Avui s’estrena un vídeo-taller sobre el “Nadal d’abans a Terrassa”

26 11 2021

Ens complau comunicar-vos que avui s’ha estrenat aquest vídeo-taller sobre els records del Nadal d’abans a la nostra ciutat i que és una iniciativa de l‘Associació El Llibre de la Vida (www.llibredelavida.com).

Des dels Records de Terrassa hi hem col.laborat, ja que en bona part els continguts han estat extrets d’articles ja publicats en aquest espai.

Segons Santi Rius, autor del vídeo: “s’ha triat la temàtica del Nadal a la ciutat perquè creiem que pot generar molts records ja que tothom ha viscut aquestes festes d’una manera molt especial en diferents moments de la seva vida, ja sigui a la infantessa, a l’adolescència o quan a tingut fills o nets. Trets propis terrassencs com el Xiu-Xiu, els diferents Pastorets o el Quinto conformen un Nadal especial que estem segurs que omplirà de bons records a molta gent”.

I s’ha realitzat en format de vídeo interactiu perquè arribi a tots els ciutadans de forma fàcil i oberta i es pot veure aquí:

L’Àrea de Promoció de la Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa col·labora amb la seva difusió des de la seva pàgina web de l’Activa +60.

Segons l’Associació El Llibre de la Vida, l’objectiu d’aquesta iniciativa és de disposar d’una eina virtual, en format de vídeo, des de la que poder estimular els records de les persones grans i d’altres, sense necessitat de presència física i que es pugui treballar tant des de casa com des dels casals, centres cívics, biblioteques, llars, escoles, etc.

Ens han indicat que qui ho desitgi pot fer arribar els seus records, fotografies, etc. relatius al que recorda de les festes de Nadal que hagi viscut o li hagin explicat a info@llibredelavida.com

Altres tallers en format de vídeo que també han estat difossos per l’entitat i que es poden visualitzar de forma lliure són:





Vols ajudar a publicar un opuscle sobre El Front Nacional de Catalunya a Terrassa?

16 03 2021

Des dels Records de Terrassa volem donar suport a la iniciativa del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), que proposa poder editar un opuscle sobre la història de “El Front Nacional de Catalunya a Terrassa (1940-1990)”.

Us fem saber que han iniciat una campanya de micromecenatge amb la plataforma Tot Suma per publicar aquest opuscle que és una obra inèdita de Marc Ferrer i Murillo i que desvetlla quins van ser els seus i les seves protagonistes, les seves accions i la seva incidència política a Terrassa.

Hi ha marge fins el 25 d’abril per aconseguir l’objectiu que s’han proposat.

El Front Nacional de Catalunya (FNC) va ser una organització política, que al llarg dels seus 50 anys d’existència, entre 1940 i 1990, va lluitar primer contra la dictadura franquista i contra la monarquia borbònica després, per l’assoliment de la democràcia, les llibertats, els drets i la justícia social, amb l’objectiu d’establir la independència de Catalunya. A Terrassa van existir, en diferents etapes, tres nuclis del FNC, als anys 40, anys 60 i anys 70.

Mitjançant les fonts primàries (documents generats pel FNC i consulta de premsa) i la memòria oral (entrevistes a antics i antigues militants) es donarà a conèixer una història global del FNC a Terrassa, una història pràcticament desconeguda tot aportant informació i documentació inèdita i fets mai publicats.

A la dreta podeu veure un butlletí del 1971 (Ara) en que ja es reclamava la independència de Catalunya.

També us mostrem una insignia de solapa dels anys 70, editada clandestinamente pel FNC.

El CEHT ens fa saber que, arrel de la publicació d’aquest format, volen obrir una Col·lecció anomenada “Taifa” on volen donar cabuda a diferents línies d’estudi en el mateix format.

Des dels Records de Terrassa us animem a participar per fer possible aquesta recuperació de la nostra història.

Podeu entrar en aquest link si voleu participar-hi: Ajuda a publicar l’opuscle sobre el FNC a Terrassa





La casa on va viure Puig i Cadafalch i la seva vinculació amb Terrassa

1 03 2021

Quan passegem per la nostra ciutat a vegades ens trobem amb detalls que no son massa coneguts i en aquest cas m’aturaré en un indret de la Creu Gran on hi havia una casa (anomenada can Cadafalc) avui desapareguda (segons m’han indicat correspondria al número 53 actual, prop del carrer de Mas Adei) i que te una certa importància per la història de la nostra ciutat.

Segons l’amic i historiador Josep Puy, la casa es va fer famosa per l’assalt anarquista que va patir el divendres 24 de juliol de 1936 el mateix dia que mataren els vuit terrassencs a la Carretera de Talamanca. Tota l’atenció es va posar en els crims de la Font de l’Olla però aquest assalt va ser molt sonat i acarnissat i això va provocar que l’alcalde Samuel Morera demanés més forces de seguretat a Barcelona.

Si mirem una biografia d’en cèlebre arquitecte català Josep Puig i Cafalch podrem llegir que era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Bogunyà, dedicats a la fabricació de teles a Mataró, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col·legi de Santa Anna, dels escolapis de Mataró.

Però en aquesta informació hi ha una dada molt interessant i és el segon cognom de la seva mare, “Bogunyà” que és d’origen egarenc. La seva mare pertanyia doncs a una antiga família terrassenca i de fet sembla que fa néixer a Terrassa el 1815 tot i que alguns diuen que va ser en la masia de “Catafau” (avui coneguda per Masia Cadafalc) que pertany a Castellar del Vallès. El fet és que va viure gaire bé sempre a Terrassa, concretament en aquesta casa que us he indicat de la Creu Gran.

La Tereseta, que és com l’anomenaven els amics i la família, era molt terrassenca i tot i que al casar-se es va traslladar a Mataró continuava venint a casa dels seus pares dues o tres vegades a l’any acompanyada del seu fill, en Josep.

El fet de que la casa estigués tant a prop de les esglésies de Sant Pere, que ens aquells anys estaven en un estat deplorable d’abandó, feia que la mare i el nen assistissin a missa en una església que segons el mateix arquitecte li produïa una gran impressió.

En aquelles visites en Josep jugava amb altres nens al voltant de les esglésies i poc a poc va mostrar interès en poder entrar en algunes dependències com les de sant Miquel on només era una mena de magatzem de mal endreços on hi havia guardats alguns dels retaules que avui formen part de la gran riquesa de la Seu d’Ègara.

Més tard el mateix Josep es va dedicar a dibuixar les construccions que li van servir durant els seus treballs i conferències sobre arquitectura i que li van permetre finalitzar els seus estudis d’arquitectura el 1881 amb la qualificació d’excel·lent.

El 1898 presenta el seu estudi “les fonts de l’arquitectura romànica a Catalunya” que va servir per l’estudi posterior anomenat “notes arquitectòniques sobre les esglésies de sant Pere de Terrassa” que va rebre varis premis.

No entraré en valorar la restauració que en va fer de les esglésies, però si que m’agradaria reivindicar el seu paper per aconseguir que aquestes fossin reconegudes aquí i a fora com una de les obres més importants del patrimoni internacional. Jo crec que Terrassa no li ha fet encara l’homenatge que en Puig i Cadafalch realment es mereix com a terrassenquista que va demostrar ser.

Nota: El topònim Bogunyà ja està documentat a la zona de Terrassa almenys des del segle XI. La família va abandonar el mas poc després de la Guerra Civil i després el van vendre. Aquesta família tenia casa a Terrassa, concretament al carrer Major i posteriorment al raval de Montserrat (casa Josep Bogunyà – no entenc que algú encara escrigui Boguñà) , construcció modernista de 1905 de l’arquitecte Lluís Muncunill i de la que avui només en queda la façana (actual botiga del Nespresso).

Podeu veure també:





77 anys de l’esfondrament del pantà de la Xuriguera i difusió al Mon Terrassa

24 02 2021

Avui el diari digital Mon Terrassa ha dedicat un especial a recordar els fets que van passar ara fa 77 anys i que va suposar l’esfondrament del Pantà de la Xuriguera o de la Xoriguera què també s’utilitza freqüentment.

Els agraïm que destaquin els articles que hem publicat des dels Records de Terrassa ja que aquest fet sabem que sempre ha interessat molt a la nostra ciutat.

I, com que no ens agrada posar records sense imatges us en deixem dues que esperem us agradin: una correspon a les obres de creació del pantà i l’altra és una vella postal obra del fotògraf terrassenc Altimira.

Enllaços als records de terrassa:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2014/10/09/fotos-inedites-i-curiositats-del-panta-de-la-xuriguera/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/19/el-panta-de-la-xuriguera/

Els enllaços per saber-ne més que ens proporciona el Mon Terrassa el trobareu a:

https://elmon.cat/monterrassa/societat/enllacos-ho-lesfondrament-del-lago-gran-febrer-1944





Butlletins dels Col·leccionistes de Terrassa

19 02 2021

Avui us fem saber que hem creat una nova secció en el Blog dels Records de Terrassa amb el títol de “Col·leccionistes” i que podeu trobar en aquest link:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/butlletins-i-separates-dels-colleccionistes-de-terrassa/

L’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa des de fa molts anys edita un butlletí amb una separata i ara els hem incorporat en aquest apartat des del número 472 corresponent al maig-juny del 2011 fins a l’actualitat.

El fet de publicar només aquests butlletins en els Records de Terrassa és perquè des del butlletí número 472 hem col.laborat fent-nos càrrec dels continguts de la secció “el col·leccionisme a internet“.

A data d’avui són 44 continguts que esperem que us agradin i que amb les interessants separates creiem que aportem un contingut valuós als nostres seguidors.

El darrer article publicat parla del Petit Príncep i aquest apartat s’anirà actualitzant cada vegada que es publiqui un nou butlletí.

Agraïm a l’associació Filatèlic Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa el fet que ens hagin autoritzat a fer aquesta difusió oberta a tothom.

 





Hem arribat al milió de visites

23 12 2020

El blog dels Records de Terrassa ha assolit la xifra màgica d’un milió de visites i ho ha fet abans d’acomplir el seu catorze aniversari.

Els Records de Terrassa van començar el 31 de maig del 2007 i en el seu primer post ja hi havia un desig que s’ha mantingut inalterable al pas dels anys: Hola terrassencs! He obert aquest blog per poder disposar d’un espai a internet on penjar fotos, records i curiositats de la terrassa d’abans.

Des del seu inici aquest blog no ha cercat mai cap protagonisme personal i de fet de l’autor només se n’esmenta les seves sigles S.R.C. dons el seu esperit ha estat sempre de ser un espai obert a tothom i on el protagonisme siguin dels records.

En els Records de Terrassa, al llarg d’aquests anys, s’han publicat prop de 1.000 articles i entre ells, els més visitats han estat els que tenen a veure amb la Riuada del 62, mentre que el tema més comentat és el de les discoteques dels anys 80. A més dels articles el blog ofereix un seguit de pàgines entre les que destaquem la dedicada a la Festa Major en que es pot gaudir del recull més complert, que s’ha fet mai, sobre les portades dels programes de la nostra Festa Major.

El darrer contingut monogràfic que ha acollit és la col·lecció més extensa que existeix sobre insígnies de Terrassa i que ha estat possible digitalitzar gràcies a la col·laboració den Rafel Comes.

Actualment rep una mitjana de més de 7.000 visites al mes i a més del blog es poden consultar els seus continguts a Facebook, a Twitter i a Instagram.

Coincidint amb aquesta xifra màgica el blog dels Records de Terrassa estrenarà un logo que volem que serveixi d’homenatge al seu origen i és que la idea va sorgir d’un CD-ROM que s’havia fet de la ciutat de Terrassa l’any 1995 i que és deia Terrassa Interactiva i ja que parlem de records podem dir que aquest CD-Rom va ser el primer que es va fer a Espanya d’una ciutat (el logo el va dissenyar la Sonia Egea i la Sigal Yaar) de l’Escola de Disseny Gràfic de Terrassa.

Vull agrair a totes les persones, entitats i institucions que han aportat els seus records o que han deixat les seves imatges, comentaris i documentació per tal de donar sentit als continguts del blog i també agrair als lectors i seguidors la seva fidelitat, ja que sense ells tot això no hauria tingut cap sentit.

El meu desig personal és que “aquest espai sigui mantenint l’interès de la ciutadania i que qui ho desitgi ens pugui seguir fent arribar els seus records personals, per tal de que no perdi el seu sentit i la seva utilitat”.

La xifra de 1.000.000 de visites és extraordinària i crec que Terrassa s’ha de sentir molt orgullosa d’haver-la assolit. Felicitats a tothom, ja que aquesta fita és ben vostra.

Breu història dels blogs terrassencs dedicats a aspectes històrics, fotogràfics o de records de la ciutat:

Pel que he pogut esbrinar, sembla que el més antic és el blog http://korvecfiles.blogspot.com.es/ dedicat al món del cinema i que va començar l’abril del 2005 i va finalitzar el 2014, seguit pel blog de la Família Freixa delsfreixa.blogspot.com que es va crear l’octubre del 2006 i va finalitzar el 2014. També esmentem que el novembre del 2006 es va crear el blog http://terrassa-o-culta.blogspot.com.es/ i que va tancar el 2011.

Dels que encara estan en actiu ja hem esmentat que el dels Records de Terrassa https://recordsdeterrassa.wordpress.com/ és el més antic, seguit per el blog del Frank Gómez http://passatindustrial.blogspot.com.es/ que va començar el 1 de juliol del 2007, en tercer lloc el segueix el blog del Rotary de Terrassa que va començar el 19 de juliol del 2007. En quart lloc trobem el del Rafael Aroztegui – Petites històries de Terrassa http://pintorviver.blogspot.com.es/ del 2 d’octubre del 2007.

Altres blogs importants a la ciutat que podem citar són el del Joaquim Verdaguer http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/ que va començar el maig del 2012 i el del Jordi Plana – Passejant per Terrassa http://jplananieto.blogspot.com.es/ que va començar el desembre del 2012.

En l’apartat de blogs personals, cal citar el Blog d’en Pep Moliner http://blogs.avui.cat/pepmoliner que porta en actiu des 7 de gener del 2006 i el del Manel Guerra http://blog.manelguerra.com que encara és més antic ja que va començar al maig del 2005.

Nota: Si ens hem oblidat d’algun blog en actiu o desaparegut d’aquesta breu història demanem disculpes.





Els jardins del Círcol Egarenc que no haurien d’haver desaparegut mai

10 07 2020

En un article anterior parlàvem dels casinos de Terrassa i esmentaven quan el Casino de Artesanos és va convertir en el Circulo Egarense (26 de maig de 1886 ) i ho va fer al construir-se un nou edifici en la casa que fins llavors tenien llogada al carrer de Sant Pere 48-50.

L’edifici d’estil neoclàssic que s’hi va aixecar en el solar va ser construït per en Jeroni Granell i Mundet que era un mestre d’obres de Barcelona i el seu impulsor va ser l’emprenedor terrassenc Pasqual Sala. El dia 29 de juny de 1888, diada de Sant Pere, es va inaugurar el nou local amb un esplèndid banquet servit per a 150 comensals (veure il·lustració de l’esquerra) i amb la presència de les autoritats més destacades de Terrassa i una representació de la directiva dels altres casinos de la ciutat: el Casino Tarrasense, el Casino del Comerç i del de la Unión y Centro i durant tot el dia el públic en general va tenir l’entrada lliure per visitar l’edifici i els jardins.

No descriure l’edifici, perquè encara podeu visitar la seva façana i algunes parts interiors, ni tampoc el magnífic saló dels miralls malauradament perdut per sempre. Em centraré en esmentar els jardins romàntics que es van projectar en una zona on abans hi havien hagut hortes i que arribaven fins al carrer de Sant Pau.

El 18 de juliol de 1886 la premsa local ( pensamiento ilustrado 18-7-1886 ) esmenta la inauguració d’un templet de construcció senzilla però elegant i per inaugurar-lo indica que s’hi va fer un ball tot indicant, també, que els jardins estaven profusament il·luminats (aquesta dada no s’havia publicat mai, abans d’aquest record).

Sobre l’11 de març de 1888 s’inauguren els jardins que es van fer sota la direcció del floricultor barceloní Ramon Oliva i executats pel jardiner terrassenc Tomàs Sagalà (remarquem que en diversos documents s’escriu malament el seu nom). Ramon Oliva i Bogunyà (Sant Andreu de Palomar, 30 d’abril de 1842 – Barcelona, 7 de juny de 1906) va ser un important jardiner que va actuar en els jardins de la Ciutadella a Barcelona i els del Camp del Moro a Madrid entre molts d’altres. A Terrassa només va projectar el jardí del Circulo.Els jardins ven ser fets a l’estil romàntic de l’època amb camins rodejats de parterres amb vegetació formada per arbres, arbusts i palmeres.

En Rafel Comes ens ha explicat que en Sagalà tenia el criador d’arbres i flors a la Carretera de Montcada, al costat de l’escorxador. Podeu veure la capçalera d’un imprès comercial seu de principis del Segle XX. Tomàs Sagalà (signava com a Tomás Sagalá) Balcells o Valcells va néixer  a Vacarises  el 1854, va venir a Terrassa  cap el 1880 i hi va morir el 1908. Es va casar amb Rosa Casanovas i Cucurella de Sabadell. Van tenir sis fills dels quals en Ramon i l’Heribert van continuar el negoci. Aquest últim es va casar amb Fernanda Ridameya que van ser els pares del compositor de sardanes Heribert Segalà.

Sembla ser que el primer templet (del 1886) es va substituir, el 20 de juliol del 1890, per el que podem observar a la postal acolorida de l’esquerra i que se’l coneixia com “el paraigua”. Aquest era d’estil de pavelló xinés amb ús de ferro i vidre com a elements arquitectònics i d’aire modernista, servia per fer-hi ball a l’interior, com si fos un saló d’estiu del casino. L’obra del templet correspon a l’arquitecte Rafael Puig i Puig (podem veure encara algunes cases seves a Terrassa com la casa Blanxart i la casa Bohigues).

En la imatge de la dreta, de data desconeguda, podeu observar com eren els jardins (la fotografia pertany a la col·lecció de Rafel Comes) i en ella es veuen palmeres, arbres i arbusts que remarquen els camins i també un bonic fanal de ferro forjat.

Després d’aquesta gran reforma, el Circulo Egarense en va patir d’altres, encara que mai no tan radicals ni importants com aquesta. Van ser sobretot reformes destinades a l’embelliment de l’edifici, com la que es va fer el 1906, en la qual els pintors Viver van decorar alguns espais del Circulo (dues sales i el cafè de l’entitat). Al cafè hi van representar un paisatge de grans dimensions amb una escena protagonitzada per un pastor que toca una flauta i un grup de fades que dansen prop d’un llac. Aquesta obra va tenir molt de ressò a la premsa de l’època, que en va destacar la qualitat tècnica malgrat que es tractés d’una obra purament decorativa.

L’any 1920 l’industrial tèxtil Ramon Pont, propietari de l’edifici i republicà catalanista decideix catalanitzar l’entitat, es redacten nous estatuts en català i es canvia el nom del casino per el de Círcol Egarenc (un nom que de català en te ben poc ja que hauria estat més correcte dir-ne Cercle Egarenc). La catalanització de l’entitat curiosament va fer que una part significativa dels socis es donin de baixa i fundessin el Gran Casino.

local UGT durant la guerra civil

local UGT durant la guerra civil

Durant la Guerra Civil l’edifici va ser confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, com podeu veure amb el símbol gravat en unes monedes marcades al principi de conflicte (les fitxes de valor o monedes no es van emetre per la Guerra Civil, sino bastants anys abans). Una curiositat es que no deurien tenir el punxó amb la lletra G i van utilitzar una C de manera que es llegeix UCT.

L’edifici i els jardins acabada la guerra civil van passar a mans de l’organització falangista del Frente de Juventudes que posteriorment es va traslladar (1945) a l’actual seu de la Cecot del carrer de Sant Pau. L’edifici però va continuar sent la seu de “Educación y Descanso” des de la que s’organitzaven diferents activitats amb els joves de la ciutat.

En algunes de les fotos que he triat es veu la festa de Sant Isidre, que s’organitzava en la festivitat del Sindicat Agrícola que tenia la seva seu al Carrer Colom. En elles podreu observar la magnificència del saló dels miralls i la part dels jardins on hi havia el templet.

Al 1956 es van fer fotos aèries de Terrassa i encara podem apreciar el templet (imatge de la dreta).

El 28 de juny de 1957, dins de la Festa Major de Terrassa, es va inaugurar la nova pista esportiva als jardins fet que va suposar la desaparició definitiva del templet. La benedicció va anar a càrrec del pare Adolfo Roger i va assistir-hi el llavors diputat provincial Sr. Juan Antonio Samaranch a més de les autoritats locals amb l’alcalde Josep Clapés Targarona al capdavant. La pista es va fer per acollir celebracions esportives escolars.

En aquesta pista s’hi van organitzar els primers Jocs Esportius Escolars de Terrassa i portava el nom de “Pista San Fernando F. J.” amb l’entrada per carrer de Sant Pau.

Jo recordo, deuria ser sobre els anys 70, que jugava de porter en l’equip de handbol de l’Escola Tecnos (abans Escola Social) del carrer Garcia Humet i que ens canviàvem de roba justament al saló dels miralls, on també recordo que en un vestíbul hi havia un gran quadre amb el general Franco (crec que anava a cavall) que ocupava tot un pany de paret. Jo em quedava embadalit mirant aquell gran mural i pensant que fals era tot plegat en un règim franquista i totalitari que a casa sempre havíem criticat.

En el saló dels miralls hi practicàvem gimnàs amb el potro, l’odiat plinto (nosaltres en dèiem plington) i encara recordo com amb temor veia avançar la filera dels companys esperant que no em toques de saltar (crec que mai ho vaig aconseguir fer bé i es que em feia pànic) i, mentre que a la pista hi fèiem “gimnasia sueca”.

Però als anys 70 l’especulació immobiliària que va acabar amb molts dels edificis més bonics de la ciutat no va tenir pietat i es va carregar el famós saló i els jardins per fer-hi uns pisos que els deurien deixar uns bons diners a la butxaca però que a la ciutat la van deixar sense espai verd. Actualment es conserven dos dels miralls originals del saló a les dependències de l’entitat dels Amics de les Arts i es pot apreciar l’empremta de dos miralls més al pati de la mateixa entitat (veure foto actual de la dreta), just en la seva ubicació original. En la foto aèria del 1980 podeu veure el lloc ocupat pels pisos.

Nota: recomanem aquests links:

L’amic Rafel Aroztegui, sempre atent, ens ha fet arribar una foto aèria del 1925 de l’Arxiu Municipal i com que és força interessant ja que es pot apreciar molt bé els jardins i la cúpula us la mostrem.





Una entrevista desconeguda en record a Joaquim Badia i Tobella que avui ens ha deixat

17 01 2020

Avui 17 de gener de 2020, ens ha deixat en Joaquim Badia i Tobella a l’edat de 91 anys i, com que aquest no és un espai per fer història ni per copiar el que ja s’ha dit d’aquest il·lustre personatge terrassenc en llibres i cròniques, ens limitarem a deixar-vos un record visual i oral d’ell, per tal que serveixi per recordar-lo.

Com deia ell en l’entrevista “Catalunya sempre s’ha hagut d’espavilar“.

I com que als Records de Terrassa sempre ens agrada aportar alguna curiositat us adjuntem una factura de la notaria de la nissaga Badia de l’any 1935.

Tambè us recomanem la lectura d’aquest article: https://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=270112.

El fet és que l’any 20107 es va realitzar una Recerca de Fons Orals de la ciutat de Terrassa per part d’un grup d’estudiants dels IES Nicolau Copèrnic, Egara, Matadepera, Montserrat Roig i Torre del Palau, dirigit per Ismael Almazán, Mercè Borràs, Enric Cama, Teresa Casals i Albert Martí amb la col·laboració del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, l’Associació de mestres Alexandre Galí, l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Aquesta col·lecció consta de tres grans blocs sota el denominador comú de la “Memòria Terrassenca”: Expansió i Crisi Industrial 1950-1975.

El primer bloc, que data del mateix 2007, porta per títol “Expansió i Crisi Industrial 1950-1975”, i conté 15 entrevistes a persones que d’alguna manera hi poden aportar dades realment interessants.

D’aquestes avui en destaquem una entrevista feta precisament a l’advocat Joaquim Badia (us deixem la 1ª i 2ª part), que va pujar a Youtube l’Associació El Llibre de la Vida.





50 anys dels “quintillizos” de Terrassa, els primers d’Espanya

13 12 2019

El 21 de novembre de l’any 1969, ara fa 50 anys, Terrassa va sortit fins i tot al NO-DO justament per haver estat la primera ciutat a Espanya on es va produir un part de 5 nadons, els “quintillizos de Tarrasa” que és com es van conèixer arreu.

El matrimoni Castro-Hernández, que ja tenien 3 fills (de 12, 9 i 3 anys, Pedro, Jose Antonio i Maribel) van concebre 5 fills de cop, 4 nens i una nena, dels que malauradament només en van sobreviure 3. El part es va produir en la “Mútua de Seguros de Tarrasa” tot i que posteriorment van tenir que ser traslladats a la “Residència Maternal de la Ciudad Sanitária Francisco Franco de Barcelona” (Vall d’Hebron), mentre que la mare es quedava ingressada a Terrassa.

El diumenge 23, dos dies després del part va morir el primer dels nadons i l’endemà el següent (Lino i Jorge). Eren els de menor pes (un pesava 1,17 Kg.) i gràcies a les incubadores els altres 3 van sobreviure (Yolanda, Victor i Javier). El part es va produir a la 1’45 de ma matinada i la primera en néixer va ser la única nena que va pesar poc més de 2 Kg. El part va durar fins a les 2’40 després de néixer els altres 4 nens. El pes total del 5 nadons era de 8’7 Kg.

Els pares eren gent modesta, naturals d’Hervás província de Càceres, i vivien des de feia 12 anys als pisos de Sant Llorenç. Ell es deia Pedro Castro Valle, de 41 anys, i treballava a l’AEG, tot i que també feia de barber a Can Palet en les seves hores lliures, i ella Isabel Hernández Nelia era mestressa de casa i tenia 37 anys en el moment del part. La mare portava 2 mesos ingressada a l’hospital, ja que el doctor Josep Maria Vila Fortuny en l’exploració que li havia fet havia detectat amb radiografies un part de 4 nadons (el cinquè no l’havia vist).

En José Luis Villar Palasí, Ministre d’Educació i Ciència, va dir quan els va anar a visitar que el seu Ministeri s’encarregaria de la seva educació. Com a curiositat us diré que aquest ministre valencià va ser el qui va crear l’EGB i que parlava fins a 15 idiomes.

L’alcalde de Terrassa, Sr. Miquel Onandia Nunell també els va visitar i els va prometre l’ajuda del consistori a més d’apadrinar-los. I aquest va ser un fet que es va multiplicar per tot arreu i no van parar d’arribar ajudes de tot tipus per aquesta família, de les que poden destacar l’ajuda de l’alcalde de Hervás o el pis que els van facilitar des de Vitasa.

Un regal curiòs va ser l’escultura d’una cigonya portant amb 5 cabassets al bec, obra de l’artista Ramon Sabata natural de Gironella.

Si voleu veure la filmació del NO-DO podeu fer-ho a: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1404/1486670/





Veniu a la passejada de les “Dones al jardí de la memòria”

15 10 2019

repós de F. Bach Esteve (1954)

repós de F. Bach Esteve (1954)

Us volem fer saber que la Funerària de Terrassa SA i el Museu de Terrassa ens conviden a una visita per celebrar la festivitat de Tots Sants i també a que visitem l’exposició “Dones al jardí de la memòria“.

En l’exposició es mostrarà la biografia de deu dones que reposen en el cementiri de Terrassa. Es tracta de personatges destacats, en àmbits diversos, de la història local contemporània (dels segles XX i XXI) i és que les dones han estat motor i testimoni d’excepció de la història de Terrassa.

  • Lloc: entrada al Complex Funerari de Terrassa (Carretera de Montcada, 789). Autobús L1 o LH.
  • L’exposició està oberta del 14 d’octubre a l’1 de novembre, de 9 a 17.30 h.
  • La visita es farà el diumenge 20 d’octubre a les 11 del matí i serà comentada i gratuïta

Durant el recorregut ens aproparem al lloc on reposen aquestes deu dones terrassenques protagonistes de l’exposició i les explicacions ens oferiran una oportunitat única de recordar-les i de treure a la llum les seves inquietuds i els seus esforços i, a més, reconèixer el paper que van tenir en la seva època.

Us informem que hi ha un nombre de places limitades i cal inscripció prèvia al telèfon 900 268 268

Podeu trobar més informació a: https://www.terrassa.cat/patrimoni-funerari








A %d bloguers els agrada això: