15 aniversari del blog més antic de Terrassa

2 05 2022

15 anivesari records terrassaAvui dia 2 de maig de 2022 fa 15 anys que vaig crear el blog dels Records de Terrassa, que és en l’actualitat el blog més antic de la ciutat i que mai ha deixat de publicar els seus continguts, fins i tot durant els moments més durs de la pandèmia.

El blog el vaig crear jo, en Santi Rius Casas, i el seu naixement va ser fortuït ja que volia experimentar sobre una eina nova a internet en l’any 2007 com eren els blogs personals.

Com que no sabia sobre què fer el blog, ni quins continguts penjar-hi, vaig rumiar i em va venir la inspiració en un antic CD-ROM que jo mateix havia publicat feia anys sobre Terrassa que es deia “Terrassa Interactiva”. Era un treball sobre l’abans, el present i el futur de Terrassa i que en el seu dia va suposar ser una novetat, ja que Terrassa va ser la primera ciutat a Espanya en tenir un CD-ROM propi.

El fet és que en aquell CD hi havia molta informació i fotos i vaig pensar que ho podria utilitzar per crear un blog de prova i així ho vaig fer.

El que no em podia imaginar és que comences a entrar gent i que, de seguida, un gran nombre de terrassencs demostressin el seu interès per els què estava publicant. La meva intenció inicial no era donar-li continuïtat, sinó tants sols experimentar; però l’èxit i la demanada de més informació, junt amb l’enviament de records personals per part de seguidors, va fer que em planteges que el projecte tenia que donar-li continuïtat.

Poc a poc el blog va anar creixent i creixent i ja no podia parar-lo, ja que els lectors em demanaven més i em feien saber que esperaven nous continguts i, de fet, així és com ha estat possible poder mantenir-lo actiu durant 15 anys.

santi 15 aniversari records terrassaI què s’ha publicat en aquests 15 anys?

Dons un total de 967 articles amb milers de documents i fotografies. Ha rebut 1.105.643 visites amb centenars de comentaris i aportacions diverses. I, fins i tot, ha permès descobrir aspectes inèdits de la nostra ciutat i treure a la llum documents únics que mai s’havien publicat, com un document signat per l’arquitecte Lluis Muncunill sobre un pavelló antituberculós de l’Hospital de Terrassa, del que no se’n tenia cap coneixement.

S’han recollit records personals de la tràgica nit de la riuada que mai s’havien publicat i que demostren el poder dels records i de la necessitat de preservar-los. El blog dels records de Terrassa ha permés a molts infants fer treballs de l’escola sobre aspectes de la nostra ciutat i acostar la informació d’una manera planera i gens acadèmica a moltes persones.

Els articles més visitats al llarg dels anys han estat els de les riuades i el de les discoteques dels anys 80.

He tingut el plaer de compartir informació sobre la ciutat amb dos grans amics, l’un el gran fotògraf Rafel Aroztegui que a més és un gran estudiós de la nostra ciutat i l’altre, que ens ha deixat recentment, en Joaquim Verdaguer, que com a historiador sempre aportava el seu rigor a tot el què va publicar sobre Terrassa i el seu estimat antic Poble de Sant Pere.

No em vull oblidar de l’ajuda de la Montse Saludes i de l’arxiu Tobella i de la infatigable tasca que segueixen fent amb el seu anuari i tampoc del Rafel Comas que m’ha ajudat a corregir les moltes errades que puc tenir al recollir els records.

Vull deixar clar que el blog dels records de Terrassa és només això, un blog de records, no és un estudi històric, ja que jo no sóc historiador ni penso atorgar-me cap capacitat d’estudiós de la història local. Res més lluny de la meva intenció.

Avui us explico que hi ha al darrera del blog, però podreu comprovar que en ell mai s’ha indicat el meu nom, ja que sempre he defensat que els records no són meus sinó dels ciutadans de Terrassa i que, per això, aquest és el blog de la nostra ciutat i seguiré intentant que no perdi mai aquesta identitat.

20220427_121135Celebrem que avui seguim actius i com sempre he fet ho celebrem amb un petit record. En aquest cas he triat un document molt antic que mai ha estat publicat i que potser és únic. Es tracta d’una invitació original del 1899, ara fa 123 anys de l’antic Casino del Comerç de Terrassa i que correspon als balls de Festa Major que es van organitzar els dies 2, 3 i 4 de juliol del 1899.

20220427_121157Es tracta d’una targeta molt bonica, ja que a més dels seus colors està encunyada en relleu i amb motius xinesos que eren moda en aquells anys de finals del S. XIX . Llavors es donava importància a l’art xinès, com podem comprovar en la col·lecció que hi ha en una de les sales de l’actual museu de la Casa Alegre de Sagrera.

Avui celebrem aquest 15 aniversari, però us vull prometre que aquest blog encara seguirà tenint vida i que per molts anys espero poder-lo continuar si em feu la confiança.





Record d’un fill al seu pare, en Joaquim Verdaguer

5 01 2022

Fa uns dies ens ha deixat l’amic Joaquim Verdaguer i en la cerimònia del funeral els seus fills li van dedicar unes sentides paraules.

Concretament el Xavi Verdaguer va llegir un escrit titulat “AL MEU PARE” i com que als records de Terrassa donem molta importància als records li he demanat si ens el deixava compartir i no només ens ha donat el permís sinó que a més ens ha fet arribar unes fotografies del Joaquim de quan era petit i encara vivia al seu estimat antic poble de Sant Pere.

Espero que això serveixi d’homenatge a tot el que ha fet de forma desinteressada el Joaquim per conservar i recuperar la història i les curiositats de la nostra ciutat.

Qui ho desitgi pot repassar part del seu treball al seu bloc fent clic aquí: Blog del Joaquim

Al meu pare:

“ Quantes vegades vas preguntar-te si hi seriem a temps de veure inventar-se la màquina del temps? Poder anar a veure els romans, els visigots, els vikings, sobretot conviure a l’Edat Mitjana, veure com es construïen les esglésies romàniques, veure com al voltant de la Torre de Castell Palau s’hi anava assentant la vila de Terrassa, poder conèixer l’Alexandre Galí que va importar l’esport del bàsquet a la seva escola de Terrassa, poder conèixer com n’era de seductora la Blanca de Centelles, com van patir les bruixes a la foguera al Torrent de Vallparadís, conèixer el Jaumet del Via Fora.

(diu) – Vinga va, no t’enrotllis tant, a on vols anar a parar? A quina hora juga avui el Barça?

Potser amb la màquina del temps també podríem conèixer el Totó de Cinema Paradiso. Aquell nen que, com si estigués al Casal de Sant Pere, es colava d’amagat al Teatre del Casal per veure com el Mossèn de la Parròquia retallava i censurava les escenes de petons i de cuixes de les pel·lícules en blanc i negre.

(diu) – que no veus que per la gent això és un rotllo patateru, sempre estàs amb els teus rotllos. Ja m’has corregit l’últim article del blog?

I potser també amb la màquina del temps, podríem veure des de dalt el Tossal de l’Àliga al bandoler Capablanca com assaltava els carros que baixaven a Barcelona pel camí ral de la Serra de l’Obac, o veure els carlins amagats a la Corn fosca o a l’Hospital de Sang o veure els republicans que s’amagaven dels nacionals als Òbits o la Pola. O poder veure des del Tossal com pujaven els monjos fins al Monestir de Sant Llorenç o fins al Monestir de Montserrat.

(diu) I tot això a què ve ara? Perquè ho expliques tot això?

Doncs pare, perquè resulta que la màquina del temps ja està inventada, la va inventar l’àvia Pilar el 22 de juliol del 1945 al carrer Major de Sant Pere, la màquina del temps es diu Joaquim Verdaguer Caballé ”.

Nota: el blog del Joaquim va començar el 6 de maig del 2012 i el seu darrer article el va fer el 6 de desembre de 2019 després d’haver escrit més de 520 articles en aquests 7 anys de vida. Els Records de Terrassa van començar el maig del 2007, el mateix any que l’amic Rafel Aroztegui va començar el seu i creiem que ell estarà d’acord en que és molt complicat escriure tant, amb tanta qualitat i rigor i per això expressem el nostre desig de que el seu blog no es perdi i entre tots ajudem a que perduri en el temps.





Documental sobre l’Antic Poble de Sant Pere

17 04 2015

Us volem recomanar aquest Documental en el que s’analitzen els factors que han determinat que a l’Antic Poble de Sant Pere es mantingui l’esperit del poble que va ser fins el 1904.

Aquest Documental és obra d’Arnau Rosset.

Per si no veieu bé aquí teniu la URL: https://www.youtube.com/watch?v=jg9EXvzaoCc





La Biblioteca Salvador Cardús, antic ajuntament del Poble de Sant Pere

5 06 2013

Darrerament projecte ajuntament sant pere hem dedicat alguns records a l’Antic Poble de Sant Pere i personalment crec que s’ho mereix, ja que Terrassa des de la seva annexió potser ha tapat una mica la seva pròpia idiosincràsia.
Avui voldria recordar l’edifici què, quan jo encara estudiava, acollia la “Biblioteca Popular de la Diputació Provincial Salvador Cardús”,
biblioteca salvador cardus 10-3-1959situada al número 20 del carrer Major de Sant Pere. Recordo que s’hi arribava pujant per una amplia escalinata i que a dalt hi havia un cos central i al fons un altre que és on a mi m’agradava més estar-hi (també hi havia una secció infantil). Potser aquesta no era una biblioteca tant utilitzada com la Soler i Palet del carrer de la Font-Vella, però hi havia dies que també costava trobar-hi un lloc per asseure’ns-hi i l’ambient era força agradable. La biblioteca es va inaugurar l’any 1959 i es va tancar l’any 1997 i lJoan Oliver a la biblioteca salvador Cardus 28-4-64a seva primera bibliotecaria es deia Magda Soler i en els primers anys s’hi acostumaven a organitzades diversos actes culturals com el que podem veure en un document, de l’abril del 1964, on s’anuncia el prestigiós poeta Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart i també exposicions i concursoconcurs infantil biblioteca salvador cardus 1966s infantils entre els lectors més petits d’aquesta popular biblioteca (veure foto de la dreta corresponent al 1966).
Cal recordar que aquest edifici havia estat durant un curt període de temps la seu de l’ajuntament del Poble de Sant Pere, concretament durant només 7 anys, ja que es va inaugurar l’any 1897 i també la seu d’una escola pública. Un cop consumada l’agregació del Poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, el 23 de febrer del 1905 l’edifici va acollir un jutjat de primera instància
colegi electoral ajuntament sant pere 25-02-1905 (en un retall d’aquest any podem veure que ja es fa servir com a col•legi electoral)  i l’any 1906 l’anomenada Zona de Reclutament Militar número 63 (que comprèn els partits judicials de Terrassa, Sabadell, Igualada i Sant Feliu de Llobregat) i és per aquest motiu que durant molts anys aquest edifici va ser conegut com “la Zona”. escola parelladaEn la part més baixa de l’edifici que dona a la plaça de la Font del Comú (es diu del Comú per l’edifici que acollia els dos safareigs públics i l’escorxador que hi havia en aquesta zona) i tenia entrada pel carrer de l’Alcalde Parellada, és on s’hi va instal•lar el col•legi públic Parellada (veure foto del 1971) amb un total de 5 aules i un espai per la casa del mestre (els més coneguts van ser el Sr. Pizà i el Sr. Genè). Des del 1997 l’edifici també acull la seu de l’Associació de Veïns de l’Anticajuntament sant pere 2013b Poble de Sant Pere i darrerament la seu del Grup d’escoltes i guies Torrent de les Bruixes.
El projecte de construcció del nou ajuntament es va encomanar a l’arquitecte Juli Batllevell i es va presentar a les autoritats el 23 de juny de 1895 tot i que, com podem comprovar en el dibuix adjunt, la façana es va modificar lleugerament en l’obra final (veure dibuix a principi d’aquest post). El pressupost de l’obra va pujar a 32.135,17 pessetes, amb 842,33 pessetes per imprevistos.antic ajuntament sant pere 2013a
 Les obres van ser adjudicades al contractista Lluís Tayó i Puig i la inauguració oficial es va fer el 30 de maig de 1897, uns dies abans de la seva Festa Major, fent la corresponent benedicció el rector de Sant Pere,detall escut ajuntament de sant pere Msn. Magí Barrera. La primera sessió en el nou ajuntament es va poder fer el 1 de juliol de 1897 amb l’alcalde del poble de Sant Pere, Sr. Josep Viver i Modolell, que va ser substituit per en Pere Parellada i Solà (alcalde de 1898 a 1899).

A la cantonada encara podem observar un escut en relleu corresponent a l’antic municipi de Sant Pere, amb les claus de Sant Pere i la tiara papal.





Punt i final …?

14 05 2013

cal santiago desaparegut1 cal santiago desaparegut2Aquest és l’aspecte que avui sota la pluja tenia el lloc on abans hi havia hagut Cal Santiago.

Esperem que aviat rebem noticies de en quin lloc s’instal·larà la porta adovellada d’aquesta antiga vivenda.

Punt i final doncs a l’aspecte que tenien moltes de les cases de l’antic poble de Sant Pere, major de sant pere 1930si bé és cert que no totes eren iguals i que de cases amb porta adovellada només n’hi havia unes quantes (per cert potser què quan aquestes també es van enrunar s’haria hagut de protestar igual que s’ha fet ara, no?). Podem comprovar-ho en la foto de la dreta on s’observa el carrer Major de Sant Pere des de la cantonada amb l’antic carrer del ferrocarril l’any 1930.





Celebrem la #firamodernistatrs 2013

10 05 2013

mosaics prat i Carreras 1907Som de nou a punt de celebrar la Fira Modernista de Terrassa de l’any 2013 #firamodernistatrs i com sempre, des d’aquest espai dels records ens volem sumar a la festa.
Aquest any us deixem amb dos anuncis d’època modernista apareguts en la premsa de Terrassa a principis de segle XX. El primer és un anunci de l’empresa de mosaics hidràulics Prat i
cartell fira modernista 2013Carreras, ubicat al carrer del Racó 20 i l’he triat perquè precisament el motiu del cartell d’aquest any són els mosaics que hi ha a la cuina de la Casa Baumann (veure imatge del cartell de la Festa d’enguany a la dreta) i que potser, fins i tot, podien haver estat fets per aquesta empresa o una de similar.
El segon anunci és de les famoses píndoles del doctor Vinyals que tant bé diuen que anaven per els problemes digestius. No us perdeu el detall
pildoras vinyalsdel vestit de la senyora que és un bon exemple a l’hora de dissenyar una vestimenta típica del modernisme.
Finalment, i ja que estem de festa, us proposem un petit joc: festa major de sant pere 1986

  • A la fotografia que adjuntem, corresponent a la Festa Major del Poble de Sant Pere de l’any 1986, tot just fa 27 anys, hi podem reconèixer algunes personalitats, algunes vestides d’època.
  • Però, sabríeu dir com es diuen?




El carrer de la Llibertat o de Sant Llorenç

9 05 2013

plaça de la creu principis S.XXEn el darrer post hem parlat del petit mercat de la plaça de la Creu i just desprès de fer-ho m’he trobat una fotografia d’una època encara més antiga que la de la instal•lació de les barraques de fusta.
En la fotografia podem observar-hi l’antiga font què, curiosament, no presenta la creu al damunt sinó que en comptes de creu hi ha un fanal. La creu, si us hi feixeu bé, ja que la foto no té gaire qualitat, la podem observar darrera de la font, a la dreta, just davant d’un dels bancs de la plaça.
11-11-1905 canvi nomsTambé podem observar a l’esquerra de la font un cartell que malauradament no podem llegir. El terra del carrer no era encara asfaltat i l’únic que si que s’havien construït eren les voreres pel pas dels vianants.
Des d’aquest punt veiem a la dreta de la imatge l’entrada del que avui coneixem com el carrer de la Llibertat, nom atorgat en referència a un dels valors sorgits de la Revolució Francesa. Aquest nom se li va posar el 7 de novembre de 1905 (veure publicació de l’època) i el perquè, el trobem en el fet de que un any abans s’havia produït l’anexió de l’Antic Poble de Sant Pere a Terrassa (veure imatge de l’Antic antic poble de sant pere anys 20Poble als anys 20 a la dreta) i el consistori va decidir de canviar el nom d’alguns carrers d’aquella antiga població, en molts casos perquè molts d’ells ja tenien un nom similar en els carrers de Terrassa i això podia produir certa confusió. En aquest cas va ser així ja que el nom anterior d’aquest carrer era el de Sant Llorenç i que se li havia posat pel fet de que aquest carrer no era altra cosa que l’antic camí de Terrassa a Castellar (veure plano de l’any 1929a l’esquerra) i que passava pel pont de Sant Pere ja que encara no s’havia construït el pont del Passeig. antic cami a castellar 1929El camí antic, abans de que es construís la carretera de Matadepera, també anava en direcció a la muntanya de Sant Llorenç (d’aquí el nom) i fins i tot arribava a Mura per un camí de terra, mantingut en bona part per les persones que vivien en la caseta de peons caminers que es troba al Coll d’Estenalles. Aquest vell camí passava pel costat de les masies de can Tusell i de can Fatjó (de les que també n’hem parlat en anteriors posts). Cal esmentar que en l’època franquista el nom del carrer es va canviar per el de Navarra.
El 1918 podem observar que es va projectar una reforma
perquè tingués continuitat més enllà del carrer Ample ampliació carrer llibertat 1918(veure plano de l’època a la dreta), però finalment es va quedar tallat pel aquest mateix carrer. Just a la cantonda de la dreta amb el carrer Ample recordo que el meu avi hi tenia una casa llogada en la que s’hi venia roba.








%d bloggers like this: