15 aniversari del blog més antic de Terrassa

2 05 2022

15 anivesari records terrassaAvui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

santi 15 aniversari records terrassaI què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

20220427_121135Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

20220427_121157Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.





Fa 135 anys l’amenaça del Còlera va afectar la nostra ciutat

3 07 2020
plaça vella 1885

plaça vella 1885

Per mandat del governador civil de la província de Barcelona (6-7-1884) es va decidir el tancament de totes les escoles i col·legis per motius de salut pública ja que s’havia detectat el Còlera al sud de França i es tenia por que es propagués per les nostres ciutats.

Quan es va publicar aquesta ordenança va ser molt mal rebuda ja que es deia que era inútil i que no calia i es criticava que la mesura afectés al nens i no als treballadors o a la mobilitat de les persones i el que encara va indignar més de la mesura és que afectés a tots els pobles de la província menys a la capital. Que curiosament va ser de les poques afectades a Catalunya degut a la infecció produïda per el desembarcament de tropes en el seu port.

A Terrassa la ciutadania tenia certa por degut a les noticies que circulaven de com estava afectant aquesta epidèmia a Espanya i cal dir que la por era ben certa ja que es calcula que hi van haver més de 120.000 morts i, en bona part, deguts a que no es van prendre les mesures adequades quan tocava de fer-ho, quelcom similar al que va passar a l’inici de l’actual pandèmia del Covid-19.

Com podem veure en una publicació de l’època a aquesta epidèmia se la va anomenar “Cólera Mobo Asiàtico” i que es reconeixia pels símptomes de malestar generalitzat, debilitat, dolors en els membres, mal d’estomac, soroll de budells, vòmits i diarrea de color blanquinós.

En un altre retall de la premsa terrassenca s’indica que el subdelegat de medicina del districte, per encàrrec de l’ajuntament i de la Junta de Beneficència de Terrassa han rebut una gran quantitat de flascons amb una matèria desinfectant que diu que per proves que s’han fet al Matadero i a l’Hospital a més de deixar un olor molt agradable i no danya ni la salut ni la respiració de les persones més delicades. Els flascons diu que seran subministrats per l’Hospital al preu de cost que és de 8 pessetes el petit i de 30 els grans. Els petits poden desinfectar fins a 4000 metres cúbics durant 30 dies i diu que es poden utilitzar per els pous negres que en aquells anys eren força abundosos a la Vila de Terrassa.

Com a curiositat i per demostrar que llavors la gent també feia acudits de les desgracies podem recordar el que es deia d’una parada del mercat on es venien gallines i ous:
En lu teta gallinaire se dice que “com que’l cólera s’envarina, s’es apujat la gallina.

Ja em vist que a Terrassa es van seguir les indicacions i, tot i que amb menys actes i més deslluïda, finalment no es va suspendre la Festa Major tal com podem apreciar per un retall de la premsa en que indica que no es va fer cap espectacle públic però si que es van poder fer tant els actes religiosos com els tradicionals balls en casinos i altres entitats ciutadanes. Una situació ben diferent si la comparem en la d’un any abans, en el 1883, en que la Festa Major va ser molt lluïda i amb força presencia de gent forana.

Cal esmentar que aquell 1884 a més de l’amenaça del Còlera va començar a preocupar l’efecte que tindria a les vinyes catalanes l’entrada per França de la terrible Fil·loxera.

Però l’any del Còlera va ser el 1885 ja que a Barcelona, del 1 de juliol al 1 de novembre, hi van haver 1.318 morts atribuïdes al Còlera. A Terrassa el 30 de juliol del 1885, veient el que passava a la capital, es va reunir l’Ajuntament per crear una Junta de Sanitat per tal de decidir quines mesures calia prendre. Una va ser crear una Junta d’Auxilis composada per les autoritats civils, eclesiàstiques i judicials amb l’Antonio Ubach com a president i també es fan nomenar unes comissions de barri. L’ajuntament amb en Domènec Domingo com alcalde va encapçalar una subscripció amb 3 mil pessetes que haviat va augmentar fins a les 77.500 pessetes. Igualment es va publicar un band que obligava a abandonar la ciutat als captaires que no tinguessin casa a la ciutat i els ciutadans tenien que declarar els noms dels forasters que tinguessin allotjats a casa seva (es volia evitar que gent de Barcelona vingués a refugiar-se a la ciutat).

Tot i així el primer cas de còlera a Terrassa va ser denunciat pel metge Josep Ullés el 16 d’agost del 1885.La xifra real de persones que van morir pel Còlera a Terrassa no se sap del cert però en tot cas no van ser significatives.

La Junta de l’Hospital i casa de caritat de Sant Llàtzer van muntar un espai independent per aïllar els cassos que es presentessin i en aquests sentit es va fer una recapta i es va organitzar una tómbola benèfica que va aportar 142.715 pessetes. Al pati és va muntar una estufa per rentar la roba dels malalts infecciosos a alta temperatura (l’estufa fa ser obra de l’enginyer Pujadas). El dia 1 de novembre de 1885 s’anuncia que es farà un Te-Deum per agrair que la ciutat no s’havia vist afectada pel Còlera, però sabem que això no era cert i sospitem que els pocs casos que es van produir no es van comunicar de forma oficial a la població (potser per no espantar-la).

El 15 de novembre es va celebrar un ofici solemne i es va cantar un Te-Deum amb l’assistència de les autoritats i a la tarda es va fer una processó en que el penó principal va ser portat per la Junta d’Auxilis. En la processó es van treure les imatges de Sant Roc, Sant Sebastià i el Sant Crist que només sortia per casos importants com va ser aquest.

Una curiositat són els anuncis de remeis per curar el Còlera que es van publicar a la premsa en aquells dies i que realment no servien per res més que per enganyar als incauts.





Sabies que a la festa Major del 1975 hi van participar elefants?

26 06 2020

L’any 1975 encara en l’època franquista a Terrassa es va fer una Festa Major de les que podríem considerar com a tradicionals per aquelles èpoques i molt diferent a la que dos anys desprès es faria (1977) en que es va fer però gràcies a la participació popular. Reinventant-nos part de la cultura popular que desprès la nostra ciutat ha anat recuperant.

En aquesta “cabalgata” hi van participar 20 carrosses perfectament decorades amb diferents motius festius, bandes de música amb la banda municipal de Villarrobledo (Albacete) com a entitat convidada, diverses agrupacions ciutadanes i tot tipo de comparses com els trabucaires de Solsona, les Majorettes amb la banda de Mollet del Vallés, les majorettes i la banda del Poble Nou, les majorettes i banda infantil de Canet de Mar, els bastoners de Viladecavalls, d’Artes, de Balsareny i de Montblanc, els Fedrinets del poble vell de Súria, el ball de Faixe de Balsareny, la banda de tambors i cornetes de Balsareny i moltes d’altres que seria feixuc d’anomenar.

I entre totes aquestes actuacions cal destacar la presencia d’artistes d’un circ que s’havia instal·lat a Terrassa en aquells dies (el Price) i que van fer desfilar els elefants en la mateixa “Cabalgata”, tal i com podreu comprovar en el vídeo d’en Pere Font que publiquem en exclusiva per a tots els seguidors d’aquest espai dels Records de Terrassa.

Accès al PDF del programa de la festa major de Terrassa del 1975: PFM_1975_01




La Festa Escolar de la Festa Major de fa 100 anys

28 06 2019

El record d’avui és per la Festa Major de l’any 1919, d’ara fa just 100 anys.

I ho fem aprofitant una fotografia que van dedicar a la nostra Festa Major a la revista “La Hormiga de Oro“. En la imatge podem observar la concentració de nens i nenes que es feia al Passeig en motiu de la celebració de la Festa Escolar que era un dels esdeveniments més importants de la festa  d’aquells anys.

La Festa Escolar de l’any 1919 es va celebrar el dimarts 8 de juliol a les 16:30 de la tarda i hi van assitir la Corporació Municipal a més d’altres autoritats. Es va obsequiar als escolars amb un berenar amenitzat per la Banda Municipal a més d’un petit espectacle dels llavors anomenats “focs japonesos” (focs artificials) amb sorpreses.

La Hormiga de Oro era una revista en castellà de Barcelona que es va publicar del 1884 al 1936 de la mà d’en Lluís Maria de Llauder i va suposar una alternativa catòlica a la premsa il·lustrada d’aquella època.

Des dels Records de Terrassa aprofitem per desitjar-vos una Bona Festa Major 2019.





Antics programes de Festa Major del Casino del Comerç

1 07 2017

Per celebrar la Festa Major del 2017, us volem obsequiar amb un petit recull de portades dels programes de Festa Major del Casino del Comerç de Terrassa:

 FM Casino Comerç 1902   FM Casino Comerç 1939 FM Casino Comerç 1942 FM Casino Comerç 1944 Díptico. Casino del Comercio. Festa Major. Terrassa, Juny 1916. Marcet y Figueras, Imprenta FM Casino Comerç

De tots els que us mostrem volem destacar el del Casino del Comerç de l’any 1956 per estar realitzat en un paper especial que només tocar-lo quasi es desfà i que per sort disposem d’un original perfectament conservat i del que us mostrem alguna plana interior, dons trobem curiosos els vestits que s’hi mostren:

Esperem que us agradin i si algú en conserva algun que li agradaria que fos inclòs aquí, que ens ho faci saber.





Feliç Festa Major, tot recordant les del 77-78

4 07 2010

Com cada any des dels Records de Terrassa desitjo una Feliç Festa Major a tothom.
Des de fa un parell d’anys estem passant per una període de crisis econòmica important,  situació que ha conduït al consistori a decidir eliminar l’acte de recepció de l’alcalde a les entitats terrassenques que es feia tradicionalment als jardins de la casa Alegre de Sagrera. L’acte s’havia convertit amb una mena de tot si val ja que no t’hi trobaves només als representants de les institucions sinó també molta gent que no saps com s’havia anat afegint a una llarga llista. Ja hi havia, fins i tot, que davant d’aquesta situació havia decidit no anar-hi i potser aquest any serveixi per fer “cau i neta” i es pugui tornar en els propers anys a una situació mes normalitzada.
Però l’excusa per eliminar la recepció ha estat purament econòmica ja que diuen que així s’estalviaven uns diners i això m’ha fet recordar la Festa major del 77 i del 78 en que es recuperaven els ajuntaments democràtics i a la caixa no hi havia ni un duro.
El 77 ja es va eliminar la cavalcada i molts actes per manca de diners (finalment es va fer una cavalcada reivindicativa popular on es demanava l’estatut entre altres coses) i al 78 el consistori encara es va desentendre més de la festa major, ja que encara tenia menys diners disponibles.
Fixem-nos en que es fa fer llavors. Es van deixar de fer tots els actes? No amics, es va imposar la creativitat del terrassenc i les entitats de la ciutat van organitzar una Festa Major popular i participativa, segurament menys lluïda però molt nostre. Potser aquest era el camí que ara hauríem d’haver seguit i si ara toca estalviar, estalviem i deixem-nos de romanços, que els terrassencs també sabem passar-nos-ho be amb poca cosa i d’entitats culturals en tenim moltes per muntar un bon sarau.
Com a record de la festa major d’aquells anys us deixo un parell de fotos que mostren l’esperit de la nostra ciutat quan s’han de fer coses i no hi ha medis econòmics per subvencionar-les.





Els venedors de tallades de síndria

3 07 2009

parada sindries Avui comença la Festa Major de Terrassa i crec que aquest record us farà venir a la memòria moltes coses.

Recordo que, de petit i en aquestes dates, a la Rambla i potser en algun altre indret s’instal·laven unes tendes de lona al bell mig de la rambla ( recordo que n’hi havia una a l’altura del mercat) en les que hi venien síndries i melons sencers i a tallades. Als menuts ens agradava força que els pares ens compressin una tallada ben grossa i ens la poguéssim menjar mentre passejàvem pel carrer. Recordo que els venedors deien alguna cosa similar a: “compreu síndries”, “menjareu, beureu i us rentareu la cara”.

 

parada a la Rambla

parada a la Rambla

I us puc ben assegurar que al menys la cara quedava ben rentada. El que no tinc clar és que passava amb la roba doncs devia quedar ben tacada del suc que anava degotant de la tallada.

La foto no correspon a Terrassa, però reflexa la imatge dels venedors ambulants que apilaven sota el tendal les seves síndries tot esperant que algú els hi anés a comprar.

El Rafael A. ens aporta una foto de la parada que es va endur la riuada del 1962 (si mireu el comentari adjunt el Ricard ja en feia esment).





Inauguració del Parc de Sant Jordi

24 10 2008

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins romàntics i en la restauració de l’edifici modernista, que es va inaugurar com a seu de l’Escola Municipal de Musica.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres.

En altres zones del Parc es podia gaudir d’un solàrium per la gent gran, un gimnàs, zona de jocs infantils, un edifici destinat a bar i serveis sanitaris, una glorieta, varies fonts, escultures i un gran estany amb ànecs i cignes i un petit rierol que l’envoltava i on els més petits hi anàvem a caçar capgrossos. Jo mateix hi anava tot sovint i els caçava amb un colador de cuina i quan la mare ho veia, recordo que em renyava molt per fer-lo servir sense el seu permís.

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració, dels ànecs i dels cignes millor que no en parlem, doncs els actes vandàlics que vann sofrir durant molts anys demostren que ens cal una mica més d’educació en civisme. Ara sembla que hi ha un pla per dignificar-lo que espero ens porti a gaudir de nou d’un Parc d’estil romàntic que hauríem de mirar de conservar sempre en bon estat

Per cert, algú sap qui són els que surten a la foto?

Segons els comentaris rebuts: hi ha el prior del St. Esperit, mossèn. Lleuger, li segueix d’esquerra a dreta un senyor baixet que era el regidor de foment, el forner de la carretera de Montcada l’Enric Canal; el que talla la cinta és l’alcalde Josep Clapés Targarona, i més a la dreta el tercer, és el tinent d’alcalde Sr Sabater, amb ulleres fosques el Sr. Boix i el Sr. Argemí que fou l’encarregat dels jardins. Gràcies a tots per la vostra ajuda.





El primer concurs de gegants a Terrassa

7 10 2008

He vist que Terrassa es vol presentar com a  candidata a Ciutat Gegantera pel 2010 i des d’aquest espai vull donar el meu suport a aquesta iniciativa, que a més cointcidiria amb el 60 aniversari dels gegats nous de la ciutat, en Ramonet i l’Estefania.

Aquest fet m’ha fet recordar que el 2 de juliol de 1950 i com a un acte de la Festa Major, es va convocar el Primer Concurs Provincial de Gegants de Barcelona, tot coincidint amb la celebració del centenari dels gegants vells de Terrassa.

La festa es va dur a terme a la Plaça del General Primo de Rivera (Plaça del Progrés), tot i que la desfilada va passar per diferents carrers de la ciutat i van ser acompanyats per la colla de capgrossos.

Desconec si aquest concurs va tenir continuïtat en altres poblacions, però perquè quedi escrit, podem dir que en aquest primer concurs el primer premi va ser pels gegants de Berga, i el segon pels de la Casa de la Caritat de Barcelona, amb una menció especial al mèrit escultòric pels gegants de Molins de rei i Vilafranca del Penedès. En la categoria de grups de més de dos gegants, es va premiar a Mataró i Torelló. I per les parelles que havien ballat millor van ser premiats els gegants de Molins de Rei i Cardona.

En la fotografia podem apreciar un detall de la desfilada, en el seu pas per la plaça Vella, i podem observar com els gegants de Capellades, Cardedeu, Cardona, entre d’altres passen per davant dels gegants vells de Terrassa, que estan situats en front de l’entrada de l’església del Sant Esperit.





Programa Festa Major 1960

13 07 2008

programa festa major 1960 Un nou programa de Festa Major per seguir recordant.

Destacaré de l’escrit que serveix d’entradeta: “hagamos un alto en el camino, pongamos leve paréntesis de grato reposo al cotidiano trabajo para reemprenderlo con más recios bríos, y llenemos el intervalo con la estallante vibración de una alegría pura, en un sano optimismo engendrado en las fuentes de vida fecunda de la Iglesia, en la gloria eterna de nuestros Santos Mártires en la que tuvieron origen i razón de ser nuestros ciudadanas fiestas”. (sense comentaris…)

De tots els actes que es van fer, crec que val la pena destacar que el dissabte dia 2 de juliol, es va inaugurar la Plaça de Freixa i Argemi, situada a l’entrada del Parc de Sant Jordi i del jardí infantil que es troba a la part oest del Parc.

I també vull nombrar algunes de les orquestres que van oferir balls a l’entoldat municipal: “Singapur” amb la vocalista Mercedes Cuenca, “Oscar Martín” i “Blas Wilson”.








%d bloggers like this: