Els jardins del Círcol Egarenc que no haurien d’haver desaparegut mai

10 07 2020

En un article anterior parlàvem dels casinos de Terrassa i esmentaven quan el Casino de Artesanos és va convertir en el Circulo Egarense (26 de maig de 1886 ) i ho va fer al construir-se un nou edifici en la casa que fins llavors tenien llogada al carrer de Sant Pere 48-50.

L’edifici d’estil neoclàssic que s’hi va aixecar en el solar va ser construït per en Jeroni Granell i Mundet que era un mestre d’obres de Barcelona i el seu impulsor va ser l’emprenedor terrassenc Pasqual Sala. El dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local amb un esplèndid banquet servit per a 150 comensals (veure il·lustració de l’esquerra) i amb la presència de les autoritats més destacades de Terrassa i una representació de la directiva dels altres casinos de la ciutat: el Casino Tarrasense, el Casino del Comerç i del de la Unión y Centro i durant tot el dia el públic en general va tenir l’entrada lliure per visitar l’edifici i els jardins.

No descriure l’edifici, perquè encara podeu visitar la seva façana i algunes parts interiors, ni tampoc el magnífic saló dels miralls malauradament perdut per sempre. Em centraré en esmentar els jardins romàntics que es van projectar en una zona on abans hi havien hagut hortes i que arribaven fins al carrer de Sant Pau.

El 18 de juliol de 1886 la premsa local ( pensamiento ilustrado 18-7-1886 ) esmenta la inauguració d’un templet de construcció senzilla però elegant i per inaugurar-lo indica que s’hi va fer un ball tot indicant, també, que els jardins estaven profusament il·luminats (aquesta dada no s’havia publicat mai, abans d’aquest record).

Sobre l’11 de març de 1888 s’inauguren els jardins que es van fer sota la direcció del floricultor barceloní Ramon Oliva i executats pel jardiner terrassenc Tomàs Sagalà (remarquem que en diversos documents s’escriu malament el seu nom). Ramon Oliva i Bogunyà (Sant Andreu de Palomar, 30 d’abril de 1842 – Barcelona, 7 de juny de 1906) va ser un important jardiner que va actuar en els jardins de la Ciutadella a Barcelona i els del Camp del Moro a Madrid entre molts d’altres. A Terrassa només va projectar el jardí del Circulo.Els jardins ven ser fets a l’estil romàntic de l’època amb camins rodejats de parterres amb vegetació formada per arbres, arbusts i palmeres.

En Rafel Comes ens ha explicat que en Sagalà tenia el criador d’arbres i flors a la Carretera de Montcada, al costat de l’escorxador. Podeu veure la capçalera d’un imprès comercial seu de principis del Segle XX. Tomàs Sagalà (signava com a Tomás Sagalá) Balcells o Valcells va néixer  a Vacarises  el 1854, va venir a Terrassa  cap el 1880 i hi va morir el 1908. Es va casar amb Rosa Casanovas i Cucurella de Sabadell. Van tenir sis fills dels quals en Ramon i l’Heribert van continuar el negoci. Aquest últim es va casar amb Fernanda Ridameya que van ser els pares del compositor de sardanes Heribert Segalà.

Sembla ser que el primer templet (del 1886) es va substituir, el 20 de juliol del 1890, per el que podem observar a la postal acolorida de l’esquerra i que se’l coneixia com “el paraigua”. Aquest era d’estil de pavelló xinés amb ús de ferro i vidre com a elements arquitectònics i d’aire modernista, servia per fer-hi ball a l’interior, com si fos un saló d’estiu del casino. L’obra del templet correspon a l’arquitecte Rafael Puig i Puig (podem veure encara algunes cases seves a Terrassa com la casa Blanxart i la casa Bohigues).

En la imatge de la dreta, de data desconeguda, podeu observar com eren els jardins (la fotografia pertany a la col·lecció de Rafel Comes) i en ella es veuen palmeres, arbres i arbusts que remarquen els camins i també un bonic fanal de ferro forjat.

Després d’aquesta gran reforma, el Circulo Egarense en va patir d’altres, encara que mai no tan radicals ni importants com aquesta. Van ser sobretot reformes destinades a l’embelliment de l’edifici, com la que es va fer el 1906, en la qual els pintors Viver van decorar alguns espais del Circulo (dues sales i el cafè de l’entitat). Al cafè hi van representar un paisatge de grans dimensions amb una escena protagonitzada per un pastor que toca una flauta i un grup de fades que dansen prop d’un llac. Aquesta obra va tenir molt de ressò a la premsa de l’època, que en va destacar la qualitat tècnica malgrat que es tractés d’una obra purament decorativa.

L’any 1920 l’industrial tèxtil Ramon Pont, propietari de l’edifici i republicà catalanista decideix catalanitzar l’entitat, es redacten nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc (un nom que de català en te ben poc ja que hauria estat més correcte dir-ne Cercle Egarenc). La catalanització de l’entitat curiosament va fer que una part significativa dels socis es donin de baixa i fundessin el Gran Casino.

local UGT durant la guerra civil

local UGT durant la guerra civil

Durant la Guerra Civil l’edifici va ser confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, com podeu veure amb el símbol gravat en unes monedes marcades al principi de conflicte (les fitxes de valor o monedes no es van emetre per la Guerra Civil, sino bastants anys abans). Una curiositat es que no deurien tenir el punxó amb la lletra G i van utilitzar una C de manera que es llegeix UCT.

L’edifici i els jardins acabada la guerra civil van passar a mans de l’organització falangista del Frente de Juventudes que posteriorment es va traslladar (1945) a l’actual seu de la Cecot del carrer de Sant Pau. L’edifici però va continuar sent la seu de “Educación y Descanso” des de la que s’organitzaven diferents activitats amb els joves de la ciutat.

En algunes de les fotos que he triat es veu la festa de Sant Isidre, que s’organitzava en la festivitat del Sindicat Agrícola que tenia la seva seu al Carrer Colom. En elles podreu observar la magnificència del saló dels miralls i la part dels jardins on hi havia el templet.

Al 1956 es van fer fotos aèries de Terrassa i encara podem apreciar el templet (imatge de la dreta).

El 28 de juny de 1957, dins de la Festa Major de Terrassa, es va inaugurar la nova pista esportiva als jardins fet que va suposar la desaparició definitiva del templet. La benedicció va anar a càrrec del pare Adolfo Roger i va assistir-hi el llavors diputat provincial Sr. Juan Antonio Samaranch a més de les autoritats locals amb l’alcalde Josep Clapés Targarona al capdavant. La pista es va fer per acollir celebracions esportives escolars.

En aquesta pista s’hi van organitzar els primers Jocs Esportius Escolars de Terrassa i portava el nom de “Pista San Fernando F. J.” amb l’entrada per carrer de Sant Pau.

Jo recordo, deuria ser sobre els anys 70, que jugava de porter en l’equip de handbol de l’Escola Tecnos (abans Escola Social) del carrer Garcia Humet i que ens canviàvem de roba justament al saló dels miralls, on també recordo que en un vestíbul hi havia un gran quadre amb el general Franco (crec que anava a cavall) que ocupava tot un pany de paret. Jo em quedava embadalit mirant aquell gran mural i pensant que fals era tot plegat en un règim franquista i totalitari que a casa sempre havíem criticat.

En el saló dels miralls hi practicàvem gimnàs amb el potro, l’odiat plinto (nosaltres en dèiem plington) i encara recordo com amb temor veia avançar la filera dels companys esperant que no em toques de saltar (crec que mai ho vaig aconseguir fer bé i es que em feia pànic) i, mentre que a la pista hi fèiem “gimnasia sueca”.

Però als anys 70 l’especulació immobiliària que va acabar amb molts dels edificis més bonics de la ciutat no va tenir pietat i es va carregar el famós saló i els jardins per fer-hi uns pisos que els deurien deixar uns bons diners a la butxaca però que a la ciutat la van deixar sense espai verd. Actualment es conserven dos dels miralls originals del saló a les dependències de l’entitat dels Amics de les Arts i es pot apreciar l’empremta de dos miralls més al pati de la mateixa entitat (veure foto actual de la dreta), just en la seva ubicació original. En la foto aèria del 1980 podeu veure el lloc ocupat pels pisos.

Nota: recomanem aquests links:

L’amic Rafel Aroztegui, sempre atent, ens ha fet arribar una foto aèria del 1925 de l’Arxiu Municipal i com que és força interessant ja que es pot apreciar molt bé els jardins i la cúpula us la mostrem.





Una entrevista desconeguda en record a Joaquim Badia i Tobella que avui ens ha deixat

17 01 2020

Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.

Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.

I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.

Tambè us recomanem la lectura d’aquest article: https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270112.

El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.

El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.

D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.





50 anys dels “quintillizos” de Terrassa, els primers d’Espanya

13 12 2019

El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.

El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.

El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.

Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).

En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.

L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.

Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.

Si voleu veure la filmació del NO-DO podeu fer-ho a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1404/1486670/





Veniu a la passejada de les “Dones al jardí de la memòria”

15 10 2019
repós de F. Bach Esteve (1954)

repós de F. Bach Esteve (1954)

Us volem fer saber que la Funerària de Terrassa SA i el Museu de Terrassa ens conviden a una visita per celebrar la festivitat de Tots Sants i també a que visitem l’exposició “Dones al jardí de la memòria“.

En l’exposició es mostrarà la biografia de deu dones que reposen en el cementiri de Terrassa. Es tracta de personatges destacats, en àmbits diversos, de la història local contemporània (dels segles XX i XXI) i és que les dones han estat motor i testimoni d’excepció de la història de Terrassa.

  • Lloc: entrada al Complex Funerari de Terrassa (Carretera de Montcada, 789). Autobús L1 o LH.
  • L’exposició està oberta del 14 d’octubre a l’1 de novembre, de 9 a 17.30 h.
  • La visita es farà el diumenge 20 d’octubre a les 11 del matí i serà comentada i gratuïta

Durant el recorregut ens aproparem al lloc on reposen aquestes deu dones terrassenques protagonistes de l’exposició i les explicacions ens oferiran una oportunitat única de recordar-les i de treure a la llum les seves inquietuds i els seus esforços i, a més, reconèixer el paper que van tenir en la seva època.

Us informem que hi ha un nombre de places limitades i cal inscripció prèvia al telèfon 900 268 268

Podeu trobar més informació a: https://www.terrassa.cat/patrimoni-funerari





Un record per en Mossèn Andreu Pascual i Josa

27 06 2019
La Palma al barri S.XX

Andreu benedicció de la Palma al barri S.XX

Fa uns dies l’amic Josep-Maria Font i Gillué em va fer sabedor de que el mossèn Andreu Pascual i Josa ens havia deixat i amablement em va fer arribar un escrit titulat: IN MEMÒRIAM D’ANDREU PASCUAL I JOSA

Rector i fundador de la parròquia de sant Valentí al barri del segle XX. Senzill, amable i amb certa ingenuïtat i timidesa. Va ser un actiu i eficaç treballador des de la discreta quotidianitat. Tenia les idees clares tant a nivell eclesial com social. Doctorat en teologia a Barcelona, la llicenciatura la va fer a la Gregoriana de Roma sobre un tema tant discutit com el sagrament del perdó, anys més tard, sectors conservadors amagats en l’anonimat, acabaven el seu comentari d’aquesta tesi dient “completamente desaconsejable”, fet que el va fer encara més aconsellable. 

Andreu a la capella de les Agustines

Andreu a la capella de les Agustines

Les seves Reflexions sobre el sagrament del perdó, fetes a la llum del Concili partien dels canvis soferts en aquest sagrament al llarg dels temps, i de la misericòrdia que Francesc valentment i encara contracorrent ha posat en valor.

L’Andreu va ser un dels 130 capellans, set de Terrassa, que va participar a la manifestació de Via Layetana contra els abusos del franquisme (11 de maig 1966) i que va acabar amb una contundent i brutal agressió per part de la policia nacional; l’Andreu sabia el que volia i calia. Va ser rector a Terrassa vint anys (1964-1984) , va endegar i completar la construcció del temple parroquial, obra de l’arquitecte Jan Baca, va tenir el goig de conviure al veïnat amb els poetes Anna Murià i Agustí Bartra retornats del seu exili a Mèxic. Un cop acabat el temple, sembla que l’Anna va suggerir-li fer un campanar. Es va fer i les campanes van ser nominades amb els noms d’Agustina i Anna. A l’altar una inscripció que diu Creiem, esperem, estimem.

Construcció Sant Valentí

Construcció Sant Valentí

Tot un programa de vida que l’Andreu va viure i predicar de paraula i obra. Sense aturador va anar promovent, amb l’ajut de parroquians del terme i de fora, tots els serveis habituals a les parròquies: càritas, coral, esplai i diferents grups de gent inquieta que va acollir i acomboiar, un d’ells es deia església nova, també dedicà atenció a les persones diferents, que va seguir i, amb l’experiència de Terrassa, endegar a Badalona, on va ser rector de Santa Maria vint-i-cinc anys (1984-2009).

No oblidaré mai aquells anys d’or eclesial per a mi, novell capellà amb tota l’energia damunt la taula. Veníem de desavinences importants a Terrassa entre conservadors i progressistes, per dir-ho d’alguna manera. A l’Arxiprestat Est i Sud ens vam trobar una colla de capellans ben avinguts que ens trobàvem setmanalment a una rectoria diferent, dinàvem, esbargíem i programàvem el que calia. A sant Valentí la Conxita, germana de l’Andreu, ens feia el dinar que compartíem tots a la mateixa taula. En Joan Busquets que era un agut burleta, ens va batejar, recordo que a ell li deia el pare galetes, de tant que li agradaven, a mi em deia el pare Rialles, pel meu activisme a l’entorn d’aquest moviment d’Òmnium i podria seguir amb anècdotes divertides de tots plegats.

Andreu i la primera pedra

Andreu i la primera pedra

Casualitats de la vida, la Conxita, que va viure en total suport i ajut al seu germà i a la parròquia van morir a 88 anys d’edat, ella el dia de la Puríssima, l’Andreu a la mateixa edat el diumenge de Pentecosta, a l’hospital de Santa Tecla-Llevant de Tarragona. Els darrers anys vivia a Segur de Calafell amb familiars que l’han acollit fins al seu darrer moment.

Vull acabar amb un comentari eloqüent de Jaume Aymar, que fou vicari de l’Andreu, en les exèquies celebrades a la seva darrera parròquia: “Les noves generacions de preveres haurien de conèixer i imitar exemples de rectors com mossèn Andreu: molt més preocupats pel bé dels altres que pel propi lluïment, més inquiets pel diàleg amb la cultura i amb la resta de la societat, que pels rubricismes i les normes. Amics dels més pobres i vulnerables. Capaços d’avançar sinodalment, conjuntament amb religiosos i laics i de no aferrar-se a cap parcel·la de poder.
Avui voldríem seguir veient el rostre i el fer de l’Andreu a moltes parròquies. Som molts els qui trobem a faltar aquells gestos i paraules que van emanar dels documents conciliars, del treball sinodal, de les assemblees diocesanes, dels consells pastorals. Que Déu beneeixi i doni llarga vida a Francesc, el papa de la misericòrdia, que ha sabut connectar aquest temps malalt amb tants aspectes, amb aquells temps de resurrecció eclesial renovadora del post Concili i de la vida social.
Nota: Algun dia explicaré els meus records personals amb l’Andreu dons jo durant un temps vaig estar fortament vinculat a la Parròquia de Sant Valentí i en la que finalment hi vaig contraure matrimoni, però avui he volgut donar protagonisme als records d’en Josep-Maria Font i Gillué, al qui agraeixo que els hagi volgut compartir.

Podeu trobar més info a https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/02/19/el-50-aniversari-de-la-parroquia-de-sant-valenti-i-landreu-pascual/.





75 anys de l’Agrupació de pessebristes de Terrassa, 71 del butlletí, 69 del logo i 87 del concurs?

3 01 2019

Diuen que el primer concurs de pessebres local el va organitzar l’anomenat Centre Excursionista Montserrat l’any 1929 (podeu veure un article sobre el seu butlletí a:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/?s=excursionista+montserrat), d’això fa exactament 89 anys. I també sembla que l’Schola Cantorum n’havia organitzat un altre el 1924 però que en tot cas no va tenir continuïtat. Una altra dada és l’excursió que es va organitzar per anar a visitar pessebres de Sant Cugat i Barcelona el diumenge 27 de gener de l’any 1935 i que sembla que va ser organitzada per en Modest Simó i Ciurana, que anys després va ser qui va presidir l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa, com explicarem més endavant (d’aquesta excursió sembla que podria formar part una curiosa fotografia (del llibre Terrassencs del segle XX), datada al 1935, que mostra un grup de persones al costat d’un autocar i amb una pancarta que diu “Associació de pessebristes de Terrassa” i que resulta un petit misteri ja que si correspon a la sortida esmentada l’associació, com a tal llavors encara no existia.

Sigui com sigui l’any 1931 se’n va fer càrrec la Joventut Catòlica del Centre Social que va organitzar el concurs de pessebres de Terrassa just fins l’inici de la guerra civil, l’any 1936, en que tot el que tenia que veure amb temes religiosos no tenia gaire futur. Per això d’aquest Concurs de Pessebres de Terrassa i Comarca aquest any es celebra la 87ena edició, tot i que no és del tot cert ja que hauríem de restar-li els anys de la guerra civil en que no es va celebrar (quin lio oi?).

Cal esperar a la finalització de la Guerra Civil per tornar a veure la convocatòria del concurs de pessebres a la nostra ciutat. A l’esquerra podeu veure el pessebre oficial de l’any 1940. Per cert, els premis del concurs de pessebres d’aquells primers anys eren figuretes, llibres i imatges que s’exposaven en l’aparador de la llibreria de la Vda. de M. Utset del carrer Sant Pere.

L’any 1943 (ara fa just 75 anys un grup de joves d’Acció Catòlica del Centre Social van crear l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa amb en Modest Simó i Ciurana que es va fer càrrec de la seva presidència.

Ara trobem una nova data ja que el primer Butlletí de l’Agrupació no es va editar fins l’any 1947 (fa 71 anys) amb la presidència d’en Jaume Colom. Precisament en un apartat del butlletí podreu llegir com es va constituir precisament aquesta agrupació i quins membres van formar part de la primera junta directiva.

Cal indicar que en aquells anys a més dels Pessebres es feien els anomenats Calvaris (representació de l’escena del calvari de Jesucrist) i que el pessebre oficial de l’any 1943 (any de la creació de l’agrupació) va ser encomanat als senyors J. Colom, Pi i F. Simó, mentre que els calvaris els van fer els senyors M. Simó, F. Simó i F, Cardús (podeu veure un calvari fet a Terrassa a l’esquerra).

Cal indicar que tant la seu de l’agrupació com els primers pessebres oficials es tenien que anar a veure a la seva seu del carrer Major, numero 6 i que es podien visitar els dies festius de 11 a 1 i de 5 a 8.

Si us fixeu bé en el butlletí hi trobareu un logo de l’agrupació (a l’esquerra) que no és el que avui coneixem. Fins l’any 1949 no es pot apreciar el nou logotip (a la dreta) amb el bonic dibuix de la noia filadora que va regalar a l’Agrupació el dibuixant Mateu Avellaneda, ara fa 69 anys.

Si voleu trobar més explicacions de tot el que us he intentat aclarir l’amic Joaquim Verdaguer en parla a:
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/12/el-pessebre-terrassa-lagrupacio.html, tot i que no tinc gens clar que l’inici de la Fira de Santa Llúcia el puguem fixar al 1940, tal i com ell indica en el seu escrit; ja que he trobat publicat que no va ser fins el 1955 en que es va crear, tal i com podeu observar en la foto de la dreta (potser algun historiador ens podria ajudar a aclarir-ho).

Nota: en el comentari del Ricard Font esmenta un pessebre de l’any 1957 que va guanyar el primer premi dels artístics i una felicitació de Nadal del seus pares amb el pessebre imprès i aquí us deixem les imatges per qui les vulgui veure:





Salvem els murals de la discoteca Liben’s

14 06 2018

La discoteca Liben’s es va inaugurar a la carretera de Martorell, 120 als anys 70 (en la foto antiga podeu veure la primera façana). L’any 1978 es va ampliar i es va inaugurar la nova façana de ceràmica vidriada decorada amb motius geomètrics i en que es va una clara al·lusió a la música per part de l’artista Julio Bono, que encara avui es pot visualitzar i que ara està amenaçada de desaparèixer.

El nom de la discoteca es va canviar posteriorment pel de discoteca Làser fins que finalment va tancar (en part de la façana encara es pot veure part d’aquest nom).

discoteca Liben’s

Aquesta discoteca va arribar a comptar amb 4 grans pistes de ball amb diverses formes, el que la feia molt particular: n’hi havia una de quadrada, una de rectangular, una de triangular i finalment la més característica, la de forma de cor. Aquestes pistes estaven cubicades en dues plantes que es podien veure des d’un espai central. En cada pista podies ballar música diferent, des de la típica musica disco fins a música lenta, ambiental o rock.

liben’s enganxina

Si ens fixem amb el logo hi veurem una clara referencia a instruments musicals barrejats que també podem observar en una de les ceràmiques que adornen la seva façana.

Ara uns cartell anuncien la propera construcció de una zona amb 20 habitatges que segurament farà desaparèixer una part de la nostra història i dels nostres records, però que també suposarà una important pèrdua arquitectònica ja que els murals són una obra d’art que creiem que la ciutat hauria de mirar de preservar.

Podeu trobar algunes opinions i contactes amb gent que durant anys va anar a ballar a aquesta discoteca a l’enllaç:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/03/09/les-discoteques-dels-anys-80-a-terrassa/

Des dels Records de Terrassa fem una crida perquè es protegeixi un patrimoni de la ciutat que pertany a tots nosaltres i que no pot ser que de nou l’especulació immobiliària ens l’arrabassi com ja ha passat amb altres ocasions. Recordem que va passar amb la Lyonessa quan es va arribar tard a protegir-la?

En Julio Bono i Peris va néixer a Sagunt l’any 1934 i va morir a Barcelona l’any passat, el 2017. Podem considerar-lo un artista català ja que des dels 5 anys ja va residir a Catalunya. Artisticament és conegut especialment pels seus murals de ceràmica vidriada i per les façanes que amb ells va decorar edificis per tot Espanya. Podem considerar-lo un artista de carrer ja que les seves obres no eren fetes per ser exposades en museus sinó en moltes ocasions en espais a l’aire lliure, com és el cas de la façana de la vella discoteca Liben’s de la nostra ciutat.

Si finalment enderroquen la façana i la perdem a Terrassa haurem perdut una part del nostre patrimoni i per observar altres obres de Bono haurem d’anar al edifici de la Mecànica Egarense del carrer Joan Mompeó, 35, als edificis Dacosta del carrer Salvans 30 i 39 o a la cantonada del carrer Alexandre Bell amb Isaac Peral.

Fem servir el #savemelsmurals per reclamar tant a l’administració publica com a la societat en general que no deixin que Terrassa de nou hagi de lamentar una pèrdua com aquesta.

Si algú li fa gràcia veure com era l’ambient en una discoteca de terrassa podem veure un vídeo de la discoteca NEON (Carrer Sant Francesc, 50) als anys 80 a https://youtu.be/vW3lQ8KZYzM

        





La Gran Nevada del Dia de Nadal del 1962

25 12 2012

Avui dia de Nadal és enevada terrassa 1962 bl dia que celebrem la Gran Nevada del 1962 a Terrassa i per aquest motiu molts mitjans de comunicació n’han volgut fer-ne ressò. TV3 la nit de Nadal li va dedicar un especial, els diaris locals també n’han fet esment però a mi m’agradaria avui parlar dels Vallesos que li ha dedicat el tema central del seu quart número.

La revista-llibre Vallesos és d’aquelles publicacions que val la pena comprar, llegir i guardar ja que ultrapassa el format d’una simple revista.

nevada terrassa 1962 aEn aquest especial dedicat a la Nevada del 62 un dels articles van demanar que el féssim des dels “Records de Terrassa” i jo l’únic que he fet ha estat extreure part dels vostres records per posar-los en forma d’article a la revista. Crec que ho trobareu prou interessant de llegir i permeteu-me que doni les gràcies a tots els que, amb els vostres records, hi heu contribuït.

Podeu gaudir de l’article en format pdf: Article Vallesos, tot i que jo us recomano anar a la llibreria més propera i fer-vos amb la revista, ja veureu com us agradarà. Properament us avisarem d’una presentació que muntarem a Terrassa i on parlarem entre d’altres coses d’aquesta famosa nevada.

nevada terrassa 1962 cEls qui tingueu records i els vulgueu explicar ja sabeu que aquí son sempre molt benvinguts. Us deixo en aquest post diverses fotografies que ens heu fet arribar sobre la nevada.

Finalment recordar-vos que en al blog del Records hi ha una pàgina especialment dedicada al tema d eles nevades i on hi trobareu un vídeo que crec que us agradarà de veure. Podeu accedir-hi fent click aquí.

Algú sap endevinar d’on són les diferents fotografies?

nevada terrassa 1962 e nevada terrassa 1962 f nevada terrassa 1962 d





Invitació Projecte El Llibre de la Vida

2 06 2011

Hola amics, avui us vull comunicar que el dia 7 de juny (dimarts) tindrà lloc una Jornada de presentació del projecte “El Llibre de la Vida” a la seu de la Cecot.

Si hi voleu assistir, aquí us podeu descarregar la invitació en format pdf: invitacio_llibrevida

El projecte es basa en l’interès de preservar la memòria personal i col·lectiva dels nostres conciutadans mitjançant l’ús d’un portal web que permeti a tots els ciutadans i a totes les ciutadanes deixar constància escrita, visual o audiovisual, dels seus records i experiències en l’àmbit familiar, social, cultural, laboral, etc., compartint i preservant els seus records amb les generacions futures.

Si voleu saber quelcom més del projecte, aquí podeu descarregar-vos un opuscle explicatiu del projecte: Opuscle El llibre de la Vida o podeu visitar la web www.llibredelavida.com





Un estudi sobre el Torrent d’en Pere Parres

17 05 2011

Gràcies a un dels vostres comentaris he visitat el blog anomenat “Blog de Camp sobre el patrimoni geològic” i us recomano que repasseu l’article titulat: Seguint el rastre del torrent d’en Pere Parres a Terrassa (Vallès Occidental).

En ell ens explica que “Terrassa està edificada damunt del ventall al·luvial de la riera de les Arenes” i fa un repàs exhaustiu de la topografia d’algunes de les principals rieres que antigament travessaven Terrassa de nord a sud, fent especial èmfasis en el Torrent d’en Pere Parres. No us ho perdeu!