Les dues capelles del Sanatori de Torre Bonica 3 (la primera capella)

1 04 2022
capella del roser antigaUn fet curiós és la partida de naixement  que ha de correspondre al anomenat Miquel “menor” o al seu germà Mossèn Francesc (ja que només s’ha trobat la partida del primer fill del matrimoni i és de suposar que era en Miquel). El primer de maig del 1678 esmenta com a batejada Caterina, Mariana, Francisca però el fet extraordinari és que posteriorment s’hi afegeix una originalíssima nota que diu “Lo pnt. Batisme per haver averiguat que la Naturalesa ha vingut a declarar ser la persona masculina ab tota individutat perçó se li muden los noms ab parer de Theolachs” i se li posen els noms de “Miquel, Mariano, Francisco”.

escut dels maduxerEls dos Miquels, pare i fill, es van casar el mateix dia l’any 1701, el vidu i de 53 anys amb la mare, també vídua, de la que havia de ser-li nora, ambdues mare i filla de nom Teresa.er un testament de Jaume Maduxer (que va néixer el 22 de febrer de 1569) tenim coneixement que el dia 23 de gener de 1618 es feu edificar, en estil barroc, una capella al costat de la torre de la masia, la capella de la Mare de Déu del Roser. La capella deuria ser reformada per la família Sala i Viver que hi va fer posar el seu nom (Sala) conjuntament amb la data de 1722 en un escut dels Maduxer que ja hi havia a la façana i que representa una ma esquerra agafant un pom de 4 maduixes amb una figura d’una corona acompanyada d’un querubí a la part superior.

Sembla ser (no tinc constància que encara hi sigui aquesta pedra) que l’escut amb maduixes, però esculpit amb menys traça, n’hi havia un a la part posterior del cos central de l’edifici sota un cap d’àngel i l’anagrama “Ave Maria” i amb la mateixa mà esquerra aguantant un pom de 3 maduixes. Cal creure que aquesta pedra deuria estar a l’entrada del mas i que en transformar-la el 1847 (data que encara es veu damunt de la porta de l’entrada principal), fou aprofitada deixant-la en el lloc on és ara. torrebonica Rotary capella roserLa capella del Roser ben aviat va agafar molta popularitat, doncs a la santa missa del diumenge hi assistien un nombre important de feligresos d’altres masos propers i això va fer que la parròquia de Sant Julià a la que pertanyia se’n ressentís fins al punt de que el mateix bisbe de Barcelona, Bernardo Ximénez de Cascante y Martín (1725 – 1730), va haver de recordar, a l’any 1726, a la família Sala que solament permetria que assistissin a la capella una persona de cada casa de pagès i que si no es complia aquesta disposició es veuria obligat a retirar el permís de celebració de la missa. Al sòcol de l’altar que ha arribat a l’actualitat apareix la data del 1793 que deu ser la data en que es va construir i del que desprès en tornarem a parlar.




Can Font de Gaià (2)

15 03 2011

La finca de Can Font de Gaià, al segle XIX va ser adquirida pels seus veïns, els de Can Amat de la Muntanya, ja que la pubilla es va casar amb Alfons Sala i Argemí, personatge que el rei Alfons XIII nomenà com a Comte d’Ègara. La masia de Can Font la va heretar el fill segon del Comte, propietari de l’empresa “Construcciones Sala Amat”. Aquest senyor va posar-hi una granja de porcs, de la qual us mostro un anunci de la masia de Can Font de Gaià de l’any 1965, juntament amb un reconeixement del 1962 en que es considerada la millor granja porcina d’Espanya.
Actualment la masia segueix sent de la família, el més assidu és en Llorenç Pons i Sala, besnét del Comte, ja que hi munta sovint a cavall. Segons paraules del propi Ricard Font: “Aquest Sr. amb una amabilitat extraordinària, al meu cosí i a mi ens va deixar veure i retratar la casa dels nostres avantpassats per dins (en podeu veure les fotos en aquest record). Aprofito per donar les gràcies a l’amfitrió”.

La Masia actual encara presenta unes curioses argolles de ferro amb cap de cavall al mur de tanca exterior i fins a tres rellotges de sol. Can Font de Gaià presenta un conjunt d’edificacions format per la masia actualment molt reformada (al S. XIX es va reformar totalment) amb un edifici de dos pisos amb coberta de dues vessants i un celler que encara és l’original amb una premsa i un molí, un habitatge rural que deuria servir pels masovers amb planta baixa i pis i una sèrie de coberts i edificacions per l’explotació agropecuària. També hi podem observar un dipòsit per l’aigua, una estació transformadorai el portal d’entrada al que és denomina com a corral i que servia per tancar i protegir l’entrada a la masia (ho podeu veure a les fotos).

      








A %d bloguers els agrada això: