15 aniversari del blog més antic de Terrassa

2 05 2022

15 anivesari records terrassaAvui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

santi 15 aniversari records terrassaI què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

20220427_121135Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

20220427_121157Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.





Treball sobre l’edifici i els murals de la discoteca Liben’s (1ª part de 4)

5 02 2020

Fa un temps una noia, la Marta Pasarin Closa, em va trucar explicant-me que voli afer un treball per la seva escola sobre la historia de l’edifici de l’antiga discoteca Liben’s.

Li vaig proposar de veure’ns i vaig poder copsar que realment podia fer un bon treball i li vaig facilitar els contactes que jo tenia. I ara, passat un temps, m’ha fet arribar el treball final que reproduirem en els Records de Terrassa en 4 articles diferents i complementaris: El primer tractarà de la introducció al treball i comença així:

Introducció: Presentació i objectius:

En el moment en què la professora Roser Piñol ens va dir que teniem que fer un treball, vaig començar a pensar en algun bé cultural de la meva ciutat; Terrassa. Rarament, el primer que em va venir al cap no va ser una fàbrica antiga sinó les Esglésies de Sant Pere, però ho vaig descartar ràpidament perquè era un tema molt corrent i segurament ja hi havia moltes coses escrites.

El següent dia, fent un exercici a classe, vaig recordar que Terrassa també és coneguda per l’Hospital del Tòrax, que actualment és el Parc Audiovisual de Catalunya on es porten a terme esdeveniments importants, però no m’acabava de convèncer. Al final em va venir al cap un projecte molt interessant; com a ciutadana egarenca sempre havia reconegut l’entrada a la ciutat en veure les ceràmiques de Julio Bono que quedaven a la paret d’una misteriosa discoteca de la Carretera de Martorell, que feia cantonada amb el carrer d’Arquímedes.

A partir d’aquest any ja no tindré aquest indici d’arribada perquè s’ha decidit enderrocar l’antic edifici de la discoteca Liben’s per construir-hi vint habitatges, amb la qual cosa s’han extret les famoses ceràmiques de l’artista valencià. Aquestes ceràmiques tan emblemàtiques de Terrassa han comportat certa problemàtica, tant per la seva extracció com pel seu valor cultural. És per això que en aquest treball em proposo com a objectiu fer una vasta explicació sobre què va ser aquella discoteca ubicada entre el carrer Arquímedes núm. 4 i la Carretera Martorell núm. 120 i el procés que s’ha seguit i què ha requerit, tant a escala social, com en l’àmbit de treball i en l’àmbit econòmic i polític.

Com a conseqüència, aquest treball s’estructurarà explicant primerament com era l’edifici original i què va suposar a escala cultural tenint en compte el context històric del moment. Seguidament explicaré les problemàtiques i les reivindicacions que es van aixecar arran de la decisió presa i també quin va ser el procés d’obra que es va seguir. Finalment parlaré sobre els futurs habitatges i les conseqüències de l’enderrocament i ja per tancar faré unes conclusions.

liben’s enganxina

Metodologia
Per assolir tots aquests objectius he seguit una metodologia on el treball de camp ha sigut el protagonista. El primer que vaig fer un cop decidit el tema va ser buscar i llegir tot el que s’havia escrit sobre el projecte. Com és un projecte molt recent gairebé tot el que vaig trobar van ser articles, aleshores un cop llegits i havent seleccionat la informació rellevant vaig decidir anar a buscar contactes.

Gràcies al fet de parlar sobre un tema encara actual, la font d’informació més potent que podia trobar eren les diferents persones que van estar involucrades al llarg del projecte. La primera persona amb qui vaig tenir contacte va ser amb Ferran Triviño, arquitecte de l’empresa Idònia i encarregat de l’extracció de les ceràmiques i l’enderrocament de l’edifici, que ja em va donar molta informació i documents per encetar el treball.

També gràcies a ell, vaig tenir el plaer de contactar amb Antonio Moro, conservador i arqueòleg del Museu de Terrassa, qui em va posar molt fàcil la trobada i també em va proporcionar informació de primera mà, ja que com a professional, ja sabia moltes coses d’aquest projecte.

Paral·lelament, vaig contactar amb Santi Rius, una persona que a part de ser assessor d’empresa, també és molt creatiu i té una motivació per la seva feina que contagia. En el seu temps lliure porta el bloc de Records de Terrassa (És un bloc de 13 anys d’història aproximadament i és un recull de les memòries de la ciutat i dels records que en tenen els egarencs. En santi és l’autor d’aquest bloc però ell no dóna importància a l’autoria, ja que ho considera un espai de tots els ciutadans de Terrassa) en el que es fa una recopilació de records de la història i la societat de Terrassa. En aquest bloc, hi vaig trobar un article reivindicatiu sobre el projecte que em va cridar l’atenció i quan em vaig posar en contacte amb ell em va obrir un munt de portes de les quals li estic molt agraïda. Una d’aquestes portes va ser Domènec Ferran, el director del Museu de Terrassa i un altra Rafel Comas, un col·leccionista privat molt important de Terrassa.

Una altra font que em va ajudar molt en la recopilació d’informació i coneixement sobre aquest treball va ser l’última propietària de la discoteca, de la qual no puc revelar la seva identitat però a la que també li estic molt agraïda.

Simultàniament a les entrevistes amb aquestes persones, vaig anar als diferents arxius de Terrassa. El primer arxiu on vaig anar va ser a l’Arxiu Municipal del carrer Pantà, on vaig poder consultar amb tranquil·litat les llicències d’obres de l’edifici tractat. Després vaig anar a l’Arxiu Històric, que em van poder proporcionar dos articles del Diari de Terrassa que no havia pogut trobar enlloc més. Finalment vaig anar a l’Arxiu Tobella per a veure si tenien alguna fotografia antiga de l’edifici però no vaig tenir sort.

Per acabar, vull agrair amb tota sinceritat totes les persones que he mencionat anteriorment, ja que m’han anat aportant moltíssima informació valuosa que m’ha permès fer un treball de manera molt còmode i motivadora. A més, he pogut palpar una realitat que encara tenia per conèixer i aquí també dono gràcies a la professora Piñol per haver-nos donat aquesta empenta per sortir al carrer a conèixer el patrimoni i els béns culturals que ens toquen molt més a prop del que ens pensem.

Estat de la qüestió
És un projecte molt recent i que tampoc ha tingut molt ressò, per tant tot el que s’ha escrit són articles que enunciaven i feien oficial el projecte:

  • El primer article que parla sobre l’edifici Liben’s va ser publicat el 10 de juliol del 2017. És un article molt breu on el títol resumeix molt bé el contingut: El local d’una discoteca mítica de Terrassa, en venda. https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/local-duna-discoteca-mitica-terrassa-venda
  • El següent mitjà en pronunciar-se va ser blogs.delcamp.cat on trobem un article sobre el tema a l’apartat d’opinió. Porta com a titular: Salvem els murals espectaculars de Julio Bono a Terrassa, quelcom que ja ens indica el caràcter reivindicatiu que té l’article escrit el 13 de juny del 2018 per Joan Manel Oller, director del diari digital MonTerrassa. És un article molt proper, de format més aviat informal que es manifesta en contra de l’enderrocament de l’edifici i en culpa a la bombolla immobiliària. http://blogs.delcamp.cat/opinio/30732/salvem-els-murals-espectaculars-de-juliobono-a-terrassa
  • El diari digital anomenat MónTerrassa també va publicar diversos articles que informaven sobre el projecte. El primer va ser publicat el 14 de juny del 2018; espectaculars murals desconeguts embelleixen edificis de Terrassa, aquest titular dona a entendre que fan referència a les obres de Bono però el subtítol ja deixa clar que aquesta obra està a punt de desaparèixer. El projecte s’explica amb un paràgraf i després expliquen totes les altres obres de Bono a Terrassa. https://elmon.cat/monterrassa/cultura/espectaculars-murals-julio-bono-queningu-coneix-edificis-terrassa
  • Al cap de quatre dies, MónTerrassa publica un altre article sobre el projecte però a diferència dels altres, aquest no està escrit per la redacció, sinó per Santi Rius, qui porta el bloc que he citat abans dels Records de Terrassa. Pel títol del bloc i de l’article ja intuïm el caràcter reivindicatiu de l’escrit, que a més té un to nostàlgic: Salvem els murals de la discoteca Libens de Terrassa. https://elmon.cat/monterrassa/societat/salvem-murals-discoteca-libens-terrassa / https://recordsdeterrassa.wordpress.com/?s=Bono
  • Al següent any, les primeres publicacions que va haver-hi sobre aquest projecte van ser el 25 d’abril del 2019 a través de dos mitjans de comunicació. Un d’ells va ser El Periódico que obria la notícia amb un titular que mostrava l’essència de l’article: Terrassa inicia los trabajos para la conservación de los murales y las cerámicas del artista Julio Bono. L’article ens parla de l’edifici protagonista i ens explica el procés d’extracció de les ceràmiques, descrivint-lo de manera breu però sense deixar-se cap pas. Al final hi ha un petit paràgraf sobre la trajectòria professional de Julio Bono. https://www.elperiodico.com/es/terrassa/20190425/terrassa-inicia-los-trabajospara-la-conservacion-de-los-murales-y-ceramicas-del-artista-julio-bono-7423627
  • L’altre mitjà de comunicació que va publicar un article aquell mateix dia va ser el Diari de Terrassa amb el titular: Los murales de Lybens se conservarán en el Recinte Firal (veure foto). L’article es va publicar un dia després que l’Ajuntament anunciés l’inici dels treballs de recuperació, documentació i conservació de la façana, per tant l’objectiu era tranquil·litzar totes aquelles persones que havien aixecat rebombori mitjançant les xarxes socials sobre aquest projecte.
  • El 25 de maig del 2019 el Diari de Terrassa va tornar a publicar un article sobre aquest projecte que l’encapçalava la frase: La cerámica del Lybens ya está salvada. Aquesta vegada les ceràmiques ja havien estat retirades i l’article tenia un objectiu semblant a l’anterior, que era posar calma als ciutadans de Terrassa, ja que tot estava en ordre.
  • Finalment, l’últim article fins a l’actualitat és publicat per MonTerrassa. L’article data del 20 d’agost del 2019, per tant l’edifici Libens ja està enderrocat i el títol que l’encapçala ja ho diu tot: La discoteca Libens de Terrassa, ja és història. https://elmon.cat/monterrassa/cultura/discoteca-libens-terrassa-ja-historia







%d bloggers like this: