Recordem un fanzine dedicat al cinema d’animació dels anys 80

fanzine Cartoon de 1983

Avui dedicarem el record a una revista terrassenca auto editada dels anys 80, allò que llavors ja es coneixia com a “fanzine” i que es deia “Cartoon”.

Un any abans de la publicació havien tingut un petit espai en una revista dedicada al còmic i al dibuix animat. Cartoon estava totalment dedicada al cinema d’animació i pel que sembla va ser la primera publicació d’Espanya dedicada a aquest tema.

Fora del nostre país n’hi havia de més o menys consolidades, com era el cas de Funnyworld, Animato i Mindrot als EEUU, Fantasmagorie i Banc-Titre a França o Plateau a Bèlgica.

El número 1 de la revista va sortir a Terrassa l’any 1983 al preu de 50 pessetes i a dins hi havia una tira còmica d’un tal Moliné que es titulava “Puños Fuera” en clara referencia al famós Mazinger Z que en aquells anys gaudia de molta popularitat.

El dibuix de la portada era d’un tal Egea del que no en tenim més dades tampoc.

No tenim gaires dades d’aquesta revista fora de la portada de manera que ho deixem aquí per si algú pot aportar més dades i completar aquest record de la nostra ciutat.

Per cert, creiem que algun dia s’hauria d’escriure la història del cinema d’animació de Terrassa, ja que hi ha molt a parlar d’aquest tema i més ara que tenim l’Escola de Cinema ESCAC.

Els Records de Terrassa han inspirat un conte que avui es presenta

Avui és presenta un conte del que en soc l’autor. És el meu primer conte i m’estreno com escriptor, si així es pot dir.
L’he fet amb l’objectiu de que els nens i les nenes aprenguin el valor d’escoltar i guardar els records familiars.
No l’he fet per vendre’l i guanyar diners, ja que he decidit regalar-lo a totes les escoles, biblioteques, esplais i centres cívics de la meva ciutat.

Si més endavant trobo recolzaments no descarto que pugui arribar a altres poblacions.

Dono les gràcies a la Marta Rodríguez que també s’estrena com a il.lustradora, als companys de l’associació El Llibre de la Vida que van creure amb la meva idea i a la Rosa Boladeras que com a regidora de cultura de Terrassa m’ha recolzat.

Us dono les gràcies a tots els seguidors dels Records de Terrassa ja que en part la inspiració de fer-ho és vostre i haver mantingut viu aquest blog durant 14 anys significa que a Terrassa els records ens importen i en tenim cura.

Normalment no poso mai contingut personal però aquest cop he pensat que era adient fer-ho.

La presentació és a la Casa Alegre de Sagrera a les 18:30 d’avui, dijous 3 de juny de 1921.

Lliçons de Coses del 1932

Avui ens els Records de Terrassa dedicarem un espai per recordar els vells llibres d’escola que es feien servir en aquells col·legis que hi havia a la ciutat fa molts anys enrere i en els que moltes vegades compartien la classes alumnes de diverses edats.

Uns col·legis situats en cases particulars on un mestre s’havia creat la seva pròpia acadèmia i ell n’era l’únic professor.

I ho farem repassant un d’aquells llibres de cultura general que eren tan característics en aquells anys i on s’hi podia aprendre una mica de tot.

Per il·lustrar aquest records, hem triat un llibre del 1932 titulat “Lliçons de Coses”. Un llibre d’abans de la guerra civil, concretament de la segona rep

ública, editat en català a Girona i que formava part de l’anomenada “biblioteca pedagògica catalana”.

Del 1932 podem recordar l’aprovació de l’anomenat Estatut del 1932 i també les primeres eleccions al Parlament de Catalunya en que Francesc Macià va ser nomenat President de la Generalitat.

A Terrassa trobem un clar exemple d’aquells anys amb el “Colegio de San Pedro” dirigit per Miquel Brugué i Riera, situat al carrer Major de Sant Pere, 72. Aquest col·legi era dels anomenats de classe unitària i amb un únic professor (es va inaugurar l’any 1929).

Del llibre abans esmentat destaquem les següents pàgines:

En una d’elles podem veure un exercici de reflexió on ens ensenyen diverses accions bones i dolentes i a mi m’agradaria destacar concretament el masclisme de certes imatges on es veu la dona cuinant a casa i els homes bevent al bar.

També hem triat la doble pàgina dedicada al automòbil i en ell he trobat curiós el text que diu que no hi ha res tan vulgar com un automòbil i és curiós perquè al 1932 no hi havia gaire gent que en pogués tenir un.

Us deixem ara que recordeu com eren els vostres llibres de col·legi i ens en digueu quelcom si us bé de gust.