Un joc per l’estiu: els patacons que jugàvem a l’Escola Social

27 07 2017

Ara que s’ha anunciat la celebració de la “Setmana dels Jocs al Carrer de Terrassa”, del 4 al 8 de setembre de 2017, hem pensat fer aquest post perquè qui vulgui és comenci ja a entrenar per participar en aquest joc.

D’entrada deixeu-me explicar que els Patacons eren molt populars quan jo era petit a Terrassa i pel que diuen és un joc molt antic en el que els nostres avis i besavis segurament ja hi havia jugat. A la meva època a més del valor com a joc, tenia valor com a objecte de bescanvi entre la mainada i els patacons quasi bé es podien fer servir com a moneda infantil.
El fet de jugar-lo a l’Escola Social, del Sr. Artigues de Terrassa, és què com ja he explicat en algun altre record en aquesta escola no teníem pati i els jocs els teníem que fer en una sala enrajolada, de tal manera que sempre tenien que ser jocs més aviat quiets i que no fessin massa soroll.

Els patacons o patracons, que hi havia qui en deixa així, és poden fer amb cromos vells, cartes en desús o trossets de cartró. Jo recordo haver demanat cartes velles al pare per fer-me els meus, tot i que també n’havia fet amb els cartonets de les caixes de llumins que trobaves llençades pel carrer. La fabricació és ben senzilla ja que només s’han de tallar dos trossets de cartolina, doblegar-los i encaixar-los un dins l’altre procurant que les dues cares del patacó siguin diferents ja que pels jocs és important distingir el davant del darrere. Com veureu en les imatges hi ha moltes maneres de fer-los amb mitges cartes o amb quarts de cartes, si be els patacons més plans són els que es fan amb quarts de carta i amés suposen un estalvi ja que amb una sola carta pots fabricar dos patacons mentre que amb les altres variacions necessites una carta per cada patacó. La variant de mitja carta tallada en vertical i ajustant les dues parts fent angle de 90 graus també es feia servir.

El joc més popular dels patacons potser era la “Picada” en que hi ha de participar un mínim de dos jugadors i bàsicament consisteix en llançar els patacons per fer girar (picar) el patacó que prèviament ha dipositat al terra cada jugador i que s’anomena “la peça” amb l’objectiu de que el primer que ho aconsegueixi guanyi tots els patacons dels jugadors contraris. Els jugadors llencen els seus patacons per torns i des d’una distància igual per tots intentant picar la seva “peça” i fer-la girar. A vegades el que fèiem era fer una pila de patacons (un per cada jugador) i qui picava a la pila es quedava amb tots els que aconseguia girar. Si no n’encertava cap es tornava a fer la pila afegint el de la tirada fallida i per torns es tornava a intentar “picar” la pila.
D’aquest joc en van sorgir un munt de varietats com per exemple jugar a “cara o creu” en que si al llançar el patacó et surt la part blanca és diu cara i si et surt la part ratllada és diu creu. El joc és tant senzill com endevinar el que sortirà, com si es tractés del joc clàssic d’apostar amb monedes a cara o creu.

Potser una de les variants més populars era jugar a “Pica paret”, ja que és un joc on hi han de participar de 3 a 4 persones i que a més tant es pot jugar amb patacons com amb cromos, que de fet és com hi jugàvem a l’Escola Social de Terrassa. La dinàmica és ben senzilla i només es tracta de posar el patacó o cromo enganxat a la paret i deixar-lo caure des d’una marca que s’ha fet prèviament a la paret. Si cau damunt d’un altre te’l quedes i sinó queda al terra esperant que algun li caigui al damunt. En la foto que us mostrem veureu que com a detall hem fet servir cromos de la casa Xocolates Piera i Brugueras de Terrassa que daten de principis del segle XX.

Quant es jugava amb patacons, com que era més difícil que un patacó caigués al damunt d’un altre, es basava en que qui ho aconseguís es quedava amb tots els patacons que s’haguessin tirat. Sembla que hi ha una variant anomenada el “Pam i net” però que no conec.

M’han explicat que també es jugava a un joc anomenat la “Ratlla o Ratlletaen el que es tractava de llençar el patacó el més a prop d’una ratlla feta al terra i des d’una distancia prefixada d’uns 2 metres. Guanyava qui tirava el patacó més a prop de la ratlla sense sobrepassar-la i llavors es podia quedar amb tots els patacons dels altres. Sembla que existia una variant en que es tiraven els patacons dins d’un cercle o quadrat però a aquest no hi he jugat mai. La variant que jugàvem a l’escola era similar però en comptes de ratlla fèiem servir la paret de l’habitació i consistia en llençar el patacó contra la paret i el qui guanyava era qui aconseguia quedar-se el més a prop de la paret després de rebotar-hi.

Segurament existeixen moltes més variants del joc de patacons que deixem obertes a què qui les recordi ens les expliqui.





Antics programes de Festa Major del Casino del Comerç

1 07 2017

Per celebrar la Festa Major del 2017, us volem obsequiar amb un petit recull de portades dels programes de Festa Major del Casino del Comerç de Terrassa:

 FM Casino Comerç 1902   FM Casino Comerç 1939 FM Casino Comerç 1942 FM Casino Comerç 1944 Díptico. Casino del Comercio. Festa Major. Terrassa, Juny 1916. Marcet y Figueras, Imprenta FM Casino Comerç

De tots els que us mostrem volem destacar el del Casino del Comerç de l’any 1956 per estar realitzat en un paper especial que només tocar-lo quasi es desfà i que per sort disposem d’un original perfectament conservat i del que us mostrem alguna plana interior, dons trobem curiosos els vestits que s’hi mostren:

Esperem que us agradin i si algú en conserva algun que li agradaria que fos inclòs aquí, que ens ho faci saber.





Un catàleg dels nans que es venien a El Ingenio

29 06 2017

 Amb la tradició dels capgrossos de la nostra ciutat avui hem volgut recordar una antiga propaganda de la casa El Ingenio de Barcelona en que anunciava el seu catàleg de dissenys, entre els que podem observar alguns dels que la ciutat va adquirir a principis de segle XX i dels que malauradament ja no se’n conserva cap.

En aquest antic catàleg a més d’aquestes figures també s’hi podien adquirir altres elements per Festes, com és el cas dels anomenats globus grotescos, fabricats amb pàper inflamable (tal com be s’indica en la mateixa publicitat) i quew tenien unes mides espectaculars de més d’entre 2 i 3 metres d’alçada.





Una casa amb història a la Font Vella

16 06 2017

En el 45 de la Font Vella hi havia la casa del sastre, polític republicà i escriptor, Joaquim Marinel·lo i Bosc, nascut a Terrassa el 15 d’octubre de 1838 i mort el 23 de desembre de 1903.Posteriorment s’hi va establir el llauner italià Camil Scafa (dades aportades pel Rafel Comes).

Cap al 1914 s’hi va traslladar la ferreteria de Ramon Argemí i Solà, que abans (cap al 1904) estava al 55 del mateix carrer. En aquest establiment s’hi venia ferreteria, quincalla, bateries de cuina en ferro, estanyat, esmaltat, inoxidable i alumini.

El Ramon va morir el 10 /3/1923 i la seva vídua, Maria Riera Comasvelles, va continuar el negoci fins que el seu fill Domènec Argemí Riera, que tenia una ferreteria pròpia al carrer de Gavatxons (Ferreteria Moderna), 4 bis, va tancar-la els anys trenta per continuar la de la Font Vella de la seva mare.

Si ens fixem en la publicitat del 1937 es torna a dir només Ferreteria Argemí, però el carrer ha canviat de nom i ara és el carrer Joaquim Maurín, que fou un conegut polític comunista, de la CNT i secretari general del POUM.

A la postguerra es va anomenar Almacenes Argemí, fins que Domènec Argemí va traspassar el 2/1/1941 la ferreteria a Vilaseca Bas S.A. de Barcelona que continuà el negoci com una delegació seva a Terrassa.

El 1957 el titular de la ferreteria ja era una altra societat, Útiles y Menages CAS. Va estar obert fins l’any 1983 en que va traspassar-se el local i es va dividir l’edifici en habitatges independents i el baixos es van reformar per acollir un bar, anomenat Granja Font Vella, el qual es va traspassar el 1 d’abril del 1995 amb el nou nom de Cafeteria Nova Font Vella.

L’edifici és obra de l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner (nacut a Madrid el 1874 i mort a Barcelona el 1925) i és de l’any 1908 i tot i que no pot considerar-se d’estil modernista, podem destacar en la llinda de la porta un petits motius florals encastats i pintats.

D’aquest arquitecte a Terrassa cal destacar l’edifici del Banc de Terrassa del carrer de Sant Jaume 26 d’estil clarament modernista i que malauradament va perdre els grans fanals de llautó que li donaven un aspecte majestuós.





El Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich que resta en l’oblit

9 06 2017

Avui volem recordar un patrimoni que va cedir a la ciutat l’Eudald Aymerich i que en el seu moment va suposar el compromís de la ciutat i dels seus dirigents de crear a Terrassa un Museu de la Radio que portés el seu nom.
L’Eudald Aymerich Tarradella va nèixer el 16 de maig de 1891 en una casa situada a la FontVella, 49. De ben jove ja va tenir afició als experiments d’enviament i recepció de senyals mitjançant ones i això el va portar a estudiar peritatge elèctric.

L’Eudald va començar treballant a Barcelona als 17 anys al taller mecànic-electricista de Lluís Escolà i als 22 anys ja n’era l’encarregat mentre feia classes nocturnes a les Escoles Industrials on obtingué el títol de Perit Electricista (el Rafel Comes conserva aquest títol en el seu arxiu). Als 27 anys retornà a Terrassa on amb l’ajuda del seu germà Joan (assassinat pels de la FAI l’agost de 1936) i va comprar la botiga d’electricitat Aurell i Cia. que estava en els baixos de la casa del Baró de Corbera i la traslladà a la casa que va llogar i arreglar en el número 43 de la Font Vella i que va convertir en residència-botiga (la va inaugurar el 1918), en la que va començar a organitzar unes reunions amb afeccionats a la radio que el van portar a fundar el Club de Radio Terrassa el 27 de novembre de 1928 i només un any desprès ja va organitzar el primer concurs de receptors de galena que molts encara recordaran ja que en aquells anys era comú que la gent se’ls construís artesanalment a casa.

Poc a poc, la seva col·lecció d’aparells de radio es va anar engrandint gràcies a que molts clients li portaven la radio antiga quan anaven al seu comerç a comprar-ne una de nova. Una anècdota és que fins hi tot tenia guardat un aparell que es va endur la rierada del 1962 i que va recórrer varis quilometres per la riera de les Arenes.

Peces cedides a la ciutat de Terrassa:
La primera vegada que algunes de les seves peces van sortir de la botiga va ser en motiu d’una mostra pública que es va realitzar a la sala d’actes de Radio Terrassa l’any 1949.
L’any 1974 el Sr. Aymerich va prendre la decisió de cedir la seva col·lecció a la ciutat i per aquest motiu es va organitzar una exposició a la seu del Museu Tèxtil que llavors dirigia en Francesc Torrella Niubó. La mostra la va dirigir en Jeroni Font Casals i l’Ajuntament i Radio Terrassa van cobrir les despeses i es va inaugurar formalment el 22 de novembre de 1974, amb la presencia del llavors alcalde de la ciutat, en Josep Donadeu Cadafalch entre d’altres personalitats.
El 16 de desembre l’exposició va ser desmuntada i traslladada a la casa Alegre de Sagrera amb la idea de que algun dia es fes realitat el Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich.

El Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich:
A principis de 1979 la regidoria de Cultura de l´Ajuntament i la Junta Municipal de Museus de Terrassa acorden instal·lar el Museu Municipal de la Ràdio Eudald Aymerich a l´edifici de propietat municipal conegut com a Casa Geis (originalment casa d´Antoni Josep Torrella), al carrer de Gavatxons, 9 (segons s’indica a “Història del patrimoni museístic de Terrassa 1904-2004” de Neus Peregrina). Si hem de ser justos cal indicar que la idea inicial de fer un Museu es va gestar gràcies a la intervenció del Sr. Josep Manuel Salillas i també del llavors director de Radio Terrassa, el Sr. Joan Marqués Casals, entre d’altres persones i entitats.Malauradament la crisis d’aquells anys i la manca de diners va fer que no es comencessin les obres i mentrestant es va posar un rètol anunciant el futur Museu de la Radio
a l’entrada tot i que a dins encara no hi havia rés. No va ser fins a principis del 1980 que per fi es van poder començar les obres per tal d’adequar el local amb la idea de inaugurar el Museu per la Festa Major del 1980, com així va ser. Com a curiositat podem esmentar que el Josep Manuel Salillas va editar un llibre explicant la història del Museu abans de que es fes la seva inauguració formal.

Cal indicar que aquest Museu sempre va estar restringit a visites concertades i que les tasques de documentació, conservació, i exhibició eren realitzades de forma voluntària per membres de la Junta Municipal de Museus.L´any 1991, amb motiu de donar nous usos a la Casa Geis, totes les col·leccions del Museu Municipal de la Radio Eudald Aymerich van ser traslladades als dipòsits museístics del Museu de Terrassa, on encara se’n conserva una bona part, mentre que una selecció de les mateixes es van dipositar (novembre de 1994) al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. En aquest dipòsit es van cedir un total de 225 peces de les més de 3.000 que tenia la col·lecció original. Curiosament l’exposició que el Mnactec va inaugurar l’abril del 2005 sobre la radio va mostrar-ne només 100.Això vol dir si els números no fallen, de les 3.000 peces que es van cedir a la ciutat els terrassencs (que en som els legítims dipositaris) només en podem veure 100 i del Museu que la ciutat es va comprometre a fer de moment rés de rés. Actualment val a dir que el Mnactec no té en exposició permanent aquestes peces i que si les vols veure has de demanar un permís especial per accedir als seus magatzems.

Preguntes finals:
Creieu que la ciutat hauria de comprometre’s a fer el Museu de la Radio Eudald Aymerich tal i com es va quedar en el seu dia que es faria?
O creieu que ja estaria bé que es pogués veure una petita mostra al Mnactec i que la resta quedés ben guardada als dipòsits municipals?
En tot cas cap de les dues opcions avui en dia és possible (fins quant?).





Crèdits de postguerra a 1 pesseta per obrer

2 06 2017

Avui us presentem un document excepcional i històric, en el que s’indica que la “Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Número 2”, desprès de finalitzada la Guerra Civil, va convocar una assemblea General amb les indústries del ram tèxtil-llaner dels dos centres més importants de Catalunya: Terrassa i Sabadell; en la que presidida pel Comte de Montseny, es van estudiar les possibilitats de realitzar un pla de recuperació dels danys materials soferts per aquestes indústries a Catalunya i que posteriorment es van concretar en una comissió expressament creada a tal efecte.
El Pla al que es va arribar proposava la reconstrucció d’edificacions fabrils i la reparació i substitució de la maquinaria destruïda per “la fúria marchista en su huida”, per tal de que aquesta industria es trobés en la mateixa situació potencial que tenia el 18 de juliol del 1936.
El Pla proposat tenia les següents bases:
1 – Del estudi tècnic realitzat per la reparació dels danys soferts en tota Catalunya, només en el que fa referència als edificis, maquinaria i instal·lacions es calcula un total de 10 milions de pessetes.
2 – Que aquesta quantitat s’hauria d’invertir en forma de crèdits als industrials damnificats amb un interès que no sobrepassi el 3% i amb un termini d’amortització de 6 anys.
3 – Que la garantia i pagament del préstec total es fonamentarà amb l’entusiasta i complerta solidaritat de tots els industrials del ram, els quals es comprometen a acceptar l’obligatorietat de la seva cancel·lació mitjançant l’abonament des de la data de concessió d’una prima consistent en el pagament d’una pesseta setmanal per cada obrer.
4 – Tenint en compte que els cens d’obrers es calcula en uns 38.000 operaris, això suposa 1.900.000 pessetes de recaptació anual, de tal manera que el primer any quedarà reintegrada la cinquena part i així successivament.
5 – El seguiment es farà mitjançant la creació d’una Junta qualificadora composada per 3 industrials de Terrassa, 3 de Sabadell i 3 de la resta de localitats de Catalunya.
Aquesta petició es va signar per totes els interessats en la “Província espanyola de Cataluña, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939”.
Cal indicar que en la mateixa data es va generar un document específic de les industries de Terrassa on, acollint-se en els principis de l’acord anterior, indicaven que a 18 de juliol del 1936 l’estoc de mercaderies i matèries primes a Terrassa tenia un valor estimat d’entre 55 i 60 milions de pessetes i, per tal de cobrir les importants necessitats locals, es demanava a l’estat espanyol un préstec extraordinari de 20 milions de pessetes que hauria de ser administrat per la Banca Local.
Entre les signatures d’aquest document signat a “Tarrasa, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939” hi podem veure les dels representants de:
Sala y Badrinas, Vallhonrat y Cia, Fontanals S.A., Pont Aurell y Armengol S.A., Humet H., Aymerich y Amat, Donadeu y Cia, Hijo de Jose Marcet Poal, P. Colomer Ambrós, Costa y Blasi, Manufactura Textil, Anónima Font Batallé, Amoros y Cia, Hijo de F. Roig Llauger, Jover y Cia, Juan Codina, Francisco Onandia, Ignacio Coll e Hijo, Hilaturas Matarí, Manuel Vallhonrat, Hilados y Tintes Soler, Abad y Ribera, Ernesto Baumann S.A., Hijo de Emilio Badiella Ribas, Costa y Arch, José Freixa e Hijos, Hijo de Martín Colomer, Hijo de Jose Brujas, Hijo de Pedro Ribas, Tarrasa Insdustrial S.A., Manufacturas Auxiliar S.A., Vda. de Juan Palet, Flotats, Matalonga, Comas, Gorina y Grau, Roca Pons, entre molts d’altres.





Celebrem el desè aniversari del Blog dels Records de Terrassa

26 05 2017

El Blog dels Records de Terrassa acompleix aquest mes el seu desè aniversari i creiem que és actualment el més antic de Terrassa dedicat a aspectes de la ciutat que segueix en actiu. Aquest Blog va començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: “Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans”.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme sigui dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests deu anys, s’han publicat més de 800 articles i s’ha assolit una xifra històrica en la nostra ciutat de més de 759.000 visites. Actualment rep una mitjana de més de 8.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook i a Twitter i arrel del seu desè aniversari ha estrenat pàgina a Instagram.

Els articles més visitats són els que tenen a veure amb la Riuada del 62 i el tema més comentat el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada als Programes de la Festa Major ja que és l’únic lloc on es pot veure el recull més gran de portades digitalitzades de la nostra ciutat.

Per mi “és tot un orgull que desprès d’haver col·laborat en que la ciutat de Terrassa fos capdavantera a Espanya en tenir un CD-Rom de la seva història “Terrassa Interactiva“, amb el món dels blogs també siguem tot un referent que continua ben viu i que actualment ja s’ha estès al món de les xarxes socials”.

I vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors del blog la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que aquest espai no perdi el seu sentit i la seva utilitat”. Finalment esmentar que tot el que s’ha recollit està guardat on i off-line per tal de que mai es perdi i quedi per la posteritat al servei de la ciutat. Properament es lliurarà una copia de tot el seu contingut digitalitzat i en format electrònic a l’Arxiu Municipal.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que hem pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa dels www.freixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007 i que porta més de 180.000 visites. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007 amb més de 56.000 visites, en cinquè lloc de nou un blog del mateix autor dels Records, Excursions per Sant Llorenç https://excursionisme.wordpress.com/ que va començar el 26 d’octubre del 2007 i que porta unes 100.000 visites, seguit pel del Joan Rovira http://joanrovira.blogspot.com.es/ del 28d’octubre del 2007.
Com podem comprovar el 2007 va ser el gran any dels Blogs per la ciutat.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i que ja a superat les 180.000 visites i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012 i que ha superat les 195.000 visites.
Podríem citar en l’apartat de blogs personals, el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes i us preguem que ens ho indiqueu per poder-lo afegir.