Com que aquest espai és de tots, he pensat en crear una pàgina on publicar les Felicitacions de Nadal que tingueu a bé fer-nos arribar (si ens les feu arribar, és clar).
Podeu enviar-les a: santi@ludit.com
Segons ens recorda en Ricard Font, en el claustre del convent, antiga presó i que ara es una residència d’ancians tenim un Bon Nadal en majòliques:
La felicitació de l’any 2018:
La felicitació de l’any 2017:
La felicitació de l’any 2016:
La felicitació de l’any 2015:
La felicitació de l’any 2014:
La felicitació de l’any 2013:
La Felicitació de l’any 2012:
La Felicitació de l’any 2011:
Felicitacions d’altres anys:
Felicitacions que hem rebut aquest any:
Felicitacions que hem rebut altres anys:
- Unes felicitacions animades que ens envia l’amic Ricard Font:
1 – Click HERE for your Christmas card / 2 – Fem click en el segell de la carta / 3 – Fem click sobre la bola més gran / 4 – Posem les altres boles una sobre l’altra (de major a menor) / 5 – Fem click sobre les 3 boles i esperem.
- Una d’estil americà: rockings
- La felicitació del Rafel Comes:
- La felicitació del Rafael Aroztegui:
- La del Lluís Tarín, dedicada al futbol:
- La del Rotary Club de Terrassa:
- La de l‘Agrupació Amunt i Crits:
- La de l’Aunós:
- La de PRODIS:
- La de la missa del gall que cada any es fa a La Mola:
Animeu-vos a enviar la vostra Felicitació de Nadal.
Aquí dedicarem un espai a les fotos dels vostres pessebres:
Els primers ens els ha enviat l’amic Ricard Font i alguns van ser fets pel seu pare (fixeu-vos amb el que surt un esquimal amb la camera de filmar):
Aquest és un pessebre premiat l’any 1957 (a la dreta dues imatges de l’original):
Comentari del Ricard Font: Pessebre del Grup Filatèlic de l’any 2010 en un quadre de tessel·les fet per Fernando Plaja (el mut), operari de Sant-Yago Padrós, que em va regalar el també operari Rossend Gibert, germà de la darrera esposa del meu pare:
Un pessebre del centre civic de can Palet de l’any 2010:
Altres links interessants:
La fira de Santa Llúcia i les modistes
Joc del Quinto 1 – Joc del Quinto 2 – Joc del Quinto 3
Records de Terrassa 
Per Nadal després de dinar, els nens, i en aquest cas jo de petit, els meus fills al seu dia i ara els meus nets, enfilats a la cadira es recita el vers de Nadal après al col•legi, i una vegada recitat, ens donaven el regal.
Recordo un vers de Nadal que deia:
Anem a Betlem, a veure el Messies;
anem a Betlem i l’adorarem.
De Betlem en una cova
nasqué un Déu aquesta nit;
teranyines són sa alcova,
quatre palles el seu llit.
Anem a …
Nota : La meva mare recorda una estrofa que deia :
Ses blanques manetes
petites com són,
sent tant petitetes
formaren el món.
Jo l’aprenia en castellà i també el recitava enfilat a una cadira, com varen fer els meus fills i avui fan els meus nets. Cal mantenir les tradicions. Suposo que els meus nets, dins de pocs anys, opinaran que això es una “horterada” però si ells ho han fet amb il•lusió ,possiblement ho mantindran. Per mi que no quedi.
Per a incentivar-los, al acabar, aplaudim i els donem unes monedes o “xuxes”. Jo també rebia unes monedes, al meu temps… cèntims i alguna pesseta. En els millors temps, algun duro. Ara, si et donen l’equivalent, es a dir, com a molt tres cèntims d’euro, no incentivem rés, ans al contrari. Si vols quedar mitjanament be, tant amb els nens com amb els seus pares i no semblar un garrepa, has de posar algun euro, és a dir, més de 30 duros d’abans…i no n’hi ha per rés, ja que ni xuxes no és poden comprar…. Com ha canviat tot.
Vull posar-vos un tastet d’un vers de Nadal que recordo:
Pastores y Reyes Magos
Recorrían la campiña
Saltando precipicios
Con amor y con templanza
Siguiendo siempre una estrella
Que su camino guiaba
Más la estrella se detuvo
Marcando una portalada (aqui feiem un arc amb els braços)
Era el portal de Belén
Y en el un niño lloraba
Sintieron admiración
Profundo gozo en el alma
Y era el Rey de cielo y tierra
Quien aquel placer les daba
………….
sempre acabàvem dient: “Felices Navidades y una dicha sin fin”.
Una anècdota: Com que ho apreníem en castellà i de cantarella, és a dir, recitant-lo tota la classe alhora, a vegades no sabies ben be lo que deia, o sigui, aprenies la musica però no la lletra. Això va ocasionar que al fer-los recitar personalment als alumnes, d’un en un, per assegurar que el sabíem, un va dir: “Narices Navidades i una mitja sin fil” A continuació es va produir una sonora rialla de tota la classe i una esmena personalitzada del “padre” al alumne. Finalment, el vers en família es feia amb la versió correcta.
!!!Coses del idioma¡¡¡
I ara, un en català que començava amb:
El Nadal coincideix amb el temps mes fred de l’any
Però es la festa de l’escalfor en les llars i en els cors cristians….. etc.
Del vers de Nadal se’n deia “dècima” però la mètrica que tenien no corresponia mai a aquesta denominació.
Bon any 2012!!!