El circ Hagenbeck, el més gran que mai s’ha vist a Terrassa

1 02 2019
circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

circ-hagenbeck-fons-amat-ragon-1924

El circ va començar com el “Carl Hagenbeck Circus” de Carl Hagenbeck (1844-1913). Hagenbeck va ser un entrenador d’animals que va ser pioner en l’ús d’entrenament animal basat en recompenses a diferència de l’entrenament basat en la por.

L’any 1900 va creuar una lleona amb un tigre de Bengala i va vendre aquest híbrid anomenat “tigón” per 2 milions de dòlars.

Mentrestant, Benjamin Wallace, Indiana, i el seu soci comercial, James Anderson, van comprar un circ el 1884 i van crear “The Great Wallace Show“. Wallace va comprar la part dels altres socis el 1890 i va formar el “B. E. Wallace Circus“. El 1907, Wallace va comprar el Circ de Carl Hagenbeck i el va fusionar amb el seu circ i llavors va ser conegut com el Circ Hagenbeck-Wallace, tot i que Carl Hagenbeck va demanar prohibir l’ús del seu nom, però va perdre la demanda a la cort.

En els cartells del circ editats en color podem veure que es fa especial menció a la gran quantitat d’animals que en formava part.

Curiosament quan aquest circ va arribar a Terrassa en els anuncis indicava que abans s’anomenava Circ Palisse i no en sabem el motiu, ja que ignorem si l’antic Cirque Palisse també va ser comprat per en Wallace.

Sigui com sigui, el 19 d’agost del 1924 el Circ Hagenbeck Show va arribar a la nostra ciutat procedent de Manresa en dos trens especials amb 38 vagons-caravanes pintades de blanc que permetien traslladar tot el material necessari, inclosos els 178 artistes i treballadors de 19 nacionalitats i els diversos animals que en formaven part.

El circ Hagenbeck estava considerat dels més grans del continent i la carpa era tant impressionant que podia donar cabuda fins a 3.000 persones. Des de l’Estació del Nord es van traslladar fins a l’esplanada que hi havia a la banda dreta del carrer Pare Llaurador i tothom destaca la seva gran celeritat en muntar-ho tot (en la foto del principi podeu veure el circ a Terrassa).

El programa de les funcions constava de 21 actuacions, entre les que destacaven:

  • Els elefants de la Índia entrenats pel capità Herbig.
  • 10 Asgards, us saltadors de doble balança.
  • La troupe Argévol, trapezistes i àguiles volants.
  • Maiss, un ciclista sobre corda.
  • El domador Fred Fisher de 7 tigres de Bengala, Sumatra i Sibèria.
  • Els pallassos germans “Biberon” Belling i Aage.
  • El domador de lleons espanyol Jesús Vargas.
  • Un grup de Poneys Shetlands muntats per monos.
  • Els malabaristes 3 Garzoni.
  • Dressage de cavalls en llibertat de la mà de Hassan i Edith.
  • 6 cavalls andalusos i 8 cavalls hongaresos domats per Angelo.
  • 4 lleons de Berberia amb el domador Nico.
  • Els germans Baracetta, uns pallassos espanyols.
  • Un grup d’Ossos Polars domats per E. Schun.

I tot amenitzat amb musica en directe interpretada per una orquestra dirigida per el mestre Erban.

Els diaris diuen que el dia del debut, milers d’espectadors ocuparen totes les localitats i l’esplanada va romandre plena de gom a gom. En conjunt, l’espectacle va satisfer tant al públic com a la crítica, ja que totes les atraccions eren de gran qualitat i espectacularitat.

Aquesta gran quantitat d’animals que tenia li permetien crear un petit jardí zoològic visitable, que va fer que molts terrassencs s’hi acostessin per veure animals que potser mai havien vist abans, com per exemple: 22 lleons, 22 ossos polars i russos, 7 tigres, 4 elefants, 2 camells, 2 llames, 2 cebús, 11 poneys d’Islàndia, 9 cavalls andalusos, 8 cavalls hongaresos, 7 cavalls francesos, 1 mandril i 30 mones. Les visites es podien fer des de les 10 del matí i el preu era d’una pesseta i en els diaris s’esmenta l’extraordinària pulcritud de les instal·lacions. El valor dels animals estava calculat en uns dos milions de pessetes  d’aquella època i les depeses diàries eren d’aproximadament 3.000 pessetes.

Durant els cinc dies que va estar a la ciutat es van celebrar funcions de tarda (a les 5) i nit (a les 10) i sempre amb un gran èxit de públic. Els preus de les funcions anaven de 1,50 pessetes la de general sense numerar fins a 4,50 pessetes les cadires numerades de les dus primeres files. La darrera funció va ser el diumenge 24 d’agost i la següent ciutat que va visitar va ser Sabadell. Destaquem que a les 12 de la nit es va començarà a desmuntar la carpa i que a l’endemà l’esplanada restava totalment neta com si res hagués passat.

El circ també havia estat anteriorment a San Sebastià on havia estat visitat pels reis d’Espanya i fins i tot els fills dels reis havien pogut muntar en els elefants a la platja.

Nota curiosa: Com a curiositat podem dir que en el primer anunci que es va inserir a la premsa local (el 19 d’agost) es van equivocar en el text diverses vagades ja  que van posar que la primera funció seria el dia 5 d’agost i que la inauguració seria el dimecres 10 d’agost a les 10 del vespre. Per sort ho van corregir immediatament i ho van canviar indicant que les funcions començaven el dia 20 d’agost del 1924 i que la funció inaugural seria el dimecres 20 a les 10 del vespre. L’anunci que es va penjar a la ciutat deia que només es compraven cavalls i rucs vells per donar de menjar a les feres.

Humor: Incloem un anunci aparegut a la premsa de la casa Macias Marimon on fa burla aprofitant la presencia del circ com per exemple: “les besties tant ben tractades mengen melindros i carn de burro, ossos, xocolata i llet amb torrades” i finalitza dient “ho pinten fiero i viatgen amb ligero”.

Podeu veure una filmació del circ a l’any 1952 a:

Anuncis




Recordem la primera botiga de xuxes del Dulcilandia

18 01 2019

Avui gràcies a una foto recuperada d’un diari antic he recordat de nou la primera botiga de xuxes que es va inaugurar a Terrassa anomenada Dulcilandia.

Fa temps la vàrem esmentar en aquest mateix espai i, si ho desitgeu, podeu veure un enllaç, a la part inferior d’aquest record, on indicàvem que el divendres, 10 de maig de 1968, es va inaugurar a Terrassa una botiga al carrer Sant Pere 48 que portava per nom “Dulcilandia”.

Crec recordar i si no que m’ho esmeni algú que el propietari tenia una mena de tics que el feien tot un personatge curiós.

Estic segur que molta gent que llegeixi el nom de Dulcilandia li vindran records d’aquella botiga i m’agradaria que els compartíssiu i ens expliquéssiu que en recordeu.

Us deixo els enllaços que us poden interessar:

 https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/24/inauguracio-del-dulcilandia/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/27/els-xiclets-dunkin/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/05/29/els-xiclets-nina/





Felicitació de Nadal dels repartidors del diari El Dia

25 12 2018

La Maria Rosa Avellaneda ens ha fet arribar aquesta felicitació dels repartidors del diari EL DIA de l’any 1935. El dibuix és una recreació de l’interior de la Casa d’en Aymerich del carrer de Baix. Una de les cases més importants de Terrassa del segle XVè. Per la finestra es pot veure al fons la Torre del Palau.

Com a complement del record hem cercat els anuncis que es van publicar al diari EL DIA el 24 de desembre de 1935 per veure que es podia comprar en les pastisseries de la nostra ciutat un any abans que comencés la guerra civil i podem veure que no ha variat gaire l’oferta, tot i els anys passats.

Neules, torrons, vins, licors, xampanys, regals i paneres nadalenques, trufes, bombons i com a curiositat les Pinyes Americanes autèntiques de Cuba de la dolceria Rambla o de la Montserratina, a més de les varietats de torrons de mantega, nata i cacau de cal Casamada a més de les seves neules de nata i cacau o l’especialitat del torró de crema de la Victoria. Els altres establiments que hi surten anunciats són cal Piera, La Lyonesa i el Torroner del carrer Cremat.

Nota: El diari El Dia es va publicar en català de l’abril de 1918 al gener de 1939 i va arribar a ser una de les publicacions periòdiques més importants de les editades a Terrassa, tant per la seva durada com per la seva qualitat periodística, cultural i tipogràfica. Es caracteritzà pel seu paper de portaveu del catalanisme egarenc, independent abans de la Dictadura de Primo de Rivera, vinculat a la Lliga després de la Dictadura fins a l’esclat de la Guerra Civil, que passà a dependre del Centre Catalanista Republicà, vinculat a Acció Catalana que el mantingué fins el desembre de 1936 que el traspassà al PSUC.

Publicava informació política d’abast global i informació local. Tenia unes sòlides seccions culturals de les quals destacarem la pàgina literària periòdica “Nou-cents“, que fou un canal important per a la difusió de la literatura d’avantguarda a nivell català. Hom el considera com la més important publicació, des del punt de vista polític, cultural i literari, que hagi sortit a Terrassa.

A destacar que a les pàgines de “El Dia” s’inicià en el periodisme el considerat per molts cronista per excel·lència de la ciutat de Terrassa, Baltasar Ragon, que signava amb el pseudònim R. de la Galera; el periodista Francesc Biosca Torres i el poeta Miquel Grané, entre d’altres.

.





Un fulletó de Terrassa del 1924 que va viatjar al Perú

22 11 2018

Avui us vull mostrar un document que ha arribat a les meves mans i que vull compartir. Es tracta d’un fulletó editat per anar a la “Feria de Exposición de Muestras de Productos Hispano-Peruanos” que s’havia d’inaugurar el 8 de desembre del 1924 a Lima. A aquesta fira hi va anar una representació espanyola que va promoure la Junta Nacional del Comercio Español a Ultramar i la Cámara Oficial Española de Comercio al Perú i amb el recolzament del Ministerio de Trabajo, Comercio e Industria de España.

L’Institut Industrial de Terrassa va determinar que el seu president, Francesc Soler i Suana fos qui hi anés en representació de l’entitat i, com que anar a Lima representava fer un viatge de uns quants mesos, se li va fer un banquet de comiat on hi van participar entre d’altres Alfons Sala i Argemí i l’Emili Roca i Roig entre d’altres.

La participació de l’Institut Industrial de Terrassa a la fira del Perú es va decidir degut a la crisis que patia el tèxtil català en aquells anys i en concret el terrassenc i es va entendre que aquesta acció podria obrir contactes comercials d’interès per el sector.

Si en voleu saber més podeu consultar més dades a: https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/viewFile/320362/422496

Fos com fos, que per aixó ja hi ha els historiadors, el que ha arribat a les nostres mans és el fulletó que va editar l’Institut Industrial per ser repartit en aquella Fira del 1924 i que serveix per explicar alguns trets de la ciutat de Terrassa i més concretament de la importància de la Industria a la nostra ciutat. També parla de les Escoles Industrials i en la part final hi ha un apartat amb anuncis de les principals fabriques que hi havia en funcionament l’any 1924 i que potser van servir en part per finançar el fulletó o el viatge, ves a saber.

De les imatges en destaco la vista panoràmica de la ciutat l’any 1924, la dels embarrats de la fabrica Aymerich i Amat en ple funcionament (avui seu del Mnactec) i la de la “Escuela de Industrias” que és com l’anomena i en la que curiosament es poden observar unes vies que no he acabat d’entendre perquè deurien servir. En la part esquerra de la foto es pot observar una tartana de les que es feien servir com a transport de persones i al mig les misterioses vies que si algú en sap alguna cosa seria bo de saber-ne el seu ús.

El fulletó va ser imprès per la Impremta M. Figueras Singla del carrer Sant Joan, 14 de Terrassa.

 





Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        





Recordem la torna del pa d’abans

8 06 2018

fleca jover 1927

L’amic Josep Badrenas ens ha volgut compartir un record sobre el pa:

“Fa uns dies, casualment vaig llegir una crònica referent a una obra de teatre d’en Boadella que es diu LA TORNA, i és el relat de l’execució, assassinat, o mort, segons opinió de cadascú, d’en Puig Antich. El títol de l’obra fa referència a l’execució simultània d’un altre condemnat, i què, segons es diu, es va fer coincidir per a diluir d’alguna manera la barbaritat que s’estava cometent amb el jove activista català.

Doncs be, no és això al que em vull referir sinó a l’origen del títol de l’obra. Els que tenim ja una edat, recordarem que quan anàvem a comprar el pa a cal forner (ara se’n diu la fleca, però llavors aquest mot era reservat pels erudits) només havies de demanar “una barra de pa de mig” o “un rodó de quilo” , o sigui, especificar el pes que havia de fer cada peça i el venedor posava sobre la balança la barra i com mai arribava ben be al pes estipulat, ja que al coure’s al forn s’eixuga i perd pes, et posava un tros d’una peça que tenia per anar tallant, per a completar el pes contractat, o sigui, t’emportaves la barra més un trosset , que se’n deia “la torna”. Tinc molt present la cisalla que tenien sobre el taulell per a tallar el tros de la torna i la quantitat de molles i crostes que generava al seu voltant.

forn jover anys 30

Moltes vegades aquest tros te’l menjaves pel camí, ja que el pa era el principal component de l’alimentació quotidiana del personal. Pa amb llet per esmorzar, pa amb patates i cansalada per dinar, pa amb xocolata o pa amb oli i sucre per berenar, pa amb oli i tomàquet i una arengada per sopar, o pa amb vi i sucre per postres, i així successivament… per tant, el pa era ben aprofitat.

A mes, el pa de l’època al que em refereixo, era bo i era pa autèntic de farina. Si te’n quedava d’un dia per l’altre, no passava rés, era bo igual i durava menjable uns quants dies. Com a anècdota personal, puc explicar-vos que recordo quan jo tenia cinc o sis anys, que vivíem a una casa de pagès (on vaig néixer) i els meus pares n’eren els masovers, Coll Cardús, avui reconvertida en abocador, i anaven a buscar el pa, un cop cada quinze dies a La Bauma (Castellbell i el Vilar), i només aquell dia menjàvem “pa tou de la Bauma” segons m’oferia la meva mare, el que vol dir que els demés dies, el pa ja no era tan tou, però durava fins la propera visita al forn de la Margarita, que encara avui existeix a La Bauma.

Avui ja rés és igual, ni s’hi assembla. Si vas a buscar pa, pots anar, des de la fleca fins a un paqui, i tots venen “pa”, gasolineres incloses. Has de vigilar a l’hora de comprar-lo ja que si el compres al mati, probablement el vespre per sopar ja sigui immenjable, i l’endemà potser fins i tot florit i el deixes dins la bossa de plàstic en que alguns l’embolcallen.

forn llorens verges 1927

Si vas a cal forner, o la fleca, que és qui ofereixen més garanties, ja no et serveix demanar una barra de quart… et demanen si el vols ample o estret, poc cuit o torrat, amb crosta o sense, d’espelta, o integral, de tres o cinc cereals, de no sé quantes hores de repòs de la maça, si de pagès, si gallec, si cuit al forn lent, si de camut, de civada, de sègol, de llavors, d’un munt de varietats per triar, si el vols tallat o sencer, per congelar o per menjar ja, si tallat al biaix o recte, amb la llesca més prima o més gruixuda, i recentment, també si vols bossa de nanses o no… tot un màster de comerç especialitzat per comprar un tros de pa, que no te l’acabaràs el mateix dia i com que el que et queda és poquet ja ni el congeles, es a dir… l’endemà a les escombraries, però alerta!!! a les d’orgànic, no t’equivoquis de cubell. Millor comprar un rodó que dura més. Però en qualsevol cas, Sense Torna, ja que el pes és el menys important encara que paguis per un rodo o una barra de mig quilo i en realitat només pesi poc més de 400 grams.

Del que he explicat abans m’he oblidat de l’època del racionament i del pa moreno, que probablement no era fet ni de farina… i que, alguns malpensats, deien que era fet de blat de moro barrejat amb serradures”.

Nota: gràcies per compartir de nou els teus records i recordem entre tots la dita: “Amb molta gana no hi ha pa dur” o aquella que diu: “Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti”.





Quart concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

10 05 2018

El guanyador  de la Quarta Edició del Concurs d’Anuncis Modernistes de Terrassa ha estat, amb més del 50% dels vots: Champagne Irroy.

Per tal de celebrar la XVI Fira Modernista de Terrassa us proposem la Quarta Edició del Concurs d’anuncis modernistes, on podeu puntuar l’anunci que més us agradi.

Els que hem triat per aquesta quarta edició són:

 

  

Nota: L’objectiu és el de reconèixer el treball de les arts gràfiques i la creativitat que hi havia en els anuncis modernistes de Terrassa.

Links Fira Modernista:

Els guanydors de les edicions anteriors van ser:

2017: José Soldevila e Hijo 1910

2016: Perruqueria Jaume Gibert del 1911

2015: Mosaicos Prat – Carreras del 1907