Una Festa Escolar en la Festa Major del 1913

Coincidint amb la Festa Major d’aquest any, us vull mostrar una fotografia bastant antiga, concretament d’un dels actes de la Festa Major del 1913, on podem observar la celebració d’una Festa Escolar al passeig.

La festa es va celebrar el dia 8 de juliol i en ella s’oferia un berenar pels 600 nens i nenes de les escoles municipals de la nostra ciutat i val la pena fixar-nos en la fotografia i observar els vestits, els barrets i els pentinats dels nens i nenes i poder observar com han canviat en quasi bé 100 anys.

Adjunto un retall de la publicació “La Comarca del Valles” de la mateixa data on es fa esment d’aquesta celebració.

La Fira al Passeig

fira al passeig 1924

L’Angelina Casas, de 85 anys, m’ha explicat que quan ella era petita la fira es feia al passeig i recorda que, a l’esplanada situada davant de l’actual mútua, s’hi instal·laven els “caballitos” o carrusel, la “noria”, les “barquetes” (fixeu-vos amb la foto del 1924 de l’Emili Crehuet) i també recorda que a l’altra cantó, prop de la presó i d’uns urinaris públics, que allí s’hi havien construït, s’hi practicaven els tirs d’escopeta. El que no recorda és si eren escopetes de balins o d’un altra tipus, però, el que si recorda és que es tiraven en direcció al torrent de Vallparadís.

A l’altra part del passeig, al cantó de la mútua vella, s’hi muntaven les casetes de joguines que mai faltaven en les fires d’aquells anys i també els típics “xerraires” que intentaven vendre de tot als més incauts. A la banda contraria s’hi muntava una mena de mercat ambulant, on s’hi venia de tot.

El bar Catalonia

Bar Catalonia 1960

El Nou Catalonia era un snack que devia el seu nom a un bar més antic, anomenat igualment “Catalonia”, situat al passeig  número 11, i del que destaco un anunci publicat l’any 1960.

Del nou Catalonia us puc dir que va ser molt popular entre el jovent als anys 80, situat al Passeig just al costat on hi ha l’entrada al pàrquing descobert. Es tractava d’un bar (snackbar) en que s’hi podia anar a qualsevol hora, ja que tancaven molt tard i hi podies prendre quasi bé de tot, des d’un entrepà fins a una xocolata calenta a una hora intempestiva de la nit.

Recordo especialment les taules que tenia a fora del local, en una mena de terrasseta que quedava separada del carrer per unes baranes de ferro, era un dels llocs preferits per trobar-nos i petar la xerrada. A dins hi havia a l’entrar una gran barra i a l’esquerra i al fons unes taules amb panells separadors que oferien una certa intimitat als qui s’hi asseien.

Ens diu el bon amic Josep Badrenas, “el propietari del Catalonia era el Modesto Ribera. El local era per sota del nivell del carrer i es baixava un graó. En les fotos, (del propi J.Badrenas) podeu veure les instal·lacions que tenia al carrer, o millor, a la vorera del passeig i els que hi surten, som jo i uns companys de feina de quan treballava a la Mútua (en Josep Bros, en Paco Centelles, en Ciscu Corres, en Lluís Coma, la Teresa Soler, la Dolors Civit, en Roc Fargas i jo)  i correspon a l’any 1960, més o menys. Es tracta del bar primitiu, que pocs anys més tard es va modernitzar i remodelar, però que va seguir sent un bar de referència a Terrassa”.

Una anècdota: “un company meu de feina, (un tal Pepe) li feia els segurs socials del cambrer que tenien llogat, fins que la seguretat social el va requerir de pagament i va resultar que el “secretari” se li quedava els diners en lloc de pagar a la s.s., encara recordo al Modesto amb un cabreig que li va durar molts dies”.

La Presó de Terrassa (1)

Ens hem de remuntar a l’any 1855 en que es va enrunar la sacristia del convent de Sant Francesc al passeig, justament per construir-hi un edifici destinat a les noves presons de la vila. Una obra que va costar 9.600 duros de l’època i que va permetre construir 10 calabossos clars, 2 d’obscurs, 2 cuines, una font i un safareig a més d’una habitació per els guardians.

L’any 1967 es va decidir prescindir de la presó en el terme municipal de Terrassa. Dins dels fets més transcendents, al llarg dels anys d’història d’aquesta presó, podem destacar la revolta dels presos de l’any 1906, motivada per la baixa qualitat del menjar i dels tractes que rebien i també la fuga de 13 presoners el 7 de juliol del 1920. El fet més destacable però va ser l’empresonament i mort dels assaltants de la Caixa d’Estalvis de Terrassa del 1923 i de la que en parlaré en el proper article.

Una auca de Terrassa del 1929 (5)

auca de terrassa del 1929 (5)

Com deia en l’anterior post, ens trobem en el carrer de la Fontvella i en aquells anys en destaca curiosament el Museu Soler i Palet, edifici on posteriorment s’hi va instal·lar la biblioteca del mateix nom i que avui és seu del IMCET.

En canvi, de la casa “Alegre de Sagrera” no en diu rés i és que en aquells anys no era visitable ja que encara estava habitada com a casa senyorial.

Un cop arribats al Passeig el foraster ens saluda des del costat del quiosc de begudes que hi havia al mig dels jardins arbrats i, si us hi fixeu bé, podreu apreciar darrera del viatger la silueta de la glorieta que malauradament també va desaparèixer anys desprès d’aquest indret.

Terrassa, el 27 de juny del 1878 (fa 130 anys)

En anteriors posts us he mostrat diferents plànols de Terrassa i en un d’ells podíem veure com era la ciutat a finals del S.XIX. Avui volia parlar-vos d’algunes curiositats del plànol que el dia 27 de juny del 1878 (ara fa 130 anys) l’ajuntament va encarregar a l’arquitecte municipal, en Miquel Curet.

En aquelles dates la ciutat tenia 80 carrers i 7 places i estava dividida en 3 districtes, amb 11.057 habitants. Alguns dels carrers d’aquell plano eren: Església, Rutlla, Sant Domènec, Cisterna, Major, la Riba, Torre, Auxili (Viveret), carretera de Montcada, Sant Sebastià, Rubí, Egara (Llúria), Comerma, darrera Col·legi, Vinyals, del Nord, Sant Pere, Gavatxons, Cervantes (només amb dues cases prop de l’Estació, Montserrat, Pantano, Indústria i Riera del Palau.

Les places eren: Major, Creu, Estació, de Montserrat (Raval), Saragossa, Teatre (Maragall) i la de la Fontvella. Les principals fàbriques tèxtils eren: l’Auxiliar Tarrasense (Vapor Gran), Segret, Companyia, Amat, Armengol, Quel (Freixa fills), la Carraca (J. Freixa), Vapor Tarrasense (Sala i Badrinas) i Busquet i Vinyals.

La fotografia correspon a una vista des de les antigues presons del passeig i podem apreciar el nucli de Sant Pere ben diferenciat i les cases del “Sot del Pi” de les que en parlaré en un proper article.

La Fontvella amb circulació

Potser encara recordareu el carrer de la Fontvella amb trànsit de vehicles. Jo fins i tot recordo que hi passava l’autobús, però el que m’ha sorprès de la foto de finals dels anys 40 és que en aquells anys la circulació anava de la Plaça Major cap al Passeig.

En la postal podem apreciar la Font de costat del Social, que precisament li dona nom al carrer. Fixeu-vos amb les botigues de la part esquerra de la fotografia, amb els marcs de fusta i els petits aparadors que tenien en aquella època. D’aquesta zona jo recordo una pastisseria que crec que és deia “Roger” i que feien uns tortells fantàstics, la llibreria “Costa” i un xic més amunt una botiga de “betes i fils” de la que no recordo el nom.

Programa de la Festa Major del 1910

Ja he tornat de vacances i, per celebrar-ho, començaré amb un tema que tindrà continuitat en els propers dies: els programes de festes majors. Avui podreu veure la portada d’un programa de la Festa Major de Terrassa de l’època modernista (1910) i d’ell m’agradaria destacar els següents actes:

“Gran concurs d’orquestes en el Passeig”, “Solemne repartiment de premis als noys y noyes de les Escoles Municipals y d’estudis subvencionats”, “Balls d’etiqueta, a tots els Casinos y funcions de cinematògraf”, “Diana i cerca-vila per les Societats Aucelleres de distintes poblacions ab sos estandarts, acompanyats dels gegants, nanos, drac i ball de bastons”

Nota: la reproducció del text l’he feta copiant el català emprat en aquells anys i que és el que es va fer servir en el mateix programa de festes original.