Majorettes amb la banda de Mollet del Vallés, les majorettes i la banda del Poble Nou, les majorettes i banda infantil de Canet de Mar, els bastoners de Viladecavalls, d’Artes, de Balsareny i de Montblanc, els Fedrinets del poble vell de Súria, el ball de Faixe de Balsareny, la banda de tambors i cornetes de Balsareny i moltes d’altres que seria feixuc d’anomenar.
I entre totes aquestes actuacions cal destacar la presencia d’artistes d’un circ que s’havia instal·lat a Terrassa en aquells dies (el Price) i que van fer desfilar els elefants en la mateixa “Cabalgata”, tal i com podreu comprovar en el vídeo d’en Pere Font que publiquem en exclusiva per a tots els seguidors d’aquest espai dels Records de Terrassa.
Accès al PDF del programa de la festa major de Terrassa del 1975: PFM_1975_01
Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.
Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.
I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.
El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.
El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.
D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.
El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.
El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.
El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.
Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).
En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.
L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.
Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.
El circ va començar com el “Carl Hagenbeck Circus” de Carl Hagenbeck (1844-1913). Hagenbeck va ser un entrenador d’animals que va ser pioner en l’ús d’entrenament animal basat en recompenses a diferència de l’entrenament basat en la por.
L’any 1900 va creuar una lleona amb un tigre de Bengala i va vendre aquest híbrid anomenat “tigón” per 2 milions de dòlars.
Mentrestant, Benjamin Wallace, Indiana, i el seu soci comercial, James Anderson, van comprar un circ el 1884 i van crear “The Great Wallace Show“. Wallace va comprar la part dels altres socis el 1890 i va formar el “B. E. Wallace Circus“. El 1907, Wallace va comprar el Circ de Carl Hagenbeck i el va fusionar amb el seu circ i llavors va ser conegut com el Circ Hagenbeck-Wallace, tot i que Carl Hagenbeck va demanar prohibir l’ús del seu nom, però va perdre la demanda a la cort.
En els cartells del circ editats en color podem veure que es fa especial menció a la gran quantitat d’animals que en formava part.
Curiosament quan aquest circ va arribar a Terrassa en els anuncis indicava que abans s’anomenava Circ Palisse i no en sabem el motiu, ja que ignorem si l’antic Cirque Palisse també va ser comprat per en Wallace.
Sigui com sigui, el 19 d’agost del 1924 el Circ Hagenbeck Show va arribar a la nostra ciutat procedent de Manresa en dos trens especials amb 38 vagons-caravanes pintades de blanc que permetien traslladar tot el material necessari, inclosos els 178 artistes i treballadors de 19 nacionalitats i els diversos animals que en formaven part.
El circ Hagenbeck estava considerat dels més grans del continent i la carpa era tant impressionant que podia donar cabuda fins a 3.000 persones. Des de l’Estació del Nord es van traslladar fins a l’esplanada que hi havia a la banda dreta del carrer Pare Llaurador i tothom destaca la seva gran celeritat en muntar-ho tot (en la foto del principi podeu veure el circ a Terrassa).
El programa de les funcions constava de 21 actuacions, entre les que destacaven:
Els elefants de la Índia entrenats pel capità Herbig.
10 Asgards, us saltadors de doble balança.
La troupe Argévol, trapezistes i àguiles volants.
Maiss, un ciclista sobre corda.
El domador Fred Fisher de 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria.
Els pallassos germans “Biberon” Belling i Aage.
El domador de lleons espanyol Jesús Vargas.
Un grup de Poneys Shetlands muntats per monos.
Els malabaristes 3 Garzoni.
Dressage de cavalls en llibertat de la mà de Hassan i Edith.
6 cavalls andalusos i 8 cavalls hongaresos domats per Angelo.
4 lleons de Berberia amb el domador Nico.
Els germans Baracetta, uns pallassos espanyols.
Un grup d’Ossos Polars domats per E. Schun.
I tot amenitzat amb musica en directe interpretada per una orquestra dirigida per el mestre Erban.
Els diaris diuen que el dia del debut, milers d’espectadors ocuparen totes les localitats i l’esplanada va romandre plena de gom a gom. En conjunt, l’espectacle va satisfer tant al públic com a la crítica, ja que totes les atraccions eren de gran qualitat i espectacularitat.
Aquesta gran quantitat d’animals que tenia li permetien crear un petit jardí zoològic visitable, que va fer que molts terrassencs s’hi acostessin per veure animals que potser mai havien vist abans, com per exemple: 22 lleons, 22 ossos polars i russos, 7 tigres, 4 elefants, 2 camells, 2 llames, 2 cebús, 11 poneys d’Islàndia, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls hongaresos, 7 cavalls francesos, 1 mandril i 30 mones. Les visites es podien fer des de les 10 del matí i el preu era d’una pesseta i en els diaris s’esmenta l’extraordinària pulcritud de les instal·lacions. El valor dels animals estava calculat en uns dos milions de pessetes d’aquella època i les depeses diàries eren d’aproximadament 3.000 pessetes.
Durant els cinc dies que va estar a la ciutat es van celebrar funcions de tarda (a les 5) i nit (a les 10) i sempre amb un gran èxit de públic. Els preus de les funcions anaven de 1,50 pessetes la de general sense numerar fins a 4,50 pessetes les cadires numerades de les dus primeres files. La darrera funció va ser el diumenge 24 d’agost i la següent ciutat que va visitar va ser Sabadell. Destaquem que a les 12 de la nit es va començarà a desmuntar la carpa i que a l’endemà l’esplanada restava totalment neta com si res hagués passat.
El circ també havia estat anteriorment a San Sebastià on havia estat visitat pels reis d’Espanya i fins i tot els fills dels reis havien pogut muntar en els elefants a la platja.
Nota curiosa: Com a curiositat podem dir que en el primer anunci que es va inserir a la premsa local (el 19 d’agost) es van equivocar en el text diverses vagades ja que van posar que la primera funció seria el dia 5 d’agost i que la inauguració seria el dimecres 10 d’agost a les 10 del vespre. Per sort ho van corregir immediatament i ho van canviar indicant que les funcions començaven el dia 20 d’agost del 1924 i que la funció inaugural seria el dimecres 20 a les 10 del vespre. L’anunci que es va penjar a la ciutat deia que només es compraven cavalls i rucs vells per donar de menjar a les feres.
Humor: Incloem un anunci aparegut a la premsa de la casa Macias Marimon on fa burla aprofitant la presencia del circ com per exemple: “les besties tant ben tractades mengen melindros i carn de burro, ossos, xocolata i llet amb torrades” i finalitza dient “ho pinten fiero i viatgen amb ligero”.
Els inicis de l’Acadèmia Fuster del Sr. Josep Prat Soler els trobem a la Rasa, 19 als anys 20 i al carrer del Teatre2, als anys 30 i posteriorment també al carrer de la Creu9 i 11 als anys 40, però la descripció que en farem ens referirem a un edifici posterior i situat ja al carrer de Sant Pere, inaugurat a mitjans dels anys 50.
En aquest cas de nou ens referirem a una escola privada situada en una antiga vivenda adaptada del carrer Sant Pere 25 però en aquest cas de dimensions molt més grans que les anteriorment citades ja que disposava de 12 aules dedicades a l’ensenyança. Una de pre-escolar amb capacitat per uns 36 nens, que feia els serveis de parvulari i 10 aules més destinades a l’ensenyança general bàsica amb capacitat per uns 21 alumnes per aula i també una aula dedicada a l’ensenyança mitjana amb capacitat per a 18 alumnes.
La superfície dedicada a l’ensenyança era de 500 m2) que podem considerar insuficient per allotjar aquest nombre d’infants (265). Tot i que la casa era gran la zona del pati era massa petita amb només 40 m2 per l’esbarjo. També tenia una sala de menjador-biblioteca i un petit laboratori.
La il•luminació i la ventilació de les aules la podem considerar deficient i el mobiliari antic i poc funcional i amb uns serveis precaris i antiquats per l’ensenyança i, fins i tot, amb uns sanitaris petits i poc adequats pel nombre d’alumnes del centre. Els nens practicaven handbol a la pista del “frente de juventudes”.
L’Acadèmia Fuster, ja des dels seus inicis oferia classes diürnes i nocturnes i s’hi podia estudiar a més de la formació General Bàsica, el Batxillerat, Comerç, Mecanografia, Taquigrafia, Idiomes i Dibuix. Quan es va traslladar al carrer del Teatre s’hi va incorporar el Peritatge Mercantil i les classes de Dibuix les donava l’artista terrassenc Ramon Cortés. L’any 41 les classes nocturnes ja al carrer de la Creu comprenien l’ensenyança de Comerç Superior amb les assignatures de: Teneduria, Taquigrafia, Càlcul Mercantil, Francès, Àlgebra i Correspondència i un parell d’any més endavant al 1943 es va inaugurar el curs de Radiotècnica. Les fotografies antigues i les dades que hem emprat corresponen als anys 70 i l’anunci de la dreta és del 1956.
Podeu veure un vídeo penjat pels alumnes del curs 78/79 que es van reunir l’any 2007 en el següent link: https://youtu.be/MdbyfT9qePk
Ens agradaria molt que si algun lector d’aquest record pot aportar-nos dades o imatges ens ho fes saber per poder-ho incorporar als records d’aquesta escola.
Records de Terrassa 
Comentaris rebuts