Crèdits de postguerra a 1 pesseta per obrer

2 06 2017

Avui us presentem un document excepcional i històric, en el que s’indica que la “Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil Número 2”, desprès de finalitzada la Guerra Civil, va convocar una assemblea General amb les indústries del ram tèxtil-llaner dels dos centres més importants de Catalunya: Terrassa i Sabadell; en la que presidida pel Comte de Montseny, es van estudiar les possibilitats de realitzar un pla de recuperació dels danys materials soferts per aquestes indústries a Catalunya i que posteriorment es van concretar en una comissió expressament creada a tal efecte.
El Pla al que es va arribar proposava la reconstrucció d’edificacions fabrils i la reparació i substitució de la maquinaria destruïda per “la fúria marchista en su huida”, per tal de que aquesta industria es trobés en la mateixa situació potencial que tenia el 18 de juliol del 1936.
El Pla proposat tenia les següents bases:
1 – Del estudi tècnic realitzat per la reparació dels danys soferts en tota Catalunya, només en el que fa referència als edificis, maquinaria i instal·lacions es calcula un total de 10 milions de pessetes.
2 – Que aquesta quantitat s’hauria d’invertir en forma de crèdits als industrials damnificats amb un interès que no sobrepassi el 3% i amb un termini d’amortització de 6 anys.
3 – Que la garantia i pagament del préstec total es fonamentarà amb l’entusiasta i complerta solidaritat de tots els industrials del ram, els quals es comprometen a acceptar l’obligatorietat de la seva cancel·lació mitjançant l’abonament des de la data de concessió d’una prima consistent en el pagament d’una pesseta setmanal per cada obrer.
4 – Tenint en compte que els cens d’obrers es calcula en uns 38.000 operaris, això suposa 1.900.000 pessetes de recaptació anual, de tal manera que el primer any quedarà reintegrada la cinquena part i així successivament.
5 – El seguiment es farà mitjançant la creació d’una Junta qualificadora composada per 3 industrials de Terrassa, 3 de Sabadell i 3 de la resta de localitats de Catalunya.
Aquesta petició es va signar per totes els interessats en la “Província espanyola de Cataluña, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939”.
Cal indicar que en la mateixa data es va generar un document específic de les industries de Terrassa on, acollint-se en els principis de l’acord anterior, indicaven que a 18 de juliol del 1936 l’estoc de mercaderies i matèries primes a Terrassa tenia un valor estimat d’entre 55 i 60 milions de pessetes i, per tal de cobrir les importants necessitats locals, es demanava a l’estat espanyol un préstec extraordinari de 20 milions de pessetes que hauria de ser administrat per la Banca Local.
Entre les signatures d’aquest document signat a “Tarrasa, 11 de marzo del III Año Triunfal, 1939” hi podem veure les dels representants de:
Sala y Badrinas, Vallhonrat y Cia, Fontanals S.A., Pont Aurell y Armengol S.A., Humet H., Aymerich y Amat, Donadeu y Cia, Hijo de Jose Marcet Poal, P. Colomer Ambrós, Costa y Blasi, Manufactura Textil, Anónima Font Batallé, Amoros y Cia, Hijo de F. Roig Llauger, Jover y Cia, Juan Codina, Francisco Onandia, Ignacio Coll e Hijo, Hilaturas Matarí, Manuel Vallhonrat, Hilados y Tintes Soler, Abad y Ribera, Ernesto Baumann S.A., Hijo de Emilio Badiella Ribas, Costa y Arch, José Freixa e Hijos, Hijo de Martín Colomer, Hijo de Jose Brujas, Hijo de Pedro Ribas, Tarrasa Insdustrial S.A., Manufacturas Auxiliar S.A., Vda. de Juan Palet, Flotats, Matalonga, Comas, Gorina y Grau, Roca Pons, entre molts d’altres.





La incòmode pregunta al Doctor Francesc Palau i Abad

17 06 2016

document dr. Palau ajuntament terrassa 1936A conseqüència de l’article que vàrem publicar sobre l’hospital militar (enllaç al post) que es va instal·lar al Gran Casino durant la guerra civil, l’amic Rafel Comes molt amablement ens ha enviat aquest record que amb el seu permís us mostrem:

“Quan esclatà la Guerra Civil, el doctor Francesc Palau i Abad estava al front de la Medica Popular de Terrassa, una mútua sanitària creada per la CNT i, a més, va ser un dels nou regidors que en representació d’aquesta sindical van ser nomenats el 14 d’octubre de 1936 per formar part del Govern d’Unitat Popular.

targeta Dr. Palau a MèxicEl Dr. Palau vivia exiliat a Mèxic quan el novembre de 1997 va contactar amb l’ajuntament de Terrassa fent-li saber que feia un viatge a la península amb la seva esposa i li agradaria visitar la nostra ciutat. L’amic Jaume Canyameres, llavores tinent d’alcalde de Hisenda, es va mobilitzar perquè tingués una bona rebuda i va estar dos dies seguits trucant-me per que li assessorés sobre el Dr. Palau, la Mèdica Popular i demanant fotocòpies de tot.

Quan va arribar el dia de la visita el Jaume em va trucar el matí. Escolta!. Perquè no vens a dinar amb nosaltres tu que domines el tema?. A mi em feia gràcia escoltar del Dr. Palau les seves impressions dels primeres mesos de la Guerra Civil i vaig acceptar. El fet és que vàrem anar a un restaurant del carrer del Vall, on em va presentar el doctor i la seva esposa.

Només acabat de presentar-me’ls, el Jaume ens diu que el perdonem un moment, tot i que ara no recordo exactament que va dir que havia de fer. Sigui com sigui, ja em tens a mi i el matrimoni Palau sols. I ara que els dic per trencar el gel jo?. I vaig decidir anar al gra. Li pregunto, vós encara manteniu la ideologia àcrata?. Caram! Que li vaig haver dit. Em va contestar Nooo! Jo no he estat mai anarquista!. gran casino ocupat per la CNTEm quedo sorprès i li dic, però vostè va formar part del Govern d’Unitat Popular per la CNT. Em respon No!, No!. Va ser perquè em van dir que necessitaven un metge i m’ho van proposar. Vaig notar que l’havia incomodat.

Llavors va tornar el Jaume Canyameres i vaig quedar de comparsa sense que es tornés a tocar el tema de la Guerra Civil. El Dr. Palau ens va explicar la seva vida a Amèrica i vaig entendre la seva incomoditat. Al principi es va començar a dedicar a comprar collites senceres de camps per revendre-les i més tard a comprar i vendre finques senceres. S’havia transformat en un especulador i jo ingènuament li havia recordat els seus antecedents revolucionaris. No és l’únic cas que en el exili, destacats anarquistes van evolucionar i van canviar les idees revolucionàries per les capitalistes, entre ells el mateix Pere Alcocer (El Pedro)”.





Butlletins antics (2): el del Círcol Tradicionalista

8 02 2016

Butlleti circulo tradicionalista 1925L’exemplar que us mostro és del març del 1925 i correspon al Círculo Tradicionalista que tenia la seu al carrer de Sant Jaume, 2 i posteriorment a la Rambla d’Egara, 31 (al 1926) i finalment al carrer de l’Era, 9 (al 1927).

Com podem observar en el seu lema “Déu, pàtria, furs, Rei” quedava ben patent que era monàrquic (carlista) i cristià i aquest darrer detall queda encara més clar si llegim el seu primer contingut en que detalla que han de fer els socis durant la quaresma: dejunar i fuig de diversions encara que siguin licites.
M’he quedat una estona pensant en quines deurien ser considerades diversions licites en aquells anys: llegir? Practicar esport? Cuinar? o potser Caçar mosques? … en fi que els preceptes religiosos són insondables.
Per cert, és ben curiós que el contingut del butlletí sigui en català i el nom de l’entitat estigui en castellà, no creieu? De fet cal indicar que això va canviar i a finals del 1927 el butlletí ja havia canviat i es deia Butlletí del Círcol Tradicionalista.

Aquesta entitat va ser fundada per en Ramon Parés i Vilasau (del que ja n’havíem parlat al post: https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2013/01/04/nadal-del-pobre-al-1934/),

ramon paresEn Ramon Parés va néixer a Barcelona el 11 de gener de 1882, en el carrer Gombau, 5-7, 4.º de Barcelona. Era el tercer fill de Josep i Maria Lluïsa i el germà petit de Josep Maria de Gil, darrer capellà custodi de la Cripta de la Sagrada Família des de 1905 i gran amic de Gaudí.
Es va casar amb Francesca Sallent i Casanovas, natural de Barcelona, a la parròquia de Sant Francesc de Paula i, per motius laborals, es van establir a Terrassa, essent el seu darrer domicili el núm. 29 del carrer de Sant Leopoldo. Van tenir tretze fills, dels que només en restaven vius 7 a l’agost del 1936.
En Ramon va treballar com a cap de recursos humans de Can Marcet i a la fàbrica Aymerich i Amat. A més de fundar i presidir el Círculo Tradicionalista va ser directiu del Somatén, rebent la Creu de Cavaller de 1.ª classe del Mèrit Militar i també va ser conseller carlista de l’Ajuntament de Terrassa (de 1909 a 1917). També va fundar i organitzar la Creu Roja de Terrassa, que va presidir des de 1930.

En les eleccions municipals del 1931, va ser candidat del Comitè Monàrquic però va perdre i com que van ser les eleccions que van portar a la proclamació de la II República, en Ramon i la seva família van decidir deixar Terrassa per tornar a Barcelona.
butlleti circol tradicionalista terrassa 1934Al principi de la Guerra Civil en Ramon va ser denunciat (tinguem en compte que els Carlistes donaven suport al alçament) pel Comitè del carrer de Sant Antoni, 32 i que ocupava la Casa Lluís Salvans. Va ser detingut a Barcelona el 27 d’agost del 1936 i citat a declarar a Terrassa l’endemà. Se sap que va sortir la matinada del 28, però mai no va arribar als jutjats, ja que va ser assassinat al trencall de Can Viver que porta a Torre Bonica. Diuen que abans de morir va dir: “Moro pels meus mis ideals religiosos i patriòtics i que no poden ser abatuts pel plom de les vostres bales; l’Espanya catòlica és immortal”. “Els meus fills lluitaran per ella i la veuran triomfant”. Va ser enterrat en el cementiri de Terrassa i el 29 d’octubre del 1939 es va celebrar un funeral per la seva ànima i per la del seu fill Ramon Maria, desaparegut a la batalla de l’Ebre.
Tornant al Círcol cal indicar que hi havia diferents seccions de les que podem destacar l’escola Orfeònica (de la que en va ser director en Ramon Serrat i Fejula), l’agrupació benefica de Margarides,tombola nadal del pobre 12-1934 l’excursionista, la de teatre i la de Socors. La secció de Teatre deuria tenir certa importància ja que al programa de la Festa Major del 1928 s’anuncia que es representaven obres al teatre del Círcol Tradicionalista, juntament amb els teatres Principal i Alegria ( l’esquerra podeu veure l’anunci en el programa de la Festa Major del 1935).teatre al circol tradicionalista 1935
Aquest butlletí es va editar del 1925 al 1934 i al produir-se la Guerra Civil (1936) alguns dirigents del Círcol van ser perseguits, tal i com li va passar a en Miquel Suaña Picañol, perseguit per ser vicesecretari del Círcol Tradicionalista i que va tenir que amagar-se a Manresa, a casa de Antoni Invers Pi, un poc reconegut mestre terrassenc.

cercle tradicionalista rafael arozteguiAportació: L’amic Rafael Aróztegui, en relació al post, ens envia una fotografia dels anys trenta en que comenta que podria tractar-se de l’orfeó dels tradicionalistes. Segons ens indica, en aquest grup hi ha el mestre Serrat, el seu pare i la seva mare ja que com ell diu “té entès que hi cantaven” (la foto creu que esta feta a Vinaròs, tot i no poder-ho assegurar.)





Les antigues confiteries d’abans de la guerra

13 08 2014

confiteria piera 1907Aquest record és per les confiteries que hi havia a Terrassa abans de la guerra civil. El motiu per el que he triat deixar constància d’aquesta llista és per donar-nos compte com moltes d’elles van aguantar els durs anys de la guerra i la postguerra i en canvi en els any de bonança totes van acabar tancant i és que, a Terrassa, malauradament de confiteria antiga ja no ens en queda cap.
Aquesta és la llista de confiteries l’any 1930:
B. Piera – Fontvella 70 (foto del 1907)
Vda. Roumens, Fontvella 42la dalia 1930
La Dalia, Fontvella 40 (anunci dreta, 1930)
M. Cuní, Rutlla 52
J. Rovira, Sant Francesc 83
La Lionesa, Sant Pere 15
Vda. Carné, Sant Pere 51
C. Basany, Raval, 37 (anunci dreta, 1919)
C. Morera, Topete 100
S. Rodó, Arquímedes 195
J. Serra, Gutemberg 25confiteria basany 1919+
J. Fargas, Sant Antoni 89
J. Bachs, Pantà 35
J. Casamada, Nord 9
P. Campos, Jodis 15





Una cartilla de la “Caja Nacional de Seguro de Enfermedad”, el “Seguro Médico”

28 02 2014

cartilla seguro medicoDurant la segona república espanyola es va desenvolupar una gran legislació en matèria de drets socials, que es van concretar en una ampliació de la protecció social existent fins aleshores.
Es va elevar a rang constitucional el dret de la seguretat social. L’article 46 de la Constitució republicana, establia que “la república assegurarà a tot treballador les condicions necessàries per una existència digna. La legislació social regularà: els cassos d’assegurança de malaltia, accident, aturada forçada, vellesa, invalidesa i mort.”
Sobre aquesta base constitucional es recolzava un projecte legislatiu que es va concretar en la reordenació de l’assegurança d’accidents el 1932, en la creació de la Inspecció de Seguretats Socials (1935) i en la sistematització de les malalties professionals en una llista tancada, per branques de industries (llei de 13 de juliol de 1936).
Durant la Guerra Civil, la legislació de les seguretats socials es va escindí i es va duplicar; de manera que, entre 1936 i 1939, va regir una legislació en la zona republicana, i una altra diferent a la zona nacional. En aquesta, l’anomena’t Fur del Treball contenia un programa de Seguretat Social en la seva Declaració desena: “la previsió proporcionarà al treballador la seguretat en el infortuni….de tal manera que s’incrementaran les assegurances socials de vellesa, invalidesa, maternitat, accidents de treball, malalties professionals, tuberculosis i aturada forçosa, tendint-se a la implantació d’una assegurança total…i, de manera primordial, s’atendrà a dotar als treballadors de més edat d’un retir suficient.
En aquest període, destaquen la llei del 18 de juliol de 1938, amb la que es va instituir el subsidi familiar, que seria el punt de partida d’una particular preocupació de la protecció a la família.
Com a record d’aquesta època us mostrem avui una cartilla de la “Caja Nacional de Seguro de Enfermedad” de desprès de la Guerra Civil, l’anomena’t llavors “Seguro Médico”, que com podeu comprovar esta segellada per la “Mútua de Seguros de Tarrasa” (el document pertany al Sr. Miquel Jordan).





Una conferència sobre la Guerra Civil a Terrassa

20 06 2012

Us volem fer saber que el Rotary Club de Terrassa organitza pel dimarts 26 de juny un sopar conferència amb l’historiador Josep Puy i Juanico sota el títol de Imatges de la Guerra Civil a Terrassa, en el que presentarà algunes imatges inèdites i sobre aquestes realitzarà la seva exposició, aportant-hi noves visions del que es va viure a la nostra ciutat en els anys de la guerra.

Destaquem que en Puy ha estat pioner en els estudis del caciquisme a Catalunya amb la seva gran especialització amb el que va suposar l’ Alfons Sala i Argemí, Industrial i Polític terrassenc, creador del anomenat “salisme”. Darrerament ha col·laborat en el llibre “Terrassa, ciutat, vida i persones”, de l’Editorial Momentum, aportant una interessant visió històrica. El sopar conferència és obert per qui desitgi assistir-hi, a un preu de 20 €, però cal confirmar l’assistència al mail rotaryterrassa@gmail.com





Exposició sobre la Guerra Civil

1 09 2011

Des de l’espai del records de Terrassa us volem fer saber que el Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa organitza, en el Centre Cultural UNNIM de Terrassa (Rambla d’Egara 340) una exposició de col•leccionisme sobre la temàtica de la Guerra Civil, anomenada PAPERS DE GUERRA, que podrem visitar a partir del dilluns 5 de setembre, en que s’inaugura a dos quarts de vuit de la tarda i que romandrà oberta fins el diumenge 18 de setembre.

A l’exposició podrem gaudir d’un conjunt de cartells i d’altres documents de la Guerra Civil (postals, segells, vinyetes, auques, bitllets municipals, fulls de propaganda, etc).

En el marc de l’exposició estan també programades dues taules rodones pels divendres 9 i 16 de setembre a dos quarts de vuit. La primera amb el nom de DERROTA, DICTADURA I DESENGANY amb la presencia d’excombatents de la guerra i la segona anomenada RECORDS de FAM I DE SIRENES, amb la presencia de dues personalitats de la ciutat que ens explicaran les seves vivències durant la postguerra.