Celebrem la revetlla amb una jukebox

23 06 2011

Recordeu les màquines musicals (jukeboxs) que hi havia abans als bars?

Com que avui és la revetlla de Sant Joan i a cadascú li agrada escoltar la música de la seva època us adjunto una mena de màquina de discs en la que podreu escoltar diferents propostes musicals segons sigui el vostre any de naixement:

Màquina del Temps, musical:

 

  Només cal fer click en l’any que trieu i escoltareu 20 cançons.





Les cançons de la nostra infantesa (i 6)

4 03 2011

Amb aquestes cançons tanquem, de moment, aquest recull:

El gall:
A la gai gai de la gallina
A la gai gai del nostre gall
El nostre gall és cantador
Canta a la plaça i a casa no.
 
Teta mixoia:
Una cançó per nens molt petits que es canta tot acariciant-los les galtetes i desprès de la darrera estrofa se li dona un palmadeta a les galtones:
Teta, teta mixoia
S’ha menjat la carn d’olla
A mi no me n’ha donat,
Peguem-li a aquest gat.
 
Quan era xiqueta:
Quan era xiqueta anava a costura
a aprendre de lletre.
El mestre que m’ensenya
s’ha enamorat de mi
I em diu a l’orelleta,
nena et vols casar amb mi?
Soc massa petiteta
i no et podria servir
Un plat a la tauleta,
un plat per tu i per mi.
 
El noi de la mare:
Que li darem al noi de la mare,
que li darem que li sàpiga bo.
Jo li daria panses i figues,
nous i olives i mel i mató.
Jo li daria una caputxeta
i a la muntanyeta el faria anar.
A la muntanyeta no hi neva ni plou,
i a la terra tot el vent s’hi mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta l’ombri,
flors i violes i romaní.
 
Els quatre sabaters:
Una cançó en que 4 nens s’agafen de les mans dos a dos fent una creu i mentre dos s’acosten els altres dos es separen.
Els quatre sabaters quan treballen,
com treballen, com treballen.
Els quatre sabaters quan treballen,
com treballen, com treballen,
com treballen pels carrers.
Sabaté llengut s’ha menjat un ruc,
no n’ha tingut prou, s’ha menjat un bou.





Les cançons de la nostra infantesa (5)

1 03 2011

Dues cançons antigues que cantava la meva mare mentre jugava al carrer amb les amigues:

La Catarineta:

A la plaça fan sardanes, (ballades)
mare, deixeu-m’hi anar,
jo, com soc tan boniqueta,
balladors no em faltarà.

No hi vagis, Catarineta,
que el teu pare està a punt d’arribar
,  (que ton pare arribarà)
Tant si arriba com no arriba,
jo a la plaça vull anar.
Al cap d’una hora que hi era,
(al cap de mitja hora que n’era fora)
son pare ja va arribar,
On és la Catarineta,
on és, que no fa el sopar?
(que no és aquí a sopar?)
A la plaça n’és, que ballen;
se n’hi ha volgut anar.
Ja n’agafa una buscalla,
i un bastó a l’altra mà.
Passa, passa, Catarina,
passa, passa, a fer el sopar.

La primera garrotada
un braç ja li va fer sagnar,
(un braç ja li va trencar)
la segona garrotada
l’altre braç li va trencar,
(mig morta la va deixar)
la tercera garrotada
morta ja la va deixar.
(ja la porten a enterrar)
Sota l’olivera, oliva,

sota l’olivera està.
La mare se’n va a la cuina,
rebentant-se de plorar.
Tant si plores com si no plores
la teva filla morta està.
El dia del seu enterro
dos paraules va llençar:

Ai, mares que en teniu filles,
no les deixeu festejar,

que a la pobra Catarineta
la vida li va costar.

Deu noies per casar:

Hi ha deu noies per casar,(són deu noies per casar)
que se’n van a passejar
Hi ha l’Anneta,
la Laieta
la Paulina
i la Claudina.
oh!, he!
la Maria i la Mercé.
hi ha l’airosa Montserrat
i la petita Trinitat.
hi ha la Teresona
també hi ha l’Angelona.

El bon rei les va ha trobar, (el príncep les va ha trobar)
les comenta a saludar:
Hola Anneta,
oh Laieta
la Paulina
i la Claudina
oh!, he!
la Maria i la Mercé.
i què tal la Montserrat?
com està la Trinitat?
i la Teresona?
un petó a l’Angelona!

El bon rei que sap dansar, (el príncep que sap ballar)

amb cada una un vol farà (amb cada una ball farà)
Un Anneta
un Laieta

un Paulina
i un Claudina
oh!, he!
un Maria i un Mercé.
un l’airosa Montserrat?
un la xica Trinitat?
i un la Teresona?
tres volts amb l’Angelona!

Molt galant el cavaller,
un present ell els vol fer
Flors a l’Anneta
la Laieta
a Paulina
i a Claudina
oh!, he!
a Maria i a Mercé!
i a l’airosa Montserrat
la xica Trinitat
i a la Teresona
diamants a l’Angelona!

També un llaç de bell color,
per posar-lo al mig del cor:
Grog Anneta
a Laieta
a Paulina
i la Claudina
oh!, he!
a Maria i a Mercé!
i a l’airosa Montserrat
a la xica Trinitat
i a la Teresona
i a l’Angelona!

El bon rei s’ha de casar (el príncep s’ha de casar)
i una noia vol triar:
No és Anneta
ni Laieta
ni Paulina
ni Claudina
oh!, he!
ni Maria ni Mercé!
no és l’airosa Montserrat
ni tampoc la Trinitat
ni la Teresona
es casa amb l’Angelona.





Records del cinema a Terrassa (les sessions continues i dobles)

1 11 2010

Principal 1967

Les sessions continues consistien en que la pel·lícula es passava una vegada darrera l’altra i no t’obligaven a sortir del local fins que tu volies, de tal manera que si la pel·lícula t’havia agradat la podies veure tantes vegades com sessions fessin aquell dia.
Les sessions dobles consistien en que el cine oferia dues pel·lícules i el no-do pel mateix preu i aquestes es projectaven en sessió continua, de manera que quan acabava una pel·lícula es projectava a continuació la següent i així fins a l’hora de tancar. Desprès de dues pel·lícules seguides es feia un descans però la gent podia entrar al cinema quan volia i quedar-s’hi a veure les sessions que vulgues. Jo recordo que era costum quedar-se fins a veure el tros de la pel·lícula normalment ja començada que havíem vist al entrar, tot i que si la pel·lícula m’havia agradat em quedava a veure-la de nou fins al final.
Normalment una de les dues pel·lícules era d’estrena i l’altre o be era de reestrena o be es tractava d’una pel·lícula de sèrie B o de menor qualitat (en una època va ser costum projectar el que la gent anomenava “espanyolades”).
M’han explicat que a Barcelona existien les sessions triples.

El Nodo: era el noticiari del franquisme per excel·lència i es passava entre les sessions de les pel·lícules. Normalment mostrava inauguracions de pantans o similars del general Franco, escenes de l’alta societat o noticies curioses de la resta del món. Podeu veure la típica capçalera del nodo a l’enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=6dtPU2vNP-E
Recordo que als cines, especialment els caps de setmana, venien per endavant localitats numerades que permetien assegurar-te un lloc determinat per la sessió en que volies anar al cinema. Aquesta practica va significar la fi de les sessions continues ja que no eren compatibles amb aquesta practica. Per cert, les llotges d’alguns cines, com les del Principal o l’Alegria, es podien llogar.

Una curiositat: A l’època franquista i havia el costum de que a mitja part (es feia a la mitja part perquè ningú pugues dir que havia arribat tard i s’ho havia perdut), abans d’obrir-se els llums pel descans, es projectés una imatge del “Caudillo o d’ell i del Jose Antonio i es toquessin els himnes (l’oriamendi, el cara al sol i la marxa real) per la megafonia del local. Llavors tothom s’havia d’aixecar i amb el braç aixecat (clara salutació feixista) esperar-se en silenci a que aquest finalitzes. Si algú no ho feia podia ser denunciat a les autoritats o podia ser que entre el públic hi hagués algun policia de paisà que directament et denuncies.

Si voleu escoltar l’Oriamendi podeu fer click aquí: http://www.youtube.com/watch?v=ciJ6Z8vAVEw





Viva la Gente a Terrassa

5 12 2009

El diumenge 16 de juny de 1969 van actuar per primera vegada a Terrassa el grup “Viva la Gente” i aquest fet el recordo molt bé, ja que al meu pare li agradaven molt i recordo que a casa el seu disc era dels més escoltats.

El grup estava format per un gran nombre de nois i noies (més d’un centenar) de diferents països del món i la veritat és que les cançons que cantaven eren totes molt alegres i tractaven de temes com l’amistat, l’amor entre les persones i coses així. L’actuació es va fer al cinema Rambla i jo el recordo ple a vessar i com la gent, fins i tot, cantava amb ells les cançons més conegudes.

Uns anys desprès ( al 1973) van tornar a venir a Terrassa, però aquesta vegada no vaig poder anar-los a veure. Per cert, el grup va néixer a Denver l’any 1965 i va deixar d’existir com a tal l’any 2000.

Encara recordo un tros de la seva cançó més representativa i que deia:

Esta mañana de paseo con la gente me encontré /  al lechero, al cartero, al policía saludé.
Detrás de cada ventana también reconocí / a mucha gente que antes ni siquiera la vi.
Viva la gente, la hay dondequiera que vas / Viva la gente,  es lo que nos gusta más.
Con más gente a favor de gente / en cada pueblo y nación,
Habría menos gente difícil / y más gente con corazón.

Up with people. Portada d’un disc editat per Philips el 1969.

Si voleu escoltar una versió del “viva la gente” cantada per un grup de scouts podeu fer-ho aquí: Viva la Gente.mp3