Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates

2 12 2016

isidro-queralt-artesa-sabater-1962Poca gent sabrà que als anys 60 hi havia un petit taller de sabateria artesana al número 51 del carrer Sant Francesc, regentat per un tal Isidro Queralt Barrull què, com molts altres treballadors, a més de la feina en el seu taller feia hores portant un teler en una empresa tèxtil de Terrassa (al Sala i Badrines).

En la fotografia que hem aconseguit, el podem veure confeccionant unes sabates a mida en unes condicions que semblen bastant precàries: una bombeta de 125 v. penjant d’un fil a sobre seu, una taula vella i plena d’estris, un cubell als peus per estovar el cuir, un martellet a la mà per clavar les puntes de les soles, una cadira de cuir per poder aguantar les llargues hores de treball, uns pots de cola amb aquell fort olor que deixen anar, un calendari penjant de la paret marcant el pas inexorable del temps i una finestra que deixa passar la llum i potser l’ajuda a estalviar un xic d’elèctric en les hores diürnes; en fi, un munt de records d’un ofici ja desaparegut a la nostra ciutat.

Per cert, l’Isidre feia “més hores que un vigilant” i és que segons ell deia “no vull que la meva dona hagi de treballar fora de casa“. Avui aquesta manera de pensar no té gaire futur entre la gent jove, oi?





El misteri de l’agenda del 29

25 11 2016

llibreta-piera-1 Avui us mostrem una petita agenda de llautó, que regalava la Confiteria i Pastisseria Buenaventura Piera l’any 1929 als seus clients. És de mida molt petita i segurament servia per portar-la als bolsos i anotar unes petites dades en la llibreteta de fulls que es trobava al seu interior. Originalment deuria portat un petis llapis que servia per fer les anotacions a la vegada que facilitava el tancament de l’agenda.

El misteri de l’agenda el trobem precisament en les anotacions que hi ha a dins i que miraculosament s’han preservat fins els nostres dies.
La primera pàgina diu exactament: “Noies del Taller Illa en el juliol de 1929”. Les pistes que tenim són els noms de les noies que figuren apuntats en les fulles de la mateix agenda i que són, seguint l’ordre dels fulls:
Margarita Solà / Magda Ripoll / Maria Bosés / Marta Rufè / Papeta Duràn / Josefina Llonch / Amelia Alujas / Josefina Marcet / Maria Molins / Maria Lloveri / Maria Illa i Mercé Illa.llibreta-piera-3-anys-20

Com veiem els dos darrers noms porten el cognom del mateix taller, de manera que hem de pensar que eren les propietàries (dues germanes?).
Quin era aquest taller Illa? Que s’hi feia? Era a Terrassa o en una població veina ? Deixem el misteri per resoldre en les vostres mans, per si algú coneix alguna de les persones que apareix en aquesta llista i ens hi pot aportar llum.

Pistes que en ha aportat l’amic Rafel Comes:
Taller de noies no se m’acut altra cosa que taller de modistes. No n’he tllibreta-piera-2-anys-20robat cap amb aquest cognom a Terrassa. No crec que fos d’aquí. D’aquests cognoms només sonen com terrassencs Solà, Duran, Llonch, Marcet i Molins. Però al dir noies és de suposar que eren solteres i com a màxim de 20/22 anys. No trobo cap amb aquests noms i cognoms entre les nascudes a Terrassa al segle XX. Algun com Alujas només hi ha hagut una família i no amb el nom d’Amèlia. Més aviat semblen de Sabadell on Solà, Ripoll, Duran Llonch, Marcet, Molins i Illa són i els altres ja no ho sé perquè Sabadell no el tinc tan apamat. També podria ser d’una població propera com Sant Quirze o Rubí. Rufé és un cognom rubinenc.





L’operador del cinema Recreo que no ho va endevinar

19 11 2016

operador-de-cinema-al-recreo-1962Avui el record és per una fotografia del Joan Martínez, operador de la màquina del cinema Recreo als anys 60.
Val la pena dir que aquest treball estava molt mal pagat i que qui ho feia tenia que alternar-lo amb un ofici durant la setmana que l’ajudés a completar el jornal. En aquest cas el Joan Martínez treballava a la secció d’acabats d’una empresa tèxtil de Terrassa.

Segons ell feia d’operador més perquè li agradava molt, ja que els diners que guanyava no compensaven l’esforç i el temps de dedicació que comportava. Entre els seus records figura el que un dia en un estreno va alterar l’ordre dels rotllos de la pel·lícula (abans les pel·lícules anaven en varis rotllos numerats) i la gent curiosament no va protestar ja que es van pensar que el guió ja anava així. Cal indicar que normalment l’operador s’assabentava d’un error com aquest pels crits i xiulets dels assistents que avisaven de l’error.

Els errors en els rotllos es produïen a vegades per les presses en el transport d’un cinema a un altre. A Terrassa era comú veure un ciclista transportar els rotllos d’un cinema a un altre (de la mateixa empresa, com la dels germans Porta) un dissabte o un diumenge per la tarda, rambla amunt i avall. Quan el tall que es produïa feia que s’haguessin d’encendre sobtadament els llums del cinema i estaven fent un drama, explicava que era curiós veure la quantitat de mocadors que les senyores tenien a les seves mans i com intentaven despistar al veure`s sorpreses en un mar de llàgrimes.sofia-loren

L’actor de més èxit en els anys en que feia d’operador era en Burt Lancaster i l’actriu la Sofia Loren. Un dia es veu que li van preguntar que com veia el futur del cinema i va respondre que el seu pronòstic era que “seguirien estan plenes les sales” i el temps ha demostrat que malauradament la seva predicció no va ser encertada.





Altres fotos de la riuada del 4 de novembre del 1962

11 11 2016

riuada-4-novembre-1962-home-creuant-la-rambla riuada-4-novembre-1962-la-ramblaEn l’anterior post ja en vàrem parlar però ens havíem quedat sense poder-vos mostrar alguna foto que ara per fi hem retrobat i que aquí us mostrem.

Destaquem la figura de l’home intentant travessar la Rambla ja que això no hagués estat possible en la gran riuada del setembre del mateix any 1962.

En l’altre podem observar la part alta de l’avinguda convertida  en una espècie de llac.





Una riuada el 4 i 7 de novembre del 1962

4 11 2016

escaner125Si be de la gran riuada del 25 de setembre de 1962 no es tenen més imatges que les de la devastació en que va quedar la ciutat l’endemà. De la riuada del 4 i 7 de novembre del 1962, al passar de dia, podem apreciar amb imatges l’aigua que baixava pels carrers de Terrassa.

Els danys a la ciutat en aquesta ocasió també van ser importants però en canvi no hi va haver víctimes mortals degut en bona part a que precisament va passar de dia i que les zones més problemàtiques ja havien estan arrasades dos mesos abans.

En les imatges es pot apreciar la quantitat d’aigua que baixava per la Rambla i que en cap moment va arribar a l’altura de la paret d’aigua de la nit del 25 de setembre. Com a detall podem veure la paret dels catalans que sobresurt del riu d’aigua i que en la riuada anterior va quedat totalment sepultada per l’aigüat.

escaner124 riuada-7-11-62





El silenci de les cosidores d’errades

7 10 2016

cosidores-derrades-sala-y-badrinas-4-1964Tot i que cada vegada els telers eren més perfectes les peces de roba tenien que ser repassades una per una i si es detectava alguna errada calia esmenar-la. Per aquesta feixuga tasca les empreses tèxtils tenien un autèntic exercit de “cosidores d’errades”, fet que fa que a la nostra ciutat hi hagi poques famílies que no hagin tingut algun parent que s’hi hagués dedicat.

Aquest treball no requeria de cap màquina especial i si en canvi de treball humà de molta precisió ja que tenia que esmenar el que la maquinària no havia fet bé. seccio-de-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964Aquest treball era fet per dones i noies joves que treballaven en una atmosfera de quasi total silenci i es que per fer aquest treball calia una absoluta concentració.

Veure una nau amb quasi 100 treballadores en silenci costa d’imaginar però així era. A la secció de l’empresa Sala i Badrinas aquesta secció era dirigida per l’Agustina Beltràn que va començar en aquest treball l’any 1935. Les cosidores d’errades segons ella indicava estaven subdividides en 3 seccions: les cosidores, les pinçadores i les desbarradores.

  • Les cosidores esmenaven petits estrips que feia el teler i feien servir l’agulla, les tisores i el didal i la seva habilitat era conèixer els diferents tipus de tramats del teixit per tal de que la peça final quedés com nova.
  • pincadora-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964Les pinçadores tenien la feina de treure del teixit els nusos, pelusses o fils que embrutaven la roba i per fer-ho utilitzaven diferents tipus de pinces i per fer aquesta feina calia molta rapidesa i una gran paciència.
  • Les desbarradores eren les encarregades de fer desaparèixer les desigualtats de colorit i que feien que la tela presentes unes barres molt característiques, produït moltes vegades per defectes en el tenyit de fils o desigualtats en la torsió dels fils o en el doblat per citar uns exemples. cosidores-derrades-sala-y-badrinas-2-1964Per fer desaparèixer aquestes barres es feien servir diferents procediments segons la classe de genero.

Esperem que aquest record porti molts altres records a persones que hagin exercit aquest ofici i ens ho vulguin comentar.

Nota: La meva sogre va fer de cosidora d’errades tota la seva vida i sempre va parlar molt bé d’aquest ofici que va aprendre a Terrassa, quan va venir amb la seva mare d’un poblet d’Osca.

cosidores-derrades-sala-y-badrinas-3-1964 desbarradora-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964 encarregada-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964 encarregada-seccio-de-cosidores-derrades-sala-y-badrinas-1964





La perruqueria de Jaume Gibert guanya el 2n Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa

11 05 2016

perruqueria jaume gibert 1911Ja us podem anunciar que l’anunci guanyador de la Segona Edició del Concurs d’anuncis modernistes de la Fira Modernista de Terrassa, ha estat per un 43,59% dels vots: La Perruqueria de Jaume Gibert (publicat el 1911) i ubicada al carrer Nou de Sant Pere, 12.

L’anunci és molt curiós ja que mostra molt gràficament com porta el cabell una senyora abans d’entrar a l’establiment i com en sortirà de re-pentinada.

Si ens fixem amb detall en l’anunci descobrirem que a més d’oferir un Saló especial per senyores que s’accedia per el carrer de Sant Pau (avui aquesta part del carrer es coneix com el de les escaletes), oferia unes novetats amb uns aparells per rentar i eixugar el cap que segons indica clarament eren “Unichs á Tarrassa” i destaquem aquesta frase per estar escrita en un català que en aquells anys encara no estava normalitzat i ens causa sorpresa la seva lectura. També veiem que oferia la elaboració i composició de tota classe de postissos i afegits (avui en diem extensions).

La perruqueria i la barberia ja que també oferia servei per homes, pertanyia a Jaume Gibert i Alavedra i sabem que al 1905 ja estava oberta i que al 1916 s’hi van fer reformes en les que es va obrir un saló amb manicura per les dones i es va reformar “a la moderna” l’establiment.