60 anys del patge Xiu-Xiu (2)

5 01 2012

Us presento el só original d’un dels programes del Patge Xiu-Xiu a Radio Terrassa (EAJ-25), amb la veu entranyable d’Ermenter Cima i Garrigó:

(les imatges que il•lustren l’audició són del patge xiu-xiu en diferents èpoques)





60 anys del patge Xiu-Xiu (1)

3 01 2012

Els impulsors d’aquesta idea van ser tres terrassencs, els Srs. Cardellach, Ermenter Cima i Garrigó i especialment en Joaquim Puigbò i Mayol, del Centre Social Catòlic; entitat que li ha donat continuïtat fins al dia d’avui. Aquest personatge va néixer el 27 de desembre del 1951 (podeu veure un retall d’aquesta data del Diari de Terrassa) i es tracta del patge Hassim Jezzabel del rei Gaspar que s’anomena popularment Xiu-Xiu perquè xiuxiueja a les oïdes del rei el nom dels nens i nenes de la ciutat que no fan bondat. A la dreta podeu veure un missatge del gran Chambelan del rei Gaspar, Husseim Retsim, anunciant l’arribada del patge (21-12-1953).

Actualment, arriba a Terrassa l’endemà de Nadal, per esbrinar el comportament dels infants i per recollir les cartes que els nens i nenes de la ciutat hagin escrit, amb l’objectiu de fer-les arribar a ses majestats els reis d’orient.

El patge, de la meva època (anys 60) recordo que portava a l’esquena una cistella de vímet, on hi posava les cartes que els nens li lliuraven. La figura del patge es va fer molt popular gràcies a les seves aparicions a Radio Terrassa. Recordo molt bé com en Xiu-Xiu es dirigia a algun nen en particular i li deia, “Jaumet m’han dit que no et portes gaire bé amb la teva germana i que contestes als pares, hauràs de fer bondat!” I, evidentment, el “Jaumet” que ho escoltava quedava bocabadat de que el patge ho sabés tot d’ell. Per cert, el locutor que entrevistava al patge es deia: Miquel Riera i Morros.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes: una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa. Quan jo era petit vivia al carrer del Viveret i recordo que la ruta que feia el patge passava per les quatre carreteres i pujava pel carrer Topete i una de les característiques del patge és que aquests no llençava caramels, ja que fer regals estava reservat als reis.
Hi ha pares i mares que aprofiten la vinguda del patge xiu-xiu per tal de que el nen o nena deixi el xumet i fan que aquest li lliuri al patge en senyal de que ja no el necessitaria més.

A l’esquerra podeu veure una foto del patge en el seu 25 aniversari, l’any 1976.
Curiositats: Aquesta tradició del patge que ve uns dies abans dels reis no és exclusiva de Terrassa: a Mollet trobem el patge Xumet, a Cornella del Llobregat el Mag Maginet, a Igualada el patge Faruk, el Camarlenc dels reis a Lleida o el patge Gregori popular a Barcelona, Granollers, Canet de Mar i Mollerussa, per citar-ne només uns quants. La ciutat més curiosa en quan a patges és Banyoles, que en té quatre, amb els seus respectius 10 patges ajudants. En Mèu, en Musi, en Xum i en Sesillu, que és el més vell i fa de carter reial.

Actualment el nostre patge xiu-xiu fins hi tot té una web: http://www.xiu-xiu.com/

Un dubte: recordeu qui ha fet de patge xiu-xiu, al llarg d’aquests 60 anys?
Per la informació que alguns dels nostres seguidors ens han donat: el primer va ser en Joaquim Puigbò i Mayol. També en va fer un tal Geis que treballava al Banc de Bilbao i tenia un germà bessó i en Josep Rius de cal Bori, que també va arribar a fer de rei negre i, finalment, en Jaume Subirats (foto dreta) que és professor i n’és l’actual (però potser ens oblidem d’algú …).





Una cantonada plena d’històries

24 02 2010

Aquesta fotografia de mitjans dels anys 70, segurament ens pot portar molt records, provem-ho?

Primer cal indicar que actualment l’edifici on podem apreciar la sabateria és l’oficina central del Racc a Terrassa, o sigui, que estem davant de la cantonada del carrer de la Font Vella amb Puig-novell. Aquesta botiga de calçats, de la que no recordo el nom, ocupava l’edifici en que havia estat l’antiga seu dels estudis de radio terrassa fins l’any 1941.

També podem recordar els antics senyals que guiaven als conductors per la ciutat, en aquest cas, però, no podem llegir el que hi diu. Una curiositat és el contenidor que deuria de ser dels primers que es van utilitzar a la ciutat i que està situat al bell mig de l’acera, impedint completament el pas. A la part esquerra de la fotografia és veu un tendal que deuria ser el de la pastisseria Piera (antigament de Bonaventura Piera).

A l’altra banda de la cantonada recordo que hi havia uns aparadors on es mostraven imatges de fotogrames de les pel·lícules que es podien veure en els diferents cinemes de la ciutat. També podríem intentar recordar les marques dels cotxes que apareixen en la fotografia, des del 600 al 127 passant pel Citroen Dyane.

En fi, que us deixo la fotografia perquè voslatres també pugueu dir-hi la vostra.





Record per Odette Pinto

22 02 2010

Aquest diumenge, dia 21 de febrer de 2010 ha mort, a l’edat aproximada de 76 anys (ella mai deia l’edat real que tenia), la popular presentadora Odette Pinto. L’Odette va néixer a Burdeos, el 18 de març de 1933 (tot i que hi ha qui diu que va neixer el 1931 o 1932), i era filla de mare catalana i pare portuguès. La seva infantesa va ser marcada dramàticament per la Guerra civil i éssent molt petita la va fer tornar a Sabadell amb la seva mare. Als 10 anys ja va debutar recitant poesies i explicant contes en un programa de tarda a Radio Sabadell, de la qual en va ser locutora als 14.

Desprès, al 1954 (sembla que als 23 anys), va passar per Radio Terrassa, com ja havíem explicat en un anterior article d’aquest bloc, per marxar el 15 de setembre de 1955 a “Radio España de Barcelona”. Podeu llegir un article publicat el 26-5-1955 pocs mesos abans de la seva sortida de Terrassa.

Posteriorment va anar a Radio Juventut de Barcelona, l’any 1957, on va fer popular el seu programa titulat “las tardes de Odette”, emès durant 3 dècades. Fins fa poc encara la podíem veure en l’espai “Odette, de tú a tú” en el canal 25TV.

En la foto de la dreta podeu veure els estudis de Radio Terrassa l’any 1957.





Adéu a Radio Terrassa

29 01 2010

Ja n’he parlat amb anteriors records de Radio Terrassa i avui tant sols vull dedicar-li un adéu sentit a la trista desaparició d’una entitat tant emblemàtica de la nostra ciutat.

Inaugurada pel President de Catalunya, en Francesc Macià, un divendres dia 2 d’abril del 1933 despareix sense un comiat digne de la seva història, un divendres dia 29 de gener del 2010.

Crec que avui Terrassa perd quelcom més que una emissora de radio. I, per cert, algú sap que passarà amb tots els seus arxius? Esperem que no els llencin en un contenidor…, com ja ha passat en anteriors ocasions en la nostra ciutat.

Info: Sembla ser que el Sr. S (hem reservo posar el nom) ja es va emportar tots els arxius a casa seva quan es va vendre la radio als de Kiss. Si té la intenció de donar-los algun dia a la ciutat ja no està tant clar.





Exposició de Rosas als Amics de les Arts

23 04 2009
exposició roses

exposició roses

El record d’avui és per la primera exposició de roses que es va organitzar als Amics de les Arts el 16 de maig del 1954.

Crida l’atenció que aquest concurs avui segurament es faria coincidir amb la diada de Sant Jordi, però hem de tenir en compte que aquells anys això no era possible i per aquest motiu es va fer al mes de les flors. Podeu veure l’anunci que es va publicar al “Tarrasa Información” el dia abans.exposicio-rosas-1954

Un any més tard i ja en data del 23 d’abril es va fer una exposició de publicacions terrassenques a Radio Terrassa en commemoració de la “Fiesta del libro”.

Tornant a l’exposició de Roses, dir-vos que va ser inaugurada pel tinent d’alcalde Sr. Antoni Torrella i el president dels Amics de les Arts, Sr. Antoni Alegre de Sagrera.

Segons diuen dues roses presentades fora de concurs destacaven per sobre de la resta, una era de la varietat Reina Elisenda i l’altra de la varietat Demain. L’exposició es va clausurar l’endemà dia 17 de maig. L’exposició es va seguir fent uns anys més, però desconec fins quan.





Riuades del 62 (… i continua 10)

6 04 2009
franco visitant una fàbrica

franco visitant una fàbrica

Avui parlem de les ajudes que es van rebre, ja que les mostres de solidaritat van ser nombroses i van arribar d’arreu del món, tot i que en alguns casos es van intentar amagar des del règim franquista, com va ser el cas d’en Pau Casals que va intentar tornar a Catalunya per oferir diverses audicions del “Pessebre” a benefici dels damnificats i el govern franquista no ho va permetre.

Radio Terrassa va obrir una subscripció popular i va reunir 1.194.306 pessetes, Radio Nacional una altra que va aconseguir 11 milions i la de Radio Barcelona que va superar els 30 milions, tot i que aquestes anaven destinades a ajudar la totalitat de les poblacions afectades.

El Govern civil va centralitzar la recollida de diners i el 6 d’octubre va anunciar que s’havien reunit un total de 134 milions de pessetes, provinents de les subscripcions abans esmentades i d’altres entitats que van fer aportacions milionàries, com la del banc d’Espanya (10), la Delegació Nacional de sindicats (8), l’INI (7), treballadors d’empreses de Barcelona per subscripció popular (8), Ajuntament de Barcelona (2), Diputació (2), Alava (2), Perpinyà (1,5) entre moltes d’altres.

De l’estranger podem destacar l’aportació del rei Balduí de Bèlgica (100 mil francs), el Consolat d’Oran (200 mil francs), el Cardenal de New York (10 mil dòlars), la colònia espanyola de Santo Domingo (100 mil dòlars), el govern francès (150 mil francs), entre altres.

A títol personal podem destacar el pare del rei, el comte de Barcelona (1 milió), el Papa Joan XXIII (mig milió), el pintor Salvador Dalí (50 mil pessetes i un quadre per una subhasta). Per cert en aquesta subhasta es van reunir quadres de Tàpies, Miró, Picasso, Matisse, etc…

De Terrassa vull destacar les aportacions de La Cambra (200 mil), Caixa Terrassa (100 mil) i de Barcelona els funcionaris de la Diputació (165 mil) la Colònia italiana de Barcelona (122 mil) o el Gremi de Tocinaires (114 mil) per citar les més curioses.

Els estudiants de l’Escola d’Enginyers van renunciar al seu viatge de fi de curs i van aportar els diners que tenien per pagar-lo (64 mil) i el mateix general Franco va decidir adoptar els municipis afectats i va aportar 5.000 pessetes en nom de cadascun dels seus nets (gran ajuda!). Aquest post tindrà continuïtat…