Tot i que cada vegada els telers eren més perfectes les peces de roba tenien que ser repassades una per una i si es detectava alguna errada calia esmenar-la. Per aquesta feixuga tasca les empreses tèxtils tenien un autèntic exercit de “cosidores d’errades”, fet que fa que a la nostra ciutat hi hagi poques famílies que no hagin tingut algun parent que s’hi hagués dedicat.
Aquest treball no requeria de cap màquina especial i si en canvi de treball humà de molta precisió ja que tenia que esmenar el que la maquinària no havia fet bé. 
Aquest treball era fet per dones i noies joves que treballaven en una atmosfera de quasi total silenci i es que per fer aquest treball calia una absoluta concentració.
Veure una nau amb quasi 100 treballadores en silenci costa d’imaginar però així era. A la secció de l’empresa Sala i Badrinas aquesta secció era dirigida per l’Agustina Beltràn que va començar en aquest treball l’any 1935. Les cosidores d’errades segons ella indicava estaven subdividides en 3 seccions: les cosidores, les pinçadores i les desbarradores.
- Les cosidores esmenaven petits estrips que feia el teler i feien servir l’agulla, les tisores i el didal i la seva habilitat era conèixer els diferents tipus de tramats del teixit per tal de que la peça final quedés com nova.
Les pinçadores tenien la feina de treure del teixit els nusos, pelusses o fils que embrutaven la roba i per fer-ho utilitzaven diferents tipus de pinces i per fer aquesta feina calia molta rapidesa i una gran paciència.- Les desbarradores eren les encarregades de fer desaparèixer les desigualtats de colorit i que feien que la tela presentes unes barres molt característiques, produït moltes vegades per defectes en el tenyit de fils o desigualtats en la torsió dels fils o en el doblat per citar uns exemples.
Per fer desaparèixer aquestes barres es feien servir diferents procediments segons la classe de genero.
Esperem que aquest record porti molts altres records a persones que hagin exercit aquest ofici i ens ho vulguin comentar.
Nota: La meva sogre va fer de cosidora d’errades tota la seva vida i sempre va parlar molt bé d’aquest ofici que va aprendre a Terrassa, quan va venir amb la seva mare d’un poblet d’Osca.
Hi havia dones que tenien una taula de desbarrar a casa i els portaven de les fàbriques peces que un cop cosides, desbarrades etc. al portarne més les recollien.
La meva mare ho va ser, a cal Freixa de la carretera de Montcada.
Rafel Comes
Un aclariment que no és massa conegut pels terrassencs. Cosidora d’errades era una denominació que es feia servir a Terrassa i no sé si en algun lloc més, però no a Sabadell que se les anomenava cosidores de peces.
A l’Anónima Font Batallé, hi había una cosidora molt religiosa, que trencaba el silenci resant el rosari i les altres passaven el rosari amb ella.
El meu pare el cineasta Pere Font Marcet, que ha estat esmentat moltes vegades a records de Terrassa, que había quedat vidu en morir la mare. Es va tornar a casar amb una sra, que había sigut cosidora a la fàbrica (l’Anónima Font Batallé)